dimecres, 31 d’agost del 2011

La religió de la pilota taronja

Aquest migdia ha començat l'Eurobasket 2011 a Lituània, al millor lloc possible. Al país bàltic, l'esport de la cistella és quelcom més que un esport, es una religió. Lituània és l'únic país del món en què el bàsquet és l'esport rei per sobre del futbol. I per tant no és d'estranyar que faci més d'un any que s'ha preparat per aquest esedeveniment. És més la presidenta de l'exrepública soviètica ha convidat a Barack Obama a presenciar un partit de la competició
Esportivament parlant la selecció espanyola és la favorita per alçar el trofeu d'aquí 20 dies (tot i que fa res ha patit molt per vèncer Polònia al partit inaugural). La vigent campiona europea arriba en una gran forma a la cita lituana, ja que ha guanyat gairebé tots els partits de preparació. Només va fallar davant, precisament de Lituània a terres bàltiques. Els de Sergio Scariolo es volen treure l'espina del mal Mundial que va jugar l'any passat a  Turquia on només va poder acabar 5è i jugant mediocrament. I ho volen fer amb la selecció més "americana" dels últims temps, on 6 jugadors juguen actualment a l'NBA (els Gasol, Rudy, Ricky, Calderón, i Ibaka). L'ÑBA, com es diu popularmen a la Roja, vol tornar a dominar al vell continent.
De la resta d'equips, Grècia, Sèrbia i Rússia aspiren també al tron; i també l'amfitriona Lituània. No s'esperen sorpreses perquè la resta de seleccions o són molt fluixes o venen sense les seves estrelles.
Des d'avui i fins el 18 de setembre, la religió de la pilota taronja aterra a la terra promesa, Lituània amb l'Eurobasket 2011

 Grups Eurobasket Lituània 2011

GRUP AGRUP BGRUP CGRUP D
España EspanyaSerbia SèrbiaGrecia GrèciaEslovenia Eslovènia
Turquía TurquiaFrancia FrançaCroacia CroàciaRusia Russia
Lituania LituàniaAlemania AlemanyaMontenegro MontenegroBélgica Bèlgica
Gran Bretaña Gran BretanyaIsrael IsraelMacedonia MacedòniaGeorgia Geòrgia
Polonia PolòniaItalia ItàliaBosnia BòsniaBulgaria Bulgaria
Portugal PortugalLetonia LetòniaFinlandia FinlàndiaUcrania Ucraïna

PostData: A l'Espanyol, per si no en tenien prou amb la marxa de Dani Osvaldo, s'acaba de fer oficial que Luís García marxa al Saragossa. La capitania perica no li ha durat ni un més. A Can Perico ja no queda ni l'apuntador. S'espera, que avui, dia final del mercat d'estiu arribi un davanter. Pinta que serà PAndiani, que ja havia estat a l'Espanyol

dimarts, 30 d’agost del 2011

Submarí enfonsat

Mare de Déu com ha començat la Lliga al Barça. Jornada 1 i maneta a un equip de Champions com el Vilarreal. L'equip de Garrido no és que sigui dolent, ans al cntrari, però ahir es va trobar ammb un Barça superlatiu, superb, extraordinari, que va fer el que va voler.
Des del primer moment el domini blaugrana va ser insultant. Pep Guardiola va sortir amb un sistema propi de les genialitats del mestre Johan Cruyff: un 3-4-3 amb una defensa amb Mascherano, Busquets i Abidal. I la jugada li va sortir perfecte.
Thiago va destrossar la línia de flotació del submarí groc amb un gol estrany, perquè la defensa castellonenca no va impedir el seu xut, una de les seves millors virtuts. L'hispano-brasiler rep l'esfèric i avança buscant a les bandes; i com que no li entra ningú prova el xut que entra. Més tard va tornar a aparèixer una societat que amenaça de ser tan letal com clàssica. Igual que a Mònaco, Messi assisteix a Cesc, que dribla i supera al porter groguet. El tercer va ser obra d'Alexis després d'una assistència extraordinària de Thiago. Finalment es va apuntar la feina, qui si no, el millor jugador del món el petitó universal, Leo Messi amb un doblet.
Un 5-0 i la sensació que si caldria haver-ne fet 7, haurien caigut. La lliga torna a ser cosa de 2, Barça i Madrid. Al Camp Nou, Barça 5- Vilarreal 0. Submarí enfonsat

PostData 1: Laia Sanz, la pilot catalana de trial continua dominant en la seva disciplina. Aquest acp de setmana ha aconseguit el seu 11è Mundial i 10è Europeu. I només tés 25 anys

PostData 2: La dona més ràpida del món és seguidora del Joventut. Carmelita Jetter, campiona dels 100m al Mundial de Daegu és germana del base de la Penya Pooh

dilluns, 29 d’agost del 2011

Esportclub: Retorn a la feina

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

La millor lliga del món?

És la millor lliga del món, una lliga que comença una setmana més tard perquè els jugadors fan vaga  perque no cobren? Una Lliga que no deix aentrar a les ràdios perquè a una setmana de començar els obliguen a pagar un cànon salvatge? Una Lliga en que en comptes de manar els clubs, manen les teles (Jaume Roures) Una Lliga en què un seguidor no sap si tal dia podrà anar a veure el seu equip, perquè nop sap quan juga? Doncs això és del que presumeix la Lliga espanyola, de ser la millor lliga dle món. En fí. Doncs aquest cap de setmana ha començat, amb un Madrid líder, que va humiliar el Saragossa, un Espanyol que perd com sempre amb mala sort, i amb autèntics conyassos de 0-0 com l'Atlètic de madrid Osasuna d'ahir a les 12:00. Avui a les 21:00 des de les 20:00 a Rac1 el Barça tanca la primera jornada de Lliga (la 2 per ser exactes) al Camp Nou amb el Vilarreal. A Segona el recent ascendit Sabadell salva els mobles dels equips catalans on Girona, Nàstic i Barça B van perdre. Els vallesans van vèncer a l'Osca 2-1. Ara la millor lliga dle món es torna aparar pels compromisos internacionals. Quan aprenguin de la Lliga anglesa en tornarem a parlar. Una premier League que va viure un resultat històric: el del Manchester United que li va fer un 8-2 a un Arsenal mediocre sense Cesc i Nasri, els qui aguantaven aquesta farsa

Olor de bàsquet

Soroll de bambes noves grinyolant pel parquet, soroll de xiulets, el clàssic xof de la pilota entrant neta a cistella, el no menys clàssic clonc de la bola sortint escopida del cèrcol, olor de samarreta suada, i de pilota... En definitiva, després de 2 mesos de vacances torna a Can Círcol l'olor de bàsquet.
I és que des de la setmana passada, tornen els entrenaments de la secció de bàsquet de l'entitat. Nous jugadors, algunes baixes, i els de sempre, jugant una categoria superior. I sobretot l'esperit Círcol, el de formar persones. Amb els primers entrenaments arriben les primeres il·lusions i noves esperances. I en aquest sentit hem de parlar d'un home, d'un gran d'aquest club. En Jaume Lleal afronta aquesta temporada el repte més gran de la seva vida com a tècnic. Té per davant l'objectiu de conduïr el Sènior femení, recent ascendit a Primera Catalana, a les grans metes. I ho fa amb el mateix esperit i treball de sempre. No tingueu dubte que aquest any en Jaume la pot fer molt grossa.
Primers entrenaments i primers amistosos, amb més o menys caràcter de costellada. Entre ells els que va jugar el cap de setmana el Círcol masculí de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i l'estimable delegada Sandra Veguín. Divendres, a Ausiàs contra l'ABB, va oferir una molt bona imatge caient de molt poc davant d'un recent descendit de la Lliga EBA (tot i que no té res a veure amb l'equip de l'any passat). Per cert una curiositat. L'ABB l'entrena qui va ser tècnic del Círcol abans de l'arribada d'en Cesc, l'Emilio Arce. Diumenge a Montgat, davant d'un equip farcit d'ex ABB, el Círcol va perdre, però donant bona imatge, sobretot a la primera meitat on va donar molta guerra.
En tot cas tots aquests partits serveixen per rodar els equips i preparar-los per una temporada emocionant i llarga que començarà la setmana que ve amb la disputa de la Copa Badalona.
Des d'aquí tota la sort del món als jugadors tècnics, delegats, pares i família del bàsquet del Círcol. Torna l'olor de bàsquet a Can Círcol.

20 anys no són res

Aquest cap de setmana a Spa Francorchamps es commemorava el 20è aniversari del debut d'un mite a la F1: Michael Schumacher, precisament en aquest circuït de les Ardenes belgues. Després d'un mes de descans el circ va tornar amb tota la màxima esplendor. Des del primer revolt va haver accidents, com el que va esguerrar a Jaume Alguersuari un magnífic cap de setmana, o l'espectacular de Lewis Hamilton. A més els pneumàtics van donar més emoció. La seva degradació bestial va fer entrar molts cops als pilots a boxes. Al final, com no podia ser d'un altre manera la victòria se la emportar l'hereu del Kaiser Sebastian Vettel, que sentencia el Mundial. Per cert Schumi va acabr 5è després de remuntar des de l'última plaça. D'aquí dos setmanes més mites: d'Spa a Monza (Itàlia)

Una invasió a 2 rodes

Al mític Circuït d'Indianàpolis, pàtria del motor nordamericà, on sembla que profenar-lo és pecat, el Mundial de motociclisme hi va disputar una nova cursa. La cursa va ser marcada per la polèmica d'un nefast asfalt de la pista. No va haver pilot que no el critiqués per ser més un encerat que una pista engomada. Va ser un gran cap de setmana pels catalans. A Moto GP victòria del de sempre, Casey Stoner. A Moto2, triplet de pilots catalans: Marc Márquez (que es posa només a 28 punts del líder l'alemany Stefan Bradl), Pol Espargaró i Esteve "Tito Rabat". I a 125 victòria de Nico Terol amb MAverick Viñales 2on. Pròxima cursa, la setmana que ve a Imola San Marino

Bolt es queda amb les ganes

Sense Asafa Powell, ni Tyson Gay, els seus grans rivals sobre el tartan d'atletisme, Usain Bolt, havia de guanyar sense baixar de l'autocar els 100 m llisos. Però una falsa sortida (que aquest any es condemna amb l'eliminació) va enviar el jamaicà a la dutxa. Un error gravíssim, que li costa un futimer de calers, ja que només ens fixem en Bolt en grans competicions, com el Mundial de Daegu (Corea del Sud) que es disputa aquesta setmana. Victòria pel company de Bolt Yohan Blake. Un altre KO sonat és el de l'etíop Kenenisa Bekele, que després de 13 curses va perdre el seu primer 10000, després de retirar-se. Triomf del també etíop Ibrahim Jeilan. Un altre focus d'atenció a Corea és la participació del sudafricà Oscar Pistorius, aquell amputat que córre amb prótesis, que després de mil batalles judicials va poder córrer la seva primera competició amb atletes sense cap discapacitats. No va passar de les semis dels 400 llisos. LA delegació espanyola i els seus èxits brillen per la seva absència

El plaer d'un bon Purito

Sortia com a gran favorit i de moment no falla. A la Vuelta a Espanya ciclista, el català Joaquim "Purito" Rodríguez, ja ha guanyat 2 etapes de muntanya i ha donat el seu cop de puny particular als rivals. Venia a guanyar la ronda espanyola i va pel camí. De moment no és el líder (ho és el britànic de l'Sky Christopher Froome), però si segueix al reitme demostrat fins ara no dubteu que a Madrid, el dia de la Diada veurem vestit de vermell un català

dissabte, 27 d’agost del 2011

Aposta guanyadora

En un partit de futbol apostar pel Barça és gairebé segur una aposta segura. I ahir al Casino més exclusiu del món, no va ser cap excepció.
A Mònaco el Barça va aixecar un nou títol: la Supercopa europea davant el Porto. Per aconseguir-ho els blaugranes van fer servir la versió més pragmàtica: fer molt en poc. Sobre la gespa de l'Estadi Lluís II, es va veure poc futbol. En part per l'estat lamentable del tapís de joc. El joc del Barça no va ser fluït però si que es va veure el seu estil. Als primers instants el Porto, tot i el domini blaugrana, va tenir les seves opcions, però com sempre Valdés va estar esplèndid. Però cap a la mitja hora, Leo Messi va obrir la llauna i de pas va superar un nou repte: el de marcar en una Supercopa. El gol va ser a l'estil Barça de Pep. Com sabeu amb Guardiola l'atacant és el primer defensa. Així doncs que la davantera va pressionar a sortida de pilota lusitana; tant que va provcar un error greu: cessió de Guarin cap al porter Helton que va a parar a peus del petitó, que se'l fa i marca.
Posteriorment l'equip es va relaxar propiciant que el Porto posés setge a la porteria blaugrana. Però la bola era del Barça i més quan va entrar Cesc Fàbregas. Ell, l'home dels 40 kilos, va tornar a justificar el seu fitxatge. A les acaballes del partit, Messi s'inventa una passada de culera perquè el d'Arenys dongui la Supercopa al seu estimat Barça.
Xiulet final i el SuperBarça, Supercampió d'Europa amb tot meraixament, tot i l'escàs futbol que vam veure. És la Supercopa que trenca rècords: quarta Supercopa europea de la història (a 1 del líder Milan), 15è títol europeu de club, el 74 absolut, superant el Madrid amb 73, el 12è títol de Guardiola que amb 3 anys ha superat els 11 amb 8 del mestre Johan Cruyff; el 18è títol de Xavi Hernàndez, que supera Amor com a jugador amb més títols; i segon títol de Cesc amb el Barça que amb una setmana iguala a títols amb els que va guanyar com a jugador de l'Arsenal en 8 anys.
En resum, nou títol d'un equip que té molta gana, Que duri. A l'Estadi Lluís II Barça 2 Porto 0, campions de la Supercopa d'Europa 2011

divendres, 26 d’agost del 2011

Mònaco, Capital Europea del Futbol

Com sempre a finals d'agost, el petit principat de Mònaco aixeca el teló del futbol europeu amb el sorteig de la fase de grups de la Copa d'Europa i la Supercopa d'Europa de l'endemà

Objectiu Munich

Al Fòrum Grimaldi va ser l'escenari ahir del sorteig de la fase de grups de la Lliga de Campions de la temporada 2011-2012. 31 equips volen agafaer el tron que va ocupar el Barça a Wembley, l'any passat. I el Barça vol aconseguir una gesta inèdita en el format actual de la Copa d'Europa: revalidar el títol consecutivament. Els blaugranes han tingut molta sort en aquesta rifa. Ha estat enquadrat al grup H juntament amb Milan, BATE Borisov (Bielorússia) i Viktoria Plzen (Txec). A molts de vosaltres us pot sorpendre que tenint al mateix grup el campió italià parli de molñta sort. No us enganyeu, el Milan actual és una mala còpia d'aquell esplèndid Milan dels 90, principis de 2000, i no cal dir de l'època dels holandesos. La majoria d'integrants de la plantilla rossonera actual jugaven a San Siro quan molts no havieu ni nascut: Gattusso, Nesta, Seedorf, Inzaghi... El Milan és ara un geriàtric on velles glòries encara volen provar el sabor de l'herba d'un camp de futbol. El Milan va guanyar el calcio, perquè l'Inter el va perdre amb 2 últims partis per oblidar. El Barça amb 15 minuts de joc a què tenim acostumat en té prou per superar el Milan. Ara el què fa gran el conjunt italià és el nom: una llegenda del futbol europeu amb 7 Copes d'Europa. Potser un dels pocs al·licients del partit serà el retorn al Camp Nou, d'Zlatan Ibrahimovic, després de la seva fugida a la sueca i per la porta del darrere (Il Filosofo Pep va dir). No en té cap més. Dels altres dos rivals hem de dir que són les 2 maries del grup i que no hi hauria d'haver problemes. Percert i us agrada la cervesa us podríeu escapar a Plzen, capital de la birra mundial, o si més no europea. Dels altres grups. El Madrid (al D), està enquadrat un altre cop amb vells amics: l'Olympique de Lió (que fa anys que se'l troba a Europa) i l'Ajax (rival a la lligueta passada a qui a Amsterdam Mourinho va fer un altre dels seus shows amb paperets inclosos). Qui ha tingut un sorteig nefast ha estat el Vilarreal, enquadrat al grup A, el grup de la mort amb Bayern de Munich, Manchester City i Nàpols. A la resta els grans favorits no haurien de tenir problemes per arribar a vuitens. L'Allianz Arena de Munich ens espera el 19 de maig. Objectuiu Champions, objectiu Munich

Aquests són els 8 grups de la Champions d'enguany



















Aposta Barça

I l'endemà del sorteig de la Champions, arriba la Supercopa d'Europa al Lluís II de la capital monegasca (a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1). El campió de la Champions, el Barça, vs el campió de l'Europa League, el Porto. A priori els blaugranes són clars favorits per alçar la quarta Supercopa de la seva història i convertir-se en el rei de la competició. El Barça, ultimant la fase de rodatge va llançat i ple de moral cap al segon títol oficial de l'any. El Porto per la seva banda, arriba a Mònaco desmembrat i mutilat per Chelsea i Atlètic de Madrid.
Els anglesos, van fitxar l'artífex que va tornar a posar el conjunt portuguès en l'elit del futbol europeu: Andres Vilas Boas, deixeble de Mourinho i admirador de Pep Guardiola. D'altre banda els colchoneros vain invertir els 40 M€ que els hi va donar el City pel Kun Agüero per fitxar l'estrella del Porto: el colombià Radamel Falcao.
Tot i aquestes baixes molt significatives els lusitans encara tenen a un home molt a tenir en compte aquesta nit: el brasiler Givanildo Vieira de Souza més conegut com a Hulk. Crec que amb el sobrenom ja ho diu tot. A mes el conjunt blanquiblau, entrenat ara per un altre jove tècnic, Vitor Pereira és un especialista en jugades d'estratègia i com que avui la defensa blaugrana és de circumstàncies (Mascherano i Abidal de centrals), per la lesió de Puyol i Piqué, caldrà anar amb molt de compte.
Avui el primer títol europeu de la temporada, la Supercopa Europea, Barça-Porto

PostData Habemus Lliga. Aquesta tarda el Girona Elx obrirà la temporada de Lliga a Espanya. I és que la vaga dels futbolistes s'ha desconvocat i començarà el torneig a partir de la segona jornada. El Barça, el dilluns la tancarà al Camp Nou davant el Vilarreal. Una Lliga que no jugarà l'espanyolista Osvaldo que marxa a la Roma de Luís Enrique, que ha rebut les primeres crítiques per deixar a Totti a la banqueta, i a sobre quedar eliminat de l'Europa League a la prèvia davant l'Slivan de Bratislava. Precisament on no començarà la lliga serà a Itàlia on els futbolistes han seguit l'exemple espanyol i van a la vaga

dimecres, 24 d’agost del 2011

Una casa de bojos

Ahir el madridisme va viure una nova jornada esparpèntica digne dels Germans Marx
Cap al migdia, el twitter del Canal + anuncia que el representant de José Mourinho, Eladio Paramés, els hi ha dit que el tècnic portuguès té la intenció de plegar. Com que la bola de neu es fa grossa immediatament el senyor Paramés es desmarca dient que el periodista del Plus ha estat enganyat ja que es va intercanviar SMS amb un parent seu i a través d'un mòbil antic que estava guardat en un claix, o com diu Paramés en una "cajonera". Ho enteneu? Tranquils que jo tampoc.
Més tard José Mourinho, l'al·ludit en tot això envia una carta via web del Madrid en què en comptes d'apagar l'incendi li fot més benzina. A part de demanar perdó només al madridisme pels fets del Camp Nou al dia de la Supercopa diu que ell és més merengue que el pal de la bandera i que hi ha gent hpòcrita que s'amaga dins d'una mascara i que en la realitat és una altra.
Però el merder a la casa blanca va començar al migdia. El jutge de competició únic de la Federació Espanyola obre un expedient disciplinari a Mou per la ditada a l'ull de Tito Li podíen caure entre 4 i 12 partits. De pas també s'obre expedient a Vilanova en què podria estar sancionat entre 1 i 4 partits.
Ràpidament el Madrid envia un altre comunicat via web defensant al seu entrenador i fotent més benzina si calia. Diu que tot el que va passar és culpa del Barça per incitar-los. A més també parla que al túnel de vestidors del Camp Nou al final del partit, va haver merder, cosa que és estranya ja que els blaugranes estaven a la gespa per rebre el trofeu i els blancs van marxar a correcuita
Un dia esperpèntic a la casa blanca, un dia més. I mentrestant a Can Barça, l'equip continua sent un eferent del futbol mundial, qui marca la línia. A més és una referència més enllà de la pilota. El seu joc és admirat per tot el planeta futbol. I a més està a l'espera de lluitar per la Supercopa d'Europa divendres davant el Porto (que no jugarà Piqué per lesió)
Barça i Madrid, el dia i la nit, la casa dels bojos, contra la casa de la calma.

dimarts, 23 d’agost del 2011

La Nit de Cesc

Steve Archibald 1984, Hristo Stoickov 1990, Javier Saviola 2001, Leo Messi 2005, David Villa 2010, i Cesc Fàbregas 2011
Tots aquests jugadors ténen en comú que van fer un gran Joan Gamper i posteriorment van passar els seus millors anys com a futbolista a Can Barça (si Saviola també; el problema d'aquell Barça es deia Joan Gaspart)
I Cesc no sembla pas que hagi de ser una excepció, com la d'Zlatan Ibrahimovic el 2009. Ahir el d'Arenys va contribuir de manera clau en la maneta blaugrana a un Nàpols desquiciat, que espera que dijous no els emparellin al mateix grup de la Champions.
El 4 del Barça en 60 minuts va fer callar moltes boques i va començar a justificar els 40 kilos que va costar. Ahir Cesc va demostrar que no li cal adaptar-se al model Barça:; el té incorporat de fàbrica. Va estar incommensurable tant com a migcapista, com sobretot en una de les facetes de joc pel qual es va fitxar: la de fals davanter centre, la de fals 9, un paper que a l'Arsenal brodava a la perfecció. Clara mostra és el primer gol que va marcar amb la samarreta blaugrana i que va obrir la llauna al Camp Nou: centrada d'Adriano i rematada al més estil 9 del d'Arenys. A part es va fer l'amo del mig del camp com pocs
Cesc va obrir la llauna, Keita va fer el segon en un gol que recorda al que va donar l'última lliga al camp del Llevant i Pedro va fer el tercer abans de l'aparició de l'altre protagonista de la nit: un tal Leo Messi
Al minut 60 Cesc surt del camp ovacionat quan va ser rellevat pel millor jugador del món. En 30 minuts Leo va marcar dos golassos que van acabar de desquiciar l'entrenador napolità Walter Mazzarri.
La festa del Gamper però va començar en l'ovació a tot l'equip i a Tito Vilanova, protagonista involuntari de la setmana. Guardiola va tornar a jurar que els seus homes pencarien i el Camp Nou es va ensorrar. Com li agraden aquestes coses a l'exigent públic de l'Estadi.
Al final festa complerta: 5-0. Maneta d'un equip en rodatge. Ai quan estigui en plena forma.Que tremoli divendres al Porto

