El culé que xiuxiuejava al Tatano

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou ponderat Tatano.

Torno a recórrer a tu, com sempre en les grans ocasions. T'has portat molt bé fins ara, així que ja m'ho permetràs. Dissabte has de rematar la feina que no vas completar fa dos anys a Lisboa. Ho vas fer bé durant 88 minuts. Fins que vas deixar que Ramos empatés i forcés la pròrroga. No saps com estan de pesats amb la Décima els veïns de la Cibeles.
Milà, et torna a donar l'oportunitat de redimir els teus pecats, Imperioso meu del meu cor. Aquest cop la Champions ha de ser nostra, dels colchoneros i sobretot dels culés, que ja saps que ens posa més calents la desgràcia blanca que l'alegria blaugrana.
Pel Calderón, que és casa teva, pel Metroplotano, on plorava aquell avi amb el pare del Sabina a la seva mà. Pels que aguanten, creixen, senten, somien, aprenen, pateixen, palmen, vencen i viuen.
Per Ufarte, Kiko, Juninho, Ratón, Ayala, Pantic, Heredia, Antic, Levinha, Adelardo, Toni, Simeone, Grifa, Pereira, Peiró, Calleja, Ovejero, tal y tal y un tal cabeza, Zapatones de Hortaleza, Ben Barek i Caminero.
Pels que passen per Conxa Espina com passa un foraster. Pels qui com els indis okupes acampen les seves banderes a la riva del Pupes
Per Solozábal, Súper López, Rivilla, Santi, Jayo, Aguilera, Vavá, Gárate, Mendoça, Futre, Collar
Per qui com Lucio allunyen el joc amb dos parells d'ous. Per les gambetes de Rubén Cano, pels dos pits de Gran Hermano. Pel príncerp hereu, ara rei, amb cor de colchonero.
Pels que van guanyar la Recopa i la Intercontinental. Pels qui van passar del doblet a anar a Segona, en dos anys llançats al vàter
I pels culers. Pels qui desitgem un altre any en blanc dels blancs. Perquè la Undécima ja seria de frenopàtic i es fotrien extremament pesats.
Vinga Imperioso, Tatano. Coses pitjors has fet. Aguantar sobre els teus lloms a l'ínclit Jesús Gil és el súmmum de la desgràcia èquida.
Amb tu sempre.

Firmat

Un que sempre et xiuxiuejarà sempre que et portis bé

Clàssic de l'anaconda

Carta oberta de l'anaconda

Bon nit a tots. He consumit el meu amo i no tornarà fins que s'acabi el partit. Per això parlaré jo per ell.
Va començar la setmana dient que aquest Clàssic seria intranscendent i sense l'interès d'altres. Total, la lliga ja fa dies que és blaugrana. El miraria perquè és el Barça i que soparia fins i tot en cas de derrota blaugrana.
Però a mesura que ha anat avançant els dies, la cosa ha anat canviant. Què collons! És el Barça - Madrid! L'Etern rival. Què és això que vingui al Camp Nou a guanyar? A casa nostra? Ni en broma.
Està nerviós. I demà encara més. Esmorzarà fort, posarà Barça TV a tot trapo recordant els millors clàssics. El partit de bàsquet a les 12 l'abstindrà dues hores del futbol (és professional malgrat tot). A les 14 ja veurà la Laura i el Mario fent la prèvia a la tele a Barça TV M. I pensarà com sempre que són tant bons amb tant poc. Enyorarà a àrbitres com Brito Arceo, Losantos Omar o Urizar Azpitarte i pensarà que Hernàndez Hernàndez no és nom d'àrbitre sinó més de bessons de Tintin.
Es comprarà els diaris esportius recollint tot el menjar i regals que donen.
El meu amo pensarà en Koeman, Stoichkov, Romario, Ronnie i Messi. En cap moment pensarà en derrota. No li entra al cap que a casa el Madrid ens guanyi.
I pensarà en Cruyff. I parlarà com ell. Es va enamorar del futbol per el Johan. I es va casar amb el futbol del Pep.
Buscarà un bar. S'hi asseurà amb el seu entrepà de truita i formatge i mirarà el partit i l'escoltarà amb la ràdio i el Pou. Resant a tot perquè el seu Barça guanyi.
I el futur? Serà el que serà. Espero que el meu amo sopi. De moment ara no hi és.
Jo la seva anaconda el posseeixo.
Bona nit i fins dimecres. Quan em vestiré d'Europa per atabalar de nou l'amo a la Copa d'Europa.

Cristiano I l'Humil de Madeira

"Si tots estiguessin al meu nivell, estaríem primers"

Carta oberta a CR7

Exceŀlentíssima Sa Majestat dels Humils

Permeteu-me que jo, una humil formigueta, una humil rateta de clavegueram lluny de la seva magnificència i humilitat al servei del poble us serveixi per resumir-vos el cap de setmana esportiu.
Efectivament si tots estiguessin al seu nivell, serien primers... De primera... Regional... De Groenlàndia. El derbi madrileny davant l'Atlètic que va fer vostè i el seu R. Madrid va ser lamentable. A mercè del rival que no en va fer més perquè vos és Rei però no Déu (coses de la humilitat). Només va ser un 0-1. Suficient per tirar la Lliga i està a 12 punts del Barça que va guanyar el Sevilla 1-2. Patint però guanya. Per cert, què egoista Messi que fa una nova genialitat de falta, li fa la competència i gosa a superar-lo. 34 partits sense perdre aquest Barça.
És igual. Vostè Cristiano és tant humil que regala el títol de la regularitat a l'etern rival. Mentre no li treguin el rímel ni la gomina. Quin gran companyonia, quina solidaritat amb els de l'equip.
Sapigueu, oh, rei de la humilitat que, al planeta Terra, abaix d'on viu vostè, el cap de setmana esportiu ens deixa el triomf de l'Espanyol a Gijón remuntant, el triomf de Girona l al derbi gironí de Segona A a Palamós davant el Llagostera i empat del Nàstic amb el Valladolid.
Sapigueu que han triat nou President a la FIFA, aquell organisme estrany ple d'egoistes a qui vostè reclama els seus premis perquè visquin ells amb humilitat. Doncs, el nou President és Gianni Infantino, el calb de la loteria UEFA que treu les boles als sortejos de la Champions.
En bàsquet, després de la Copa del Rei ha tornat l'ACB amb victòria del Barça a Saragossa i derrotes de la Penya a Tenerife i del Manresa a casa amb el Fuenlabrada.
I a Reus s'ha disputat la Copa del Rei d'hoquei patins, un esport tant poc humil que juguen amb patins, stick i pilota quan vostè només juga amb una pilota i tres tones de maquillatge perquè el món vegi per la TV com és d'humil. A la final, el Barça va guanyar al Vic.
I fins aquí el més destacat de l'actualitat esportiva de la mà d'aquesta humil criatura que només el vol imitar en el compte corrent.

