L'estrella estrellada

Diumenge passat. Portada de La Razon postclàssic, aquell que marcava la fi del Barça, la decadència cule, l'1-2, la rehostia amb callos: ha nacido una estrella. L'estrella era Zinedine Zidane: el Moisès que portava el madridisme a la terra promesa de l'undecima i la Lliga i a la Copa Danone, separant les aigües del mar Roig. Depressió cule.
Dimarts passat: el Barça guanya 2-1 a l'Atlètic de Madrid, condicionat per l'expulsió de Torres. A Chamartín reia tothom, esperant al Wolfsburg per fotre 5 gols mínim.
Aquesta nit. L'estrella s'estrella. Wolfsburg 2 - Madrid 0. Manolo Lama a Twitter: "El Madrid ha jugado muy mal". A la COPE, bàsicament ho dic perquè he sentit el partit allà, les castanyes a Déu nostre senyor Zidane, a l'equip i a Florentino, anaven que volaven.
Zidane defenestrat. Cagometres a 100 megatuf. Calçotets cagats i cabreig monumental.
El Madrid segurament remuntarà al Bernabeu perquè individualment és millor. Però en coŀlectiu avui és un desastre. Però només per sentir reflotar l'espiritu de Juanito fa que aquesta nit sigui per sucar pa de pagès a gogo en la salsa merengue.
Un trist Madrid surt escopetejat de Cal Wolfswagen sense defensa i sense ordre. Wolfsburg, vuitè de la Bundesliga alemanya.
No ho sé. Crec que Zidane està fent bo Benítez. El fracàs d'avui és catedralici. Tot el reforç anímic de dissabte queda reduït a cendres.
L'estrella estrellada. Wolfsburg 2 - Madrid 0 a l'anada dels quarts de final de la Copa d'Europa.

Clàssic de l'anaconda

Carta oberta de l'anaconda

Bon nit a tots. He consumit el meu amo i no tornarà fins que s'acabi el partit. Per això parlaré jo per ell.
Va començar la setmana dient que aquest Clàssic seria intranscendent i sense l'interès d'altres. Total, la lliga ja fa dies que és blaugrana. El miraria perquè és el Barça i que soparia fins i tot en cas de derrota blaugrana.
Però a mesura que ha anat avançant els dies, la cosa ha anat canviant. Què collons! És el Barça - Madrid! L'Etern rival. Què és això que vingui al Camp Nou a guanyar? A casa nostra? Ni en broma.
Està nerviós. I demà encara més. Esmorzarà fort, posarà Barça TV a tot trapo recordant els millors clàssics. El partit de bàsquet a les 12 l'abstindrà dues hores del futbol (és professional malgrat tot). A les 14 ja veurà la Laura i el Mario fent la prèvia a la tele a Barça TV M. I pensarà com sempre que són tant bons amb tant poc. Enyorarà a àrbitres com Brito Arceo, Losantos Omar o Urizar Azpitarte i pensarà que Hernàndez Hernàndez no és nom d'àrbitre sinó més de bessons de Tintin.
Es comprarà els diaris esportius recollint tot el menjar i regals que donen.
El meu amo pensarà en Koeman, Stoichkov, Romario, Ronnie i Messi. En cap moment pensarà en derrota. No li entra al cap que a casa el Madrid ens guanyi.
I pensarà en Cruyff. I parlarà com ell. Es va enamorar del futbol per el Johan. I es va casar amb el futbol del Pep.
Buscarà un bar. S'hi asseurà amb el seu entrepà de truita i formatge i mirarà el partit i l'escoltarà amb la ràdio i el Pou. Resant a tot perquè el seu Barça guanyi.
I el futur? Serà el que serà. Espero que el meu amo sopi. De moment ara no hi és.
Jo la seva anaconda el posseeixo.
Bona nit i fins dimecres. Quan em vestiré d'Europa per atabalar de nou l'amo a la Copa d'Europa.

El millor President del Barça treballa a Concha Espina

Quin és el millor President de la història del Barça? Josep Lluís Nuñez, l'etern Pecident? Joan Laporta, el Noi Martini que va fer renéixer de les cendres el club, gràcies a Ronaldinho, el surfer de Porto Alegre de l'ortodòncia impossible i el somriure etern? Joan Gamper, el Pare Fundador d'alguna cosa més que un club, vingut de les muntanyes de la Heidi? Joan Gaspart, amic i vispresident? No, aquest no, segur
Doncs jo ho tinc clar. Florentino Pérez. Mai ningú havia fet tant per contribuïr a la felicitat del poble culé. I això que ho va fer des de la llotja principal del camp de l'etern rival. Florentino és els galàctics, els Zidanes i Pavones, el de les calerades indecents, el dels negocis bruts, les requalificacions al Bernabeu, ACS, Bankia i les obres perquè no es jugui la final de Copa. I el d'aquesta alineació terrible: Del Bosque, Queiroz, Camacho, Luxemburgo, Garcia.Remon, López Caro, Capello, Schuster, Juande, Pellegrini, Mou, Ancelotti, Benitez. 13 entrenadors sacrificats. I queda Zidane que seguint així serà el 14è
Ah i els dels 12 títols en gairebé 13 anys amb dues Copes d'Europa i tres Lligues.
Mentrestant a Can Barça, Nuñez (1 any), Gaspart, Reyna, Laporta, Rosell, Bartomeu. El Barça de Leo Messi, el millor jugador del món; el de la Masia, el de l'orgull, el del reconeixement mundial. El de la davantera, Messi - Eto'o - Henry, la MVP de Messi - Villa - Pedro, la MSN, de Messi - Suarez - Neymar. El de Van Gaal (1 any, primera part), Serra Ferrer, Rexach, Van Gaal (segona part), Antic, Rijkaard, Guardiola, Tito, Tata i Lucho. Els 4 primers sacrificats, els darrers llorejats, excepte el període Tata.
Ah i el Barcelona dels 26 tiítols, amb 4 Copes d'Europa, 8 Lligues i 3 Mundials de Clubs entre altres. Dos triplets, un sextet
A Can Barça, els incendis i les criris bèsties, les tempestes un cop passades ressorgeixen el Barça de les ruines en títol i sacrificats. El Dream Team va començar pel Motí de l'Hespèria i l'infart de Johan; Guardiola va començar quan el surfer de l'ortodòncia impossible va posar cremallera a la seva boca dentuda; l'actual Barça comença amb la rajda de Zubizarreta a Anoeta. Guillotina, incendi, tempesta... calma... títols
Al Madrid, l'incendi només deixa destrucció, victimes i sacrificats. Però cap veritable culpable que salti del vaixell. 13 entrenadors, camí del 14 en 13 anys. Potser no. Segur, que la culpa no és només del tècnic. Però la democràcia de l'Ésser Superior fa impossible que algú assalti la palestra. Ja es va assegurar al seu dia que cap Ramon Calderón torni a ocupar el tron que ell es va construïr a mesura. La felicitat al madridisme és efímere. Un any i gràcies, o menys.
Florentino Pérez és un personatge odiat però que es fa amable per les seves encícliques papals a peu de Bernabeu. És Vito Corleone amb veu de Mossèn Papiol de la Competència. Se'l compara amb Ramón Mendoza. No és comparable. Florentino és de dretes, però no feixista almenys que jo sàpiga (almenys ell no fa manifestacions públiques al respecte, o jo les desconec). Mendoza, amb "salts de polaco el que no bote" i altres perles contra Catalunya era un dels representants de l'Espanya Underground que conformava un triangle madrileny amb altres il·lustres pollastrots de consideració com Jesús Gil a l'Atlètic (Imperioso a banda) o José Maria Ruiz Mateos al Rayo (Payaso Fofo, o l'abella dels flams Dhul a banda)
Les úniques alegries del Madrid de Florentino ve del futbol... aeri, del bàsquet. Com Joan Gaspart al seu dia.
Mai cap President ha contribuït tant a la felicitat del poble culé. Per títols, per pàgines de diaris, per bestieses construides i dites a base de bitllets morats.
Si a l'esplanada del Camp Nou hi ha una estàtua de Joan Gamper i al Museu el mural dels Presidents, cal imperiosament una estàtua per Florentino Pérez, el nostre President a l'ombra, el nostre Joan March, aquell espia català que va traïcionar el règim nazi treballant des de dins mateix, com espia doble dels aliats.
La feina de Florentino amb el Barça és impagable. Dinamita el Madrid a cara descoberta, ho veu tothom. No hi ha trampa ni cartró.
Florentino Pérez, el millor President de la història del Barça. De la traïció amb Figo als 26 títols blaugranes. Perquè com Kevin Roldán, a Can Barça, amb Florentino va començar tot

