dimarts, 4 de març del 2014

Un entorn insà

"No m'imagino de president, ara t'imputen fàcil. I són gent de casa"
Gerard Piqué

Dilluns passat en una conferència organitzada per l'empresa audiovisual Instint al teatre Barts de Barcelona anomenada "Futbolistes i Periodistes" conduïda per Joan Maria Pou, Gerard Piqué va deixar titulars molt sucosos. Piqué és un futbolista especial, que fuig dels tòpics del futbol és així. Piqué parla com pensa i pensa com parla. És culé fins a la meduŀla, orgullós pare de família i sincer.
La frase que encapçala l'artícle no és gratuïta. És dita per un culé que fa poc deia que voldria ser President del Barça. Ara diu que no. No ha descobert la sopa d'all amb aquesta afirmació, Piqué, però si demostra com pot arribar a ser d'autodestructiu l'entorn del Barça i l'enveja d'altres determinats entorns. Com cansa viure al Barça.
Jordi Cases, famós ara per unes sospitoses fotos que el vinculaven amb el sindicat feixista Manos Libres és el soci que va fer destronar de la presidència a Sandro Rosell. Cases és culé (suposo), i vol el millor pel Barça (suposo), però amb la denuncia a Rosell sobre Neymar ha desetabilitat institucionalment el club (a la gespa ja ho fan sols). Suposo que tot ho va fer per afavorir al club però no ha ajudat gens.
I la bola s'ha fet més grossa. La caverna madridista ha sucat molt de pa. Fins i tot el Secretari d'Estat per l'Esport Miguel Cardenal va haver de fer un artícle a tota plana ahir a "El País" defensant l'honorabilitat del Barça en l'afer Neymar.
El soci i el seguidor del Barça és així, com el futbol. Però el seu espiral autodestructiu és molt insà i pot acabar amb el club que religiosament paga i estima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada