Converses finites

Dues cadires, blanc i negre i dos homes vestits amb traju s'asseuen i conversen. Dues vides paral·leles recents.
Un, anglès, fins fa poc futbolista, una llegenda bessonada del Manchester United. Va a València per portar als taronja a la Champions, i el dur a la vora del precipici de Segona. Van destituïr l'anterior tècnic per ell i ha estat pitjor el remei que la malaltia. Diem-li Gary. De cognom Nevile. Perd 7-0 al camp Nou en Copa i 1-0 amb el Betis. Avui rep el Barça en un tràmit pels culers i en la guillotinada final a ell, fins i tot, encara que guanyi.
L'altre, romanès, una llegenda a l'Steaua de Bucarest on juga i també entrena guanyant Lliga, Copa i Copa de la Lliga en un any. Amb un Espanyol 10è, incomprensiblement es destitueix a Sergio Gonzalez (cert que ja feia temps que no es jugava bé, però la revolució a la banqueta no s'entén ni per més xinès que hi entrés) i es fitxa a ell. Diem-li Constantin. De cognom Galca. Galca fitxa a un porter lituà que entrenava amb ell a l'Steaua anomenat Arlauskis i que no deu ser parent d'aquell mític jugador de bàsquet anomenat Arlauckas (per començar no s'escriu igual el cognom i el jugador de bàsquet era americà i no lituà, tot i que té parents del país bàltic). Arriben els xinesos, Rastar i l'any nou i l'Espanyol més que en zona Champions gairebé està en zona de descens. Ve de perdre 0-5 amb la R. Societat dilluns passat.
Dues cadieres, blanc i negre i dos homes vestits amb traju s'asseuen i conversen, Dues vides paral·leles recents que, de moment, s'asseuran dissabte que ve a les banquetes de Mestalla per enfrontar-se entre ells. Les seves cadires ballen i és possible que al final d'aquest dia o quan us hagueu llevat, o abans i tot, tot aquest article se'n vagi a la porra perquè un dels dos o els dos han saltat.
Això si, la seva història és paral·lela per poder fer un nou anunci del Banc Sabadell

Basar Cornellà-El Prat

Avui hauria de ser el dia que Chen Yansheng agafarà les regnes de l'Espanyol. L'empresari xinès del grup de joguines Rastar es posarà al capdavant de l'Espanyol rellevant a Joan Collet, que després de 3 anys a la presidència perica, abandonarà el seu despatx de Cornellà.
Ara, el futur de l'Espanyol dependrà dels diners de Mr Chen.Però els resultats dependran de la gespa, on malgrat arrencar bé, ja fa temps que el nou Espanyol de Galca només recull mals resultats.
Veurem amb què es gastarà els primers quartos Mr Chen en fitxatges, que no sé si són més necessaris que respondre a la pregunta, a què juga l'Espanyol. Els primers rumors sobre fitxatges recauen a la porteria en l'exporter del Chelsea, ara al Sunderland, Costel Pantalimón. Però vindrà per rellevar a Pau, o fer com amb Bardi, jugar només la Copa del Rei. Ja em perdonareu, però gastar-se calers per algú per quedar-se escalfant banqueta és estrany, i propi de les rareses de l'altre club de la ciutat.
Mr Chen ha de posar un pedaç a aquesta temporada per salvar l'equip i cimentar posteriorment el futur econònmic i de viabilitat per l'Espanyol. Ja veurem què farà amb el futur esportiu del club i si pot fer de l'Espanyol un Manchester City a la catalana, o a la barcelonina i ser alter5nativa al Barça. Potser somiar amkb Europa passa per la Xina. Una Xina, per cert en inici de crisi econòmica, que ja veurem si afecta al senyor Chen i enganxa de retruc a l'Espanyol.
En fí, molta sort a Mr Chen. La seva sort serà la de l'Espanyol. Que es deixi assessorar pels que en saben de l'Espanyol i que no es carregui la identitat catalana de l'equip. Que sigui gestor i no vulgui entrar en temes espinosos i canviar la senyera per la bandera del Partit Comunista xinès.
La necessitat espanyolista és la de l'euro. Si vol del Yuan reconvertit en euro. Però el que no pot permetre ni ha de permetre, que li toquin l'essència social i sentimental del club. Un periquito és un periquito i no un lloro de 3 euros al Basar ni un plat de sopa d'aleta de tauró.
S'obre una nova etapa a l'espanyolisme, amb visió xinesa i esperança pequinesa. Sort Mr Chen al seu nou Basar de Cornellà - El Prat

PostData: I mentretant avui Athlètic de Bilbao - Barça, segona part, ara en versió Copa de la trilogia de tres partits en 10 dies (21:30, des de les 19:00 a Rac1). Sense Messi i sense Suarez. Que ningú esperi un 0-6 com diumenge. Esteu avisats