"Las Verdades del Barquero'

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers" Cristiano Ronaldo 27 de febrer de 2015 després del R. Madrid 0 - Atlètic de Madrid 1.

Estimat rei de la humilitat.

No sé a què es refereix amb "el meu nivell". Si és aquest, el de dissabte i el de ja fa dies, efectivament serien els primers... De la lliga... Regional... De Groenlàndia.
No hi havia prou amb el lamentable partit de l'equip en general, els xiulets a Florentino Pérez, la megafonia de Chamartín a tope tapant el que les imatges no poden cobrir i, el -9 segurs, i que poden ser -12 i average del Barça, si els culés fan la feina avui i guanyen el Sevilla. No hi havia prou amb això va i vostè, encén la metxa i patapam polvorí a prendre pel sac. La casa de barrets de Concha Espina en ruïnes i incendiada. La madame Florentino calla però ja li ha estirat les orelles al "Nou Guardiola" que diuen pels vomitorios, el tresorer Zinedine Zidane. I la puta major, la que tots volen passar una nit boja de passió critica a les companyes per no està al seu nivell. La rectificació posterior és pitjor: "no estan al meu nivell físic". És a dir, duren menys al llit que Sergio Ramos a un Congrés de Física Quàntica.
El Madrid en crisi. Sort de Cristiano I, I'Humil de Madeira

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"

Imagineu-vos que aquesta frase l'hagués dit Stephen Curry. Si els Warriors ja fan prou por a l'NBA, amb un balanç de 53 victòries i 5 derrotes, amenaçant el 72-10 dels Bulls d'un tal Michael Jordan, estan classificats pels Play Off ja a 28 de febrer (rècord) amb un líder com Curry, rècord de partits jugats anotant almenys un triple (129 i sumant), superant el seu propi record de triples a la temporada (288); no em vull ni imaginar què passaria si la resta dels companys de Curry estiguessin al mateix nivell que ell. Tanquem la barraca. Inventem un altre esport. El bàsquet entraria a un altre nivell fora del científicament establert. L'última exhibició aquesta nit de Curry davant Oklahoma amb un triple sobre la botzina per guanyar el partit és una meravella a l'alçada de les piràmides d'Egipte.

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"

Aquesta frase de l'Humil de Madeira, Cristiano i Stephen Curry han fet que alucinat hagi escrit això en diumenge. Com diria aquell: "Las Verdades del Barquero"

PD: Demà seguirem parlant de Cristiano resumint el cap de setmana

No toquis res, Imperioso

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou respectat Tatano

Avui, com les darreres vegades que el teu Atlètic de Madrid juga al derbi amb el Real, recorro a tu. Últimament, s'ha de reconèixer, que t'has comportat. I t'ho agraeixo. La teva tasca no va ser fàcil. Guanyar al R. Madrid, fer aparèixer en l'imaginari col·lectiu a Kevin Roldan i embastar el camí al triplet del Barça té el seu mèrit.
Però, tranquil tatano, avui no et demano cap altre sacrifici. Avui et demano, t'imploro, et suplico, que no facis res, que t'agafis vacances (si és que està criant malves ja no són unes vacances prou llargues), que te'n vagis amb la teva nòvia equina (sé que ets un partidón, tant que al seu dia, Jesús Gil et va plantar els seus morros a la teva èquida boca) i us en aneu a l'equivalent cel-tatànic del Carib humano-terrenal.
Dissabte no facis res, no toquis res. Quiet. Que el derbi sigui una llauna. Que acabi en 0-0 o amb empat. No cal res més. No vull la victòria colchonera (si és estrany que un culé no vulgui la desgràcia blanca). Però és que amb un empat i una posterior victòria culé, diumenge amb el Sevilla, deixaria la Lliga tant encarrilada i triomfal com una Passada de Sant Antoni amb els darrers guanyadors de les carreres d'Ascot i Secretariat junts.
Va Tatano. Fes-nos aquest favor. Et portarem el Talismà Damià López perquè t'ajudi. Si ho acompleixes et prometem els culers cantar el teu nom a Canaletes amb la rima: "Ole, ole que precioso es el trofeo, con la cara de Messi y el culo de Imperioso". Evidentment, és clar, peregrinació de genolls a la teva benerada tomba.
Gràcies d'avantsala

Firmat

Un fidel de l'Església Imperiosoniana

Ja era hora, no?

D'aquest article que vaig penjar al meu bloc el 14 de novembre de 2014 

"Ho va avançar dissabte, Mundo Deportivo: el R. Madrid, com l'Atlètic de Madrid, està sent investigat per la FIFA pel mateix motiu, el qual Blatter i companyia va sancionar al Barça sense poder fitxar en les dues pròximes finestres del mercat de fitxatges: incomplir el reglament de fitxatges de menors estrangers.

Em sembla perfecte, i de fet ja ho vaig dir: si el Barça va incomplir la norma que se li caigués el pèl, com li ha passat. Però que la FIFA també investigués altres casos. Perquè no tot és blanc el que llueix a la casa blanca.

Si la FIFA pot demostrar que el Madrid infringeix la norma i que el sancioni amb la mateixa vara de raser que ho va fer el Barça, i que per cert va criticar tant el propi Madrid. O tots frares o tots canonges. Que la FIFA sancioni i que després els blancs, facin com els culers i sescolin per les escletxes legals d'aquesta norma, demanin cautelars i resin a la Cibeles si volen.

