dimarts, 31 de juliol del 2012

La jornada Olímpica. Dia 3: L'heroi de França

Tot semblava que els protagonistes a la piscina en aquest Jocs Olímpics havien de ser Michael Phelps i Ryan Lochte, en el què havia de ser un duel entre dos gegants de l'aigua. Però, fins ara l'amo de l'Aquetic Center de Londres no és americà. És francès i no entrava en cap travessa. Es diu Yannic Agnel, i és des de fa tres dies el protagonista de les portades a França. Diumenge ja va fer un últim relleu dels 4x100 espectacular. Va eixugar la diferència que li portava Lochte i el va vèncer a la meta. Ahir però es va sortir en els 200 lliures. Va guanyar l'or i Lochte es va quedar sense medalla.
Altres ítems de la jornada: l'empat de l'hambol femení espanyol davant França en el segon partit, quan anava guanyant, o també l'empat en el debut de l'hoquei herba hispà contra el Pakistan. Un empat que a sobre va sortir car. Santi Freixa, capità de l'Atlètic Terrassa i de la selecció es va trencar el cubit i serà baixa per la resta del torneig, el gran triomf del waterpolo femení, amb totes les jugadores catalanes, davant la Xina del seleccionador català Joan Jané, ex seleccionador espanyol tant masculí com femení, o l'eliminació de l'atleta més veterà de la delegació espanyola, el jugador de tennis taula He Zhi Wen, amb 50 anys. Com veieu pel nom, un espanyol autentic. En fí.
D'avui destacar la victòria de la selecció de bàsquet masculina davant Austràlia gràcies a un 26-12 al tercer quart, i sobretot l'escandalós final de l'Espanya-Croàcia de Waterpolo. Amb 8-7 al marcador i sobre la botzina, el boia Ivan Pérez marca un gol a la remanguillé que significaria l'empat. El jutge de gol el dóna, l'àrbitre principal, no i per tant el gol queda anul·lat i Espanya perd el partit. El video demostra que és gol, els jugadors van a reclamar, però com que al waterpolo no està permès l'ús del video la cosa queda en res. Un cop més ens tornem a trobar en l'etern debat de la tecnologia en el món de l'esport. Només una reflexió: el video no és per fer quedar malament als àrbitres, és per ajudar als àrbitres en casos polèmics com aquets (i no parlo només de waterpolo). L'ull de falcó al tennis, el video en el bàsquet, les photo phinish, o el jutge de video en l'hoquei herba, que precisament ahir va ajudar a l'àrbitre de l'Espanya-Pakistan a anul·lar un gol de Pau Quemada per alçar l'estic, són exemples que ajuden al col·lectiu arbitral a evitar merders com aquest. Les noies del volei platja femení continuen fent història i ja s'han plantat als vuitens de final en derrotar a la parella argentina
Finalment destacar que el palista basc Ander Elosegi ha quedat quart a la final de C1 de piragüisme en aigües braves
Xina continua manant al medaller, Espanya a 0, la prima d erisc continua pujant i les crispetes continuen cares

PostOlímpic: Andreu Subies es resisteix a enterrar un mort. Ha proposat que la Supercopa catalana de futbol es jugui el 26 de setembre, sempre que tant Barça i Espanyol garanteixin uns mínims. El Barça ha dit que si, l'Espanyol no. Sembla que ara sí, el mort ja està ben enterrat, i que no el vulguin fer reviure siusplau