Que vagi bé, Cristiano Penaldo

Firmat

Un que si tots estiguessin al meu nivell, el món estaria condemnat a l'extinció"

No toquis res, Imperioso

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou respectat Tatano

Avui, com les darreres vegades que el teu Atlètic de Madrid juga al derbi amb el Real, recorro a tu. Últimament, s'ha de reconèixer, que t'has comportat. I t'ho agraeixo. La teva tasca no va ser fàcil. Guanyar al R. Madrid, fer aparèixer en l'imaginari col·lectiu a Kevin Roldan i embastar el camí al triplet del Barça té el seu mèrit.
Però, tranquil tatano, avui no et demano cap altre sacrifici. Avui et demano, t'imploro, et suplico, que no facis res, que t'agafis vacances (si és que està criant malves ja no són unes vacances prou llargues), que te'n vagis amb la teva nòvia equina (sé que ets un partidón, tant que al seu dia, Jesús Gil et va plantar els seus morros a la teva èquida boca) i us en aneu a l'equivalent cel-tatànic del Carib humano-terrenal.
Dissabte no facis res, no toquis res. Quiet. Que el derbi sigui una llauna. Que acabi en 0-0 o amb empat. No cal res més. No vull la victòria colchonera (si és estrany que un culé no vulgui la desgràcia blanca). Però és que amb un empat i una posterior victòria culé, diumenge amb el Sevilla, deixaria la Lliga tant encarrilada i triomfal com una Passada de Sant Antoni amb els darrers guanyadors de les carreres d'Ascot i Secretariat junts.
Va Tatano. Fes-nos aquest favor. Et portarem el Talismà Damià López perquè t'ajudi. Si ho acompleixes et prometem els culers cantar el teu nom a Canaletes amb la rima: "Ole, ole que precioso es el trofeo, con la cara de Messi y el culo de Imperioso". Evidentment, és clar, peregrinació de genolls a la teva benerada tomba.
Gràcies d'avantsala

Firmat

Un fidel de l'Església Imperiosoniana

O Pai du Toga

Carta oberta a Perry Mason... o hauria de dir Ouija

Admirat amo de la toga catòdica

Recorro via emissiva web i no Ouija, perquè això ho va fer Tomás Roncero amb Juanito un dia, ho va publicar en portada a l'As i va fallar. (no es pot competir amb el mite èquid colchonero Imperioso per molt Juanito que hi hagi)
Dos afers judicials van marcar la jornad d'ahir, fins que Sant Josep Guardiola va decidir canviar la capital de l'església Guardioliana de Munic a Manchester (En nom del pare, del fill, de l'esperit del 4, Sant Joan Cruyff amén)
Ahir s'hauria fet d'or i avui i les propers dies també. L'haurien d'haver contractat. Tornaria a la palestra popular i es podria folrar les dents d'or.
Els Cotonu al món del bàsquet i Neymar, el seu Pare, el seu pai, els seus coleguis i la mare que els va parir al Barça.
El primer cas és ben senzill. Agafi la pàgina 44 de La Vanguardia i llegeixi. Dos casos de passaports falsos de Guinea Equatorial afecten a dos exACB: Marcus Slaughter i Andy Panko. Per tal que els dos ocupin places de comunitari i deixin lliure la plantilla a un americà/extracomunitari, van fer-se passaport guineà, a saber de quina manera estranya, i se suposa que legal. La cosa, més enllà dels mètodes és que els números del passaport dels dos exjugadors de Madrid i Fuenlabrada tenen els mateixos números. Per tant un dels dos, ergo, els dos són il·legals i l'ACB els va inscriure. Per tant, Slaughter i Panko concorrien en alineació indeguda.
El frau del govern guineà, l'errada de l'ACB per inscriure'ls i la ignorància dels clubs (espero, tot i que del Madrid ja no em crec res) és garrafal i qualsevol jutge amb tres dits de front hauria de fer quelcom. El Barça de bàsquet com a part afectada es personarà en la causa com a part perjudicada en les finals de Copa i Lliga i els molts partits que han jugat i han perdut. Suposo que volen guanyar una Copa als despatxos que a pista no van guanyar. Però si cola, cola. El merder hauria d'estar assegurat i si la justícia fos justa la cosa aniria per llarg. A vere què passa.
Segon cas. Més llarg que 4 temporades de la seva sèrie junta: l'afer Neymar, el què va costar, qui ho va pagar, qui deu, que deu, a qui ho deu. Total, el merder que dura des que l'11 del Barça es va enfundar la samarreta blaugrana i des d'abans i tot. (Per cert, l'afer renovació és un altre tema que tela i que també afecta al pare de la criatura). Els protagonistes, Neymar, futbolista que pobre només marca gols, però que com a part interessada, llei a mà, no li eximeix de culpa (ja veurem quina), el pare, el senyor Neymar Sènior, O Pai du Craque, el Front d'inversió brasiler DIS que tenia o té (ja no ho sé perquè el tema és tant feixuc que m'he perdut) el 40% dels drets del jugador, el Santos l'exequip de Neymar, Sandro Rosell, que va plegar després de destapar-se tot l'afer Neymar, Josep Maria Bartomeu i la mare que els va parit tos plegats per la migranya que em donen per aquest tema.
La cosa és que tots aquests senyors estan a Madrid, arranm de la denúncia de DIS per frau en el contracte de Neymar amb el Barça per veure qui realment ha de pagar què, si s'ha pagat o no. Ahir ja van xerrar Rosell i Bartomeu, que es van estar 7 minuts davant d'un jutge de Madrid per dir el que ja havien dit als Jutjats de Barcelona. 625 KM de viatge i 7 minuts per dir el que ja s'havia dit trobo un viatge inútil per molt entrepà que et paguin per les molèsties. Avui xerra o Pai du craque i el Craque, que el xaval, que no fa pinta de tenir moltes llums, haurà de respondre ves a saber què. Tot ho porta el Pai i el tio només fa gols (de moment encara és legal això)
En fí, senyor Mason, torni d'on estigui, porti els dos casos, guanyi'ls i que torni a girar la pilota, i que Neymar torni a fotre gols, que falta li fa al Barça.
En fi, o Pai du togues televisives, amo dels judicis catòdics. Resto a la seva disposició i si no lleveme preso señorita