PostData 1 El jutge únic de competició considera falta greu l'acció de mou a Vilanova a l'últim clàssic i serà sancionat entre 4 i 12 partits. El mateix jutge considera el gest posterior de tito al portuguès de lleu i també serà sancionat entre 1 i 4 partits. La resolució final d'aquí 15 dies

PostData 2: Nou exemple de declivi dle madridisme. Avui al twitter de Canal + s'han penjat unes declaracions dle portaveu de Jose Mourinho dient que el portuguès es planteja plegar de la casa blanca. Vist el follón que s'ha armat al segon 1 aquets portaveu diu que algú ha enganyat a la gent del Canal + perquè s'han enviat missatges a través d'un mòbil antic que estava guardat, cito textualment en una "cajonera" Que per molts anys durin els follons a la Castellana

dilluns, 22 d’agost del 2011

Gamper a la Napolitana

La vaga del sindicat de futbolistes que ha paralitzat l'inici de la Lliga ha dotat d'un interès especil el 46è Trofeu Joan Gamper que es juga avui (20:30 TV3 des de les 19:00 a Rac1)
I és que en condicions normals, no hauria fet ni 24 hores que el Barça s'hauria estrenat al campionat domèstic al camp del Màlaga, i per tant el Gamper l'hauria jugat el carro del peix
Amb les circumstàncies que ens trobem, per tant, el trofeu de presentació dle Barça d'enguany és una nbona prova de foc per veure en quines condicions físiques es troben els homes de Pep Guardiola, a només 4 dies de jugar-se la Supercopa d'Europa a Mònaco davant el Porto.
El rival d'aquesta nit al Camp Nou és el Nàpols. Segurament a molts de vosaltres el nom no us diu res, però heu de saber que el conjunt blau cel va acabar la passada temporada en tercera posició dle calcio, darrere Milan i Inter, i per tant jugarà enguany la Lliga de Campions, on de fet s'estrenarà pe primer cop. Del conjunt de Walter Mazzarri hem de destacar per sobre de tot la parella de davanters: l'eslovac Marek Hamsik i l'argentí Ezequiel Lavezzi. Menció a part pel sudamericà, que va estar aquest estiu a l'agenda del Barça en la recerca del 9 i que al club italià comparen amb Diego Armando Maradona. I parlar del Pelusa a Nàpols són paraules majors...molt majors
L'any 1986 després dle seu pas fallit pel Barça a causa de les lesions i una hepatitis i els seus primers filtrejos amb la droga, Maradona fitxa pel conjunt transalpí. Ell solet transforma un club modest en un equipàs capaç de fer ombra al mític Milan dels holandesos, guanyar 2 Lligues i una Copa de la UEFA l'any 1989. Malauradament Nàpols també significa el declivi humà d'una llegenda del futbol. Diego, com a Barcelona es va envoltar de gent poc recomanable que el va fer entrar de ple en el perillós món de la droga i l'encara més perillós de la mafia camorrista. L'any 1991, després d'un partit de lliga amb el Bari, Maradona dóna positiu en u8n control antidòping per cocaïna. Era l'inici del fí d'una llegenda del futbol.
Tornem al present amb 2 curiositats. Una. Els pericos estaran pendents del Gamper avui, ja que a les files del Nàpols juga cedit el central espanyolista Víctor Ruíz. I dos. Barça i Nàpols mai s'han enfrontat en partit oficial. Dijous en el sorteig de grups de la Champions els poden aparellar per primer cop.
Avui torna el Gamper, la festa major del barcelonisme, Barça- Nàpols. Mamma mia

PostData: L'italià Dannielle Bennatti, del conjunt Leopard, és el líder de la Vuelta a Espanya 2011 després de les 2 primeres etapes. Demà arriba l'ascensió a Sierra Nevada, on els grans favorits han de marcar les primeres diferències. El català Joaquim Rodríguez, el transalpí Vincenzo Niballi i el bascv Igor Antón són els tres més posicionats per arribar a Madrid amb el mallot vermell final de líder. L'11 de setembre ho veurem

divendres, 19 d’agost del 2011

El 4, un número màgic

"Tu seràs el futur 4 del Barça"
Missatge que va deixar escrit Pep Guardiiola en una samarreta de Cesc Fàbregas, quan el d'Arenys era Cadet

L'arribada de Johan Cruyff a la banqueta marca un abans i un després en la història del Barça i del futbol. Cruyff modernitza la institució a nivell organitzatiu, de planter i de tàctica. AC (Abans de Cruyff) els jugadors feien de laterals, extrems o davanters centres. DC (Després de Cruyff), al Camp Nou s'ha jugat de 2, de 8, de 9... o de 4. El 4, la posició més important en els esquemes del Barça de Cruyff i fins ara. L'organitzador, qui talla el bacallà, l'equivalent al base en bàsquet. Les carecterístiques del 4 són clares: intel·ligència, clarividència, anticipació de la jugada i tècnica
L'any 1988, l'any 0 DC, Luís Milla es converteix en el primer 4 de la història del Barça. Milla, terolès format a la Masia, fa estralls al Barça Atlètic (l'actual B), cosa que no passa desapercebuda pel Johan, que confia en ell per ser el timó de la nova nau, que ha de reflotar a un equip mort, després del Motí de l'Hespèria. l'equip és completament nou, Cruyff ha fet neteja i de l'epoca anterior només queda Alexanco, Julio Alberto i Zubizarreta. Amb Milla de 4 els èxits arriben amb comptagotes (la Recopa de Berna el 89, i la Copa del Rei de 1990), però es posa els ciments del Dream Team. Aquell 1990 fitxa pel Madrid, on a les primeres de canvi es trinxa el genoll. Mai més tornaria a ser el mateix.
El 16 de desembre de 1990, al Camp Nou i davant el Càdis, salta a la gespa, un tal Josep Guardiola. Amb ell s'arribaria a la quintaessència del 4. Pep representa el que vol dir el 4, és l'extensió a la gespa de Johan Cruyff; i per tant no és d'extranyar que ara estigui on està i amb els èxits que porta a l'esquena. Guardiola és i sempre serà una esponja que aprèn de tothom. Va aguantar a Robson i la primera etapa de Van Gaal, fins que el 16 de juny de 2001, en l'última jornada de Lliga amb el Celta surt ovaconat de l'Estadi. Era l'últim servei com a jugador culé abans d'iniciar l'aventura italiana al Brescia. 7 anys després torna a casa per ocupar el mateix lloc que Johan Cruyff el 1988 i superar el mestre
3 anys abans de l'adeu del Pep, el Barça ja va abonar el terreny perquè sorgís el relleu. El 26 de juny de 1998 debutava en partit de Supercopa a Mallorca Xavi Hernández, el relleu de Guardiola. No cal que us digui què fa ara el terrassenc i les prestacions que dóna. Xavi s'ha posat a la butxaca l'afició del Camp Nou i s'ha guanyat el cor de molts aficionats (entre ells el meu i la de l'àmiga Maria Zambrano, una boja de l'egarenc). Però heu de saber que els inicis de Xavi amb el primer equip del Barça van ser molt durs. Tot i la confiança que li tenia Louis Van Gaal, Xavi va començar a jugar d'organitzador en tasques defensives. El seu joc s'estancava i no va mostrar cap progressió fins al 2003, amb l'arribada d'un altre holandès a Can Barça. Frank Rijkaard, l'home dels rínxols impossibles, va col·lcar a Xavi un pèl més avançat amb la consigna de ser ell el primer atacant. Xavi jugava pel gol, i va explotar com a estrella. Amb el Pep a la banqueta Xavi s'ha convertit en fonamental i ha superat amb escreix les prestacions de Guardiola com a jugador. El Barça d'ara no s'entendria sense Xavi. Si Guardiola era l'extensió de Johan al camp, Xavi és l'extensió del Pep a la gespa, i està cridat algun dia a posar-se al mateix lloc que el de Santpedor
El 15 d'agost d'aquest any arriba a l'Estadi, el futur, qui en un futur llarg (perquè Xavi té corda per dies), ha de ser el nou 4, qui ha de fer realitat la profecia del Pep en aquella samarreta. El dimecres al Camp Nou ja ho va començar a demostrar. Cesc té dels quatre 4 de la història el paper més díficil. Ell és un jugador curtit i consagrat, i als altres venien a demostrar coses. Cesc no, ja el coneixen i l'exigent públic del Camp Nou voldrà resultats immediats. És una altra carecterísitica del 4,: saber sobreposar-se a les crítiques de l'aficiódel Camp Nou, exemplar quan toca ser-ho però sempre a punt per disparar amb bala. Cesc, ja ho va dir, sap perfectament com van els trets en aquesta casa.
I darrere, i al costat de Cesc, un futur esplèndid: Iniesta, els gerans Alcantara, Thiago i Rafa, Sergi Roberto. El futur del 4 a Can Barça està assegurat
El 4 un número, a Can Barça, una posició, una filosofia de joc, un número màgic