El meu perdó

Avui havia de parlar de futbol, dels dos gols de Munir que no li serviran de massa perquè dubto que torni a tenir més de dos minuts jugant a un camp de futbol vestit de blaugrana o de les castanyes que va rebre Messi. Però és que de futbol no en va haver gens a la gespa. Res de res. 0-2 i el Barça a quarts de Copa.
No m'agrada fer-ho. Però ho he de fer perquè no caigui en l'oblit. Perquè aquestes coses em rebenten i em sulfuren.
Primer demano perdó per per escriure el què llegireu a continuació. No vull que es malinterpreti cap de les meves paraules. La ignorància del tema potser fa que no ho faci amb el coneixement de causa que necessita. Ho faig des de la indignació del que he vist i que no m'agrada com a ésser humà. Així que si alguna dona vol debatre o retreure alguna paraula de les que ve a continuació m'ho digui i disculpi la meva ignorància.
Dues dones han estat protagonistes de la jornada. Carolina Bescansa i Shakira. Al matí, la dirigent de Podemos va a la primera sessió al Congrés dels Diputats amb el seu bebè de 6 mesos a coll. Més enllà de la protesta i la lícita demanda és conciliar vida laboral i la maternitat, s'ha aixecat una certa polèmica sobre si era el lloc més adient per dur el nano o si calia fer aquest gest. A excepció dels retrògrads de sempre i els "el hombre en el trabajo y la mujer en casa" que encara hi han, el debat dóna per opinions de tots gustos. Què voleu que us digui. No trobo res més bonic que el contacte i l'escalfor de la mare amb el nano tant petit a on sigui. Això no ho ensenya la guarderia. Si no és amor ja no sé què és això. Per tant bravo senyora Bescansa.
A la nit, la protagonista, com que no hi havia futbol va ser Shakira. La setmana passada Gerard Piqué va escalfar el derbi d'ahir com fa sempre, incisiu i provocatiu amb la famosa "Meravellosa minoria que a veure si va al camp". Doncs bé, després d'una setmana de reflexió per esmolar l'enginy a algú se li ha ocorregut pintar una pancarta gegant amb el text "Shakira es de todos". Una setmana i el més inteŀligent que et surt és això. Enhorabona noi. Ja no és futbol això. Ja no és el Cadis ni les conyes sobre Cheryshev. Aquí entrem en un terreny més profund que és la violència de gènere. Any 2016 i hi ha gent que pensa això de les dones: objectes i possessions de la coŀlectivitat. No sé si és un sotacarro o 3 o 50 que han perpetrat aquesta pancarta, amb un ja és suficient. Fa realment fàstic que encara hi hagi gent que pensi així i tingui la covardia d'expressar-ho així o pitjor. M'han dit que ni cas que passi. Ho sento. Això no es pot ni s'ha d'oblidar. S'ha de denunciar. Primer per part de l'Espanyol, després pel Comitè Antiviolència i després per qui tingui decència i respecte a la dona. És inadmissible pancartes tant ofensives com aquestes. I pitjor el silenci que pot amagar altres fets més bèsties que acaben molt malament i engreixen llistes negres fúnebres.
Mireu. Així de clar. Prefereixo abans oblidar la pancarta imbècil i indecent que posava "Pau, tu pie nos indica el camino" en elusió a la trepitjada a Messi a l'anada que aquesta a Shakira. No per ser qui és sinó pel què transpua. Ja no és futbol. És el fastigós masclisme, existent des de fa molts anys i que s'amaga sota la catifa del futbol. Sento vergonya i repulsió. I ho dic jo que sóc home. Denunciem i no callem. Perquè el futbol és futbol que diria el Profeta Cruyff però la pancarta no és futbol. És violència. És passat. És blanc i negre. Molt negre. És tristor i vergonya. I si s'oblida, torna.
A tots. Denuncieu. Per Shakira i per les dones. Ànims a totes les dones que feu cada dia un món més just i igualitari fins i tot en el món testosterònic del futbol, on aquest any per cert s'ha erigit la nord-americana Carli Lloyd.
El món també és vostre. No us deixeu trepitjar sota el peu del masclisme. Aquest peu no indica cap camí

Tràmit a l'infern de Cornellà

Amb un 4-1 de l'anada el Barça - Espanyol no hauria de ser més que un pur tràmit. Però vist el què va passar a l'anada de vuitens de la Copa, el dia de Reis on el carbó i els mastegots es van repartir per parts igual, la tornada avui a les 21:00 es presenta perillosa i molt calenta.
Duel d'alt risc a Cornellà, on la Meravellosa Minoria serà una immensa onada blanquiblava de crits i xiulets contra l'etern rival. segur que l'ase dels cops serà Gerard Piqué, a qui li va la salsa i ja va escalfar la tornada al final de l'anada.
Una meravellosa minoria en contra del nacional-barcelonisme. Avui sense Suarez al Barça i sense Diop i Hernan Pérez a l'Espanyol, expulsats a l'anada, el derbi més calent dels últims anys a territori perico. Un tràmit perillós pel Barça que entrarà a Cornellà en una guerra de trinxeres que els entrenadors Luís Enrique i Galca, van voler calmar.
Però, el perico va calent i si avui cau, caurà amb les bótes posades i amb la gola per terra de tant cridar i xiular al Barça. Si la denominació de "L'infern de Cornellà" s'ha d'aplicar, avui és el millor dia. Avui, el més suau que es dirà a Cornellà serà "fill de..."
Evidentment, avui serà partit declarat d'alt risc, on trigaríem deu hores a enumerar l'alineació sencera d'efectius policials que vetllaran que l'infern quedi metafòric i no passi d'aquí. Que les tristes imatges de les bengales a Montjuïc el 2008 no es repeteixin més.
Avui a les 21:00, des de les 19:00 a Rac1, Espanyol - Barça, tornada de vuitens de la Copa, el tràmit a l'infern de Cornellà