Firmat

Un que només entén i toca pilotes

Pep in the City

Carta oberta a Pep Guardiola

Dear Pep

Si, dear. Estimat en anglès. Perquè el teu futur s'escriurà en anglès però es negociarà i el què passi als despatxos es farà en català.
Ens hem llevat al matí amb l'afer Marcus Slaughter que ha destapat Joanjo Pallars a la pàgina 44 de La Vanguardia, on diu que l'exjugador del Madrid de bàsquet té el passaport fals. El passaport que li va expedir Guinea Equatorial per tal que no ocupés plaça d'extracomunitari a l'equip, gràcies a l'acord de Cotonu. El problema és que el número del passaport coincideix amb el que té Andy Panko, ex Fuenlabrada i és clar, també afectat.
Segur que com a tot, i com a persona culta i informada tens opinió.
Però, no vull parlar d'això amb tu. Perquè des del migdia, el protagonista ets tu. El Manchester City ha desvetllat el teu futur, anunciant que Manuel Pellegrini deixarà l'equip al juny perquè l'agafis tu.
Estimat Pep. Somni complert. Te'n vas a la Premier, a Manchester per portar el teu futbol on va néixer el futbol. I ho fas, o faràs al juny, al costat d'aquells que van apostar per a tu al Barça, quan tenies cabell i només experiència al filial. Li deus molt a Txiqui Begiristain, abans secretari tècnic del Barça i ara del City i a Ferran Soriano, mà dreta de Joan Laporta al Barça i ara la mà executora de les ordres del xeic àrab propietari del City. Ells et van donar l'opció d'entrenar al teu Barça i tu vas respondre fent història. I ara et reclamen.
La temptació és gran. No hi ha límits. El teu somni futbolístic pot ser amb qui sigui. De pasta no en falta. Tu demana que els àrabs t'ho donaran.
La propera Copa d'Europa tindrà un candidat absolutament destacat juntament amb qui alci l'orelluda. El teu City.
Tu posa el futbol que ha fet triomfar al Barça i al Bayern. Ells posaran els mitjans.
Objectiu, la Copa d'Europa. El repte és majúscul. Però ja no t'espanta res. El teu difunt cabell ho ha demostrat.
En fi, Pep. Que gaudeixis molt del què et queda a Munic i del què vindrà al City.
Només desitjo que si guanyes la Champions no sigui amb el Barça a la final. Em faria molt mal.

Firmat.

Un nou citizen i un vell Guardiolista

TAAAAAAAD. El Madrid eliminat

Carta oberta a Chendo

Estimat Chendo

Com farien els pares als bebès (bastant ridícul per cert, potser perquè no sóc pare ho dic) Taaaad. Gràcies delegat (aquesta hora encara). La teva gran errada és carnassa pel barcelonisme. Fill meu t'has cobert de glòria. Però el club que representes encara més.

I mira que no les tenia totes. Però el TAD, ha donat l'estocada final. Ni Ésser Superior ni mà negre de Florentino. Taaaad. El Madrid eliminat de la Copa per alineació indeguda de Cheryshev a Cadis. Cherygota diuen per allà baix (quins catxondos). Total, per no mirar la fulla de sancions, pública de la RFEF. Amagada (no busquis perfecció i feina ben feta a Villar que ja té prou feina a la UEFA) però pública.
De delegat modest d'un club de bàsquet a delegat. Mira, entre tu i jo. Per més apassionant que és la nostra feina no és molt difícil. I al principi del partit tant tu com jo hem de donar fitxes i estar pendent de sancions. I després disfrutar del joc o fer estadística com jo. És fàcil, però si no ho saps fer, per més eines que tinguis, planteja't plegar. Ei. T'ho dic com a company de fatigues.
Tu tens tota o força part de la culpa. Però el paper d'estrassa de Florentino Pérez, Tu Presidente és de traca i no ho salva ni el Déu que aludeix quan parla paper en mà per llançar l'encíclica del Bon Pastor quan l'espifia. Envia recurs a apelació que es tomba ipsofacto. L'envia al TAD i el tomba. I aquí para. TAAAAD. Ridícul. Un més en aquest 2015. Però tranquil, Florentino no plegarà, cosa que no puc afirmar de tu Chendo, per molt mite que siguis sobre la gespa en èpoques pretèrites. Diguem-ne que a tu et convidaran amablement a marxar. Sempre pots culpar a Kevin Roldan (amb ell va començar tot)
En fi amic Chendo, de delegat a delegat. L'has vessada però el què ha fet posteriorment el Madrid és de traca i mocador.
Taaaad. El TAD us ha retratat. Ja podeu tornar les entrades que heu venut per la tornada de Copa (si algú n'havia comprat)
Estimat Chendo, modestament m'ofereixo a fer-te classes de delegat. Però de moment et dic Taaaaad

Firmat

Un del gremi de delegats modestos del 

futbol... Aeri

Un paloma no hace verano. Ànims Johan

Carta oberta a Johan Cruyff

Estimat Profeta

Avui havia de parlar de la denúncia de suposades pressions a un àrbitre assistent per si havia de ser present al pròxim Clàssic del 21 de novembre. O de l'Assemblea de Compromissaris del proper diumenge i amb l'afer patrocini Qatar com a gran tema de fons.
Però avui només tinc ulls per a tu.
Te'n sortiràs. Com sempre ho has fet en la teva vida esportiva i personal. Ho vaig sentir aquest matí a Can Basté mentre feia el ronso al llit guanyant temps al despertador. Tens càncer de pulmó. Se'm van saltat les lleganyes de cop. "Putada" vaig pensar de bones a primeres. Te'n sortiràs vaig pensar després. No és per un afan sobtat d'optimisme. És la realitat i a les proves que t'ha posat la vida.
Te'n vas sortir quan vas fitxar pel Barça als anys 70 quan l'Ajax et volia al Madrid. Quan vas ser pacient quan per problemes federatius i polítics del règim franquista no vas poder jugar fins l'octubre del 73. Quan vas defensar la llibertat de Catalunya al final del franquisme quan vas dir que ser lliure i pensar lliurement era el més normal del món a Holanda.
Te'n vas sortir quan el 1991 vas estar a punt de morir a la mateixa edat que el teu pare per culpa d'un principi d'infart. Quan a la Clínica Sant Jordi et van operar a cor obert per netejar les artèries obstruides a causa de l'excés de tabac. Fumaves fins i tot al descans dels partits que jugaves. Vas ser de nou llest i per una vegada a la vida, almenys en l'important de la vida, vas fer cas als metges i vas canviar el Marlboro pel Chupa Chups gegant. I ho vas fer davant les càmeres fent un mític anunci per la Generalitat de Catalunya.
Vas guanyar, a Nuñez, la batalla del vestuari. El que no va fer mai ningú ho vas fer tu. Al vestuari no entren presidents i mano jo.
Vas canviar la història perdedora del Barça i el vas convertir en guanyador.
Nuñez et va fer fora del club a patades. Però en l'homenatge que el Barça i el Camp Nou que et va fer a tu i al Dream Team vas ser el més aplaudit anys més tard. Nuñez ara és, o hauria de ser a la presó. Tu, avui i sempre ets protagonista. En la batalla dels -ismes, el Cruyffisme va guanyar al Nuñisme
Et vas quedar a Catalunya fent de vividor. I vas riure tant. I rius tant ara. Vas agafar el càrrec de seleccionar català i la gent es matava per jugar amb el teu equip i contra tu. Una altra victòria teva. I de pas de Catalunya.
Vas tornar la medalla que et va donar Sandro Rosell perquè no t'agrada la hipocresia. De Rosell ara ni gall ni gallina. De tu en parla tothom. Per bé o per mal. Una altra victòria.
Te'n sortiràs del puto mal lleig. El puto càncer. Si vas sobreviure a Nuñez podràs amb això. Ja ho vas dir tu al seu dia: un paloma no hace verano. Des d'aquí molts ànims Profeta