Si volem transperència al futbol, no es pot escapar ni el campió d'Europa, ni Zidane (sancionat com a entrenador del fílial blanc, el Castilla, per no tenir homologat el títol d'entrenador), ni Florentino Pérez.

Ja va sent hora, que l'expressió d'"Ésser Superior" aplicable a Florentino Pérez només quedi en això, una expressió i no un síntome que gràcies al dòlar, el màxim dirigent blanc pot fer el que li roti sense conseqüències.

Si el Barça llepa amb els nens o el què sigui, el Madrid, si ho fa, també. O tots frares, o tots canonges"

A la sanció de la FIFA a Madrid i a Atlètic pel mateix cas de fitxatge irregular de menors ha passat més d'un any.  Potser ja era hora no? En fi. De la FIFA ja no em sorprèn res

TAAAAAAAD. El Madrid eliminat

Carta oberta a Chendo

Estimat Chendo

Com farien els pares als bebès (bastant ridícul per cert, potser perquè no sóc pare ho dic) Taaaad. Gràcies delegat (aquesta hora encara). La teva gran errada és carnassa pel barcelonisme. Fill meu t'has cobert de glòria. Però el club que representes encara més.

I mira que no les tenia totes. Però el TAD, ha donat l'estocada final. Ni Ésser Superior ni mà negre de Florentino. Taaaad. El Madrid eliminat de la Copa per alineació indeguda de Cheryshev a Cadis. Cherygota diuen per allà baix (quins catxondos). Total, per no mirar la fulla de sancions, pública de la RFEF. Amagada (no busquis perfecció i feina ben feta a Villar que ja té prou feina a la UEFA) però pública.
De delegat modest d'un club de bàsquet a delegat. Mira, entre tu i jo. Per més apassionant que és la nostra feina no és molt difícil. I al principi del partit tant tu com jo hem de donar fitxes i estar pendent de sancions. I després disfrutar del joc o fer estadística com jo. És fàcil, però si no ho saps fer, per més eines que tinguis, planteja't plegar. Ei. T'ho dic com a company de fatigues.
Tu tens tota o força part de la culpa. Però el paper d'estrassa de Florentino Pérez, Tu Presidente és de traca i no ho salva ni el Déu que aludeix quan parla paper en mà per llançar l'encíclica del Bon Pastor quan l'espifia. Envia recurs a apelació que es tomba ipsofacto. L'envia al TAD i el tomba. I aquí para. TAAAAD. Ridícul. Un més en aquest 2015. Però tranquil, Florentino no plegarà, cosa que no puc afirmar de tu Chendo, per molt mite que siguis sobre la gespa en èpoques pretèrites. Diguem-ne que a tu et convidaran amablement a marxar. Sempre pots culpar a Kevin Roldan (amb ell va començar tot)
En fi amic Chendo, de delegat a delegat. L'has vessada però el què ha fet posteriorment el Madrid és de traca i mocador.
Taaaad. El TAD us ha retratat. Ja podeu tornar les entrades que heu venut per la tornada de Copa (si algú n'havia comprat)
Estimat Chendo, modestament m'ofereixo a fer-te classes de delegat. Però de moment et dic Taaaaad

Firmat

Un del gremi de delegats modestos del 

futbol... Aeri

Malson blanc abans de Nadal

Agafeu la barra de pa i comenceu a sucar a la salsa, culés. No hi ha millor alegria nostre que la desgràcia del rival. Deu ser cosa del tribunerisme històric del Camp Nou.
Ja ho sabeu segur de tot el xou a Madrid de l'alineació indeguda de Cherishev a Cadis a la Copa del Rei. Un ridícul espantós del Madrid que se suma a uns quants que ja porten aquest any (De Gea, el fax, Zidane, 0 títols). Si Kevin Roldan, contigo empezó todo.
La nit de Halloween es va tornar a reproduir un mes després, sense caretes a cara descoberta i gràcies a un oient de la COPE. Perquè abans NINGÚ se n'havia adonat perquè NINGÚ llegeix les normes de la RFEF que són públiques i que es troben a la web. Ni tant sols el Delegat del Madrid, Chendo (exdelegat espero en les properes hores) que hauria de conèixer que Cherishev arrossegava sanció de l'any passat quan jugava amb el Vila-real. Com que no ho sap, ell ni ningú, la Federació envia un fax als clubs amb la sanció que apliquen i sinó t'arriba (cosa que dubto a no sé que el fax sigui el del Madrid), fas com el delegat de l'Espanyol que envia una carta preguntant sancions.
No hi ha excusa. Errada descomunal del Madrid i ridícul dels seus dirigents, Butragueño, 1, dient que no pot haver-hi sanció perquè el Madrid i Cherishev ho desconeixia (fals) i, Benítez, 2, que no va voler dir res i va voler pagar el mal rotllo amb la premsa. I de pas es menja un altre marron amb Phoskitos gust de Chirigota del Carranza. (què bons que són els seguidors del Cadis).
En fi, que si la justícia fos justa i no poètica al Madrid demà li caurà una sanció de reglament com seria lògic i normal. Tot el que no sigui això seria una tupinada d'època. Però, què voleu que us digui. No les tinc totes. La norma és clara i està escrita en un paper. Però els papers no passen per la ràdio i els fulls de paper no són corrumpibles. El jutge que ha de dictaminar la sanció si. I rebrà pressions des de terra mar i twitter perquè apliqui la norma o perquè faci més gran la tupinada que en cap cas s'haurà de produir. "No hay dinero para Florentino" diuen. Doncs això.
Però confieu, vosaltres que teniu més desenvolupat el sentit de la confiança al prògim que jo (les circumstàncies de la meva vida em fan anar amb peus de plom perquè me l'han fotut grossa i no parlo de la banalitat de l'esport) que la justícia serà justa i el Madrid per molt que sigui l'altre gran del futbol espanyol que t'assegura visionats de TV i audiència (pasta gansa) serà sancionat com toca. Res més a em podria alegrar el Pont exceptuant que em toqui la Primitiva (allò de la desgràcia del rival per sobre l'alegria cule). No llancem campanes al vol abans d'hora i esperem fer la festa completa.
En tot cas, amb sanció (que ha de caure per justícia i pebrots) o no, ja ens hem fet un bon fart de riure amb una nova nit esperpèntica al Madrid. Si Bernabeu levantara la cabeza. Gaudiu culers que l'alegria no dura per sempre.