dilluns, 30 de juliol del 2012

El cap de setmana olímpic: L'humà Michael Phelps

El primer cap de setmana olímpic ens ha deixat per sobre de tot dues grans sorpreses. La més sorprenent, l'eliminació de la selecció espanyola de futbol, que partia com a favorita, a les primeres de canvi després d edos derrotes per la mínima davant el Japó i Hondures. l'altra sorpresa la trobem a la piscina. Londres 2012 són els Jocs del relleu. Michael Phelps, l'imbatible amo de l'aigua baixa a la terra per esdevenir un ésser humà. Per fí Phelps ha trobat algú digne per succeïr-lo. Apunteu aquest nom, Ryan Lochte, ell és el futur de la natació mundial. Va guanyar la prova dels 400 estils, deixant a més a Phelps fora de les medalles. Un altre nom, en aquets cas femení, és Ye Shiwen, la xinesa queva rebentar el rècord del món a la prova dels 400 estil. La nena de 16 anys va fer els últims 100 metres amb el mateix temps que ho va fer Lochte en la mateixa prova mig hora abans. A la prova on Ye va fer història, la badalonina Mireia Belmonte va acabar vuitena.
El mateix dissabte, a les carreteres del Londres turístic, quan tot estava preparat per un sprint, en la prova de ciclisme en ruta, dos ciclistes van saltar-se els pronòstics. Alexandr Vinokourov i Rigoberto Uran. El kazak i el colombià van saltar del grup capdavanter i es van jugar l'or a un esprint que va vèncer el veterà corredor kazak, gràcies a que Uran es va girar per veure quan de lluny estàven els rivals. L'or de Vinokourov és el colofó final a una carrera complicada amb dòpings i grans participacions al Tour. Vinokourov plega amb un or olímpic. Cavendish ni tant sols va guanyar l'esprint del pilot. A destacar dels espanyols a Jonathan Castroviejo, que venia a substituir a Samuel Sánchez i que va estar escapat 230 dels 250 km de la prova
Ahir va ser el debut dels esports col·lectius per la delegació espanyola. Victòries del bàsquet masculí davant Xina, de l'hanbol, davant Sèrbia en un matx lamentable dels de Valero Rivera, el Waterpolo i el vòlei platja, amb el sorprenent triomf de les espanyoles sobre les holandeses, campiones d'Europa. Fa res han empatat Pakistan i Espanya a 1 en el debut de l'hoquei herba.
Uns dirien injustícia, uns altres tongo. Però les regles són les regles. El judoca basc Sugoi Uriarte va perdre el bronze després de 5 minuts de combat i el temps extra. Els jutges van decidir que el bronze anés a parar al seu rival coreà
Tercer dia de jocs, la Xina ja mana al medaller, Espanya a 0 i les crispetes i els peatges continuen cars

PostOlímpics 1: En el segon partit de pretemporada, el Barça va guanyar 8-0 al Raja de Casablanca, en el debut de Messi. L'astre argentí va fer un Hat Trick i va dir que no havia fet un bon partit. Doncs el que ens espera.

PostOlímpics 2: Cap de setmana olímpic i de motor, amb 2 cites. A Hongria triomf del Mclaren de Lewis Hamilton al GP d'Hongria de F1, en una cursa dominada sempre pel britànic. I a Laguna Seca, als EUA, on només corrien les Moto GP, triomf de Casey Stoner, amb Jorge Lorenzo segon, tot i que conserva el líderat del Mundial. El retorn de Toni Elias, que substituia a Hèctor Barberà, lesionat, va durar només una volta, quan va caure