PostData 1: Aquesta jornada no arrencarà la Lliga per la vaga. Patronal i sindicat estan en negociacions per desbloquejar la vaga per la jornada següent, però la cosa pinta ngre i no es descarta fer vaga indefinida. El Gamper no perilla i es jugarà tal com estava previst dilluns

PostData 2: Efectivament Mourinho no està sancionat. La Federació Espanyola només veu el que vol i només hi haurà sanció pel què l'àrbitre va posar a l'acte. Incomprensible? Sí, però coneixent com van les coses allà no era extrany

PostData 3: Mentre Rudy tanca el fitxatge pel Madrid, on la Penya rebrà calers per no anar al tamteig, el Joventut ja ha fet els seus dos primers fitxatges: Pooh Jetter (ex Menorca i Sacramento) i Albert Oliver que trna a casa, amb més edat i menys cabells

dijous, 18 d’agost del 2011

Supercopa blaugrana amb nocturnitat i alevosia

Avui a la matinada Xavi Hernandez ha aixecat el primer títol de la temporada 2011-2012: la Supercopa d'Espanya
El partit es va desenvolupar amb els mateixos paràmetres que al partit d'anada al Bernabeu: el Madrid va voler sorprendre pressionant la sortida de pilota del Barça. Però, els blaugrana no es van deixar sorprendre; i tot i que el joc no va ser molt fluït si que es va veure en tot moment la intenció de tocar i tocar tant característic en el joc del Pep. I així és com va arribar el primer gol. Leo Messi traça una diagonal cap al mig del camp i assisteix a Iniesta perquè marqui. Ràpidament el Madrid va empatar amb un gol dubtós, per la posició i perquè a hores d'ara sóc incapaç de dir qui el va fer. El Barça, però no es va ensorrar i la mostra més clara és el segon gol. És la jugada de la nit. Piqué en una de les seves habituals internades a l'atac, en un córner, dóna un cop subtil d'esparó a Leo Messi, perquè l'argentí marqués. A la segona part el Madrid va tornar a igualar el matx gràcies a una errada de marcatge en un córner d'Adriano. I justament en el moment de celebrar el gol madridista es compleix un desig: el debut de Cesc Fàbregas amb la samarra blaugrana. Va debutar si però va semblar que mai hagués marxat del Cammp Nou. Cesc té ADN Barça i ho va demostrar en el tercer gol i en la seva movilitat. Passada a Adriano, centrada i rematada del millor jugador del món amb el peu, amb el cap i amb el cor. Era el gol que donava el primer títol de l'any al Barça
Però la imatge del partit, i que tots sabem i que ha donat la volta al món és la d'un Mourinho desesperat. Marcelo fa una entrada criminal de presó a Cesc i es munta una tangana; i enmig del desconcert l'entrenador blanc li fum el dit a l'ull a Tito Vilanova el segon del Pep (o "Pito" com va dir Mou). Al final victòria dle Barça.
Però el partit no es va acabar amb el xiulet final. Al postpartit el Barça va tornar a apallissar al Madrid. A la roda de premsa, mentre Mourinho muntava un nou show carregant contra tothom (les noves victimes són els recullpilotes), Guardiola defensava al seu equip i deia una frase tant real com intrigant: "un dia prendrem mal". En aquest moment comfesso que em vaig aixecar del sofà i vaig aplaudir. Va ser sens dubte la millor roda de prensa del Pep en 3 anys. Tot el que va passar ahir té un únic culpable: José Mouriinho, per incitar a uns jugadors que éren nobles en uns miserables carnissers. Mou i el seu personatge ha aconseguit que el madridisme, la institució quedi com un equip miserable quan juga amb el Barça
A part el partit ens deixa dades que renquen estadístiques: 10 ena supercopa espanyola del club, primera que es guanya al Madrid, després de 4 intents, títol número 11 de pep Guardiola com a tècnic que supera al mestre Cruyff, 17è títol de Xavi com a jugador que iguala amb Amor com a líder d'aquesta dada, i Messi es converteix en el pichichi de la història de la Supercopa
En fí, i en resum i el més important, el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya davant d'un MAdrid miserable, d'una vergonya pel futbol. On no van arribar les cames, van arribar l'orgull, el compromís, el talent i el petitó, el gran Leo Messi. Barça 3- Madrid 2

PostData 1: El cas Osvaldo es reobre. L'espanyolista no anirà a l'Atlètic i pinta que la Roma serà el seu destí

PostData 2: Cas Rudy: el Barça s'afegeix a la pugna per l'exverdinegre. Els blaugranes han pactat amb la Penya per tal que el club no faci dret de tamteig i de pas rebi uns diners per part dels culers. Es reobre el tema. Qui marxa de la Penya fnalment és Josep franc que marxa a Múrcia

dimecres, 17 d’agost del 2011

La Nit de la Caipirinha

"Farem que els nens tornin a l'estadi, fent jugar al Barça en uns horaris més racionals"
Sandro Rosell (maig de 2010)