Permeteu-me, un epíleg final al comentari, arran d'uns insults que vaig rebre per part d'un periodista, defensant aquesta postura que us he exposat, just quan l'afer Chendo estava al seu punt àlgid i jo amb trànsit de cule i tribunero que sóc. Aquest periodista fa unes classes sobre periodisme esportiu a Badalona adreçades a periodistes i també a la gent en general que els interessa aquest món, com és el meu cas. Unes classes on es convida a periodistes i gent de l'esport a tractar temes sobre el tractament periodístic de certs temes. Jo m'hi vaig apuntar i em van donar tot tipus de facilitats perquè hi anés (coneixent que per la meva situació no podria anar-hi). Fet que agraeixo profundament i aprenc molt, tot i que certes coses no comparteixo. En el grup de whatsapp que tenim de la classe, el professor, periodista, el qual no diré el nom per respecte i apreci i perquè jo no sóc ningú em va insultar dient-me ridícul i mal periodista que desprestigio la professió davant de tota la classe.
Des que vaig obrir el bloc fa 5 anys em vaig obligar a no contestar a ningú cap de les crítiques que se'm poguessin fer als meus articles. Però avui, he de contestar i fer propòsit d'esmena als qui pensen que sóc el que no sóc, però m'agradaria ser-ho. I això va pel periodista, i el seu missatge pseudopúblic insult inclòs.
1. No sóc periodista. Em vaig quedar a les portes de cursar la carrera. A tres dècimes de l'examen de selectivitat concretament. Les circumstàncies personals d'una vida la meva complicada va fer que hagués de desistir del meu somni universitari després del primer any cursant història i esperant per enllaçar amb periodisme. La idea del bloc és per treure'm la inquietud i el mono d'opinar del què m'apassiona escrivint, cosa que també m'encanta. No vull sentar càtedra perquè no sóc ningú
2. El bloc es diu Lliure directe. En elusió a la falta del futbol i en tant que el bloc és meu sóc lliure d'escriure el que vulgui i com vulgui, directe. Amb la passió que veig i entenc l'esport, amb la ironia i la mala llet que gasto i prenent referents a escrits i comentaris dels periodistes que admiro per generar la MEVA opinió. La mateixa que pot tenir el doctor, el lampista o el cambrer. No és opinió periodística. És la meva, persona que fa el què pot per menjar calent cada dia. No sóc periodista. Per tant puc ser mal, manipulador, lleig i ridícul. Però no periodista. Expresso la meva opinió com a apassionat de l'esport.
3. Si algun periodista que llegeix o hagi llegit el bloc es pensa que ho sóc, m'afalaga i m'enrojoleix. I si algú em diu que m'hi hauria de dedicar em moro de vergonya. Reitero, no sóc ningú. Em trec el mono amb el bloc i amb el bloc va venir la web del Círcol i el blog del Bressol. Lliure i directe. No veig ni un cèntim pel que faig. I us juro que no em vindrien malament. Ho faig per pur plaer. Qui vulgui que senti càtedra amb això s'equivoca.
4. Tanco tema perquè quedi clar que no sóc periodista. Escric com penso i el que vull. Si us agrada fantàstic i gràcies eternes. Si no, teniu llibertat d'expressió per criticar com jo la tinc per expressar. Al professor, dir-li que qualsevol cosa ho fem en privat i si m'has de linxar que sigui un 1x1. No et barallis amb mi perquè guanyaràs fàcil. Som 1 contra 3000. Però abans d'acusar-me de mal periodista i de desptrestigiar el periodisme assegura't que sóc periodista. I no. NO ho sóc. Però m'agradaria ser-ho. 

I l'Europea?

La crisi blanca que s'intuïa a la Lliga des d'abans de Sevilla i Barça i que es va refermar amb sengles derrotes segueix a Europa. Amb el PSG li va anar del canto d'un duro que no llepa. Ahir li va anar del canto d'una pellofa de pipa que llepa a Ucraïna. Ara la imatge penosa que va deixar el Madrid al camp del Shacktar Donetz (recordem que per culpa del conflicte rus, els ucraïnesos han de jugar a Liiv, prop de la frontera amb Polònia i no a Donetz) és esperpèntica. Guanyant 0-4, a 10 minuts pel final als blancs els hi cauen 3 de cop i acaba demanant l'hora.
La viva imatge de la crisi al Madrid sumant al conte de la llagrimeta i mafiós de Florentino Pérez dilluns passat per defensar a Rafa Benítez, que ja està a la rampa de llançament de la destitució.
El joc del Madrid és lamentable, trist, Cristiano Ronaldo està més fora que dins del Bernabeu i més fora que dins del seu millor futbol. No així del seu ego que és de dimensions colossals.
I la crisi blanca la veu Mariano Rajoy. La va veure en directe al Bernabeu i ahir la va comentar al Tiempo de Juego de la COPE. No és broma. No sé com el van convèncer (suposo que amb tanta pantalla, plasma i futbol se sentiria com a casa. Tant que es va portar al fill) però ahir tothom va estar pendent del que deia Rajoy... De la nit de futbol europeu. Va ser un producte radiofònic sensacional a menys d'un mes de les eleccions generals espanyoles del 20-DEntre cunyes i cunyes del mite Pepe Domingo Castaño, Rajoy deixa dues perles: que no hi ha millor defensa que una bona defensa i que el podi de la Pilota d'Or seria Cristiano, Iniesta i Suarez, sense mencionar Messi.
Em va preocupar que sembla que domina més de futbol i se sent a la salsa quan en parla que de política, que en teoria és del què treballa.
Rajoy a la COPE comentant la crisi del Madrid. Surrealisme total. Però, i l'europea?

Per un Clàssic amb futbol

Demà Madrid - Barça. El Clàssic del futbol espanyol versió anada al Santiago Bernabeu.
Si hi ha de per si, un Clàssic és especial i fuig dels paràmetres habituals d'un partit de futbol, el partit de demà agafarà un caire més important. I no és pel possible retorn de Messi, de titular o suplent (personalment aposto per la suplència com a revolsiu. Per si de cas. Ja que crec que amb Neymar i Suarez anem més que bé. Alucinant comentari en èpoques no tant pretèrites, però té certa veracitat ara. Ney i Suarez han suplert perfectament l'absència de Leo).
El què marcarà el Clàssic és el què marca l'actualitat general: la psicosi pels atemptats de París i que algun tarat pugui entrar al camp, o com al suspès amistós Alemanya - Holanda de dimarts, faci amenaces de bomba.
La por, personal i lícita de la persona s'ha generalitzat. No importa el grau. Però n'hi ha. No retrauré a ningú que en tingui. Els gihadistes han guanyat la batalla de la por. La psicosi comença. Els hi retrauré sempre el mal i el dolor que han causat al cor d'Europa i al món (que també n'hi ha per cert).
Als qui aneu al Bernabeu paciència. Feu cas del què digui la seguretat. La molta seguretat, l'extra extraordinària seguretat que es posarà. Potser amb el tema estelades no cal, però tal com està el pati, jo no me la jugaria. Aniran a obrir entrepans per veure què es cola. Paciència. No serà culpa vostra.
I si parlem de futbol, el Barça sorgeix com a favorit. I això si no es va amb peus de plom es pot pagar car. Madrid és un polvorí amb els capitans aconsellant l'entrenador a què han de jugar (!?). A Benítez ja no l'aguanten i molts volen ajudar-lo amb el règim deixant-lo sense torrons per Nadal. Però una victòria davant l'etern rival a casa pot resoldre màgicament tots els problemes.
Alerta. Simplement alerta. Estem millor que el Madrid. Però un Clàssic fuig de norma. L'ocasió del Barça per fer gran el forat de la classificació és brutal. Faria bé de rematar el ferit, no sigui cas que s'aixequi. Què voleu que us digui? Com a cule, li desitjo el pitjor (excepte que baixi a Segona, no sigui cas que un any no podem jugar el Clàssic per incompareixença del rival). Recordeu que demà és el dia en què el cule pot passar de la bacanal de sopar i nit de gresca al "Avui no sopo" en un segon.
Demà a les 18:15 des de tot el dia a tot arreu Madrid - Barça. Amb un desig: que només parlem de futbol.