Reis calents

De preciós derbi a un dels més polèmics que es recorda per el durant i l'aposteriori. Si els Reis que ja han passat i espero que amb encert per a tots, ho veuen tot, per l'any que ve a algun dels seus protagonistes els hi portaran carbó.
La primera part del derbi va ser la més futbolística, sense ser una gran meravella, però això si amb emoció. L'Espanyol es va avançar gràcies a Felipe Caicedo i el Barça tot i dominar l'esfèric va estar fins i tot accelerat. Messi va aparèixer per primer empatar i després fer una genialitat de Gol Puskas de la Gala de la Pilota d'or 2016 amb una magistral gardela de falta.
A la segona part tot es va embrutar. Els Reis van portar a l'Espanyol dues lesions, sembla que sense importància, de Caicedo i Marco Asensio.
Posteriorment el Barça va fer el tercer que va matar a l'Espanyol i el va desquiciar. Carbó pels dos expulsats pericos. I Carbó per Pau López, el porter espanyolista que en el debut al Camp Nou va repartir llenya de la bona, va encabritar Messi que es va encarar amb ell (molt mèrit) i fins i tot li va etzibar una sibilina trepitjada al bessó.
Al final 4-1. Al final del partit perquè després la tensió al vestuari i davant de la premsa es va fer palesa. Piqué a banda que com sempre va posar el picant a demanar a la Meravellosa Minoria dels aficionatsc pericos que omplin Cornellà dimecres a la tornada. Els pericos calents i emprenyats amb el Barça i els culers acceptant que els espanyolistes aniran més calents que una guilla al partit de tornada.
Ah. I per cert van debutar Arda Turan i Aleix Vidal amb la samarreta del Barça. La sanció de la FIFA  ja és història. No com aquesta eliminatòria i de fet aquests 3 Barça - Espanyol que estem vivint tant i tant calents.
Ahir, per rematar el Nadal, al round 2 dels derbi, el del dia de Reis Barça 4 - Espanyol 1.

Derbi de Reis

Dia de Reis, dia de Copa del Rei, dia de derbi al Camp Nou. Barça - Espanyol round 2 per tancar les Festes de Nadal.
Els Reis han deixat a Can Barça dos regals des de setembre però que gràcies a la sanció de la FIFA no es poden obrir fins avui. Avui podrem jutjar per fi les evolucions a la gespa d'Arda Turan i Aleix Vidal. Els dos fitxatges del Barça tindran minuts en el derbi reescalfat per Joan Collet i el nacional-barcelonisme desafortunat.
Veurem com planteja el partit Galca i el seu Espanyol i igual que dissabte pot parar com va fer així de bé dissabte.
Sigui com sigui és partit d'anada i a no sé que hi hagi un 6-0 o un 0-6 improbable en els dos casos, els vuitens de final es decidirà el dia 13 a Cornellà.
Avui Gran Festa de Reis per tancar el Nadal al Camp Nou. A les 20:30, des de les 19:30 a Rac1, Barça - Espanyol. Que el gaudiu i que els Reis hagin estat bons amb vosaltres

Amb permís Jordi Costa

No és que avui em faci mandra escriure ni res. Però no podria expressar millor la meva opinió respecte a Joan Collet i el Nacional-Barcelonisme que enllaçant aquest article del Jordi Costa ahir a Fotlipou.com
Així que amb el teu permís Jordi

http://www.fotlipou.com/barca/opinio/1871-carta-a-joan-collet.html?utm_content=buffer2e5ea&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

Ah, per cert, Rafa Benítez ha estat destituït i substituït per Zinedine Zidane. Del dolor de panza de Messi a la defenestració de Benítez ha passat exactament un any i un triplet blaugrana. Com passa el temps

La nova joguina de Rastar

Rastar, empresa xinesa del joc és el principal productor de joguines electròniques i de jocs on line. I des d'ahir el nou màxim accionista de l'Espanyol. O després de la Junta d'Accionistes del 22 de desembre
Ramon Condal i Daniel Sànchez Llibre, els fins ara màxims accionistes de l'Espanyol van girar per tot el món per veure qui volia l'Espanyol. De dalt a baix i de dreta a esquerra. Han sortit rumors des dels EUA, les riques potències àrabs dels petrodòlars i del centre d'Europa. Finalment sembla que el futur de l'Espanyol passa pel joc amb regust de Wan Tun fregit i sopa d'aleta de tauró.
Veurem en quin punt s'involucra Rastar, qui és el seu cap visible, què i com ho gestionarà... I què passarà amb la Junta d'Accionistes? I Joan Collet? Seguirà com a gestor o agafarà el mateix camí de Condal i Sànchez Llibre? Com afectarà això al soci. I el deute del camp? Se sufragarà definitivament els deutes amb Cornellà - El Prat?
Aquest grup ha comprat el 45% de l'Espanyol (les accions de Condal i Dani) i invertirà de bones i primeres 60 kilos.
Alerta amb els xinesos perquè els pericos ja es van enganxar els dits. Ja sabeu que Power8 l'empresa xinesa que dóna nom a l'Estadi no és més que una estafa piramidal que va afectar altres empreses i està en procés de liquidació. Va pagar el primer any de patrocini però al gener s'acaba i evidentment no es renovarà
L'Espanyol s'apunta a la moda del futbol europeu. Per necessitat es prostitueix. No són àrabs com Qatar i el Barça, ni del sud-est asiàtic com el València i Peter Lim. No són els diners dels magnats russos com el Chelsea de Roman Abramovic. És la Xina de Rastar. Espero i desitjo que com ara la moda dels basars i establiments xinesos, que quan Rastar marxi no deixi l'Espanyol tirat com una joguina trencada (i mai més ben dit) com va passar al seu dia amb Màlaga, Racing de Santander o el Palamós amb l'innombrable Dimitri Piterman.
I una pregunta més. Si el rei de la joguina és ara l'amo de l'Espanyol, per Nadal farà la campanya "Cap Perico sense joguina"? Estaria molt bé.
Espanyol i Rastar el nou propietari del club. A partir d'ara després dels partits a Cornellà tothom a menjar al Xino