Ràpidament l'evidència va fer que aquesta proposta passés al calaix de "promeses incomplertes" de la nova Junta Rosell. L'evidència que qui talla el bacallà al futbol espanyol, no són els clubs (com per lògica hauria de ser), sino la tele, els drets d'imatge i Jaume Roures, president de Mediapro. Un peix que es mossega la cua. Els clubs es queixen, però saben que sense els ingressos de la tele estan morts; i per tant han de callar i obeïr.
La culpa, però, que el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya Barça-Madrides jugui en horari afterhours (23:00 de la nit, a les 21:00 a Rac1) la té la Federació Espanyola de Futbol i el seu inepte president Ángel María Villar (un home per cert que fa 20 anys va posar Loctite a una cadira i no h ha manera de treure'l). Des de fa temps se sabia que el 17 d'agost era data de prèvia de la Champions i que a les 20:45, per normativa, acceptada també per la Federació, no es poden jugar més partits que els de Copa d'Europa. (la pela és la pela )Sabent-t'ho però, els dirigents federatius en comptes de canviar de dia el partit el van fer jugar a l'hora de les bruixes i de les primeres birres. En fí un nou despropòsit típic del país que representa la Real Federación Española de Furrrbol
El Barça però ja té experiència en jugar al Camp Nou en hores rares. Us en recordeu de la famosa Nit del Gaspatxo de l'època Laporta. Va ser un Barça- Sevlla de jornada intersetmanal que per culpa dle Virus FIFA, i els partits de selecció, el Barça hauria de jugar sense efectius del primer equip. Per arreglar-ho el club va demanar al Sevilla enderrerir el partit de la jornada anterior un dia per tal de disposar de les estrelles. El club andalús s'hi va negar, i el Barcelona va decidir jugar el partit un dimecres a les 00:05 de la nit, per tal que un cop acabat els jugadors internacionals marxessin amb les seleccions. Aquell amtx es recordarà per ser el de la carta de presentació de Ronaldinho Gaucho davant l'afició del Camp Nou. Ronnie va fer un golàs des de mig del camop que va fer ensorrar l'Estadi.
Doncs bé avui es repetirà la mateixa situació. Amb més inri avui ens juguem un títol davant el Madrid. Si Laporta va fer la Nit del Gaspatxo, proposo a Sandro que inciti la culerada a venir al Camp Nou a canvi d'una caipirinha (Sandro molts anys ha treballat al Brasil i manté negocis al país carioca)
Conyes a part, el partit d'avui pel Barça es presenta amb la incògnita de com estarà l'equip. Pep ja ha exigit als seus homes un punt d'èpica per superar els blancs. On no arribi el cos i haurà d'arribar l'esperit. Veurem avui si serà la nit del debut a l'Estadi amb la samarra blaugrana de Cesc
A Madrid, la prèvia del matx ve precedida d'un nou espectacle esperpèntic a la sala de premsa del Benabeu. Ahir va tornar a aparèixer el titella de José Mourinho, Aitor Karanka a parlar amb els periodistes. En 7 minuts s'ho va ventilar ràpid. Un nou show a la casa blanca que no fa bé al madridisme. Allà ells
Avui Nit de Caipirinha a l'after Hours Camp Nou Barça-Madrid. La Supercopa en joc

PostData: Qui esperàvem amb candeletes l'inici de la Lliga ens haurem de fotre. La reunió entre Lliga i Associació de futbolistes (AFE) per arribar a un acord perquè els jugadors cobrin els que els hi deuen, no ha arribat a enlloc i els jugadors faran vaga almenys aquest cap de setmana. La cosa pinta malament i com a l'NBA el perill de no haver-hi lliga és seriós

dimarts, 16 d’agost del 2011

El torró Cesc

Carta oberta a Cesc Fàbregas

Estimat i esperadíssim 4:

Quan tu i jo érem petits (som de la mateixa quinta), per Nadal, la tele ens bombardejava amb un anunci lacrimògen d'una marca de torró. Parlava d'un jove que després de molts anys fora de casa tornava a la seva llar. Mentre la mare a la cuina feia el dinar, es troba amb el seu fill. I ambdós es fonen amb una abraçada.
Doncs bé la teva història, la teva biografia blaugrana i el teu fitxatge és similar a aquest anunci
Éres una d eles joves perles de la Masia, que somiava, un dia triomfar al Camp Nou, en una posició complicadsíssima, com és la de 4 que ocupava aleshores un tal Pep Guardiola i que tenia un relleu clar, Xavi
El 2003, emmig de la convulsió d'un club tocat de mort per la mala gestió de Gaspart i amb ànsies de sàbia nova, un senyor de l'Arsenal, anomenat Arsène Wenger se 't va endur a Londres. Dubto que algú del Barcelona s'adonés d'això. Estèven masa pendents de reviure un mort.
I amb 16 anys ja estàs a l'equip reserva dels gunners. La lesió de Patrick Vieira et va obrir les portes al primer equip. Amb només 16 anys ets el debutant més jove de l'equip, i un any després marques el teu primer gol. La teva progressió és meteòrica i no et costa gens adaptar-te al futbol directe de la Premier. La parella que formes amb tot un mite de Highbury com Thierry Henry, comença a fer por.
El 17 de maig de 2006, però comences a tenir un neguit, que fins ahir no et vas poder treure de sobre. A París, a la final de la Copa d'Europa. veus 11 jugadors vestits de blaugrana, però tu no hi ets. Al contrari, defenses els colors grocs de l'Arsenal (la suplent aquell any). Al final del partit tens sesacions contradictòries. Estàs content de que el teu Barça alci una nova Champions, però estàs decebut perquè tu l'has perdut. A partir d'aquí els camins amb el club del teu cor, es comencen a trobar. I més quan a Londres, no guanyes res i veus com Thierry Henry el teu mentor, fa el mateix camí que vols fer tu, anar a Barcelona. Et fan capità de l'Arsenal, si, però tu vols tornar a casa
El 2009, comencen els primers filtrejos de la Junta del Barça amb l'Arsenal per fer el teu somni realitat. Però el club anglès es fa l'orni, igual que l'any seguent. Aquest any però la Junta Rosell et demana un favor: que pressionis, que demanis a qui sigui (Wenger sobretot), que vols ser jugador del Barça, que vols triomfar a casa, i fer callar boques a tots els socis culers que sense saber res et critiquen per haver marxat. I sí, ara sí. La teva pressió, la renúncia de 5 milions de salari, fan que l'Arsenal capituli. El 14 d'agost, a la mitja part d'un Madrid-Barça de Supercopa, s'acaba el teu culebrot. Un serial més llarg que El Cor de la Ciutat i Gent del Barri junts. Després de 3000 capítols ahir el teu somni es va fer realitat: vestir-te amb la samarreta blaugrana. A més saps perfectament com van els tirs aquí a can Barça i saps que hi ha gent que costarà molt que convencis. Pero has assumit el repte i per això set'ha de felicitar i dir-te que ets molt valent. Sé que triomfaràs, no em facis dirperquè però triomfaràs
Aquell anunci de torró deia, alguna cosa així com que "El Almendro torna a casa per Nadal". Ara haurem de dir "Cesc torna a casa per l'estiu". Benvingut, sort i gràcies

Firmat

Un que té guardat amb tu moltes esperances i que em decebria que li fallessis

PostData Un altre dels culebrons que sembla acabar-se és el d'Osvaldo amb l'Espanyol. Sembla que l'Atlètic de Madrid l fitxarà per rellevar Forlán que marxaria a l?inter per rellevar a un Eto'o que se'n va a jugar a Rússia, a canvi d'una morterada. I a qui també pagaran una morterada serà a Rudy Fernandez, que fitxarà pel Madrid galàctic

dilluns, 15 d’agost del 2011

Esportclub: Reinicis

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El Barça surt viu del Bernabeu

Després de 2 mesos, l'esfèric va tornar a rodar al futbol espanyol. I ho va fer de la millor manera. Amb un Madrid- Barça de Supercopa. Ahir al Bernabeu, els papers es van canviar. El Madrid va fer de Barça i els blaugranes van jugar com els blancs. I és que la falta de rodatge en l'equip de Guardiola es va notar. Mourinho va saber fer els deures i va guanyar la partida al Pep, amb les mateixes armes que fa servir el de Sampedor: pressió asfixiant des de la primera línia d'atac. Durant mig hora el Barça va sufrir en les seves carns, el que fa cada cap de setmana. Tot i això, mai va perdre però el seu estil de toc i toc. Al quart d'hora, el Madrid es va avançar al marcador. Posteriorment, els blancs es van relaxar i van fer reviure al Barça, que va marcar 2 golassos de bandera: un de Villa, amb una folla seca des de l'escaire de l'àrea gran; el segoin de Messi en una jugada marca de la casa , que va fer despullar a Joan Maria Pou. El Barça, xutant dos cops, ja guanyava. A la segona part, la lògica va tornar. El Barça va començar a ballar al Madrid, com ho havia fet en ocasions anterior. Però al minut  una errada de marcatge en un córner va propiciar l'empat del Madrid. Amb 2 -2 a l'electreònic, els blancs es an tornar a créixer i van posar setge a la porteria d'un esplèndid Valdés. Al final 2-2, amb un Baça que sembla que encara li falta un punt, però que va sortir viu del feu madridista. A la mitja part del partit es va acabar, després de 3 temporades, el serial més llarg de la història. Més llarg que El Cor de la Ciutat o Gent del Barri. Ahir l'Arsenal va enviar el famós paper i Cesc Fàbregas serà presentat avui com a jugador del Barça. Dimecres, a les 23:00 debutarà en la tornada de la Supercopa. Qui va debutar ahir va ser Alexis Sánchez. I tot i que en atac no va fer massa cosa, si que va col·laborar en la pressió defensiva. En general va ser un bon debut. Torna el futbol oficial i amb les esperances dels culers de fer una gran temporada. Prepareu-vos, que la cosa promet