L'hora del ridícul blanc

L'hora que la princesa es va tornar Ventafocs, el R. Madrid va fer un dels ridículs més estrepitosos que es recorden a Chamartín.
Si amb el 5-0 al Betis i el fitxatge de David De Gea,  els 15 dies de descans sense Lliga havien de ser plàcids, ahir a mitjanit, l'illa de la calma blanca va esdevenir un infern en forma de vergonya que no hi haurà futbol que ho arregli.
Tot semblava fet, i David De Gea, el porter del Manchester United, condemnat per Van Gaal a estar a la llotja de tribuna d'Old Trafford a menjar pipes al costat de Víctor Valdès, havia de marxar a Chamartín.
Però el fitxatge no s'acabava de concretar. I van sonar les campanes de la fi del mercatto. I David De Gea continua sent jugador del United? No. Més esperpèntic encara. El fitxatge està fet i amb els papers enviats a la Lliga. Però fora de temps. Concretament, la Lliga rep els papers 28 minuts més tard que es tanqués el mercat.
Per tant, si De Gea és blanc, però no pot jugar perquè la Lliga no l'ha pogut inscriure. Ergo, Keylor Navas, que es moria de ganes de marxar al United i fotre botifarra al Madrid, es queda al Bernabeu.
Ergo, per molt que el Madrid l'hagués fitxat amb papers en mà enviats pel United, el fet que no s'hagi pogut inscriure, tot queda com abans.
De Gea al United menjant pipes al costat de Valdès, molt emprenyat, per més indemnització en forma de perdó que li pagui el Madrid. Navas al Madrid emprenyat com un mico perquè es queda malgrat no ho vulgui.
Per 28 minuts o dos com diuen al Madrid tot queda igual. O no. Al gener es tornarà a obrir el mercat i ara si que De Gea serà blanc (si no la torna a cagar). Però el ridícul del Madrid, la vergonya del porter i el comprensible cabreig de De Gea ja no li treu ningú. Ni una cançó de la seva nòvia Edurne

Embolics a la casa blanca. Capítol 31231: La Família

El següent artícle s'ha de llegir amb aquesta banda sonora de la sèrie Enredos

Durant tota la setmana passada s'especula amb la sortida d'Iker Casillas al Porto. Ara si, ara no, ara falta un paper, que ara m'has de pagar no sé què, que ara no et vull pagar la fiscalitat.
Dissabte a la tarda, tot es para, a falta de 17 hores perquè l'equip blanc marxi a Austràlia de pretemporada. Però a la mateixa nit amb traïció i alevosia nocturna, el Madrid fa un comunicat a Twitter on anuncia que ara si, Iker Casillas marxa al Porto i que farà una roda de premsa per acomiadar-se de l'afició.
L'endemà, diumenge, ens llevem amb la rajada descomunal dels pares d'Iker Casillas, que al Diari El Mundo posen de volta i mitja al Madrid, a Florentino, a qui acusen d'orquestrar una campanya contra el seu fill, i que Ramón Calderón es va portar millor. Com que ja no tenia fre, la mare d'Iker diu que haurien preferit al Barça perquè allà són uns senyors. I com que normalment una mare sempre pensa que el seu fill és el millor, va fotre la pota quan va dir que el Porto, el pròxim destí del seu fill, és un equip de Segona B per la categoria del seu nen. Patapam.
A l'hora del vermut i del bocata calamares, Casillas, sol, al Bernabeu, davant la premsa i l'afició, que durant dos anys va rajar a cor que vols d'ell, sense cap directiu blanc, i molt menys Flrentino Pérez, diu que marxa, que Hala Madrid i que gràcies a tots i obrigado Porto. I Florentino deuria estar a la platja, o el més similar a la platja que puguis trobar entre la Castellana i la Porta del Sol de la capital del Reyno.
A la nit, Mama Casillas, demana perdó a la COPE perquè se li va escalfar massa la boca i que no hauria d'haver dit allò del Porto i que obrigado. De Florentino i del Madrid tot igual.
Amb la mateixa traïció i alevosia, el Madrid anuncia que l'endemà el club farà un acte d'homenatge i comiat a Casillas. Abans però li fa un unfollow al Twitter
L'homenatge del Madrid, finalment consisteix en un discurs eclesiàstic de Florentino Pérez on diu que el Madrid no fot fora Casillas, sinó que va ser ell que va demanar al club marxar.i que gràcies. Ningú s'ho creu, i el Bernabeu a ple pulmó xiulant al Presidente demanant el seu cap. Abraçada hipòcrita amb Iker i Florentino segueix a la presidència blanca. Perquè ningú se n'oblidi que ell és l'Ésser Superior.
I Iker pensant que ell també es mereixia un comiat com el de Xavi al Barça
I anem per a bingo. Segueixen els embolics i merders a la casa blanca, amb Iker Casillas de prota, amb Mama i Papa Casillas fotent a parir a Florentino, l'afició blanca fotent a parir a Florentino i animant a Iker, el qual estava xiulant fins abans d'ahir. Ah i la Carbonero agafant-se l'excedència
La casa blanca és una comèdia made in caspa espanyola. És la Casa de los Lios amb Florentino fent d'Aruro Fernandez i Iker Casillas fent de... no ho sap ni ell. Esparpèntic

PostData 1: Avui, debat electoral a les eleccions al Barça per TV3. Després de les darreres enquestes Bartomeu guanya per 6 punts a un Laporta que avui contraatacarà.Avui és el dia que Bartomeu pot perdre les eleccions si no va amb compte com de quina manera transmet el què vol. L'escut del Triplet és fort però pot ser vulnerable si Laporta, infinitament millor comunicador i amb més saber estar mediàtic que Bartomeu se'l menja.

PostData 2: Ivan Basso, el ciclista del Tinkoff, company d'Alberto Contador abandona el Tour de França per un tumor testicular. Molts ànims

Casilla per Casillas?

Iker Casillas, santo y seña del madridisme, llegenda del Bernabeu, defenestrada per Florentino Pérez que s'ha cansat de la joguina, marxa. El que semblava increïble fa només un parell d'anys, ara és una realitat. Casillas, tant mite com Raül Gonzàlez, Butragueño, Di Stefano o Puskas, fa molta pinta que marxarà per la porta del darrera de Chamartín. Per on fa més mal i per on no s'ho mereix. Ho farà emprenyat amb José Mourinho, el primer causant dels mals de Casillas, després d'aquell dia de Reis de 2013 on es va lesionar, va sortir a jugar Diego López i els seus minuts a la banqueta es van multiplicar in eternum. És el capità i el porter de la Dècima, però no de la Lliga, ja que aquest paper es va reservar per Diego. Casillas, de mite a la gespa a mite a la fusta dels bancs de Chamartín. Casillas està emprenyat amb Mourinho i amb Florentino. Iker és com ara el Woody de Toy Story quan el nen es fa gran. Una joguina oblidada per molt que hagués sigut la preferida

El destí de Castells serà Portugal

El Porto s'endurà a Casillas i el convertirà en el porter més ben pagat de la història.