divendres, 27 de juliol del 2012

Interrogants olímpics

Ja han arribat. No hi ha marxa enrere. Tota la ciutat de Londres esperava aquest moment des del 2005. Avui s'obren els 30ens JJOO de l'era moderna a Londres. A partir d'avui i durant 15 dies es desvetllaran incògnites que han anat sorgint als últims dies.
Usain Bolt seguirà dominant el tartan? Serà capaç de rebaixar el record mundial dels 100 m en 9'40 segons?
Ningú dubta que una de les estrelles d'aquest jocs abans de començar és el jamaicà Usain Bolt. El rei absolut de la velocitat vol reafirmar aquest condició a Londres. Però sembla que aquesta vegada no ho tindrà tant senzill com fins ara. l'enemic ve de casa seva, de Jamaica. Es diu Yohann Blake i presumeix de ser el millor amic de Bolt. Blake ha derrotat aquets any Bolt dos cops als Trials de Jamaica, les proves de selecció. Un altre rival de Bolt serà Asafa Powell, també jamaicà. Sembla clar que la velocitat la posarà el Carib. Bolt, per fatxenderia o perquè és boníssim va jurar que intentaria baixar dels 9'40segons els 100m. Si ho vol aconseguir haurà de millorar en la reacció en les sortides, que és on coixeja.
Amb quantes medalles es retirarà Micael Phelps?
Amenaça de ser una altra de les estrelles de Londres 2012. El millor nedador de tots els temps (16 metalls olímpics 14, d'or) es retirarà després dels JJOO. La pregunta és saber amb quants ors. Però igual que Bolt, l'enemic és a casa. És Ryan Lochte, només uns mesos més gran que Phelps. Entre els 2 es jugaran ona part de les medalles.
Quin paper farà la delegació espanyola?
A Pekin van ser 18 metalls. I Barcelona 92, amb 22 medalles, sembla més un somni onanístic que una realitat possible. I més amb les baixes de dos ors de les olimpíades passades com són Rafa Nadal, el tennista i el ciclista Samuel Sánchez que va caure al Tour. Les esperances espanyoles passen pels esports col·lectius: el futbol (tot i que ahir va començar perdent davant Japó a la primera jornada del torneig) i el bàsquet (que aspira a destronar el totpoderós Dream Team de l'era twitter americà), l'hanbol, amb el mestre Valero Rivera a la banqueta, la Natació sincronitzada, o l'hoquei herba masclí (en els 5ens JJOO de Pol Amat). Individualment les esperances recauen basicament a la vela on sempre hi ha hagut sorpreses agradables.
La Xina traurà la plata a la sincronitzada espanyola?
A Pequín les xineses van demostrar la seva força i van estar molt a prop de l'equip espanyol en la lluita per la plata. Sense Gemma Mengual, i amb Andrea Fuentes i Ona Carbonell de líders, l'equip espanyol lluitarà amb les xineses per la plata. Serà molt renyida. L'or rús sembla cantat
Bradley Wiggins completarà el mes perfecte?
Guanyador del tour amb insultant superioritat, el britànic lluitarà a casa per guanyar l'or en la Contrarrellotge individuald del proper dijous. Vist com va sembla que no té rival. En l'apartat de ciclisme en ruta, un altre britànic sembla que no tindrà rival. Mark Cavendish, company de Wiggins a l'Sky, surt com a gran favorit. Tour i or olímpic. Serà el juliol perfecte de Wiggins?
L'armada espanyola resistirà al tennis?
Sobre l'herba del mític All England Club a Wimbledon, territori sempre hostil pels espanyols, es dirirmirà el torneig de tennis. Sense Rafa Nadal, sembla que les opcions de medalla s'esvaeixen. David Ferrer, semifinalista aquets any a Wimbledon intentarà defensar els mobles. L'or segurament serà cosa de Federer i Djokovic
Qui encendrà el paveter olímpic? Què encendran? Per fí Londres farà uns grans JJOO? I l'anfitriona amb quantes medalles acabarà?
Són les grans preguntes que es formulen els britànics. L'últim rellevista de la torxa, l'Epi de londres 2012. I quin paveter encendran si a l'Estadi no hi ha res que s'assembli a un paveter? I després dels fracassos del 1908 i 1948, Londres podrà sentir.se orgullosa dels seus atletes? Avui Danny Boyle el director de l'oscaritzada Slumdog Millionare ens traurà de dubtes en una cerimònia més televisiva que una altra cosa. Una cerimònia amb l'estil britànic. Paul McCartney, els Who, (almenys els que queden, recordeu que van intentar fitxar al bateria que feia 34 anys qe estava mort), James Bond i Harry Potter, seran protagonistes juntament amb la campinya anglesa
Benvinguts a 15 dies màgics, 15 dies de viure el somni olímpic, 15 dies en definitiva per veure esports que sino fos pels JJOO no veuries mai. Londres 2012 ja està en marxa