Força Johan

Firmat

Un Cruyffista en un momento dado

La merda de Ter Stegen

Carta oberta a Marc-Andre Ter Stegen

Desafortunat teutó

Sóc una merda i m'acabes de trepitjar i a diferència del teatre que li passi a un porter de futbol no ha de ser bo.
No cal que t'enumeri els gols que has encaixat i dels quals molts no són culpa teva.
D'acord que a la Supercopa la cagada va ser descomunal. Però que Florenzi el jugador de la Roma fes el què va fer era tant improbable com que Sergio Ramos arribi a tenir el coeficient intelectual de Belen Esteban.
I molt menys no esperaves que, el dia del Celta, la teva defensa fes més aigües que el Titànic.
Però, nano, em sap greu però m'has trepitjat, has trepitjat merda i t'has enllardat a nivells superlatius.
T'has menjat un carro de gols en menys d'un mes. Gairebé de 4 en 4
Fa 4 mesos eres, per als barcelonistes i per a molts, el millor porter del món, artífex de la Champions de Berlín. Ara estàs qüestionadíssím, et diuen que ets massa jove per aguantar la pressió al Camp Nou. Si ja sé que és absurd perquè sent abans 4 mesos més jove vas guanyar la Copa d'Europa i la del Rei solet i la Lliga formant part d'un Barça extraordinari.
Fins i tot algú descerebrat i mala persona t'han comparat amb el malaurat Robert Enke, que es va suïcidar per depressió, fet que no té res a veure amb el futbol però per fer el broc gros tot s'hi val. Lamentable.
Has trepitjat merda i al context de Can Barça no és la millor idea. Segueixes sent bo, però fins que no tinguis un altre gran partit extraordinari com el de les semis de Champions de l'any passat amb el Bayern no recuperaràs la confiança que has perdut i t'eixugaràs de la merda que et cobreix i rodeja. Fàcil dir-ho. Complicat fer-ho. Però s'ha de fer

Ànims Ter Stegen i sort

Firmat

La merda de la muntanya que no fa pudor encara que la remenis amb un bastó

T'ho has perdut Movistar+

Carta oberta al senyor Movistar+

Senyor o qui sigui

Per x raons que no comprenc, si tens el 80% del paquet d'abonats de TV de pagament, no has comprat la Champions, quan tens tots els grans esdeveniments esportius. Això significa que has emprenyat a molta gent, que has obert un màster en programació televisiva a les millors universitats i que el catedràtic Jaume Mullor, ja és més que doctor ha de rebre ja el Nobel de física i de paciència per haver explicat com es podria veure el Roma - Barça. Aquestes són les conseqüències per no haver comprat la Champions i que ahir la ràdio tornés a ser el mitjà per seguir el partit. El transistor que mai falla i és gratis. Un dels grans invents de la història, lligat sempre al futbol.
Així doncs, Movistar+ i abonats varis/massius no vau veure en directe el partit 100 de Messi a la Copa d'Europa. Un molt bon partit del Barça amb un Messi molt actiu que va avisar uns quants cops. Però no va ser Leo qui va obrir la llauna a l'Olímpic de Roma. Va ser Luis Suarez que va aprofitar un refús favorable de la defensa italiana a xut de Rakitic per marcar.
No vau veure com el Barça s'exhibia i no parava d'atacar davant d'una Roma valerosa però que es va anar desinflant a mesura que passaven els minuts. Fins que Florenzi va fer el gol de la seva vida: una gardela des del mig del camp, escurat a la banda que va sorprendre a tot Déu i a Ter Stegen que com a Bilbao li van tornar a colar. Aquest cop no se li pot imputar res. Golàs i a aplaudir.
No vau veure la bona reacció del Barça a qui el gol de l'empat no va afectar gens ni mica i va seguir buscant l'empat. Però la Roma es va envalentir i amb Salah i el propi Florenzi van donar cert perill al partit.
I no vau veure la bona arrencada blaugrana de la segona part que va ser tallada per les lesions de Schezni, el porter de la Roma, i del Rafinha que el van lesionar als 2 minuts d'entrar al camp i va tornar al vestidor amb llitera.
Ni els minuts finals d'infart d'un Barça abocat al gol i una Roma tancada made in Italia com de costum.
Al final 1-1 I laments perquè podria haver estat una victòria
I no vau veure, per cert, la preciosa imatge de la tercera samarreta, color blau elèctric, que va estrenar en aquest estadi mític ja pel barcelonisme on el Barça va alçar la tercera Copa d'Europa el 2009.
Això és el que no van veure els emprenyats abonats de Movistar+, els amos de molts bars i els que com servidor no tenim ni TV de pagament ni satèŀlit ni punyetes i que ens llancem sobre el transitor per veure el Barça.
Faria bé, senyor Movistar+, per la gent normal i emprenyada, no per mi que sóc més raro que Sergio Ramos a una convenció de superdotats d'arribar a un acord amb BeinSports, l'empresa, contractada per Mediapro perquè gestioni la Champions i el futbol, per tal que emetin el Sant Cristo Gros dels esdeveniments esportius a Europa i al món. Perquè poden passa tot el què ha passat.

Tu mateix noi

Firmat

Un malalt de ràdio

Pedro: entre el foc i les brases

Carta oberta a Pedro Rodríguez:

Estimat guanche

Primer de tot gràcies pel què has fet a Can Barça. Et mereixes estar al costat de llegendes blaugranes de la història culé com a lloctinent de luxe, un gregari meravellós de la part exitosa dels moments de llorer culé.
Marxes. Això ja ho sabíem. Ho demanaves a crits. Fins i tot se't va escalfar la boca amb Robert Fernandez, e nou secretari tècnic, a qui li vas dir que no en tenia ni idea de l'assumpte i que valia més que callés. És com si la Heidi hagués posat a parir a son avi.
Sabíem que marxaves. I el Manchester United ja tenia a punt la samarreta red per posar-te-la al costat de l'estàtua de Matt Busby a Old Trafford. Però enlloc d'això, el teu futur marxarà a la capital anglesa. A Stamford Bridge.
Deu ser que ets angelical i que no has caigut en la temptació dels Red Devils. O t'ha fet por Louis Van Gaal i que faci de tu, una espècie de Víctor Valdés. Certament, Van Gaal fa por. Però, penso, sincerament que la seva condició de cap de totxo dels Guinyols del Plus va passar a millor vida amb l'epitafi del "Tu siempre negatifo"
Si Valdés va fotre el camp de les urpes Vangaalianes per segon cop, és pel seu caràcter. Ho va reconèixer ell mateix que era un paio difícil. Van topar dos caràcters i s'han repelit.
Potser has tingut por de l'holandès i has caigut a les rendes del sarcasme de Mourinho, el narcisista José que per alimentar el seu ego ha de muntar shows perquè li facin cas. La doctora Carneiro és la última víctima de les collonades de Mou. Total per entrar a un camp de joc a atendre un jugador.
Els mals resultats del Chelsea a l'estrena de la Premier (1 punt de 6 possibles i derrota estrepitosa amb el Manchester City) ha fet que els londinencs movessin fitxa aprofitant la passivitat del United que esperava que el Barça movés fitxa a la baixa.
El Chelsea treu la billetera i pagarà 30 kilos per Pedro. Un bon preu, fins i tot excessiu, pel moment actual de minuts i joc del canari. Per això no està gens malament que el Barça tregui una bona picossada per un jugador parit i fornejat a la Masia. De 0 a 30. Haurem après la lliçó ja?
Mourinho ja fa dies que fa d'Arsène Wenger (i això que si pugués l'assassinaria) i pesca a les aigües sempre mogudes del camp Nou. Primer Cesc i ara edro.
Xato, pots triomfar. Tens una lliga ideal i un futbol genial per triomfar. Si t'ailles de les paranoies de l'amic José pot triomfar. I pots triomfar si t'adaptes a la societat anglesa, lluny del sol de Les Palmes de Gran Canària i on el paraigua es fa servir per la plua i no per protegir el sol. Si pots engolir fish & Chips sense sucar-los al mojó picón i sense enyorar les papes arrugas, pots triomfar.
El fitxatge de Pedro pels blues és un clar encert pel Barça. Primer econòmic i després beneficiós pel propi Pedro, que estarà en un equip d'elit per intentar demostrar que encara val per això del futbol.
Res més noi

Que te vaya bonito

Firmat

Un que si que t'enyorarà

President Bartomeu

Carta oberta a Josep Maria Bartomeu

Estimat President

Amb un 55% és el nou President del Barça. El soci ho ha volgut així, d'una manera indiscutible.

Un soci per cert que tot i la data, en no tenir partit i ser dissabte va acudir a votar en massa. (47.000 socis)
Com indiscutible és que des del febrer, des de PostAnoeta tot li va anar rodó. I el triplet va ser la culminació d'aquest èxit que va emmascarar FIFA's, Neymars i punyetes.
Aquest triplet i el conservadorisme del cule, intrínsec al català, ha fet molt per la seva victòria inapeŀlable
No li discuteixo la victòria, ans faltaria. Al soci ni se l'enganya, ni discuteix. Un soci singular en un club singular, on el soci i no un Consell d'Administració és qui designa qui mana i pren les decisions importants.
Només analitzo els fets i les causes. I l'esportiva pesa molt. És TOT o gairebé tot al Barça.
Felicitats senyor Bartomeu. Ara si que el soci li ha donat la confiança per gestionar el club 6 anys (Tranquil que amb aquest polvorí constant que és el Barça, m'estranyaria que completés la totalitat del mandat)
Ara expliquim què farà amb l'estructura tècnica, com i amb qui. Posi noms a les propostes que ha fet. Completi l'àlbum de cromos i treballi. Administri bé la victòria. Qatar fora i l'acció de responsabilitat contra Junta Laporta fora. Sigui hàbil i inteŀligent
Li desitjo sort. La necessitarà perquè té a les seves espatlles el pes dels 55% que l'han votat i dels que no i el volen fora.
Ja sap que ja ha començat la campanya per les eleccions del 2021.
Per cert, segur que amb tantes emocions no va poder seguir l'actualitat esportiva del cap de setmana.
Fixi's. Al Madrid es va fer oficial el fitxatge del porter de l'Espanyol Kiko Casilla. Mentrestant el seu nou club queia davant la Roma en el primer partit de pretemporada a Austràlia. I de Casilla a Casillas, on Iker ja ha debutat amb el seu nou equip, el Porto.
En bàsquet, el Barça es va reforçant i el Manresa, amb el seu nou patrocinador ICL, fitxa a Ibon Navarro, com a tècnic dels bagencs.
Cap de setmana trist amb la mort del pilot de F1, Jules Bianchi, en coma des de fa 9 mesos quan va topar violentament amb una grua al passat GP del Japó.
Al Tour, després de dues setmanes el líder segueix sent el britànic Christ Froome. Jornada de descans avui per encarar els Alps camí de París.
I Espanya cau en la primera eliminatòria de permanència a la Copa Davis de tennis en superar perdre a domicili en el debut de Conchita Martínez com a capitana. Els russos van remuntar un 2-0 de divendres, per imposar-se al partit de dobles de dissabte i els dos darrers individuals diumenge
Doncs ja ho sap tot. Enhorabona President i cap a la gira americana falta gent.
Sort i èxits. La millor combinació per fer bo el seu eslògan: Bo per el Barça.

Firmat

Un primer del Barça

Grazie Álvaro

Carta oberta a Álvaro Morata

Caro Álvaro.

Grazie mille. O més ben dit. Gracias Álvaro.

Quina magnífica ironia. Havies de ser tu, Álvaro, exmadridista, proscrit de la casa blanca que vas marxar de Chamartín per la porta del darrere qui eliminà al Real de la final de la Champions, de la Undécima i del què vulguis.
Més que l'espiritu de Juanito vas instal·lar, amb el teu gol que va inutilitzar el gol de penal de Cristiano, la crisi al Bernabeu. Aquest mes de maig es farà molt llarg pel Madrid. Un mes de maig inutil. Els blancs es queden sense títols, a 0, en blanc. Finito. Ni Lliga, JA, si hi ha vaga, o a partir de diumenge si el Barça guanya al Calderón. Ni Copa, segur perquè no jugarà la final, ni Champions, per ídem motiu.
T'has carregat la final de la rehòstia, el Clàssic de la Punyeta... Però és igual, ho hem canviat per una crisi galopant a la casa blanca, on des del minut 1, Buttragueño ja va traient aigua de la barca.
La teva Juve, amb el teu gol s'ho ha carregat tot. I ho has fet tu i al Barnabeu. Fina ironia. Älvaro Morata exmadridista deixa sense res al seu Madrid. No ho vas celebrar ni falta que feia. Era igual.
La Juve va fer, al Bernabeu, del catenaccio un art per aguantar l'1-1 magnífic fins a l'extenuació. El fet ja està consumat. El Madrid ja no hi és. Ni en Lliga, ni en Copa, ni en Champions. I ja veurem si d'aquí poc sense Ancelotti, que ahir al plus ja va donar favorit al Barça. Molta gràcia no deuria fer a Florentino.
No menysprearem la Juve perquè Pogba és bo, i se'l rifa mig Europa, Morata ets bo, Vidal és bo. Tevez és bo. Pirlo i Buffon són granadets però bons. Buffon vol la Champions que se li resisteix. I ja 37 anys
Tenim data, hora, lloc i rival. Dssabte 6 de juny de 2015, 20:45 del vespre. Estadi Olímpic de Berlín. Juventus de Turí - Barça. En el dia D, hora H, Lloc Ll i el què faci falta veurem edel potencial de la Juve, en una final inèdita
I tot gràcies al gol de Morata.
Així doncs, Grazie Álvaro i Grazie Juve. Ens veiem el dia 6 a Berlín