Història pels historiadors

És la notícia curiosa de la setmana. Espero i crec que no passarà d'una anècdota.
Oriol Junqueras, l'historiador i polític d'ERC en el marc de la tertúlia esportiva de "El Món a Rac1 estiu" de Jordi Armenteras va afirmar que els colors de l'Espanyol venen perquè tots els equips amb noms reials vesteixen de blanc i blau per decret monàrquic.
Això ha fet saltar la llebre i indignat el seguidor perico perquè l'afirmació d'un dels líders de Junts pel Si és falsa.
Va haver tant rebombori que Joan Collet ha enviat una carta a Junqueras convidant-lo al camp a compartir la història de l'Espanyol amb ilustres coneixedors de la història perica com Joan Segura Palomares.
Junqueras ha acceptat. Certament els indignats socis espanyolistes tenen raó. Primer perquè el primer color de la història espanyolista va ser el groc perquè era el color de la tela que disposava un dels fundadors del club al seu negoci. En acabar-se el groc van tenir altres colors
No va ser fins el 1910 que els socis en assemblea van adoptar els colors blanc i blau, colors del blasó de Roger de Llúria, almirall que servia amb lleialtat a la corona catalanoaragonesa.
L'any 1912 Alfons XIII ascendeix el tro del Regne d'Espanya i li concedeix al títol de Reial a l'Espanyol.
En fi, aquesta discussió de colors entre l'Espanyol i Junqueras, declarat cule de pro, no ha de deixar de ser una anècdota més, una tempesta d'estiu. No cal ara que l'espanyolisme cremi un ninot de Junqueras a la porta de Cornellà.
Per cert, perquè el Real Betis va de blanc i verd i no de blanc i blau com hauria de ser segons Junqueras?
Al cap i a la fi, tot aquest xou és culpa de TV3 per no fer el seu dia, el mateix que amb el Barça: un Aquest any Cent. Allà va quedar clar d'on venien els colors del Barça.

Casilla per Casillas?

Iker Casillas, santo y seña del madridisme, llegenda del Bernabeu, defenestrada per Florentino Pérez que s'ha cansat de la joguina, marxa. El que semblava increïble fa només un parell d'anys, ara és una realitat. Casillas, tant mite com Raül Gonzàlez, Butragueño, Di Stefano o Puskas, fa molta pinta que marxarà per la porta del darrera de Chamartín. Per on fa més mal i per on no s'ho mereix. Ho farà emprenyat amb José Mourinho, el primer causant dels mals de Casillas, després d'aquell dia de Reis de 2013 on es va lesionar, va sortir a jugar Diego López i els seus minuts a la banqueta es van multiplicar in eternum. És el capità i el porter de la Dècima, però no de la Lliga, ja que aquest paper es va reservar per Diego. Casillas, de mite a la gespa a mite a la fusta dels bancs de Chamartín. Casillas està emprenyat amb Mourinho i amb Florentino. Iker és com ara el Woody de Toy Story quan el nen es fa gran. Una joguina oblidada per molt que hagués sigut la preferida

El destí de Castells serà Portugal

El Porto s'endurà a Casillas i el convertirà en el porter més ben pagat de la història.

Ara a la casa blanca busquen relleus al Santo. Descartat De Gea, el Madrid busca propostes alternatives en forma de semàntics i jocs de paraules per goig i gaudi dels tabloides esportius de la capital del Reyno.
Una d'aquestes propostes de relleu és Kiko Casilla, el porter de l'Espanyol. Ahir a la tarda va presentar les noves equipacions de l'equip amb la nova marca que els vestirà (Joma) i a la nit la COPE avançava que el Madrid pagaria 5 M€ per portar Casilla al Bernabeu.
El Madrid busca porter. L'Espanyol busca calers i per molt postureig de Collet fa pinta que l'equació quallarà i el porter d'Alcover farà el gran salt via AVE al Bernabeu. Ja ho veurem quan es concretarà, perquè també a Madrid abans d'entrar s'ha de sortir

PostData: JM Bartomeu, J. Laporta, A. Benedito i T. Freixa són ja oficialment candidats a la presidència del Barça. Seguiment FCB s'ha quedat a només 16 vots de passar el tall

La importància (Europea) d'un derbi

En aquest abril ciclista del Barça després de superar el Tourmalet del PSG amb nota, el Galibier del València, o la Madeleine del Sevilla, es podria pensse que el partit de demà amb l'Espanyol és un port de quarta categoria, de transició cap al pla.