PostData 1: Demano siusplau un minut de silenci per la Copa Catalunya de futbol. El Barça avui se l'ha carregat. Tot i que fa una setmana va anunciar que aniria amb tots, avui va i diu que la jugaria amb el filial per evitar lesions. La Federació Catalana ha decidit petar-se-la. Un parell de reflexions. 1. Ja era hora. Per fer el ridicul com es fa cada any amb la Copa i les costellades de Nadal millor no fer res. 2. El Barça ja podria haver estat més elegant. Justifica la emsura per evitar lesions com les de Mniesa. Posats a fer, i seguint el raonament ens podrien evitar juga la Champions. Ara el bolo de marroc per 2 kilos es juga encara queMessi acabi en coma. Ora pro Nobis Copa Catalunya. Amen

PostData 2: Dos homes tornen a casa. Un Joan Capdevila, el futbolista de Tàrrega que torna a l'Espanyol 13 anys després. L'altre Sarunas Jasikevicius, que torna al seu estimat Barça de bàsquet, amb 36 anys. Henk Norel marxa de la Penya al CAI Saragosse

dimecres, 25 de juliol del 2012

20 anys a l'Olimp

Avui fa 20 anys de la cerimònia d'inauguració dels JJOO de Barcelona. Uns JJOO que ho van canviar tot. Barcelona es va col·locar en el mapa.
Us convido als més grans i als que no havieu nascut a reviure les olors, les victòries, les derrotes... en definitiva a reviure 15 dies per la història. La nova història d'un temps, d'un país.
El nostre viatge comença però 6 anys enrere, el 17 d'octubre de 1986. Joan Antoni Samaranch feia realitat el somni de la Barcelona olímpica. Un somni que es va forjar el 1936, quan s'havia de celebrar a la capital catalana l'Olímpiada popular, en resposta als JJOO del nazisme de Berlín. La Guerra Cívil espanyola ho va impedir. El 1981 el foc olímpic revivia en una reunió informal en una gala del Mundo Deportivo, on el llavors alcalde Narcís Serra li proposava al president del COI que fes el que pogués perquè Barcelona fos olímpica.
Al Palis Beaulieu de Lausana, Samaranch anunciava que Barcelona seria la seu olímpica. A partir d'aquell moment la ciutat viuria una transformació a tots nivells: no només urbanística sinó també social econòmica i política.: es van enderrocar les cases del Poblenou per guanyar terra al mar, es va connectar Montjuïc ala ciutat, fins ara aïllada. La joia de la corona es trobava al costat del majestuós, i remodelat Estadi Olímpic: el Palau Sant Jordi, obrar del japonès Arata Isozaki, una obra multifuncional de referència que a hores d'ara encra alberga events de primer ordre.
El 25 de juliol de 1992, els ulls del món es van foocalitzar a Montjuïc, a l'Estadi on se cellebraria la cerimònia d'obertura dels millors JJOO de la història. A ritme del Barcelona de Fredy Mercury i Montserrat Caballé i l'Amics per sempre d'Andrew Lloyd Webber cantat per Sarah Brighman i Josep Carreras es va arribar al moment culminant: l'encesa del paveter. Juan Antonio San Epifanio Epi, el llegendari mite del Barça de bàsquet era l'últim rellevista, qui va donar el foc olímpic a l'arquer paralímpic Antonio Rebollo, perquè, aquest el llancés amb una fletxa al paveter. S'obrien així uns JJOO que passarien a la història fins i tot abans de començar. El 1989, queia el Mur de Berlín i per tant el comunisme. Com que encara no estàven definides les fronteres dels nous estats sorgits de la desfragmentació de l'URSS el COI va decidir que els atletes de l'ex URSS participéssin tots junts, en l'anomenat Equip Unificat, sota la bandera olímpica. Un fet històric.
