El culé que xiuxiuejava al Tatano

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou ponderat Tatano.

Torno a recórrer a tu, com sempre en les grans ocasions. T'has portat molt bé fins ara, així que ja m'ho permetràs. Dissabte has de rematar la feina que no vas completar fa dos anys a Lisboa. Ho vas fer bé durant 88 minuts. Fins que vas deixar que Ramos empatés i forcés la pròrroga. No saps com estan de pesats amb la Décima els veïns de la Cibeles.
Milà, et torna a donar l'oportunitat de redimir els teus pecats, Imperioso meu del meu cor. Aquest cop la Champions ha de ser nostra, dels colchoneros i sobretot dels culés, que ja saps que ens posa més calents la desgràcia blanca que l'alegria blaugrana.
Pel Calderón, que és casa teva, pel Metroplotano, on plorava aquell avi amb el pare del Sabina a la seva mà. Pels que aguanten, creixen, senten, somien, aprenen, pateixen, palmen, vencen i viuen.
Per Ufarte, Kiko, Juninho, Ratón, Ayala, Pantic, Heredia, Antic, Levinha, Adelardo, Toni, Simeone, Grifa, Pereira, Peiró, Calleja, Ovejero, tal y tal y un tal cabeza, Zapatones de Hortaleza, Ben Barek i Caminero.
Pels que passen per Conxa Espina com passa un foraster. Pels qui com els indis okupes acampen les seves banderes a la riva del Pupes
Per Solozábal, Súper López, Rivilla, Santi, Jayo, Aguilera, Vavá, Gárate, Mendoça, Futre, Collar
Per qui com Lucio allunyen el joc amb dos parells d'ous. Per les gambetes de Rubén Cano, pels dos pits de Gran Hermano. Pel príncerp hereu, ara rei, amb cor de colchonero.
Pels que van guanyar la Recopa i la Intercontinental. Pels qui van passar del doblet a anar a Segona, en dos anys llançats al vàter
I pels culers. Pels qui desitgem un altre any en blanc dels blancs. Perquè la Undécima ja seria de frenopàtic i es fotrien extremament pesats.
Vinga Imperioso, Tatano. Coses pitjors has fet. Aguantar sobre els teus lloms a l'ínclit Jesús Gil és el súmmum de la desgràcia èquida.
Amb tu sempre.

Firmat

Un que sempre et xiuxiuejarà sempre que et portis bé

Converses finites

Dues cadires, blanc i negre i dos homes vestits amb traju s'asseuen i conversen. Dues vides paral·leles recents.
Un, anglès, fins fa poc futbolista, una llegenda bessonada del Manchester United. Va a València per portar als taronja a la Champions, i el dur a la vora del precipici de Segona. Van destituïr l'anterior tècnic per ell i ha estat pitjor el remei que la malaltia. Diem-li Gary. De cognom Nevile. Perd 7-0 al camp Nou en Copa i 1-0 amb el Betis. Avui rep el Barça en un tràmit pels culers i en la guillotinada final a ell, fins i tot, encara que guanyi.
L'altre, romanès, una llegenda a l'Steaua de Bucarest on juga i també entrena guanyant Lliga, Copa i Copa de la Lliga en un any. Amb un Espanyol 10è, incomprensiblement es destitueix a Sergio Gonzalez (cert que ja feia temps que no es jugava bé, però la revolució a la banqueta no s'entén ni per més xinès que hi entrés) i es fitxa a ell. Diem-li Constantin. De cognom Galca. Galca fitxa a un porter lituà que entrenava amb ell a l'Steaua anomenat Arlauskis i que no deu ser parent d'aquell mític jugador de bàsquet anomenat Arlauckas (per començar no s'escriu igual el cognom i el jugador de bàsquet era americà i no lituà, tot i que té parents del país bàltic). Arriben els xinesos, Rastar i l'any nou i l'Espanyol més que en zona Champions gairebé està en zona de descens. Ve de perdre 0-5 amb la R. Societat dilluns passat.
Dues cadieres, blanc i negre i dos homes vestits amb traju s'asseuen i conversen, Dues vides paral·leles recents que, de moment, s'asseuran dissabte que ve a les banquetes de Mestalla per enfrontar-se entre ells. Les seves cadires ballen i és possible que al final d'aquest dia o quan us hagueu llevat, o abans i tot, tot aquest article se'n vagi a la porra perquè un dels dos o els dos han saltat.
Això si, la seva història és paral·lela per poder fer un nou anunci del Banc Sabadell