Recta final

El GP de la República Txeca  de motos marca la recta final del campionat. Després de tres setmanes de descans, qualsevol error dels favorits pot costar un Mundial. Va ser un mal cap de setmana pels catalans. A Moto GP, victòria insultant del líder Casey Stoner, amb quarta posició de Jorge Lorenzo i caiguda de Dani Pedrosa. A Moto2 victòria del francès Johann Zarco amb Marc Márquez segon. I a 125 victòria de l'alemany d'ascedència italiana Sandro Cortese, amb caiguda del líder Nico Terol i el català Maverick Viñales 6è. Un GP marcat per la confirmació que el 2 d'octubre es disputarà el GP del Japó, a Motegi, a només 120 km de la central de Fukushima

divendres, 12 d’agost del 2011

Junts hem viscut... 1 any fotent la tabarra

Avui fa un any us deia "Comença aquí una aventura que ves a saber quan durarà ( si no hi ha molta mandra bastant)." Doncs bé, de moment aquesta aventura, ja ha complert un any. Avui toca, per tant una mica d'autobombo, ja m'ho permetreu.
Junts hem viscut la temporada més exitosa del FC Barcelona, la dels 18 títols de les 5 seccions professionals del club; la de la Lliga i la de la Champions de Wembley; la temporada en què hem acompanyat Éric Abidal en la seva lluita contra el càncer; la temporada en què hem aguantat junts la merda que han llençat des de Madrid, contra el Barça. Una temporada inoblidable.
Junts hem viscut la temporada de l'adéu d'un home, que ha estat clau en la vida de l'Espanyol. Diem adeu a Daniel Sánchez Llibre i saludem a Ramon Condal. Hem vist com la falta d'ambició va fer perdre la plaça europea a un Espanyol que ho tenia a tocar
Junts hem viscut l'any del "porqué" i de la devacle del madridisme encarnat amb José Mourinho i Florentino Pérez. Ni la Copa guanyada al Barça, ue Sergio Ramos, va fotre daltabaix d'un autocar ho maquilla
Junts hem viscut com la crisi afectava a l'esport, sobretot al bàsquet. La Penya ha arribat al límit i només Barça i Madrid, aguantats pel futbol "sobreviuen". És un gran any pel bàsquet blaugrana amb 4 de 5 títols, només va faltar l'Eurolliga de Barcelona
Junts hem viscut tot el que ha passat al Círcol: la consolidació del projecte de primera del sènior masculi, l'ascens a Primera del femení, el subcampionat del Preinfantil, i la gran temporada del Junior, i tot el que feien els nanos de la samarra blanquiblava del Círcol
Junts hem viscut el comiat de l'últim estandart del Dream team de l'hanbol blaugrana, mentre l'actual tornava a guanyar Lliga i Copa d'Europa. Mentrestant el Ciudad Real li esclata la crisi de pet i ha de marxar a Madrid i canviar-se per l'Atlètic de Madrid.
Junts hem viscut el zènit i la caiguda de l'hoquei blaugrana i català; el bon any de Rafael Nadal i l'explosió de Novak Djokovic; com una vedella ha condicionat la vida esportiva d'Alberto Contador, que guanya el Gitro, però no el Tour que va a parar a mans de Cadel Evans ; i la incursió d'una promesa infantil de la natació, el badaloní Marc Ponce
Junts hem viscut, com l'alumne Sebastian Vettel supera al mestre Michael Schumacher i domina amb mà de ferro la F1, igual que el motociclisme català ho fa pel món.
I així tots els esports, totes les emocions. I ho seguirem fent fins que vosaltres volgueu
Donar les gràcies a tots els lectors per llegir-me, pels ànims de vosaltres ha seguir fent aquesta feina no remunerada, a la gent del Círcol per la confiança i per aguantar-me, i a l'avi per ensenyar-me a fer això que faig cada dia. I a la Mafia per ser-hi sempre
Per acabar agraïr a tots els periodistes de veritat que han perdut minuts de la seva vida en llegir i donar opinió pels artícles del blog: Joan Maria Pou, Roger Saperas, Raül Llimós, Jordi Costa, Jaume Mullor, Damià López, Edu de Batlle, Aleix Parisé, Jordi Basté, Sònia Gelmà, Xavi Rocamora, Sandra Sarmiento, Dani Senabre, Àngels Prieto, Joan Antoni Casanovas, Marc Mundet, Jaume Marcet i molts d'altres... També a la gent del web de la Vanguardia per publicar el blog a l'apartat Tengo un bloc
I un agraïment especial per 2 persones. Un Xavi Puig, que va tenir l'osadia i els nassos de radiar un dels meus artícles durant la transmissió del Barça juga a Rac1 a la prèvia de la final de la Lliga de Campions. L'altre, la Laura Aparicio, la guapíssima presentadors del Barça Notícies Migdia, per la paciència en llegir els meus artícles, i la seva sinceritat. Tots ells m'han fet tirar endavant l'aventura
En definitiva gràcies a tots. Continuarem caminant cap a Ítaca

PostData 1: Ara sí després de 300000 capítols claus, i 3 anys el culebrot Cesc s'acaba, i s'acaba bé. A falta de confirmació ofícila, el català de l'Arsenal torna ala casa on mai hauria d'haver marxat

PostData 2: Si fa un any parlàvem de la Supercopa amb el Sevilla, ara parlem de la Supercopa amb el Madrid. Diumenge a les 22:00, des de les 20:00 a Rac1 primer assalt. Torna el futbol a les nostres vides

dilluns, 8 d’agost del 2011

La Copa de l'Infortuni

Artícle dedicat al meu avi, Marcel·lí Pellejero Costa, que després d'un partit de 85 anys i una pròrroga duríssima de 4 mesos, va caure als penals, davant de l'inevitable. Descansa en pau, avi. T'estimo. Cuida'ns des del cel

Ho sento, però això no hi ha qui ho arregli. Quan Andreu Subias, president de la Federació Catalana de Futbol, va entrar al seu nou càrrec, es va proposar acabar amb els despropòsits i prestigiar la competició que porta el nom del nostre país. I és que la Copa Catalunya, no se la crue ningú i fa mandra jugar-la. Tantaque hi ha equips com el Badalona que van renunciar a participar-hi.
Aquest any hem tornat a la solució clàssica, clàssica però que era l'efectiva: fer un quadrangular amb els 4 millors equips del país, poc abans de começar la temporada ofícial. Avui, a partir de les 19:00 semifinals de la 22ena Copa Catalunya, al nou Estadi de Tarragona, Espanyol-Nàstic i Barça- Girona. La idea és bona. Però sorgeix un problema inesperat, respecte al Barça, i a les gira pels Estats Units. Com ja sabeu, l'equip de Guardiola acaba d'aterrar de Dallas, i d'aqui una setmana jugarà la Supercopa espanyola davant el Madrid. A més els internacionals estan concentrats per jugar el típic, estrany i inútil amistós de l'agost.
Per tant qui jugarà avui amb el Girona no serà el Barça, sino el Barça B més 3 juvenils. Per no estar-hi, no estarà ni el Pep. Avui a la banqueta tarragonina estarà l'entrenador del fílial: Eusebio Sacristán. Per tant no us estranyi que el Girona guanyi al Barça i passi a la final. Respecte l'Espanyol, el vigent campió de la competició, tot i que podia anar amb tots els seus jugadors, les lesions, el tema Osvaldo i el merder Kameni, fa que l'equip també vagi amb molta jovenalla del B.
En fí, avui torna la competició desprestigiada per excel·lència. I tot i que aquest any han triat bé les dates i el format, el fet que la Copa caigui enmig del superagost blaugrana, i que la competició en si, és una pantomima, fa que la Copa que porta el nom del nostre poble sigui una copa desafortunada i sense cap valor. Em sap greu ser així de dur, però és veritat
Avui torna la Copa Catalunya, la Copa de l'Infortuni