L'endemà començaven uns JJOO que ens deixarien una infinitat d'imatges. Com les del públic de BAdalona aplaudint el gran Màgic, l'Eternal Màgic, dempeus. Els Jocs van ser l'última fulla de servei de l'etern 32 dels Lakers, que el novembre del 1991 anunciava que era portador del virus del VIH i que deixava el bàsquet. Màgic Johnson formava part de la millor selecció olímpica que s'ha vist mai en el bàsquet: el Dream Team, nom que va manllevar Lluís Canut per batejar el Barça de Johan Cruyff. Màgic, Larry Bird, Drexler, Pippen, Barkley, Robinson, Malone, Stockton, Mullin, i el més gran de tots Michael Jordan. Els americans van arrassar en tot el torneig fins i tot la final amb la Croàcia de Tabak, Perasovic, Kukoc, Radja i evidentment Drazen Petrovic. De fet la final entre EUA i Croàcia es plantejava com una espècie de duel individual entre Jordan i el malaurat Petrovic: el millor jugador dle món contra el millor jugador europeu de tots els temps
El tartan de l'Estadi Olímpic de Montjuïc també seria escenari de grans imatges. Les de Fermín Cacho aixecant els braços i guanyant amb autoritat els 1500m, aprofitant una cursa lenta que ell va vèncer en dos canvis de ritme que van desterotar el favorit: l'algerià Nouredinne Morcelli. El britànic Linford Christie va fer història en ser l'atleta més veterà en guanyar l'or als 100m llisos. Tenia 32 anys. Es va aprofitar de l'absència de Carl Lewis. Un Lewis que no marxaria buit de Barcelona. El fill del Vent va guanyar el 4x100 i el Salt de longitud com només ho sabia fer ell: volant. Volant no, sino marxant va arribar la gran alegria de l'atletisme català. Dani Plaza va guanyar el primer or de l'atletisme català en la marxa. Quina tarda aquella. Dos catalans lluitant per l'or. Plaza i Valentí Massana, referència mundial en aquest esport. Plaza aconsegueix a meitat de cursa desempellagar-se del grup de favorits. Més tard salta en Valentí a la caça i captura. A falta de 3 km i quan tenia a l'abast el líder, Valentí Massana és desqualificat. Dani Plaza ploran per l'or, Massana de desesperació. Altres noms de l'atletisme a Barcelona 92: Kevin Young fa el rècord, encara vigent als 400 tanques, Gail Devers és la dona més ràpida dle planeta, a les tanques cau en l'últim obstacle per sorpresa de la guanyadora, la grega Voula Patoulidou; i l'algeriana Hassiba Boulmerka or als 1500 i la seva reivindicació a la llibertat ja que estava amenaçada al seu país per mostrar els seus braços nus. Antonio Peñálver queda segon en el decatló
La primera alegria per la delegació espanyola arribaria a l'altre punta de Montjuïc: al Velòdrom d'Horta. José Manuel Moreno guanya l'or en la prova del KM contra rellotge. Miriam Blasco estrena el medaller espanyol femení amb un or en la final de -57kg de Judo disputada al Palau Blaugrana. Una medalla que amga una història tràgica: l'entrenador de blasco mor en un accident de transit un mes abans de començar la competició. 