Doncs ens equivocaríem. L'Espanyol és un haurse cathegoy (un HC) com l'Alpe d'Huez o el Mount Ventoux el. Si hi ha un partit on el xai perico es transforma sempre en llop, és en el derbi a casa, davant el Barça. Independentment de com estiguin de forma ambdós equips.
Però, el derbi de dissabte a més té un alicient: Europa. Paraula tabú a Can perico, a qui l'espanyolisme es vol aferrar, tot i que ho té francament complicat i no li valdria només en guanyar el Barça i elq ue queda de Lliga. El Màlaga ha de fer algun favor perdent algun partit.
Pel Barça, aquest derbi és de vital importància, perquè no costa Europa, que ja té assegurat des de la jornada 1. Pèrò una desfeta a Cornellà significaria que la Lliga agafaria el Pont Aeri (si no hi ha sorpresa majúscula) i tornaria a Madrid, a la casa blanca. Abans avui coneixerà el rival de semifinals de la Champions, el tram final del Camí de Berlín cap a l'orelluda
Els tres punts de demà són vitals pels dos equips catalans de la Primera Divisió. Uns per prendre l'últim tren a la UEFA, l'altre per seguir comandant el tren de la Lliga on l'Espanyol vol agafar el vagó Europa.
Demà tant pericos com culés tindran en comú moltes coses: patiran, gaudiran, cridaran i animaran per Europa i per la Lliga. Messi vol tornara  fer de les seves a Cornellà. Felipe Caicedo vol tornar a ser Felipao. Neymar vol aprofitar el seu gran moment de forma que fa temps que demostra, com dimarts a la Champions. Sergio Garcia vol tornar a fer un gran partit davant del seu exequip, com fa normalment. I Luís Suarez i Stuani. Javi López i Mascherano. Lucas Vazquez i Iniesta...
Pericos contra culers, el summum dels derbis que es juguen cap de setmana si/cap de setmana també en les categories inferiors.
Si un derbi ja és important i atractiu, el de demà a les 16:00 des de les 15:00 a Rac1 serà decisiu: Europa s'ho val

PostData 1: El Barça de bàsquet va caure al camp de l'Olympiakos i queda eliminat de la F4 de Madrid. Un triple de Printezis al darrer segon va rematar la feina.

PostData 2: Històrica jornada pel bàsquet femení català i gironí. Anit a Fontajau, l'UniGirona va guanyar el segon partit de la final de la Lliga Femenina al Perfumerias Avenida de Salamanca i guanya el títol

Restes de la Mona

L'Espanyol - Elx i el derbi català de l'ACB entre el Joventut i el Manresa van ser els últims reductes del cap de setmana esportiu que s'ha allargat fins ahir, Dilluns de Pasqua, el dia de la Mona.
I per Mones, l'Espanyol, que no n'aprèn i torna a caure en els mateixos errors de cada any que assoleix la salvació a manca de tantes jornades pel final. Es deixa anar, deixa de jugar a futbol, especula i fa el paperina. Conseqüència? Xiulets de l'afició, males cares entre els jugadors i tonteries diverses.
El partit de l'Espanyol va ser un bunyol de Quaresme en temps de Mona. Sergio Garcia va trencar la seva sequera golejadora i es va inventar una genialitat per fer el gol d'un Espanyol que va especular i va fer el pepa durant 90 minuts a Cornellà. I és clar. Sense ni tant sols fer res de l'altre món, l'Elx va empatar.
Sense ambició i sense futbol, l'Espanyol va passar de voler guanyar i va empatar un partit que amb només una mica de ganes guanyava segur.

I més Mones de Pasqua. Els tres primers quarts del Penya - Manresa van ser per obldar. Ambdós equips fallant de tot i més i fent badallar a l'Olímpic de Badalona. però al darrer quart va aparèixer Clevin Hannah per revolucionar el derbi i des del triple va trencar el partit. Un Hannah secundat perr Sitapha Savané a la pintura. La Penya trenca una ratxa de 4 derrotes consecutives i el manresa segueix lluitant per la permanència a la primera divisió del bàsquet.
I així, tanquem definitivament el cap de setmana de la Mona, esperant que l'hagueu gaudit i que encara quedi una mica per l'esmorzar d'avui.

Habemus final... No catalana

La Gran Nit de l'Espanyol va ser el gran malson a Cornellà. En 15 minuts el somni de la final catalana de la Copa del Rei es va esvair. L'Athlètic de Bilbao va ser millor que l'Espanyol i va fer en un quart d'hora l'objectiu que buscava: guanyar. La primera part de l'Espanyol és dolenta, a la línia dels darrers partits com el del Còrdova. I ho va acabar pagant molt car. Aduriz i Etxeita van convertir la campanya de La Gran Nit perica en paper mullat. I els 30.000 espectadors pericos que van omplir Cornellà van quedar desilusionats. La decepció és immensa. Per les sensacions i el futbol deixat per l'equip. Les pitjors sensacions. El pitjor futbol. Oportunitat perduda.
No van pensar, en el moment, que la participació de l'Espanyol a la Copa ha estat més que bona. Després segur que si. La prova, els aplaudiments dels aficionats que no van marxar abans d'hora i es van quedar fins al xiulet final.
Però el somni de jugar una final amb el Barça era molt fort.
Sincerament, crec que entre tots, inclòs entorn perico, vam fer volar coloms buscant seu a la final catalana abans de jugar-la. La decepció també va venir per aquesta part.
El Barça ja hi és a la final, gràcies a l'1-3 a Vila-real amb els gols de Neymar (2) i de Suarez. I amb el dur peatge de la greu lesió al turmell de Sergio Busquets.
Habemus final. Si. Però no catalana. Al 30 de maig torna un Clàssic de les finals de Copa (3 de les últimes 6, 2009, 2012 i 2015): Barça - Athletic de Bilbao. Al Bernabeu?