PostData Mentre a Espanya la pilota encara no roda, l'esfèric ja roda a la resta d'Eurpa. A Anglaterra  i a Itàlia, el MAnchester United i el Milan van guanyar les seves respectives Supercopes davant els seus ribvlas ciutadans, el City i l'Inter. A França, Alemanya i Holanda, ja ha começat la lliga. L'Stade de Rennes, l'Sttutgart i l'Ajax, són els primers líders. El Bayern no aixeca cap

dimarts, 2 d’agost del 2011

Un agost de bojos

Fins no fa massa anys, en l'època més fosca de la història del Barça, la del president, Joan Gaspart, el mes d'agost era un mes no hàbil, on hi havia poca activitat.
Però des de l'arribada de Joan Laporta, amb la revolució del Jogo Bonito, amb Ronaldinho al capdavant, i posteriorment l'era Pep, a Can Barça, l'agost és sinònim de començar a guanyar-se les primeres garrofes de l'any. Aquest agost 2011, no serà cap excepció. Ans al contrari. És una constatació més de l'època d'esplendor que està vivint l'entitat. Serà l'agost més dur de la història del Barça
Sense anar més lluny, el dia 8, just arribar de la gira americana, el Barça jugarà les semifinals de la Copa Catalunya davant el Girona. Com us podreu imaginar el Barça jugarà amb el carro del peix, tinguent en compte a més que el dia 14 hi ha el primer partit oficial de l'any, la Supercopa espanyola davant el Madrid. El dia 9 hi haurà la final, si hi arriba.
Com hem dit, el dia 14 el Barça ja es juga el primer títol de l'any. Serà la Supercopa d'Espanya al Bernabeu davant el R. Madrid. 3 dies més tard el partit de tornada al Camp Nou de les 23:00 de la nit.
3 dies més tard, el dia 20, comença la Lliga i el Barça visitarà el díficil camp del Màlaga dels magnats àrabs. Aquest any el propietari àrab de l'equip andalús ha llençat la casa per la finestra amb fitxatges il·lustres com Van Nistelroy o Santi Cazorla, i es presenta molt més perillós que l'any passat.
Després de la primera jornada de Lliga el Barça es "presentarà" davant l'afició al Trofeu Joan Gamper, que es jugarà 2 dies més tard, el 22, davant el Nàpols.
El dia 25 el campió d'Europa coneixerà a Mònaco els primers rivals de la lligueta de la Copa d'Europa. I un dia més tard s'enfrontarà al Porto en la final de la Supercopa europea.
Finalment l'agost l'acabarà enfrontant-se a casa al Vilarreal, en la segona jornada de Lliga
En resum un agost amb 7/8 partits a la vista, 2 títols oficials, en joc, un de simbòlic, i un altre de broma (la Copa Catalunya). Un agost de bojos

PostData 1: Més Barça. Jeffren Suarez, que el recdordareu per marcar el 5è gol en el 5-0 davant el Madrid, ha abandonat la gira americana perquè està a punt de fitxar per l'Sporting de Portugalper 5 kilos. Les operacionms de Jeffren i les d'Oriol Romeu (la jove perla del fílial marxa al Chelsea), seran claus per desencallar l'operació Cesc, que s'ha de tancar aquesta setmana, ja que és l'última en què els equips han d'inscriure juugadors per la pròxima edició de la Lliga de Campions

PostData 2: Tres apunts ràpids de bàsquet. Boniface n'Dong renova, a la baixa, per un any amb el Barça regal, que està a punt d etancar el fitxatge de Marcelinho Huertas (ex Joventut i Caja Laboral). Pepu Hernández torna a casa, a Estudiantes, per entrenar el seu quip de sempre. Power Electronics deixa el patrocini del CB Valencia

dilluns, 1 d’agost del 2011

Esportclub: Esport a la fresca

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Dies en vermell

La Federació Catalana de bàsquet ha fet públic el calendari de Lliga als diversos campionats Sènior. El Sènior masculí del Círcol té un inici de calendari força atractiu, amb Sant Josep, Tiana i Llefià a les primeres 3 jornades. Pel que fa a les noies, estrenaran categoria, la Primera Catalana, al camp del Granollers, per després rebre a Montgat el Coll. Aquest any a més s'ha complert un dels desitjos del seguidor del Círcol. Els dos equips Senior jugaran en setmanes alternes a casa i per tant es podran seguir ambdós sense problemes. En declaracions exclusives en aquest bloc, Andreu Lladó, jugador insignia de la casa, ha qualificat l'inici de Lliga de "dur". Paraula de Motoret...

Deures d'estiu

Com sempre el GP d'Hongria marca l'inici de tres setmanes de descans al Campionat Mundial de F1. La cursa d'ahir a Hungaroring, va ser emocionant i va tenir absolutament de tot. La pluja va ferque els cotxes sortíssin amb el cotxe de seguretat per davant. Un cop represa la cursa, els pneumàtics van jugar un paper clau. Lewis Hamilton es va arriscar a posar rodes intermitges, però les condicions de la pista i la configuració pròpia de les gomes el van fer tornar a parar per posar els compostos durs, cosa que li va fer perdre opcions a la victòria. Sebastian Vettel va tenir problemes per mantenir sobrel'asfalkt el seu Red Bull. El més llest i el més hàbil sobre la díficil pista hungares va ser Jenson Button. El de McLaren va tornar a demostrar perquè és un especialista sobre l'aigua. Fernando Alonso va quedar tercer i el català Jaume Alguersuari va tornar a puntuar en acabar 10è. I amb les vacances, també arriben els deures d'estiu, allò que els pilots, com els alumnes del cole, han de millorar de cara al futur. A Vettel se li demana no fer el burro si no vol donar més emoció a un campionat que té ben encarat. Als McLaren, que segueixin la progressió iniciada a Anglaterra. Als Ferrari, que no baixin la guardia i evolucionin aquest cotxe. I al Jaume Alguersuari, que segueixi donant punts i calers al Toro Rosso. I a la resta que facin elq ue puguin amb el poc que tenen. Per cert la imatge d'ahir a Hongria, va ser l'incendi i posterior explosió d'uns dipòsits d'aigua del Renault de Nick Heidfeld. Bones vacances. Ens retrobem d'aquí tres setmanes a Bèlgica

Secrets de Xangai

Per què Michael Phelps, que havia promès rècords mundials va fer llufa? Per què el millor amic de Phelps Ryan Lochte ha estat el rei dels Mundials de natació amb 5 ors. Per què la Xina ha ocupat el primer lloc del medaller i fa por? Per què quan parlem de la natació espanyol, la comparem amb el futbol, dient que sempre xuta al pal de les medalles? Per què el Waterpolo estatal ha fet el paperina? Misteris del Mundial de Nàtació disputat a la ciutat xinesa de Xangai. El 2013, el relleu l'agafarà Barcelona