Pep in the City

Carta oberta a Pep Guardiola

Dear Pep

Si, dear. Estimat en anglès. Perquè el teu futur s'escriurà en anglès però es negociarà i el què passi als despatxos es farà en català.
Ens hem llevat al matí amb l'afer Marcus Slaughter que ha destapat Joanjo Pallars a la pàgina 44 de La Vanguardia, on diu que l'exjugador del Madrid de bàsquet té el passaport fals. El passaport que li va expedir Guinea Equatorial per tal que no ocupés plaça d'extracomunitari a l'equip, gràcies a l'acord de Cotonu. El problema és que el número del passaport coincideix amb el que té Andy Panko, ex Fuenlabrada i és clar, també afectat.
Segur que com a tot, i com a persona culta i informada tens opinió.
Però, no vull parlar d'això amb tu. Perquè des del migdia, el protagonista ets tu. El Manchester City ha desvetllat el teu futur, anunciant que Manuel Pellegrini deixarà l'equip al juny perquè l'agafis tu.
Estimat Pep. Somni complert. Te'n vas a la Premier, a Manchester per portar el teu futbol on va néixer el futbol. I ho fas, o faràs al juny, al costat d'aquells que van apostar per a tu al Barça, quan tenies cabell i només experiència al filial. Li deus molt a Txiqui Begiristain, abans secretari tècnic del Barça i ara del City i a Ferran Soriano, mà dreta de Joan Laporta al Barça i ara la mà executora de les ordres del xeic àrab propietari del City. Ells et van donar l'opció d'entrenar al teu Barça i tu vas respondre fent història. I ara et reclamen.
La temptació és gran. No hi ha límits. El teu somni futbolístic pot ser amb qui sigui. De pasta no en falta. Tu demana que els àrabs t'ho donaran.
La propera Copa d'Europa tindrà un candidat absolutament destacat juntament amb qui alci l'orelluda. El teu City.
Tu posa el futbol que ha fet triomfar al Barça i al Bayern. Ells posaran els mitjans.
Objectiu, la Copa d'Europa. El repte és majúscul. Però ja no t'espanta res. El teu difunt cabell ho ha demostrat.
En fi, Pep. Que gaudeixis molt del què et queda a Munic i del què vindrà al City.
Només desitjo que si guanyes la Champions no sigui amb el Barça a la final. Em faria molt mal.

Firmat.

Un nou citizen i un vell Guardiolista

El porro de Blatter

La FIFA és un organisme tant estrany i complex que es sanciona a ella mateixa. Jo crec que, l'autor de El Padrí es va inspirar en la FIFA i els seus dirigents per crear els Corleone.
El Comitè d'Ètica de la FIFA ha suspès de tota activitat futbolística a Michel Platini i al propi Sepp Blatter per 8 anys per pagaments irregulars al 2011, se suposa que lligant amb la corrupció en l'adjudicació dels Mundials Rússia 2018 i Qatar 2022. I sinó, aquest Comitè d'Ètica té encara més feina. Un autèntic porro de Maria Lluïsa. Blatter que sanciona al Barça per la cagada amb els nens, (el càstig és sever i excessiu però la cagada és del Barça) que hauria de sancionar Madrid i Atlètic pel mateix motiu, però que no ha passat encara, és castigat per, com a mínim, corrupte. Un perla.
Blatter ha fet un Pujol. 33 anys al capdavant de la FIFA, en teoria modèlics i que van servir per convertir la FIFA en gairebé estatus d'estat nacional. I després tot salta pels aires i la merda raja com un guèiser. La diferència és que Pujol queia simpàtic (aquella conyeta, la ironia i Hristo Stoichkov fent-lo botar a la Plaça de Sant Jaume). Blatter cau com una puntada de peu als pebrots i si Stoickov el fa saltar és per fotre'l daltabaix.
Blatter condemnat per Blatter. Un gran porro. Per cert, qui entregarà la Pilota d'Or a Messi l'11 de gener?

Pedres

De cons a pedres. Objectes inanimats, protagonistes de l'actualitat.
Luís Suarez, la pedra filosofal, la pedra angular del Barça que va liderar l'equip a guanyar el Guanghzou xinès a les semis del Mundial de Clubs. Ell va fer els 3 gols, amb una exhibició d'un magistral Andrés Iniesta assistint. Suarez va ser el líder i home gol per la baixa sabuda de Neymar i la de Messi que va patir un còlic nefrític, és a dir pedres al ronyó. Esperem que almenys un dels dos altres cracs estiguin a la final de diumenge amb River Plate. Però vist el paper galdós de River a aquest Mundial no passaria res perquè no hi sigui Messi o Ney. Fins i tot amb Sandro i Munir resoldríem la final. Per cert, en el partit del Guangzhou hem vist una gravíssima lesió d'un dels jugadors xinesos que s'ha trencat tíbia i peroné en caure el seu propi pes en una jugada fortuïta amb Alves. Esfereïdora imatge.
I a Londres s'han tret la gran pedra al ronyó, la pedra al fetge, la pedra a la sabata que emprenyava i s'han deslligat de la pedra de ciment als peus que l'enfonsava a un punt del descens en Lliga. José Mourinho va ser destituït del càrrec de tècnic a Stanford Bridge, després dels mals resultats, mal rotllo amb els jugadors i amb qui mana. Això si, ha perdonat els 50 M d'€ d'indemnització per si el fotien fora. Però no ha perdonat els 16 kilos de tota la temporada que no ha acabat. Coses del The Special One. El relleu de Mou al Chelsea seria l'holandès Gus Hiddink  . El dia per cert que sona fortíssim que Pep Guardiola marxa del Bayern per anar l'any que ve al Manchester City dels exblaugranes i amics Txiqui Begiristain i Ferran Soriano. Carlo Ancelotti, el tècnic de la Décima del Madrid seria nou tècnic a Baviera.
Suarez, Messi I Mourinho, pedres de la jornada. I ja ho sabeu: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Oi, Margarit?

Cons

Con-y ja amb posar l'ull a sobre de Piqué pel què diu i com ho diu. Diu que Álvaro Arbeloa, el jugador madridista és un cono-cido o un con-egut en català en elusió a que els seus detractors li diuen con perquè queda parat com un con quan defensa. Una con-ya més de Piqué, però que amb el con-text de l'empat amb el Depor i el seu justet partit no era el moment. Però a Madrid ja tenen els seus problemes, amb la derrota a Vila-real i el -5 a la Lliga respecte els líders Barça i Atlètic de Madrid.
Ahir, mentre estava al Japó preparant el Mundial de Clubs, el Barça va veure com Gianni Infantino, el calb de la loteria UEFA inaugurava el Nadal determinant que l'Arsenal seria el rival blaugrana als vuitens de la Copa d'Europa. Ja se sap la dita: val més savi con-egut que savi per con-èixer.
I la mala situació de l'Espanyol últimament ha portat al nou propietari Mr Chen i als actuals a destituir el tècnic Sergio González. El relleu serà Con-stantin Galca.
Dia de cons a l'actualitat futbolística.