Cap a la final catalana (2a part)

Aquest dimecres el somni d'una final catalana de la Copa del Rei es farà realitat. O no. Estem a 90 minuts d'un Barça - Espanyol en format final del Torneig del KO
Després del què va passar fa un mes als partits d'anada, els dos representants catalans parteixen amb avantatge.
El Barça viatjarà a Vila-real confiat en fer bo el 3-1 de l'anada al Camp Nou. El Barça ho té bé, però compte perquè els groguets arriben crescuts després d'empatar al Bernabeu diumenge passat en Lliga. No es pot confiar-se i anar a buscar el partit i no especular. Luís Suarez en estat de gràcia, Messi i Neymar han de tirar del carro de la final. Això serà a les 20:00.
Però a les 22:00 arribarà la Gran Nit de Cornellà-El Prat. L'Espanyol necessita l'afició per afrontar el partit més important de la història  d'aquest estadi i en molts anys del club.
Amb 1-1 de l'anada al Nou San Mamés, davant l'Athlètic de Bilbao, l'Espanyol té una ocasió immillorable per arribar a la final de la Copa del Rei i repetir la gesta del 2006. I per fer-ho, és necessari el suport de l'afició.
El club perico ha ideat una genial campanya per incitar a la gent a venir. Sota el nom de la Gran Nit, la Gran Nit de Cornellà-El Prat, té Raphael i la Gran Noche com a banda sonora. I acompanyarà als Sergio Garcia, 'Felipao' Caicedo, Stuani i companyia en el colofó de La Gran Nit perica que esperem que no acabi en malson i un KO dolorós per les més de 30000 ànimes que estaran presents
Avui Superdimecres de futbol i de somni per una final catalana. Des de les 19:00 a Rac1, Vila-real - Barça i Espanyol - Athletic.

Molta sort als dos. I cap a la final

PostData 1:: Dani Alves renova 2 anys amb el Barç, curiosament l'any que està més qüestionat. Serà una estratègia de venda? Qui també ha renovat és el jugador del Barça de bàsquet Brad Oleson, també per 2 anys.

PostData 2: McLaren ha anunciat que Fernando Alonso no participarà al GP d'Austràlia, la prova inaugural del mundial de F1, després de l'accident que va patir als primers testos al Circuït de Catalunya fa dues setmanes. El dia que Isidre Esteve, el pilot de raids paraplègic anuncia que el 2017 crrerà el Dakar amb un cotxe adaptat

Somni viu

El somni d'una final catalana de la Copa del Rei és ben viu i possible. D'aquí a un mes, Barça i Espanyol hauran de certificar el què van fer ahir a l'anada de les semifinals.
El Barça va posar la primera pedra a la final guanyant 3-1 al Vila-real en un partit molt seriós i correcte dels de Luís Enrique que només es va distorsionar pel gol dels groguets, obra de Trigueros amb un error previ de Ter Stegen. Messi, Iniesta i Piqué van ser els golejadors d'un partit que va tenir un gran protagonista: Javier Mascherano, el Jefecito, de nou Imperial ahir. L'anècdota va ser el penal que Messi va cedir a Neymar i que brasiler va fallar, podent haver estat un 4-1 absolutament definitiu a la tornada a La Plana.
A Bilbao, després de 10 minuts d'empanada perica, que va significar el gol d'Aduriz, per l'Athlètic de Bilbao, l'Espanyol es va entonar i un golàs de Víctor Sánchez va donar l'empat a 1 just abans del descans i la batuta del partit pels catalans a San Mamés.
Gran jornada de dimecres de Copa pels catalans per posar els ciments d'una final de Copa amb la Senyera de protagonista.
D'aquí a un mes a Vila-real i a Cornellà, serà l'hora de fer realitat un somni que avui és ben viu.

Cap a la final catalana (1era part)

Aquest dimecres és Superdimecres de Copa del Rei. Arribem a les semifinals de la Copa del Rei amb Barcelona i Espanyol buscant arribar a una final catalana de la Copa del Rei, que no es veuria des de la de 1957.
A les 20:00, el Barça obrirà el foc al somni català versió Copa del Rei, jugant al Camp Nou amb el Vila-real. El millor Barça de la temporada que ve de fer un recital a San Mamés en Lliga davant l'Athlètic, amb un joc espectacular que fa esgotar els stocks de pitets a les botigues s'enfronta a un sempre complicat Vila-real. Els groguets van ser l'únic equip que va posar dificultats en aquest renascut Barça de Luís Enrique, després de la devacle d'Anoeta. Caldrà anar en compte i treure el millor de si per encarar el partit de tornada d'aquí a un mes a Castelló amb un resultat ampli i un bon coixí per no tenir disgustos. Perquè ara el Barça està bé però no se sap com estarem d'aquí un mes. Som especialistes en entrar en crisi en menys d'un dia i de passar d'un dia anticiclònic a una època de montsons apocalíptics.
Per cert que entre anada i tornada de les semis de Copa passi un mes és un despropòsit més d'aquesta competició anacrònica no només pel nom que porta sinó més pels organitzadors que la fan.
A l'altre cantó del quadre, l'Espanyol viatjarà a Bilbao on a les 22:00 jugarà amb un dels Reis de Copes. La Copa per l'Athlètic és fins i tot més important que la Lliga. Sempre fent bon paper, molts cops sacrifiquen la competició regular pel somni de la Copa. I és igual que a la Lliga els bascos no estiguin per tirar coets.