L'aigua també va donar grans alegries a la delegació espanyola. Un hispano-americà es va infiltrar a la festa dels reis de la natació a Barcelona, el rus Yevgeny Sadovyi i l'hungaresa Krisztina Egerszegi: Martín López Zubero guanya l'or en els 200m esquena. És el primer or de la natació espanyola en tota la història olímpica. En Waterpolo, totes les penúries que va passar els components de l'equip espanyol per culpa de la disciplina militar del tècnic Dragan Matutinovic es van convertir en una plata davant d'Itàlia després de tres pròrrogues. 4 anys més tard, els Estiarte i companyia guanyarien l'or a Atlanta.
Barcelona 9 és l'èxit de la sempre exitosa vela: Jordi Calafat, Theresa Zabell, Natàlia Via Dufresne, Josep Maria Van der Ploge i Luis Doreste van fer podi. A destacar l'or de Doreste, que es converteix en el primer i de moment únic atleta espanyol unt amb el gimnasta Gervasi Deffer, en aconseguir 2 ors (Los Ángeles 84 i Barcelona 92)
La petja del Dream Team de Johan Cruyff també es va notar en els JJOO: la selecció espanyola de futbol, amb Pep Guardiola com a líder va aconseguir l'or després de vèncer a Polònia al Camp Nous 3-2 en un gol de Kiko a l'últim minut
L'hoquei herba va ser protagonista inesperat. La selecció espanyola va guanyar l'or en una final contra Alemanya gràcies a un gol d'Eli Maragall, neboda de l'alcalde i president de la Generalitat Pasqual Maragall, que desfeia l'empat. Un altre hoquei, el patins, va ser per primer cop esport d'exhibició a uns jJOO.
L'última alegria de l'esport català ens arribava el penúltim dia. A la Teixonera, el tennista Jordi Arrese, després de 5 hores de final no va poder guanyar l'or que marxava a les mans del suís Marc Rosset
El gran protagonista dels JJOO va ser però Vitaly Scherbo, el gimnasta rus que va guanyar 6 ors
Algunes decepcions de Barcelona 92. La més bèstia sens dubte, la de Sergei Bubka, el llegendari recordman de la perxa va fallar tots els salts i no va entrar ni a la final. La selecció espanyola de bàsquet que va quedar novena, en un mal troneig on l'amateur Angola va donar l'estocada final en guanyar-los de pallissa. és el quee s va conèixer com el Angolazo. mentrestant el seleccionador, el desaperegut Antonio Diaz Miguel deia que no tenia culpa de res. A l'hambol Espanya també va fracassar i només va poder ser cinquena
17 dies després d'iniciar-se els JJOO, Barcelona va clausurar els millors JJOO de la història. La delegació espanyola va acabar amb 22 metalls (13 d'or) i amb l'equip unificat com a líder al medaller Tothom va quedar satisfet, fins i tot el Cobi, la mascota que va passar a ser la millor mascota del món, quan dies abans era la cosa més lletja que algú (Mariscal) havia parit. Tant que li van fer una sèrie de dibuixos animats.
El 9 d'agost es clausuràven els millors JJOO de la història. Barcelona i Catalunya estàven ja al mapa del món