La FIFA fa net?

De mica en mica, com fitxes de dominó han anat caient tots aquells dirigents de la FIFA que han participat o coŀlaborat en els diversos casos de suborn i corrupció que han sorgit al màxim organisme del futbol mundial. Sobretot aquells relacionats en la concessió dels Mundials de Rússia 2018 i Qatar 2022. Si voleu saber més coses us recomano que veieu, si encara està penjat un reportatge que va passar el 30 Minuts de TV3 FIFA: El preu del futbol que desgrana els fils i les trames d'una conxorxa política i mafiosa per obtenir més calés a favor de la FIFA
Primer han caigut dirigents d'algunes federacions de països africans o d'illes caribenyes. Posteriorment vam anar escalant en la piràmide pudent.
Fa poc va caure Jerome Valcke, Secretari General.
I ahir van caure Joseph Blatter, president de la FIFA i Michel Platini, el de la UEFA, que seran suspesos 90 dies de les seves funcions.
Curiós que aquestes sancions les hagi imposat el Comitè d'Ètica de la FIFA.
El substitut de Joseph Blatter serà almenys interinament, el camerunès Issa Hayatou, President de la Confederació Africana de Futbol que també té a sobre l'ombra de sospita d'acceptar suborns per donar suport a la candidatura mundialista del Qatar i de rebre diners poc nets de l'empresa suïssa de màrqueting ISL per commemorar el 40è aniversari de la CAF.
A la UEFA, atenció perquè el substitut de Platini serà el President de la RFEF Ángel Maria Villar, que no es pot demostrar que hagi rebut algun suborn o sigui corrupte, però que es pot demostrar que s'adorm en mig d'una final de Copa d'Europa o de Mundial.
Ha caigut l'intocable Blatter. La FIFA s'ha quedat en pilotes i sembla que la veritat ha marcat un golàs en tota l'escaire a tots aquests corruptes que no li interessa per a res el futbol com a esport.
A vere si per fi fem net i no tornem a quedar en fora de Joc

A fer de Milan a Milà

Fa 26 anys que no passa. L'últim cop que ho va fer va ser el Milan, el gran Milan d'Arrigo Sachi al Prater de Viena
Des de la temporada 1989-90 que cap equip guanya consecutivament dues Copes d'Europa.
Des que els Rijkaard, Gullit i Van Basten van guanyar la Copa d'Europa primer al Camp Nou el 1988 davant l'Steaua de Bucarest i després a Àustria el 1989 davant el Benfica que cap equip repeteix Copa d'Europa.
És l'ocasió del Barça aquesta temporada 2015/2016. El campió actual a Berlín iniciarà el camí de la revàlida demà a Roma. Però la Champions arrenca avui amb 31 equips intentant desbancar el gran campió.
El 28 de maig de 2016 veurem si el Barça podrà fer de Milan a casa del Milan o l'estadística serà impecable de nou

La bogeria del mercatto

El no-fitxatge de De Gea al Madrid per Keylor Navas. (la novia Edurne, una que es fa dir cantant i que es va fer famosa via TV, no estarà contenta) perquè els papers no han arribat a temps. Pape Diop a l'Espanyol, Alex Song al West Ham, Chicharito Hernandez del United al Bayer Leverkusen, Javi Guerra i Pablo Hernandez al Rayo Vallecano, Raul Garcia, de l'Atlètic al Athletic,...
I abans Casillas al Porto I Víctor Valdés que havia d'anar a Turquia, es queda al Manchester... a escalfar el seient de tribuna d'Old Trafford. Kevin De Bruyn al Manchester City per 80 kilos
La bogeria del mercatto i tots aquells que fan els deures al final de l'estiu. Un clàssic incorregible.
Aquest problema no el té el Barça via, obra i gràcia de la sanció de la FIFA.
El mercatto de Calaf europeueha fet aquestes 24 hores una embranzida final, clàssica, però no per això alucinant.
La bogeria del mercatto europeu , un cop més un any més en plena efervescència al dia d'ahir, l'últim dia. Moltes presses i els fax (si encara existeixen) traient fum. No n'aprenem. I a Can Barça esperant al gener per entrar al mercat. La FIFA li ha vetat l'entrada

La Sort del Campió

Bayer Leverkusen, Roma i BATE Borisov. PSG, Shacktar Donetz Malmo. Barça i Madrid.
La sort del campió. No sé si va ser que els qui van treure les boles del sorteig de fase de grups de la Champions van ser o són jugadors del Barça homenatjats en les 5 Copes d'Europa del club, però la sort que sempre havia tingut el Madrid històricament en aquesta primera fase de la Lliga de Campions es va girar en contra. Ara és el Barça l'afortunat en tenir equips relativament assequibles buscant el bitllet a vuitens.
El Bayer no és el PSG. La Roma podria ser un Shalke, però el viatge a Ucraïna és una marranada. Entre BATE i Malmo nivell similar i viatges de marge igual
La diferència. El PSG és un coco que s'ha menjat el Madrid i no el Barça perquè els catalans són campions de Lliga i per Nova ordre i gràcia de la UEFA va estar al bombo 1 de la Champions i el Madrid al 2.
La sort del campió. I ja es pot anar queixant el Madrid
La sort del campió amb el millor jugador del món i de les competicions UEFA, un tal Messi, amb qui va fer el millor gol a la Champions, un tal Messi, i qui va fer la millor aturada de la Champions passada, Ter Stegen
Alea jacta est. La sort va ser llançada i va anar a parar al Barça que afrontarà d'inici un camí planer cap a Milà 2016