A San Mamés de català a català i jugo perquè toca. Haurà d'anar en compte l'Espanyol, que sembla que també s'ha centrat en el somni de Copa, amb el Bilbao ja que després del 2-5 del Barça vol treure's el mal regust. Amb una afició exemplar, digne de la Premier League, que empenyarà com poc per tal que l'Athlètic arribi viu a la tornada a Cornellà.
Felipe Caicedo haurà de tornar a ser letal a l'àrea i la porteria amb Kiko Casilla o Pau López haurà de ser un forjat impenetrable.
Avui des de les 19:00 a Rac1, Superdimecres d'anada buscant la final catalana de la Copa del Rei: Barça - Vila-real i Athlètic de Bilbao - Espanyol.

Felipe Crackcedo

Estimats pericos esteu de moda. Igual que el Barça i el PostAnoeta, a l'Espanyol passa tres quarts del mateix. Bufen vents de canvi a Cornellà i no em refereixo a les fortes ventades que bufen aquests dies a Catalunya.
Classificats per semifinals de la Copa del Rei després d'uns vuitens èpics amb el València i de saber patir com vedells a Sevilla, a la Lliga encadena una gran ratxa victoriosa que fa que cada cop menys mirin al descens i mirin cap a dalt.
L'Espanyol viu un moment dolç. I bona culpa la té Felipe Caicedo. A la bona comunió a la gespa amb un gran Sergio Garcia, s'erigeix imperial el golejador, el 9 de referència ara com ara, Felipe Caicedo. L'equatorià portava fins ahir 5 partits seguits marcant, a més gols decisius que comporten victòries vitals entre Lliga i Copa.
Cornellà és una pinya. L'equip juga bé, l'entrenador, Sergio Gonzalez després d'un inici dubitatiu ha tocat la tecla precisa. L'Espanyol mola. Continua el tabú a anomenar la paraula Europa, però l'afició s'ho passa bé. Potser Cornellà no s'omple, però és que els horaris dels partits no ajuden i el fred allà tampoc.
Pericos, gaudiu del moment, perquè ja sabeu que l'alegria a casa del pobre dura ben poc. Així que Carpe Diem i a endavant. Diumenge també toca el Sevilla però aquest cop en Lliga. L'Espanyol està de moda i bona part gràcies a Felipe Caicedo, o millor dit Felipe Crackcedo

A+B = Penals X Barça

És la fórmula guanyadora de la primera Supercopa de Catalunya en joc ja que hauria de ser la segona ja que la primera no es va jugar perquè l'Espanyol es va negar a disputar-la amb el Barça B.
Ahir a Girona, el Barça més A que B va guanyar a un Espanyol més B que A. La fórmula ens dóna un Suarez que segueix rodant-se i justificant el seu fitxatge. Primer amb l'assistència a Piqué al primer gol, al quart d'hora. I després amb una gran actuació com la del dia del Madrid.
Després del gol de Piqué, l'Espanyol va espavilar i a inicis del segon temps Arbilla va picar una falta meravellosa que va superar al debutant Jordi Masip per posar l'empat a 1. Un Masip que amb una aturada magnífica va evitar el 2-1.
Final amb empat a 1 i als penals per un global de 2-4 triomf blaugrana.
Ahir a Girona doncs, Barça supercampió català en una fórmula mixta d'A i B que esperem que en el futur ens ho creguem millor. El país s'ho mereix.

PostData: El Madrid va guanyar al Cornellà, a Cornellà-El Prat, l'estadi de l'Espanyol i el Sevilla va vèncer al Sabadell en l'avançat de l'anada dels 16ens de final de la Copa del Rei jugat ahir.