Firmat

Un culé agraït

PostData 1: A Can Barça, després del parentesi futbolístic i després de la classificació per la Champions, tornen els merders judicials. El nou jyçtge pel cas Neymar ha obert diligències i demana declarar als Presidents Bartomeu, Rosell i al Barça, en una vista oral, prèvia al judici

PostData 2: Ha mort Rasmus Larsen, gran promesa del bàsquet europeu, que va jugar al Manresa i que ara estava jugant al Charleroi belga. Es desconeixen els motius

No t'estimo

Carta oberta a Pep Guardiola.

Admirat Pep

Avui no t'estimo. Ho he fet i depèn del què passi en les dues pròximes setmanes podràs recuperar el meu amor malaltís. Saps que sóc com el gag del Crackòvia, una Guardiolina més i que vaig com en el gag vestit de dona preopcupat perquè no et passi res.
Però avui no. I menys a les 20:45, des d eles 19:00 a Rac1, en l'anada de semis de la Champions al Camp Nou. Avui et detesto i et desitjo el pitjor, esportivament parlant. Com en totes les roptures, el causant no ets tu. Tampoc sóc jo, aquest cop. És un tercer: Gianni Infantino.
Ell va emparellar el teu Bayern i el meu Barça i aquí s`ha acabat l'amor. A la final de Berlín només hi pot anar un. La Champions només la pot aixecar un. I aquest ha de ser primordialment el Barça. No li busquis futbol. Busca-li el mateix sentiment que ens uneix per ser aficionats al Barça: l'amor a uns colors i evitar la undécima del Madrid (tot i que potser ho fa abans la Juventus que va derrotar 2-1 als blancs).
Avui et vull guanyar. Et vull golejar, et vull emprenyar, vull anar a la final de Berlín (meafòricament ja que veig difícil anar-hi en cos i ànima).
Sóc culé i guardiolista Pep. Però primer sóc culé. Em va costar dies pair-ho i de reflexions dures. Només el coixí sap les barbaritats que he pensat defenestrant-te a tu o al Barça. Tria difícil.
Al final, el cor culé ha superat el cor guardiolista. perquè ara el teu cor és a Baviera i voldràs portar el Bayern a la final.
Avui, em faràs patir. Durant tot el dia: l'anaconda es belluga des del final del Còrdova, no he pogut dormir (insomni a banda), veurem un gran partidàs i fins i tot guanyant-tye 10-0 (impossible) estaria tranquil, per molt que aquest Barça és absolutament dictatorial i està en un estat brutal de forma (la millor prova el 0-8 al Còrdova). Només cal pensar en el que vas fer davant el Shacktar a la tornada, a Munich, a vuitens (7-0) i amb el Porto a quarts (6-0). No estaré tranquil perquè sé que voldràs parar a Messi, a Suarez, a Xavi,a Iniesta a Neymar i voldràs golejar a Bravo. Ni al què et preaprin abans del partit t'estovarà. Ets obscè de la feina, un malalt, i durant 90 minuts només serà el Pep i la seva circumstància
Em vaig plantejar no sentir-te a la roda de premsa prèvia, perquè em faria mal que lloessis al teu Barça i em fes il·lusions que tornessis en un futur proper a la banqueta del Barça. Però ho vaig fer. I em va fer mal, veure't xerrar al Camp Nou, en català com entrenador del Bayern i dient que voldràs treure el millor resultat possible. Em va fer mal. Trigaré a acostumar-me a veure que no ets al Barça. Ho sento. Sé que tornaràs, però aquest parentesi de ves a saber quan temps, em trigarà a cicatritzar
Em sento trist. Sé que és la teva feina, però només de pensar que durant 90 minuts no seràs del Barça i voldràs matar-lo em farà mal.
Avui no t'estimo i la setmana que ve tampoc. Però serà un desamor fugaç, perquè després et tornaré a venerar, ja sigui camí de Berlín o desitjant que evitis tu a Berlín la undécima blanca (si no ho fa abans la Juve).
Però avui no. I no t'estimo perquè no t'estimi el teu Bayern. No m'estimo el Bayern de Xabi Alonso, perquè ja saps que el culé disfruta més amb la desfeta blanca que amb una golejada blaugrana. I Xabi Alonso , per a molts encara és del Madrid. I avui mentre no penso amb tu, pensaré amb ell.
Molta sort Pep. però durant dues setmanes no em truquis. No te l'agafaré

Firmat

Un (des) convers del Guardiolisme temporal

A Newsletter from Imperioso

Letter oberta a Imperioso

Dear Tatano.

T'escric en la llengua de Shakespeare perquè el favor que et demano és internacional, tot i que no ho sembli. Avui, el teu, el meu, el nostre, el dels culers Atlètic de Madrid juga amb el Realísimo, la reedició de la final de la Champions de Lisboa de l'any passat. Això si, avui, en format quarts de final anada, al nostre Calderón.
Ja sé que sóc un pesat i que amb mi ja has complert amb escreix tots els favors que t'he demanat al respecte de fotre-li un bon ensurt a l'etern rival. Certament avui no et caldria que et demanés res. Tens una espina clavada des del maig lisboeta que et vols treure de sobre segur. Només cal que et recordi l'empat de Sergio Ramos, la pròrroga, el gol de Cristiano amb la seva celebració traient-se la samarreta, la gran decepció dels colchoneros que li van treure la Champions de la punta dels llavis.
Fot ràbia oi? Doncs ja saps què has de fer. Evitar la "Undécima" depèn de tu. Dels teus golejadors Godín, Mandzukic, Griezman, Torres dels teus defenses, Miranda o Juanfrán  i dels teu porter Oblak i Moyá. I depèn de la màgia del teu entrenador Diego Pablo Simeone, hereu argentí de la testosterona ibèrica del teu paquidèrmic amo, Jesús Gil.
Avui juguem a casa, al Calderón. Avui Lisboa és al Manzanares i la vendetta està preparada. Cal fotre-li un carro al Madrid. No deixar-los viu pel Bernabeu ni que puguin apel·lar a l'Espíritu de Juanito, que l'autèntic esperit és l'Esperit Tatano del mite èquid Imperioso.
Sé que és difícil, que el Madrid està molt fort, que ha renascut. però si hi ha algú que els pots ensorrar ets tu. Perquè un cavall desvocat és més perillós que un portuguès malcriat.
Perquè la final de la Champions de Lisboa cou molt. Perquè tant a tu com a mi, i als culers la undécima faria molt de mal.
Imperioso, és el penúltim favor que et demano (l'últim si fa falta te'l demanaré dimecres que ve) Per tu, pels colchoneros, pels culers. Avui el teu, el meu, el nostre, el dels culers, Atlètic de Madrid ha de guanyar al Real i començar a dissipar el somni blanc de la Undécima.
Si ho fas tornaré a anar a Montserrat com vaig fer per Divendres Sant a plantar 3 tones de ferratge davant la Moreneta.
Ànims Tatano. Go, my horse, go. Imperioso the best. Els teus somnis són els meus. A pel Madrid