5 contra 27

En el sorteig d'avui de la fase de grups de la Lliga de Campions trobarem un fet històric i inèdit: 5 representants d'una mateixa Lliga: és l'espanyola.
Al campió Barça se li sumaran el Madrid, l'Atlètic de Madrid, el València i el Sevilla com a campió de l'Europa League que dóna aquest premi de jugar la Champions.
El canvi de criteri de la UEFA en la configuració dels bombos fa que la primera fase agafi un interès superlatiu. Ja no es va al bombo 1, el dels millors pel coeficient UEFA, sinó com a campió de les principals Lligues domèstiques. Així doncs, al Bombo 1 hi haurà el Barça, campió de Lliga i de Champions, el Chelsea, el campió de la Premier el Bayern, campió de la Bundesliga o la Juventus, campió de la sèrie A italiana o el PSG, campió a França
Però evitar els campions no és evitar cocos. Perquè al bombo 2 et pot tocar el Porto, el Manchester City, el United o el Bayer Leverkusen. I Madrid, Atlètic o el València que per ser de la Lliga espanyola com el Barça no li tocarà al conjunt català.
Al Bombo 3 trobem el campió de l'Europa League que no li tocarà als equips estatals. I també l'Olympique de Lió, el Dynamo de Kíev, el Galatasaray, la Roma o l'Olympiakos
Al Bombo 4 trobem un equip amb morbo, el Borussia Monchengladbach, l'exequip de Marc-Andre Ter Stegen (endevineu qui tocarà oi?) i el Wolfsburg alemany, rivals a evitar i les maries com el Dinamo de Zagreb o el Malmo suec
Avui al Fòrum Grimaldi de Mònaco a les 18:00 a Rac1, comença el camí del Barça a revalidar títol i els altres a desbancar-lo del ceptre europeu.
Precisament i en homenatge al Barça de les 5 Copes... D'Europa cinc representants de cada equip de les 5 orelludes traurà les boles de cada bombo: Andoni Zubizarreta per Wembley 92, Juliano Belletti per París 2006, Carles Puyol per Roma 2009, Eric Abidal per Wembley 2011 i Andrés Iniesta per Berlín 2015 seran les mans innocents d'aquest sorteig que depararà grans partits i algunes sorpreses. Hi haurà un Chelsea - Madrid?
Alea jacta est. La sort està tirada. Milà 2016 espera al nou campió d'Europa. 32 equips, 5 espanyols. Només en pot quedar un

La millor Lliga del món?

La millor Lliga del món. Aquella que en tant sols un mes canvia tres cops el seu propi calendari. Aquell que l'aficionat no sap a quina tele ha de veure el seu equip. I com fer-ho. Almenys amb els horaris hem guanyat una mica i tenim certa antelació per preparar el viatge allà on sigui o preveure que a tal dia toca anar al camp. No demanem model anglès no sigui cas que ens herniem.
La millor Lliga del món. La dels cracs, la dels grans golejadors. L'antítesi de la italiana on es marquen gols a mansalva. Si.  Aquella que els seus 20 equips marquen només 6 gols més (i encara gràcies del Granada 1 - Eibar 3 d'ahir que ho va arreglar un pèl) que els que va fer l'Olympique de Marsella (6) en el seu partit al mateix cap de setmana davant el Troyes a França.
La millor Lliga del món? Si. La millor Lliga del món fent el ridícul. This is Spain

Temps de Lliga

Athlètic de Bilbao - Barça, round 3. És el partit d'estrena blaugrana a la Lliga 2015/2016 que avui comença amb un Màlaga - Sevilla a les 20:30.
Després de 3 balls de calendari  l'últim implica jugar per cap d'any, avui comença la festa que s'allargarà fins el 15 de maig, just abans de l'Eurocopa de seleccions de França i els JJOO de Rio, que ens farà enllaçar a la següent campanya. Ja no parem.  Si és que en algun moment parem de parlar de futbol. I el Barça ja fa dies que ha començat la seva festa amb les Supercopes.
El Barça és el defensor del Torneig de la Regularitat. I haurà de demostrar la regularitat i una estabilitat defensiva que fins ara no hi ha hagut si vol tornar a alçar la Lliga espanyola. El gran rival és el de sempre, el Madrid, on tindrem una gran absència com Iker Casillas. Veurem com es defensa Kiko Casilla a un lloc tant exigent i amb l'emprenta sempre permanent del Santo. El Bernabeu no és Cornellà i Casillas ja és un mite a la casa blanca pels segles dels segles amén. El porter d'Alcanar haurà de demostrar la seva vàlua al marc blanc. A manca de galàctics, el gran fitxatge dels de Chamartín és la suada renovació de Sergio Ramos.
Barça, Madrid i la resta volent aguantar com més jornades millor el tipo i donar guerra als dos grans. Atlètic de Madrid i València són els líders de l'altre Lliga volent colar-se al binomi cule-blanc.
L'Espanyol com sempre és una incògnita. El rendiment immediat de l'equip determinarà les seves possibilitats per veure si el seu futur serà de somni europeu, de patiment del descens o de zona de confort.
El retorn dels clàssics de Primera Betis, l'Sporting de Gijón i del Les Palmes, recent ascendits de Segona, completen el puzle de la nova Lliga 15/16.
Per puzle, sudoku i fórmula de física quàntica és com se seguirà la Lliga i el futbol en general per la televisió.
Intentant fent-t'ho senzill, la fusió del Canal + amb Movistar, la desaparició de Gol TV i la fi dels monopoli fa que per tots els operadors telefònics que ofereixen televisió via ADSL o Fibra Òptica oferiran la Lliga i les principals competicions futbolístiques. Hi haurà partit en obert per Teledeporte.
Com a les farmàcies, consulteu la vostra companyia i les ofertes que poden donar. I si no via ràdio que de moment és gratis.
Arrenca el xou de la Lliga, el dels diumenges escarxofats al sofà. 11 mesos de futbol en busca de la Regularitat de la Lliga. El Barça vol seguir sent l'amo i els altres desbancar-lo del tro. Benvinguts a la Lliga