La teoria de Pere i el Llop

En teoria jugaran els que estan inscrits a la llista que va facilitar a la UEFA per jugar la Champions. En teoria, jugaran amb les estrelles del primer equip. En teoria serà l'equip A, i no el B disfressat d'A. En teoria, ara. Ja veurem finalment la realitat.
Ningú absolutament ningú, teoritzaria si la Supercopa de Catalunya que jugaran avui Barça i Espanyol, a les 21:30 a Montilivi, des de les 19:00 a Rac1, fos una competició ben parida, sense fisures, sense polèmica i que no fa avergonyir.
Però aquets és el fet. El conte de Pere i el Llop arriba el final, i el Pere ja ha cridat massa cops al llopi i ens l'ha colat. Fa dos anys es va presentar la Supercopa de Catalunya, però l'Espanyol va dir que no la volia jugar perquè el Barça hi aniria amb el filial. L'any passat, ni Supercopa ni punyetes. Un Barça B, disfressat d'A - Espanyol a Girona amb victòria als penals dels blaugranes.
Ara sembla que si. La Supercopa de Catalunya amb la gent del primer equip al Barça i a l'Espanyol, en una data, que si voleu, és discutible (jo hauria preferit a inici de temporada abans de començar la Lliga), amb un embolcall perfecte, Girona en plenes Fires, on deixa als altres equips jugant la Copa Catalunya per tal que els dos de Primera Divisió es disputin el trofeu més important del país, en un prefix superlatiu.
Un país que viu en un altre estadi, i on les costellades de la Selecció amb Cap Verd o Nigèria o la Copa Catalunya han donat pas a una reïvindicació més important i global de la gent. El 9-N serà el colofó final de tres anys de manifestació al carrer, festiva i reïvindicativa. El futbol és el complement d'una cosa més bèstia.
I és per això que aquestes competicions han d'ajudar i no fer avergonyir al país com ha passat fins ara.
En teoria, aquets any s'ha fet més o menys bé. Si volen els tècnics, la Supercopa l'ha disputaran amb els bons.
Però no sé. Ara és molt bonic, però no sé perquè diria que tornarem a veure un Barça més B que A, segurament amb Luís Suarez per allò del rodatge. I no busqueu als clubs com a culpables que la Copa, la Supercopa o com es bategi el Trofeu de la Federació Catalana de Futbol, que porta de cognom, el nostre país, sigui una nosa, una cosa tant diferent a la Lliga Catalana de Bàsquet que tothom vol jugar. El culpable ve de dalt. Dels despatxos, que s'han entastat a desprestigiar el seu torneig. I quan ho han volgut arreglar, el llop ni ha vingut i ni la gent es creu al pere. I potser avui, si que serà veritat, que vindrà el llop. En teoria

PostData: No hi entenc molt d'aquest cas però me n'alegro que s'hagi desestimat la demanda del cas dels avals contra la Junta Laporta que obligava a pagar els deutes del seu mandat (47 milions). El cas ve de quan Laporta va entrar a la presidència del Barça (22 de juny de 2003). L'exercici es va tancar el 30 de juny de 2003. La denúncia argumentava que Laporta hauria de pagar els deutes de tot exercici 2002- 2003 encara que només hi hagués estat els darrers set dies. Titlleu-me de Laportista però ho trobo injust. El cas pot passar a altes instàncies però de moment Laporta guanya. Cas enravessat on veig un capítol més de les castanyes Laporta - Rosell.

L'Espanyol diu prou

En 4 jornades de Lliga que portem, l'Espanyol ha sumat només 2 punts dels 12 possibles. L'estrena de Sergio Gonzalez a la banqueta del primer equip blanquiblau no ha estat ni molt menys bona. A la pretemporada ja es va veure que la cosa no rutllava. La derrota contra l'Olot o l'empat contra el Raja de Casablanca són bons exemples.
Només dur dos empats, el de l'Almeria i el de dissabte amb el polèmic final amb el Màlaga. Arran de la falta que, en opinió perica no era, i que va significa l'empat malacità, es va destapar la caixa dels trons. S'ha obert la veda.
Sergio Gonzalez va explotar contra l'arbitratge, en públic. Ja no va aguantar més. Ell i l'espanyolisme.
El joc de l'Espanyol no és brillant. Ha canviat el sistema de joc i aposta ara per anar més a l'atac deixant forats a la defensa, per les contres. El joc no és bo i ni molt menys es mereix estar en posicions molt altes. I a sobre té mala sort.
Dissabte en el millor partit de la temporada, i quan estava a punt de celebrar la primera victòria, un xut de falta va espatllar la festa. L'ase dels cops va ser l'àrbitre del partit, Iglesias Villanueva, que es va menjar la frustració del dia, de tècnics i jugadors i de futurs mals arbitratges.
L'Espanyol no callarà i denunciarà tota actuació arbitral que es consideri injusta i perjudicial. Si cal deixar de volta i mitja el col·lectiu de negres ho farà. Cert, que històricament, l'Espanyol com a tots els equips "petits" han tingut arbitratges perjudicials i més contra equips "grans".
Ho trobo molt bé. Estic fart que la gent calli quan creu que les coses no han estat correctes per por a sancions o crítiques. Ara que aquest escut te'l puc comprar en dies com el de dissabte on l'Espanyol va mereixer absolutament més que un empat al minut 93 de falta, per mi rigurosa. Però no servirà quan la situació de l'equip es mantingui com fins ara on el bon joc brilla per la absència i aquest sistema d'atac no acaba de fluïr. Pensar en Europa és una bestiesa ja. I ja cal que s'espavili per no pensar amb un derbi amb el Llagostera l'any que ve a Segona. El que compta són els resultats i els gols. I ara amb 2 punts de 12 possibles, poca cosa es pot fer.
Deia Sergio, que si no fos un entrenador novell i sigués un altres, ningú li qüestionaria el càrrec ni el cap. Discrpo. Amb 2 punts de 12 possibles, fins i tot al tècnic campió de la Champions seria qüestionat. I no fa massa a Carlo Ancelotti, el tècnic del Madrid va veure com li tremolava la cadira, mig any després d'alçar a Décima. Després del 2-8 amb el Dépor, Carletto torna a estar al paradís. I és que els gols són la salsa del futbol.
L'Espanyol diu prou als àrbitres. I esperem que d'aquí poc digui prou als empats i a les derrotes. Dijous toca guanyar al Getafe