Ara a la casa blanca busquen relleus al Santo. Descartat De Gea, el Madrid busca propostes alternatives en forma de semàntics i jocs de paraules per goig i gaudi dels tabloides esportius de la capital del Reyno.
Una d'aquestes propostes de relleu és Kiko Casilla, el porter de l'Espanyol. Ahir a la tarda va presentar les noves equipacions de l'equip amb la nova marca que els vestirà (Joma) i a la nit la COPE avançava que el Madrid pagaria 5 M€ per portar Casilla al Bernabeu.
El Madrid busca porter. L'Espanyol busca calers i per molt postureig de Collet fa pinta que l'equació quallarà i el porter d'Alcover farà el gran salt via AVE al Bernabeu. Ja ho veurem quan es concretarà, perquè també a Madrid abans d'entrar s'ha de sortir

PostData: JM Bartomeu, J. Laporta, A. Benedito i T. Freixa són ja oficialment candidats a la presidència del Barça. Seguiment FCB s'ha quedat a només 16 vots de passar el tall

Grazie Álvaro

Carta oberta a Álvaro Morata

Caro Álvaro.

Grazie mille. O més ben dit. Gracias Álvaro.

Quina magnífica ironia. Havies de ser tu, Álvaro, exmadridista, proscrit de la casa blanca que vas marxar de Chamartín per la porta del darrere qui eliminà al Real de la final de la Champions, de la Undécima i del què vulguis.
Més que l'espiritu de Juanito vas instal·lar, amb el teu gol que va inutilitzar el gol de penal de Cristiano, la crisi al Bernabeu. Aquest mes de maig es farà molt llarg pel Madrid. Un mes de maig inutil. Els blancs es queden sense títols, a 0, en blanc. Finito. Ni Lliga, JA, si hi ha vaga, o a partir de diumenge si el Barça guanya al Calderón. Ni Copa, segur perquè no jugarà la final, ni Champions, per ídem motiu.
T'has carregat la final de la rehòstia, el Clàssic de la Punyeta... Però és igual, ho hem canviat per una crisi galopant a la casa blanca, on des del minut 1, Buttragueño ja va traient aigua de la barca.
La teva Juve, amb el teu gol s'ho ha carregat tot. I ho has fet tu i al Barnabeu. Fina ironia. Älvaro Morata exmadridista deixa sense res al seu Madrid. No ho vas celebrar ni falta que feia. Era igual.
La Juve va fer, al Bernabeu, del catenaccio un art per aguantar l'1-1 magnífic fins a l'extenuació. El fet ja està consumat. El Madrid ja no hi és. Ni en Lliga, ni en Copa, ni en Champions. I ja veurem si d'aquí poc sense Ancelotti, que ahir al plus ja va donar favorit al Barça. Molta gràcia no deuria fer a Florentino.
No menysprearem la Juve perquè Pogba és bo, i se'l rifa mig Europa, Morata ets bo, Vidal és bo. Tevez és bo. Pirlo i Buffon són granadets però bons. Buffon vol la Champions que se li resisteix. I ja 37 anys
Tenim data, hora, lloc i rival. Dssabte 6 de juny de 2015, 20:45 del vespre. Estadi Olímpic de Berlín. Juventus de Turí - Barça. En el dia D, hora H, Lloc Ll i el què faci falta veurem edel potencial de la Juve, en una final inèdita
I tot gràcies al gol de Morata.
Així doncs, Grazie Álvaro i Grazie Juve. Ens veiem el dia 6 a Berlín

Firmat

Un culé agraït

PostData 1: A Can Barça, després del parentesi futbolístic i després de la classificació per la Champions, tornen els merders judicials. El nou jyçtge pel cas Neymar ha obert diligències i demana declarar als Presidents Bartomeu, Rosell i al Barça, en una vista oral, prèvia al judici

PostData 2: Ha mort Rasmus Larsen, gran promesa del bàsquet europeu, que va jugar al Manresa i que ara estava jugant al Charleroi belga. Es desconeixen els motius

Feina avançada

Com que avui és el festiu del treballador, permeteu-me que no treballi gaire (ser que hauria de comentar el decret del govern espanyol sobre el repartiment dels drets televisius però ho faré quan dimarts quan hagi entès ben bé què significa i en què ens mourem a partir de la temporada 16-17), no escrigui molt i recuperi un artícle que vam escriure el 12 de novembre passat. Però que serveix per parlar de la notícia que va saltar la matinada del dimarts a dimecres i que afecta al madridisme

"O tots frares o tots canonges

Ho va avançar dissabte, Mundo Deportivo: el R. Madrid, com l'Atlètic de Madrid, està sent investigat per la FIFA pel mateix motiu, el qual Blatter i companyia va sancionar al Barça sense poder fitxar en les dues pròximes finestres del mercat de fitxatges: incomplir el reglament de fitxatges de menors estrangers.

Em sembla perfecte, i de fet ja ho vaig dir: si el Barça va incomplir la norma que se li caigués el pèl, com li ha passat. Però que la FIFA també investigués altres casos. Perquè no tot és blanc el que llueix a la casa blanca.

Si la FIFA pot demostrar que el Madrid infringeix la norma i que el sancioni amb la mateixa vara de raser que ho va fer el Barça, i que per cert va criticar tant el propi Madrid. O tots frares o tots canonges. Que la FIFA sancioni i que després els blancs, facin com els culers i sescolin per les escletxes legals d'aquesta norma, demanin cautelars i resin a la Cibeles si volen.

Si volem transperència al futbol, no es pot escapar ni el campió d'Europa, ni Zidane (sancionat com a entrenador del fílial blanc, el Castilla, per no tenir homologat el títol d'entrenador), ni Florentino Pérez.

Ja va sent hora, que l'expressió d'"Ésser Superior" aplicable a Florentino Pérez només quedi en això, una expressió i no un síntome que gràcies al dòlar, el màxim dirigent blanc pot fer el que li roti sense conseqüències.

Si el Barça llepa amb els nens o el què sigui, el Madrid, si ho fa, també. O tots frares, o tots canonges."

Doncs efectivament. La llebre va saltar la nit de dimarts i dimecres per una informació que va avançar la Cadena SER: La FIFA sancionarà al Madrid i a l'Atlètic per la mateixa raó que va ho va fer el Barça. I per tant no podran fitxar a les pròximes finestres. (Evidentment el Madrid ho nega tot, com va fer el Barça al seu moment)

Però el Madrid va ser més llest que el Barça en aquest sentit. Es va veure el percal i ja  va moure fitxa: Asensio, Odegaard, Bataglia, Lucas Silva, Danilo... fitxatges fet a corre cuita abans que la FIFA talli l'aixeta. Florentino ja té les seves joguines. Durant dues finestres no podrà fitxar però li és igual. Ja ho ha fet. 