Pedro: entre el foc i les brases

Carta oberta a Pedro Rodríguez:

Estimat guanche

Primer de tot gràcies pel què has fet a Can Barça. Et mereixes estar al costat de llegendes blaugranes de la història culé com a lloctinent de luxe, un gregari meravellós de la part exitosa dels moments de llorer culé.
Marxes. Això ja ho sabíem. Ho demanaves a crits. Fins i tot se't va escalfar la boca amb Robert Fernandez, e nou secretari tècnic, a qui li vas dir que no en tenia ni idea de l'assumpte i que valia més que callés. És com si la Heidi hagués posat a parir a son avi.
Sabíem que marxaves. I el Manchester United ja tenia a punt la samarreta red per posar-te-la al costat de l'estàtua de Matt Busby a Old Trafford. Però enlloc d'això, el teu futur marxarà a la capital anglesa. A Stamford Bridge.
Deu ser que ets angelical i que no has caigut en la temptació dels Red Devils. O t'ha fet por Louis Van Gaal i que faci de tu, una espècie de Víctor Valdés. Certament, Van Gaal fa por. Però, penso, sincerament que la seva condició de cap de totxo dels Guinyols del Plus va passar a millor vida amb l'epitafi del "Tu siempre negatifo"
Si Valdés va fotre el camp de les urpes Vangaalianes per segon cop, és pel seu caràcter. Ho va reconèixer ell mateix que era un paio difícil. Van topar dos caràcters i s'han repelit.
Potser has tingut por de l'holandès i has caigut a les rendes del sarcasme de Mourinho, el narcisista José que per alimentar el seu ego ha de muntar shows perquè li facin cas. La doctora Carneiro és la última víctima de les collonades de Mou. Total per entrar a un camp de joc a atendre un jugador.
Els mals resultats del Chelsea a l'estrena de la Premier (1 punt de 6 possibles i derrota estrepitosa amb el Manchester City) ha fet que els londinencs movessin fitxa aprofitant la passivitat del United que esperava que el Barça movés fitxa a la baixa.
El Chelsea treu la billetera i pagarà 30 kilos per Pedro. Un bon preu, fins i tot excessiu, pel moment actual de minuts i joc del canari. Per això no està gens malament que el Barça tregui una bona picossada per un jugador parit i fornejat a la Masia. De 0 a 30. Haurem après la lliçó ja?
Mourinho ja fa dies que fa d'Arsène Wenger (i això que si pugués l'assassinaria) i pesca a les aigües sempre mogudes del camp Nou. Primer Cesc i ara edro.
Xato, pots triomfar. Tens una lliga ideal i un futbol genial per triomfar. Si t'ailles de les paranoies de l'amic José pot triomfar. I pots triomfar si t'adaptes a la societat anglesa, lluny del sol de Les Palmes de Gran Canària i on el paraigua es fa servir per la plua i no per protegir el sol. Si pots engolir fish & Chips sense sucar-los al mojó picón i sense enyorar les papes arrugas, pots triomfar.
El fitxatge de Pedro pels blues és un clar encert pel Barça. Primer econòmic i després beneficiós pel propi Pedro, que estarà en un equip d'elit per intentar demostrar que encara val per això del futbol.
Res més noi

Que te vaya bonito

Firmat

Un que si que t'enyorarà

Mourinho i Franco

Aparentment Jose Mourinho i Francisco Franco no tenen res a veure. Però ambdós han estat protagonistes de la jornada d'una manera tant absurda com barruera.
Comencem amb The Special One, que a la roda de premsa posterior al Barça - Chelsea de Washington va llençar uns quants punyals a discreció de la millor manera que ho sap fer: amb l'art de l'ironia i l'insult. El destinatari no va ser al Barça sinó al Madrid i a Rafa Benítez, el seu tècnic, via senyora Benítez.
A Mou li pregunten sobre les declaracions de Montserrat Seara, dona de Benítez, on afirmava que el seu marit venia a arreglar les destrosses del portuguès al Bernabeu.
Gran error. La senyora Benítez llança la pedra i Mou respon amb kalashnikov i míssils terra-aire: "Que la senyora es preocupi més del règim del seu marit que de les meves coses. La única vegada que Benítez em va substituir va destrossar el millor equip del món (L'Inter de Milà campió d'Europa amb Mou el 2010)"
2 frases i 4 punyals
A la dona: Li diu escoltapets i que no es fiqui a on no li demanen si no sap del què parla
A Benítez: Li diu gros i inútil. New World Record.
Mourinho. Tot un geni de l'oratòria i l'art de quedar bé amb tothom.
I parlant de règims: un que es resisteix a morir definitivament des de fa 40 anys ha reviscolat en forma de samarreta.
No sé què és pitjor: anar a la presentació del teu nou equip vestit amb una samarreta amb una foto de Franco o que el teu club sigui còmplice i no et digui que te la treguis. Aquestes coses passen a Jaén el 2015. I el subjecte es diu Nuno Silva i és portuguès. Ni el Jep Cabestany de La Competència ho hauria fet millor. Premi OTB, Ole Tus Buevos per Nuno. El bo d'en Jep tindrà feina per superar el sotacarro Nuno Silva i la directiva del seu nou equip. Lamentable tot plegat. Per cert amb quan se sanciona aquest fet? Més o menys que xiular l'himne espanyol?
Règims i portuguesos. Mourinho i Franco (via Nuno Silva). Protagonistes de la jornada. Només cal afegir una cosa més: Corre Joe.