Firmat

Un poliglota que speak inglis i cavallar

La Setmana Gran (1era part): Toca el City

Carta oberta al Barça

Estimat Barça

Sé que et demano un impossible, però com que, de moment, encara hi ha llibertat d'expressió, ho faig: oblida't de jutjats, de Cas Neymari de punyetes. I fins i tot oblida't del Clàssic de diumenge amb el Madrid. Com diria ("diuen, diuen, diuen") el President Pujol: això no toca.
No toca, perquè tot i l'1-2 de l'anada l'eliminatòria no està resolta. Perquè el City és un senyor equipàs, que ho posarà molt difícil. Perquè és la Champions. Perquè el Clàssic és diumenge. I per intentar aprofundir en la ferida dels blancs hem de matar al City i demostrar al Madrid que ara el Barça està de moda i que fa realment por.
La millor prova que no podem anar de sobrats pensant que ja ho tenim i que ja podem posar la vista al Madrid, és el què va fer el propi R. Madrid amb el Schalke i que ha desencadenat tot el que ja sabem. No ens refiem del City perquè és infinitament millor que el Schalke.
S'ha d'evitar que ens facin un gol. És més s'ha d'evitar que ens facin el primer gol de partit. Això passa per aturar als seus davanters Dzeko i el Kun Agüero. No serà fàcil. Com tampoc intentar aturar a Touré: l'exblaugrana que torna a casa havent perfeccionat els seus famosos yayardos. O a David Silva o a Nasri.
I cal que el nostre trident meravellós Neymar-Messi-Luis Suarez estiguin tant bé com fins ara per perforar la porteria de Joe Hart, un dels pocs punts febles de l'equipàs anglès que dirigeix el Mourinhitzat Manuel Pellegrini.
I cal que avui el públic vagi al Camp Nou. No hi ha excusa. Cal un Camp Nou a vessar, previ a la festa que ha de ser diumenge a les 21:00 i que atemoreixi als blancs. però que abans que faci esporoguir al City i que vegi des del minut 1 que avui no tenen res a fer. Que avui el Barça els tornarà a guanyar i tornarà a ser a quats de la Champions.
Tenim els ingredients ideals per fer d'aquesta nit, la Primera Nit Ideal, la Primera Gran Nit de la Setmana Gran que ens espera. No val a badar. Avui no toca Madrid. Avui, a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 toca el City. Sort Barça

Firmat

Un que espera que aquesta sigui una Gran Nit

PostChampions: L'Atlètic de Madrid que va derrotar al Bayer Leverkusen a la tanda de penals i el Mònaco que va fer bo el resultat de l'anada tot i perdre amb l'Arsenal ja són al bombo dels quarts de la Lliga de Campions

Benvingut Luís

Carta oberta a Luís Suarez

Estimat Luís Suarez

Benvingut

Aquest si. Aquest si és el que ens va fer enamorar primer a l'Ajax i després el Liverpool. Amb la teva exhibició en una primera part súblim a l'Etihad Stadium de Manchester, dimarts a la Champions, et vas fer un lloc definitiu al cor dels blaugranes.
Ja feia setmanes que estaves acomodant-te en el cor del culé. Feies bons partits i feia estona i alineacions que no concebia un 11 titular amb tu al costat de Neymar o Messi. Però va ser davant del Manchester que vas moblar la teva llar ventricular a l'organ de l'amor del culé: el cor. Perquè el culer no entén de cervells ni teories estranyes.
Et van fitxar per fotre-la a dins, i dimarts en vas fotre dos a dins. Ras i curt. Doblet de pitet. A part vas fer altres coses que els culers no veien (i feies abans). Però primordialment vas fer dos gols, un partidàs, una autèntica peli del millor porno que ens va fer excitar a tots, provocant-nos un orgasme col·lectiu.
Si el culé et volia veure marcar gols, dimarts en vas fer dos, dos de claus. Eren necessaris. Per l'equip i per a tu.
No vas entrar bé al club. Vas entrar al Camp Nou com a Dràcula i ara ja ets Mozart, Vivaldi, Bach o Freddy Mercury. Ets un geni rodejat de genis. I si mossegues ja és per destrossar xares.
T'estàs guanyant a tots els admiradors que dubtaven de tu. Però vigila Luís, no t'adormis als llorers, perquè tant bon punt no marquis perdràs adeptes al Camp Nou. Perquè el barcelonista és molt exigent. Massa. Fins i tot maliciós i sempre amb el mocador a punt.
Aquest Suarez si. Ja ho saps. La línia City és la línia a seguir. Jo així amb tu fins a la fí del món.
Ara sí, Luís, Benvingut a la casa dels culers, benvinguts al cor del barcelonisme, Benvingut a Can Barça

Firmat

El vispresident del teu club de fans (avui). El President és Gerard Romero

PostChampions: L'Atlètic de Madrid va perdre al camp del Bayer Leverkusen i l'Arsenal va caure a casa amb el Mònaco

PostData: Fernando Alonso ja ha sortit de l'hospital on va ingressar després de l'accident que va tenir amb el McLaren al Circuït de Catalunya, en uns testos previs a l'inici del Mundial de F1

El Tatano compleix

Carta d'agraïment a Imperioso

Mític Tatano

Gràcies per donar emoció a la Lliga. Gràcies pel 4-0 de l'Atlètic de Madrid al Realisimo. Gràcies pel bany colchonero. Gràcies pel ridícul de Cristiano Ronaldo, poc llest en definir de poc inteŀligent al periodista de TV3 Sebas Guim que va cometre el pecat de preguntar-li el perquè del gest de netejar-se l'escut de campió del món, el dia del Còrdova, amb un acte de menyspreu al rival. El llest de Cristiano que va anar-se'n de farra d'aniversari amb un 4-0 al sac, content com si no hagués passat res. 

Amb el favor de dissabte, Imperioso, et mereixes un descans. Dubto que haguessis vist la resta de la jornada, així que permet-me resumir-te-la. 

El Barça va fer els deures i va derrotar a l'Athlètic de Bilbao a San Mamés 2-5 en el millor partit de la temporada. L'Espanyol va perdre amb el València a Cornellà

A Segona ridícul del Barça B en perdre 4-0 a Saragossa. El Llagostera va derrotar al Recreativo de Huelva, rival directe amb un gol d'Aimar a les acaballes del partit. El Sabadell en l'estrena interina de Txus Serrano, substituint a Àlex Garcia va perdre al camp del Numància i el Girona va guanyar a Tenerife. 