I ara és quan el culé es pregunta, tot esperant el Bayern i meravellant-se del futbol de la seva plantilla... Perquè no va fer el maeix que el Madrid al seu dia? 

PostData 1: Victòria de l'Espanyol a Granada que l'acosta a Europa

PostData 2: Victòria del Barça de bàsquet davant Obradoiro en partit aplaçat el seu dia pels quarts de final de l'Eurolliga

A 4 i restant

4 gols. Una fluixa primera part. Una genialitat de Messi que ho capgira tot. Es trenca la sequera golejadora de Messi. L'Almeria de Sergi Barjuan claudica. Domini del Barça a la segona part. Gol de Suarez. Gol de Bartra. Gol de Suarez. Final 4-0. A 6 punts a expenses del què faci el Madrid a Vallecas, el camp del Rayo.
Al camp del Payaso Fofo el Rayo sempre valent i a l'atac veu com el Madrid té molts espais i els aprofita per atacar. Però no marca. Fi de la primera part 0-0. A 6 del Barça.
Minut 70. Cristiano i James marquen el 0-2. S'acaba la resistència vallecana tot i la revifalla del mort al final del partit amb un Rayo a tomba oberta buscant el gol.
Fi del partit. Fi de la jornada. Un Barça que juga amb foc. Un Madrid molt fort. Però al final, el Barça 4 punts per sobre del Madrid i queden només 8 jornades. A 4 i restant. La Lliga està preciosa

L'avantsala de la notícia

José Maria Garcia, el mític Butanito, el periodista esportiu espanyol diu sempre que el rumor és l'avantsala de la notícia.

A Madrid ja fa temps que es cueja el rumor que Carlo Ancelotti està més fora que dins de la banqueta blanca, després dels tres mals resultats. El Marca i l?As van publicar que Florentino Pérez va donar un ultimàtum a Carletto: si llepava a la Champions quedant eliminat o el Barça guanya el Clàssic de diumenge, Ancelotti saltaria pels aires.

Increïble. L'entrenador del millor Madrid de la història, tal com va definir l'Ésser Superior, no ho oblidem, campió d'Europa actual, és a punt de sortir volant per la porta del darrere, quan fins al gener estava renovat.

Com canvia el futbol. Com en un mes poden canviar les coses. No fa massa ja ho vam poder veure ambe l Barça. Després d'Anoeta, on el Barça va tocar fons, tot es va precipitar: Zubizarreta al carrer, eleccions anticipades, del gastroenterític Messi al millor Messi i Luís Suarez mossegant a gol.

Ara el Madrid és un caldo de cultiu, una bomba de rellotgeria que està a punt de petar, amb una piula que ja ha avisat del què pot passar.

La piula la va llançar Florentino Pérez, dijous passat, en fer una improvisada roda de premsa. El que havia de ser el guillotinament públic de Carletto va ser una espectacular bronca cap al col·lectiu periodídtic i cap a tots aquells mitjans que el critiquen.

A l'Ésser Superior, que, si, també domina els mitjans de comunicació de Madrid, no li agrada que els seus sequaços es revelin. Ho va deixar prou clar, dijous. Coneixia totes les crítiques i qui les havia fet. I ho va fer públic.

De Florentino no se'n riu ningú, i si cal serà ell mateix qui tallarà els caps dels del Marca, l''As, o de les ràdios espanyoles. Florentino, en el seuu posat eclesiàstic papal és un ésser perillós, més proper a Vito Corleone que a Jorge Mario Bergoglio que ho controla absolutament tot.

I és clar, va dir que Ancelotti no es mouria mentre ell volgués. Ho va deixar clar. Però això no és cap lloança a Carlo Ancelotti. És una amenaça velada - no gens velada al tècnic.

Florentino ha posat el botxí als peus dels cavalls a punt de sentenciar-lo. L'ha amenaçat. Li ha fet el petó de la mort. Si el torna a fallar, aquest cop ja no el perdonarà.

Diumenge pot saltar la notícia al Camp Nou: Ancelotti al carrer. L'avantsala la vam veure dijous 

"Zidane está calentando en la banda"

"Zidane está calentando en la banda"
Manolo Lama a la transmissió de la COPE del Madrid - Schalke

Avui havia de parlar de l'afer Osasuna i la compra de partits. Però vist el què va passar ahir a Chamartín, deixarem l'Osasuna per demà. L'hecatombe blanca mereix un comentari a banda d'urgència.
Les ràdios espanyoles ahir bullien de tensió i no n'hi havia per menys.
Alucinant el què està passant a Chamartín. Caient contra el Schalke 3-4 als vuitens de la Champions. Patint per no haver quedat eliminat. De miracle a quarts. Xiulada descomunal que no ha callat ni l'himne a volum 300. Crisi galopant al Bernabeu. Ancelotti sentenciat. Això passa al R. Madrid
La crisi que es va començar a intuir després del Mundial de Clubs a la casa blanca, s'ha magnificat arran dels últims partits i de les dues derrotes seguides amb Athletic de Bilbao, en Lliga i ahir amb el Schalke a la Champions.
Això del Madrid no és una crisi és una autèntica hecatombe. Personificada en un home: Carlo Ancelotti. Ja no és Carletto, el tècnic de la Decima, d'un equip que feia un futbol meravellós. Ara és Ancelotti a seques, tècnic que s'està carregant-t'ho tot. Això si, el "Presidente" mai té la culpa. Que un equip mediocre com el Schalke superés al Madrid és per absolutament demèrit dels blancs. Un equip bo elimina al Madrid ja als primers 45 minuts. El fantasma d'Odende i l'eliminació de la UEFA del 1994 es va passejar per Chamartín
El problema del Madrid a la gespa és mental.
Carletto ja fa temps que confia en només 14 jugadors. Declaracions parlant de jugadors intocables és el millor exemple. Està clar. Estan desfondats. Ahir es van acular al darrere ja amb 3-4 resant perquè el Schalke no els hi fes el gol que hauria significat el KO. Madrid és a quarts de la Copa d'Europa pels pèls. Però seguint així, Carletto no els dirigirà.
El diari ABC ho anunciava dilluns. Ja ha hagut ultimàtum de l'Ésser Superior al tècnic: si queia amb el Schalke a Europa o al partit previ del Clàssic en Lliga, Ancelotti serà guillotinat.
El públic ja l'ha sentenciat i no hi ha himne a 300 que ho calli. La premsa ja l'ha mort.
Si l'incendi al Barça després d'Anoeta va ser descomunal, el del Madrid es multiplica per 100.
Ancelotti ha estat sincer. "Estem jugant fatal i ens mereixem els xiulets de l'afició." 'Del mejor del mundo' a 'Carletto vete ya', proclama els fils dels titelles de Florentino
I és que Florentino torna a demostrar que qui mana és ell. Perquè qui manega les crítiques de premsa i de l'afició, és ell. Marxarà Carletto. Florentino serà in eternum. Quan Emilio Butragueño va dir que no entenia com uns jugadors com aquests fan el ridícul, quan deixa els tòpics que sempre diu a banda, és que Florentino ja ha mogut peces i ha llançat l'ofensiva contra Carletto
Va parlar el tècnic però ja no ho farà més aquest any Cristiano Ronaldo com va deixar clar ahir a zona mixta.
Crisi, hecatombe i incendi majestuós. I això que estan vius a Europa. I a tocar del Clàssic amb el Barça del 22 de març. Un Clàssic que pot ser l'estocada definitiva si guanya el Barça o la revifalla del mort.
I si la solució ha de passar per Zidane, que ja deu tenir en regla el carnet d'entrenador, crec que van per mal camí. Crisi a la casa blanca i Zidane escalfant a la banda. 