El futbol que mai marxa

La pilota torna a girar després de Berlín i les eleccions a Can Barça del passat diumenge. Ho fa en el context de la gira nordamericana de pretemporada del conjunt de barcelonista. Teníem moltes ganes que la pilota tornés a girar. I això que des de Berlín fins avui han passat només un mes i mig. Però han passat moltes coses. Hem passat de l'alegria de Messi per guanyar la Champions a la deseperació de l'astre argentí per tornara  fracassar amb la seva selecció a la Copa Amètica. A la presidència, Josep Maria Bartomeu és el nou President del club amb el beneplàscit claríssim del 55 % dels socis que el van votar.
Perìo teníem ganes de pilota. També tenim ganes d'Aleix Vidal i Arda Turan. Però sabem que ens haurem d'esperar a que es compleixi la sanció de la FIFA al gener.
La pilota ja roda aquesta temporada 2015/2016. Ho fa en pretemporada, però no pararà de girar indefinidament. I ho farà amb una intensitat inusual.
Sumant-li les Supercopes d'Europa i d'Espanya que el Barça jugarà a principis d'agost com a campió de tot aquest any; i el Mundial de Clubs del desembre al Japó, li heu de sumar, aquesta temporada, l'Eurocopa 2016 a França, la Copa Amèrica del Centenari, un Torneig que es va inventar la Confederació sudamericana de futbol per commemorar el Centenari de la Competició i el Torneig de futbol dels propers JJOO de Rio.
Ahir a Los Angeles va començar la festa del futbol pel Barça. Si no t'agrada aquets esport, val més que t'amaguisa un búnquer, perquè aquesta temporada tindrem més futbol que mai.
Aquesta matinada, hora catalana, el Barça, el defensor del títol de guanyador de tot ha començat a carburar les piles d'una temporada que es presenta tant o més apassionant i extenuant com la del 2009-2010, la del sextet. L'objectiu del projecte 2.0 de Lucho és igualar el sextet de Pep Guardiola, i seguir acumulant títols.
De moment ja acumulua minuts de pretemporada. Aquesta nit a LA. als USA, el Barça ha derrotat 2-1 (gols de Luís Suarez i Sergi Roberto) als LA Galaxy, l'exequip de Beckham i fa nom al terme Galaxy amb grans noms del futbol europeu a les seves files, com els exjugadors del Liverpool Steven Gerrard o Robbie Keane.
I dissabte, a San FGrancisco, partidàs mab el Manchester United. I després el Chelsea, la Fiore i el Gamper. I ja no pararem. La pilota ens envairà els nostres transistors, pantalles i converses pels mesos dels mesos amen (com si no ho hagués fet fins ara)
Per cert, que l'Espanyol és a Àustria per iniciar la seva gira on juagrà dos partits amb el Colònia alemany i el Kasimpasa turc. I anar tirant
És inevitable. El futbol ja ha arribat per quedar-se... Per si en algun moment havia marxat

Gerard Deulofeu

Els grans experts en futbol base diuen que Gerard Deulofeu era una màquina, un fora sèrie, el candidat número 1 a triomfar al Camp Nou des de la Masia. No poso en dubte la paraula dels experts que si que han vist les evolucions de Deulofeu al futbol base. Perquè, primordialment, jo no l'he vist. Bé, si que el vaig veure un cop. Com 'alumne' d'aquell programa que van fer a TV3 que es deia "La Classe del Barça" on aprenia dels 'mestres' Iniesta i Xavi en una masterclass de futbol al Camp Nou. El vaig veure boníssim. Però tant bo com la resta de nens que participaven al programa (ja ens passa als mitòmans que ens sorprenem fàcilment amb qualsevol cosa)
Deulofeu va triomfar fins al Barça B fotent gols a mansalva.
Però alhora de pujar al primer equip, la cosa es va truncar.
En una espècie de cas Bojan, Deulofeu ha anat com una baldufa de l'Everton al Sevilla generant incertesa i sense demostrar les qualitats que segur que té perquè TOT el món que parla bé del futbol de Deulofeu no pot estar equivocat.
Quin és el problema doncs? Segurament el trobem en el què va passar amb l'arribada de Luís Enrique a la banqueta blaugrana. Una setmana abans havia tornat Deulofeu de la cessió a Anglaterra. Però al cap de res, el tècnic barcelonista el va despatxar i li va dir al Barça que cedís al jugador a un altre equip que l'aguantés.
Que l'aguantés. Aquesta és la clau. Luís Enrique en arribar va expulsar tota matèria cancerígena que malmetés l'equip.
El caràcter infantil, malcriat, descarat, agressiu i maleducat que s'intuïa en converses i entrevistes a alguns personatges de l'entorn de Deulofeu es van fer certs.
Així doncs, cap al Sevilla.
Però oblideu-vos del caràcter i l'educació del personatge Deulofeu i centreu-vos en el futbolista.
Ni, evidentment, a les opcions que ha tingut al Barça ni a l'Everton ni ara al Sevilla ha demostrat el bon futbolista del que els experts parlen i que tots els mitjans catalans esperen quan veuen un partit seu.
La pregunta és, doncs, tot i que Gerard Deulofeu és tant bo com diuen, té nivell per jugar en un equip de la Primera Divisió de qualsevol país? És només qüestió futbol o també és un tema de caràcter?
Veurem, ara que l'ha refitxat, el tècnic català de l'Everton, Robert Martínez (l'únic que li ha pogut treure una mica de suc) si per fi, Gerard Deulofeu ens fa callar la boca als escèptics i detractors.

