El Mourinhisme il·lustrat

Amb la marxa al juny de José Mourinho al Chelsea, semblava que al Madrid, s’havien acabat les queixes, les bronques, el mal rotllo i les crítiques furibundes a Déu i sa mare, habituals amb “The Special One” als comandaments de la nau blanca.

Amb Carlo Ancelotti, el futbol tornava a agafar tot el protagonisme. Fins i tot l’equip jugava bé i s’allunyava de la pilotada i a seguir. I sobretot les queixes, bronques, mal rotllo i crítiques passaven al bagul dels mals records.

Però diumenge el Mourinhisme va rebrotar sense Mou i amb una força descomunal, exagerada i vomitiva. Un Mourihisme, recolzat via twitter oficial del R. Madrid, repiulant-lo pel món.

Cristiano Ronaldo, i després Sergio Ramos, com un lloro de repetició, van dir que els mandataris de la Lliga volen com fos que el Barça s’enganxi a la Lliga, perquè tenen enveja del Madrid. El discurs de Mourinho, llegit per ves a saber qui, va ser de nou adquirit, après i llençat a la carnassa de la premsa perquè tothom el pugui escoltar.

Declaracions incendiàries, lamentables, de llàgrimes de cocodril... declaracions perquè algú amb dos dits de seny, i no pas dels del Comitè de Competició de la Lliga Espanyola, sancionin a CR7 i Sergio Ramos, per botxins i al Madrid per instigador d’aquestes greus paraules que insinuen clarament que la Lliga adultera la competició perquè la guanyi un altre.

Torna el Mourinhisme a la casa blanca, mentre a Can Barça i el seu futbol, més efectiu que brillant, allunyat del caviar Guardiola i més del pa amb oli del Tata, s’enganxa a la Lliga i li dóna vida. I és que hi ha coses que sembla que no canvien mai