PostChampions: El Porto derrotà al Basilea suís a la tornada de vuitens de la Champions i se suma al Madrid al bombo de quarts de la Copa d'Europa

PostData: En un accident d'helicòpter a Argentina han mort tres esportistes d'elit francsos mentre gravaven un Reallity Show per la tele. Entre ells, la campiona olímpica de Natació a Londres 2012 Camille Muffat

La Síndrome PostAnoeta

Tot ha canviat des d'Anoeta. Aquí i allà. A Barcelona i a Madrid. La derrota del Barça el diumenge abans de Reis davant la R. Societat va desencadenar la crisi institucional més bèstia que es recorda. Fins i tot superior a la de les èpoques de Joan Gaspart. Amb Gaspart vam viure tres anys en crisi permanent i ens vam acostumar al descrèdit i a la caiguda lliure del barcelonisme. Fins a la nit del Sevilla on la culerada ho cremà tot, tot esperant Ronaldinho.
Des d'Anoeta, Zubizarreta ha estat cessat i miraculosament el futbol del Barça ha agafat el camí de l'exceŀlència. El triumvirat del davant, rutlla perfectament, amb Messi i Neymar atemorint defenses i fent bavejar el soci, i un Luís Suarez esmolant dents, posant la poteta mostrant de tant en tant la seva immensa qualitat. Luís Enrique ja no fa invents i ja té un onze de gala. Ter Stegen i Bravo competeixen en harmonia per guanyar el debat que el soci genera, en preguntar-se qui és millor. El 2-5 de Bilbao és el millor exemple del bon moment de l'equip. En resum, ara el Barça és al Cel. Tot li rutlla.
A Madrid, al Bernabeu, les coses han canviat des de la derrota del Barça a Anoeta. O fins i tot des d'abans.
Aquell imperial Real que durant tres mesos, des que s'inicià la temporada era el terror a Europa i que anava camí a la Undécima, ha caigut als inferns. El que era possible baixada dels cicles de rendiment, es convertí progressivament en vulnerabilitat i ara ja és una crisi futbolística galopant.
La plantilla està cansada. Només jugant amb els mateixos 12 homes cada partit, l'equip nota fatiga. Cristiano Ronaldo no marca i està emprenyat per tot. La seva cara, els seus gestos i la seva arrogància tornen a reflotar com a les pitjors èpoques del Madrid de Mourinho. Expulsat a Còrdova per practicar esports de lluita amb un dels jugadors rivals, presumint de campió del món netejant-se amb xuleria l'escut de campió del Mundial de Clubs, insultant un periodista de TV3 dient-li ruc i sortint de farra després del 4-0 de l'Atlètic al derbi de dissabte. Es troba a faltar el punt de control de Xabi Alonso, les lesions martiritzen l'infermeria de Chamartín. Bale desespera als vomitorios del Bernabeu i l'entrenador Carlo Ancelotti torna a ser Carletto. El Madrid està a l'infern. El 4-0 de dissabte va ser la culminació de la crisi a la casa blanca
Anoeta va ser el punt d'inflexió del canvi de tornes a la Lliga. El Barça depèn de si mateix per guanyar la Lliga. Veurem si l'equip s'ho creu i va a per un títol que guanyarà si té sort i no toca els pilars que han fet que ara com ara estigui de moda.
Com a la borsa, el Barça està a l'alça, el Madrid a la baixa. La Síndrome PostAnoeta en la seva màxima expressió

PostData: Eusebio Sacristán va ser destituït com a tècnic del Barça B. El seu relleu serà el tècnic del juvenil A Jordi Vinyals. Això provocarà una reestructuració tècnica dels entrenadors dels equips inferiors

L'últim prec a Imperioso

Carta oberta a Imperioso, el cavall de Jesús Gil

Sobredimensionat Tatano

Torno a recórrer a tu. Si ja ho sé. Sóc pesat. Però què vols que et digui. Trobo menys pesat i freak això que tira de ouijas o que el teu paquidèrmic amo et plantés un morreig de peli gora a les celebracions de la Lliga del 1996; que el propi Gil se't pugés al llom cantant amb veu tiranosàurica èxits d'Azucar Moreno; o que l'afició et cantés "El Atleti es maravillosos con la cara de Gil y el culo de Imperioso". Va ser un dels primers traumes a la vida, jo tant petit amb 10 anys veient-t'ho per la tele. En aquell moment vaig començar a estimar els cavalls. No es mereixen tortures similars. Què vols que et digui Tatano. Jo només t'escric, no et torturo fisícament.
A vere, Imperioso. Et poso en situació: El R. Madrid va guanyar dimecres al Sevilla en partit aplaçat pel Mundial de Clubs i està a 4 punts del Barça. I demà hi ha derbi a casa teva, al Calderón. Atlètic de Madrid - R. Madrid. No estaria malament que demà ens fessis un favor als culés.
Si, ja sé que ultimament no estàs content amb els culés d'ençà que vam fer fora a l'Atlètic de la Copa del Rei amb una exhibició antològica. No ens ho tinguis en compte. És molt pitjor el que et va fer Jesús Gil en vida, t'ho asseguro.
Guanya al Madrid i dóna més emoció a la Lliga. El Barça ja s'encarregarà de competir per la Lliga si és que la vol o llançar-la a la brossa. Si guanyes amb el teu Atlètic i el Barça fa la seva feina diumenge a Bilbao, ens posarem a 1 i el Madrid ha d'anar al Camp Nou.
No em diguis, Tatano, que no t'agradaria veure a Florentino Pérez amb cara de pa de ral a la llotja del Calderón, humiliat perquè ha perdut a casa de l'etern rival ciutadà? Que Fernando Torres, tant venerat com tu, la torni a fer grossa? Aquest any a més els colchoneros li tenen presa la mida als blancs.
Va Imperioso. Fes-ho. Ajuda al Barça, demà a les 16:00 a posar-se a un punt del líder Madrid. Et prometo portar-te ferratge a la tomba, cantar l'himne colchonero amb to de Sabina i anar de genolls a Montserrat a resar a la Moreneta.
Sé que ho pots fer. Ànims i sort, estimat Tatano Imperioso

Firmat

Algú que desitjaria fer-te una entrevista

PostData 1: Madrid 95 - Barça de bàsquet 73. Ridícul blaugrana a la 6ena jornada del TOP16 de l'Eurolliga 

PostData 2: Àlex Garcia ha deixat de ser entrenador del Sabadell a causa dles mals resultats que ha portat al club arlequinat a ser cuer de la Segona A