La selecció transforma

La Copa Amèrica de futbol genera moltes notícies alucinants aquests dies tant dins com fora de la gespa. Sembla que lluny de la disciplina de club, els jugadors es desmelenen i fan burrades de l'alçada d'un campanar, més enllà del clàssic baix rendiment de Messi amb Argentina, un fet habitual. L'estrany seria a l'inversa.
Arturo Vidal, crac de la Juve i estandart de l'amfitriona Xile es fot de lloros amb el cotxe i es descobreix que havia exhaurit tot l'alcohol de Santiago de Xile i rodalies. El vídeo que penja després dient que està bé demostra que Jack Daniels té nova imatge de campanya.
El Tata Martino, extècnic del Barça i seleccionador argentí, és expulsat a la primera part del partit amb Uruguai perquè va acabar emprenyat per la duresa dels Charrues i la permissivitat arbitral, en aquest nou clàssic del Río de la Plata, un dels duels més antics del futbol mundial. Es veu que el Tata no duia el polo pistatxo.
I a Neymar també se li envà l'olla a les platges de Ipanema i després de perdre amb Colòmbia es dedica a etzibar mastegots a tort i a dret en nom del Corcovado i la samba. Conclusió. Vermella i ja veurem la sanció.
La nit transforma i les seleccions també. Tenen feina els del Crackovia Amèrica, la versió americana del programa de TV3, també fet per Minoria Absoluta per a Fox Sport Amèrica que s'ha estrenat aquesta setmana. Quina bicoca pels guionistes aquesta Copa Amèrica.

#IIMPARABLES

La tarda de diumenge passat a Montilivi va ser tant trista com surrealista. Durant 90 minuts el Girona era equip de Primera, però un gol dle Lugo va fer allargar el somni durant 4 partits més. L'hòstia va ser forta i algú amb poc senderi ho va exterioritzar llançant una ampolla d'aigua al línier i fent diana. Partit suspès, i entra el surrealisme. 20 minuts després, el Girona - Lugo es reprèn per jugar-se 40 segons. Quique Setien, tècnic dels galecs es va assabentar en plena roda de prensa. Passat els 40 segons, el drama es va repetir. Caps cots, cares de cabreig i de frustració. Ningú pensava que el somni de Primera no s'havia acabat, que només s'allarga 4 partits més.
Però és que certament la ocasió era immillorable i ho van tenir durant 90 minuts. Era comprensible la ràbia i les declaracions d'Isaac Becerra, el porter o Pablo Machín, el tècnic. Diumenge, Montilivi no era ni de Primera i ni tant sols de Segona. Les cares de depressió era com si haguessin baixat a Primera Catalana.
Dòl diumenge, dòl dilluns, però, dimarts el Girona es va treure el negre i va començar a veure la realitat. El Girona pot ser encara equip de Primera. Per la via llarga i la més complicada, sí. Pe`ro el somni no s'ha acabat.
Avui a les 20:00, des de les 19:00 a Rac1 davant el Saragossa, comencen, esperem 4 partis que ens portin a Primera. A Montilivi, a Girona, són #IMPARABLES. Ho han fet entendre el món via hashtag i via futbol. Fer 82 punts empatat amb Sporting de Gijón a la segona plaça, a 2 del líder Betis és d'#IMPARABLES. Que amb el segon pressupost més baix de Segona somíis amb la Primera és d' #IMPARABLES. Que facin somiar tota una ciutat i de nou un país és d'#IMPARABLES. Que avui no es parli del campió d'Europa, Barça, i d'un equip que aspira a un ascens és d'#IMPARABLES. Que recordem exhibicions aquesta temporada dels gironins és d'#imparable. Que el porter Isaac Becerra somii en de nou compartir un terreny de joc amb Leo Messi, com ho va fer en l'Infantil dle Barça, juntament amb aquell altre crack frustrat Diong Mendy, és #d'imparables. Somiar fer-ho a Primera divisió és d'#IMPARABLES. Que Fran Sandaza torni a ser decisiu com a Mallorca, o amb el Llagostera és d'#IMPARABLES. Que Felipe Sanchón sigui de nou Felipao és d'#IMPARABLES. Que tot un equip s'aixequi junt i conjurat després d'un gran cop en busca del gran somni és d'#IMPARABLE. I Lejeune, Cifu, Ramalho, Jandro, Juncà, Pere Pons, Mata... són #IMPARABLES. Que Pablo Machín passi de salvar un equip de la Segona B i el pugui dur a Primera és d' #IMPARABLES. Que després d'un any mogut als despatxos i amb relleus a la presidència l'equip el Girona pugui ser de Primera és d'#IMPARABLES. Que tota l'afició de Girona i fora d'ella animi el Girona és d'#IMPARABLES. Que a Llagostera només somiin en només un derbi l'any que ve amb el Nàstic és d'#imparables. Que Barça i Espanyol vulguin anar a Girona a jugar a Primera i no Copa Catalunya és d'#IMPARABLES. Són tant #IMPARABLES que deixaran el pèndul del Mag Fèlix en ridícul.
I que el futbol li deu una, o més d'una al Girona, és d'#IMPARABLES. Avui comença el somni, llarg, i #imperable cap a Primera. Llarg que és el que dóna més satisfacció en arribar. Sort Girona. Sou, SOM, sereu, SEREM #IMPARABLES