Costa d'Ivori va derrotar a la final de la Copa d'Àfrica a Ghana als penals

A l'ACB de básquet el Barça va derrotar al Tenerife , la Penya va caure al camp de l'Unicaja, el Manresa va caure a Bilbao i l'Andorra va perdre a casa amb el Guipúscoa.

A la piscina del Sant Andreu el CN Sabadell va guanyar la Copa de la Reina de waterpolo en derrotar les amfitriones.

I ja ha començat el mític Torneig de les 6 Nacions de Rugbi.

Doncs ja està. Això és tot el què ha passat a l'esport mentre tu descansaves. Perquè fins i tot ahir vas descansar tot i sent dia de les famoses Passades d'animals (burros i cavalls) de Sant Antoni a molts pobles de Catalunya. I segur que descansaves ja que fa temps que estàs criant malves, Imperioso.

Firmat

El teu fervent devot

P. D. Et vaig prometre si ens feies el favor de dur-te ferratge a la tomba. Ara si vaig a Montserrat a resar-te ho faré en cremallera o com a molt caminant

L'últim prec a Imperioso

Carta oberta a Imperioso, el cavall de Jesús Gil

Sobredimensionat Tatano

Torno a recórrer a tu. Si ja ho sé. Sóc pesat. Però què vols que et digui. Trobo menys pesat i freak això que tira de ouijas o que el teu paquidèrmic amo et plantés un morreig de peli gora a les celebracions de la Lliga del 1996; que el propi Gil se't pugés al llom cantant amb veu tiranosàurica èxits d'Azucar Moreno; o que l'afició et cantés "El Atleti es maravillosos con la cara de Gil y el culo de Imperioso". Va ser un dels primers traumes a la vida, jo tant petit amb 10 anys veient-t'ho per la tele. En aquell moment vaig començar a estimar els cavalls. No es mereixen tortures similars. Què vols que et digui Tatano. Jo només t'escric, no et torturo fisícament.
A vere, Imperioso. Et poso en situació: El R. Madrid va guanyar dimecres al Sevilla en partit aplaçat pel Mundial de Clubs i està a 4 punts del Barça. I demà hi ha derbi a casa teva, al Calderón. Atlètic de Madrid - R. Madrid. No estaria malament que demà ens fessis un favor als culés.
Si, ja sé que ultimament no estàs content amb els culés d'ençà que vam fer fora a l'Atlètic de la Copa del Rei amb una exhibició antològica. No ens ho tinguis en compte. És molt pitjor el que et va fer Jesús Gil en vida, t'ho asseguro.
Guanya al Madrid i dóna més emoció a la Lliga. El Barça ja s'encarregarà de competir per la Lliga si és que la vol o llançar-la a la brossa. Si guanyes amb el teu Atlètic i el Barça fa la seva feina diumenge a Bilbao, ens posarem a 1 i el Madrid ha d'anar al Camp Nou.
No em diguis, Tatano, que no t'agradaria veure a Florentino Pérez amb cara de pa de ral a la llotja del Calderón, humiliat perquè ha perdut a casa de l'etern rival ciutadà? Que Fernando Torres, tant venerat com tu, la torni a fer grossa? Aquest any a més els colchoneros li tenen presa la mida als blancs.
Va Imperioso. Fes-ho. Ajuda al Barça, demà a les 16:00 a posar-se a un punt del líder Madrid. Et prometo portar-te ferratge a la tomba, cantar l'himne colchonero amb to de Sabina i anar de genolls a Montserrat a resar a la Moreneta.
Sé que ho pots fer. Ànims i sort, estimat Tatano Imperioso

Firmat

Algú que desitjaria fer-te una entrevista

PostData 1: Madrid 95 - Barça de bàsquet 73. Ridícul blaugrana a la 6ena jornada del TOP16 de l'Eurolliga 

PostData 2: Àlex Garcia ha deixat de ser entrenador del Sabadell a causa dles mals resultats que ha portat al club arlequinat a ser cuer de la Segona A

Valero, el geni

Carta oberta a Valero Rivera

Geni

Així de clar. Ja saps que sóc mitòman i que aquesta sèrie de persones exagerem qualsevol cosa a nivells superlatius. Però és que a tu només se't pot qualificar de geni. Tot el que toques ho converteixes en èxit.
Del Barça del Dream Team, a l'or Mundial de 2013 al Mundial d'Espanya de fa 2 anys, i a la plata amb el Qatar al Mundial de l'emirat àrab.
Calerada a banda, política a banda, tot el que vulgueu a banda, comprant Mundials i grans esdeveniments esportius, que no comparteixo, com al seu dia Valero no compartia el Qatar Foundation a la samarreta del Barça, per cert, el què ha fet Qatar al seu Mundial és una bestiesa. Però Valero Rivera és un geni, que converteix la mediocritat en bellesa. Quina és la clau del teu èxit, Valero? Per què una selecció exòtica es converteix en 20 mesos en subcampiona del món? No seran les superestrelles de l'equip fitxades a cop de talonari? No. Perquè si que és cert, que la meitat de la plantilla són nacionalitzats. Però no són ni molt menys superestrelles. I a més ja fa anys que alguns dels seus components nacionalitzats fa anys que ho són i juguen a la Lliga de Qatar. No és flor d'un dia. Ho vas dir tu mateix en una entrevista a Can Basté ahir. Excepte el porter del Barcelona, Daniel Saric, t'has envoltat d'autèntics guerrers, que tenen qualitat i lluita per superar els moments adversos. Vas desmentir que en cap cas vas tenir un xec en blanc, però que a part de Saric només vas demanar un pivot per atacar la defensa 6-0 dels rivals.
Pot ser que el teu geni sigui el de descobrir potencials handbolístics en homes que practicaven altres esports com és el cas de l'exjugador de bàsquet Borja Fernandez? Són els teus mètodes d'entrenament? És la teva capacitat d'esponja d'aprendre d'altres esports per aplicar el teu joc en l'handbol? Un estil Guardiola? O és la teva motivació? Ara fa 20 mesos que hi ets i tal com vas confessar estàs tant content com quan estaves en el Dream Team del Barça entrenant als Txèpkin, O'Callaghan, Barrufet, Masip i companyia?
No crec que expliquis el teu secret a ningú, perquè crec que és moldejable a diversos factors. Ets tímid fora de pista i fred i calculador a dins. Coneixes tots els detalls. Ets un alquimista que composes la fórmula perfecte amb ingredients de marca blanca per crear una mescla explosiva de primera qualitat. Tot ei que toques és or. I fins i tot les plates com les de Qatar, són ors.
El secret només els saps tu. La resta de mortals només sabem que l'handbol sense tu, no tindria sentit. Endavant i força geni

Firmat

Un admirador