PostData 1: El dia que Toni Freixa i Jordi Masó han formalitzat la seva precandidatura a la presidència del Barça, la Comissió Gestora amb Ramon Adell al capdavant ha convocat les eleccions pel 18 de juliol, dissabte

PostData 2: El Barça de bàsquet va perdre amb l'Unicaja a Màlaga i hi haurà quart partit divendres al Martín Carpena de Màlaga

PostData 2: Segons TVE, Iker Casillas té les hores comptades al Madrid. Tant bon punt es tanqui el fitxatge de David De Gea, el mite porter blanc marxarà del Bernabeu. Però on anirà ell i Sara Carbonero?

Especial Camí de Berlín Champions 2015: Els 3 incombustibles

Buffon, Xavi, Pirlo: 3 incombustibles del futbol europeu que es veuran les cares a la final de Berlín de dissabte buscant el Triplet. Un Xavi, llegenda del Barcelona que marxarà a Qatar després del 6 de juny. Els altres dos de la Juve: Pirlo, que es podria retirar si guanya la Champions (doncs que no la guanyi) i Gianluigi Buffon. En total tenen a les esquenes 108 anys i 2215 partits (i dissabte en sumaran un més). I després de la final de la Champions què? Vés a saber. Xavi, Pirlo i Buffon, els incombustibles del futbol, els Reis de Berlín

Xavi Hernandez debuta amb el primer equip del Barça el 1998, a la Supercopa Espanyola marcant un gol al Mallorca a Palam: posteriorment, en faria un altre de molt important a Valladolid que li salvaria el cap al tècnic Louis Van Gaal. Xavi és considerat l'hereu de Pep Guardiola, i en els tres anys que conviuen com a jugadors ha de suportar auqetsa pressió. Sense Guardiola, Xavi assumeix els galons del migcentre del camp i de mica en mica es fa gran. Les seves ruletes, la seva clarividència al camp el fan ser un jugador especial. Al 2003 dóna una meravellosa assistència a Ronaldinho al Santiago Bernabeu. El 2005, consolidat com a indiscutible al mig del camp, pateix una grue lesió al genoll. Aconsegueix tornar i no perd gens de la màgia que el caracteritza. És més, millora cada dia més. Amb Pep Guardiola a la banqueta, Xavi es fa etern. Es converteix en un jugador de primera classe que s'entén de meravella amb Messi i Iniesta, el seu futur hereu. Amb 765 partits amb el Barça, 87 gols i 24 títols (de moment) és llegenda eterna al Barça i el club li ho va fer saber ahir en un gran acte a l'Auditori 1899 del Camp Nou. Després de Berlín, Xavi marxarà al Qatar a formar-se com a tècnic
Andrea Pirlo és un cas molt especial. Mite al Milan i mite a la Juve. Abans de recalar al MIlan, Pirlo debuta amb el Brescia amb 16 anys, sent el jugador més jove en debutar amb l'equip llombard. Després de 4 anys, Pirlo viu una època convulsa on en 4 anys passa per l'Inter, la Reggina, torna a l'Inter i torna a Brescia. Al 2001 fitxa pel Milan on viurà la seva primera gran etapa daurada. Amb el club rossonero, el migcampista (com Xavi) es consolida com la gran estrella que és. Guanya 2 Champions (2003 i 2007) i 2 Lligues. Al 2011, amb 32 anys, fitxa per la Juve on col·lecciona consecutivament 4 Scudettos (del 2012 al 2015). En total, 2 Champions (esperem que no siguin 3), 6 Lligues, 690 partits i 72 gols. El seu futur és incert i la resolució de la Final de la Champions marcarà el seu futur.

Gianluigi Buffon és fidelitat a la Juve des de 2001, quan va ser fitxat del Parma. Va baixar a Sèrie B amb el Moggigate, igual que Del Piero o Pavel Nedved quan podria haver marxat perfectament a altres clubs que es barallaven per ell. El porter de la Juve ho ha parat tot i més en els 759 partits que ha jugat on de mitja a promediat 0'84 gols encaixats per partit. Una passada. Guanyador de 7 Lligues (6 a la Sèrie A + el de la Sèrie B). I el que li queda...

Parlem dels Xavi, dels Pirlo i dels Buffon a nivell club. Sumeu-li a nivell de seleccions i la seva llegenda es farà encara més immortal.

Els incombustibles del futbol Xavi, Pirlo i Buffon, seran els Reis de Berlín el proper dissabte. 3 grans llegendes del futbol immortals. Gràcies, Grazie, Grazie.

PostData 1: L'empresa de pneumàtics turca Lassa és nou patrocinador de les seccions del Barça

PostData 2: Els Germans Pau i Marc Gasol són els nous Premis Princesa d'Astúries de l'Esport 2015

PostData 3: Rafa Nadal ha estat eliminat a quarts de finald e Roland Garros per Novak Djokovic. NO podrà lluitar pel 10è títol a la terra batuda de París

PostData 4: Més eliminacions: la del Barça de futbol sala en el Play off semifinals de la Lliga davant el Pozo Murcia. L'equip tanca la temporada en blanc, fet que no passava des de la temporada 2009/10