Aquest Informe Robinson resumeix en imatges el millor dels Jocs Olímpics de Barcelona 92

PostData: Tornem al present. Ahir el Barça va disputar el primer partit de la pretemporada i la notícia no va ser la victòria per 1-2 a l'Hamburg, sino la greu lesió al genoll de Marc Muniesa que es quedarà sis mesos parats

dimarts, 24 de juliol del 2012

Els Herois de l'Olimp

Des que el Baró Pierre de Coubertin va idear la reinstauració dels JJOO de l'antiga Grècia, milers d'esportistes han fet de les Olímpiades l'esdeveniment més gran i important de l'any. Però de tots els homes i dones que han participat als JJOO, destaquen uns quants, que s'han convertit en mites de l'olimpisme, i ocupen seients a l'Olimp.
Al tron reial, Pierre de Coubertin, l'impulsor de tot plegat, en què va prioritzar l'amateurisme per sobre de tot.
El primer heroi olímpic el trobem a la primera Olímpiada de l'era moderna, la d'Atenes el 1896. Spyridon Louis, un pastor grec de Maroussi va creuar en primer lloc la Marató, els mateixos 42, 195m que va cobrir l'espartà Filípides per demanar auxili als atenencs en la seva lluita contra els perses.
12 anys més tard, i també a la Marató, trobem un altre dels homes claus per entendre el fenòmen olímpic. A Londres, l'italià Dorando Petri va arribar deshidratat i sense forces, i amb ajuda de dos assistents va creuar la meta en primer lloc. Després d'una reclamació Petri va ser desqualificat. La reina Alexandra perìo va compensar l'atleta italià amb una Copa.
Jim Thorpe es va convertir en el primer atleta complert de la història. El nordamericà va guanyar a Estocolm 1912 el Pentatló i el Decatló. Com hem dit els primers JJOO éren destinats als ameteurs. Dies més tard es va descobrir que Thorpe va jugar professionalment a futbol americà, i el COI li va retirar les medalles. Van passar 70 anys perquè se li tornéssin a restituïr
Un altre mite de l'atletisme i dels JJOO ens arriba des de Finlància. Des d'Anvers 1920 a Amsterdam 1928 Paavo Nurmi va guanyar 9 proves de fons. Precisament a Bèlgica es va llegir per primer cop el jurament olímpic (En nom de tots els competidors, prometo que participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i atenint-nos a les regles que els governen, comprometent-nos a un esport sense dopatge i sense drogues, amb l'esperit veritable de l'esportivitat, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips) i es va mostrar al món per primer cop la bandera olímpica dels anells.
La natació ens va ensenyar el següent mite olímpic. Johnny Weistmuller campió dels 100 i els 400m a París 1924 i Amsterdam 1928. Més tard Weismuller es va converir en una estrella de cine gràcies a Tarzan.
Berlín 1936, en ple auge del nazisme, Adolf Hitler va voler aprofitar un esdeveniment mundial per mostrar el seu poder i el de la raça ària. La supremacia alemanya i el propagandisme nazi es va voler mostrar en tot el seu esplendor. Un atleta negre però va fer trontollar els ciments de la supremacia ària i va fer enfurismar Hitler. Jesse Owens va guanyar 4 ors (100, 200, 4x100 i salt de longítud) i va posar en dubte el poder alemany. Hitler es va negar a saludar Owens. Jesse Owens no va ser l'única decepció que va haver de patir Hitler. A la final de futbol, la feble Noruega va guanyar l'or a la potent Alemanya.
Passada la segona guerra Mundial, Londres va acollir el 1948 una nova edició dels JJOO. Allà es va destapar un altre mite del tartà: Emil Zatopek. El txec va guanyar a la Gran Bretanya l'or als 5000m i els 10000m. 4 anys més tard a Hèlsinki Zatopek es va superar. Va guanyar els 5000, els 10000 i la Marató.
Un altre atlete negre, etíop en aquest cas, ocupa per merits propis un altre seient privilegiat de l'Olimp dels JJOO. Abebe Bikila va creuar l'Arc de Triomf a la Marató de Roma 1960 descalç. Bikila va obrir els JJOO al Tercer món. 4 anys més tard va guanyar la Marató de Tòquio de 1964, convertint-se en el primer atleta a guanyar 2 maratons olímpiques seguides. Anys més tard un accident el va deixar paral·lític.
Mèxic 1968 són els JJOO de la revolució atlètica. D'una banda Bob Beamon salta 8'90 metres al slat de longitud. El rècord va durar 23 anys. D'altra banda Dick Fosbury guanya el salt d'alçada sobrepassant el llistó d'esquena trencant el convencionalisme del salt en tisora. Fosbury va innovar.
Un altre mite de la piscina. Mark Spitz Guanya 7 medalles a Munich 1972. 4 anys mé stard a Montreal es supera: 7 ors. No va ser fins l'arribada de Michael Phelps, amb els 8 ors a Pequin que va ser superat. Els JJOO de Munich van ser, per cert els JJOO de la sang. Un grup terrorista anomenat "Setembre Negre " va assaltar la Vila Olímpica i va matar a 2 persones.
Montreal són els JJOO de Nadia Comaneci, la gimnasta romanesa que va aconseguir per rimer cop un 10 en una prova, les barres asimètriques.
A Los Ángeles 1984 Sebastian Coe va guanyar els 1500m. Coe és ara president del comitè organitzador de Londres 2012. El mite Carl Lewis va néixer també a Los Ángeles. El Fill del vent va igualar els 4 ors de Jesse Owens. Lewis dominaria l'atletisme durant 8 anys i esdevindria un mite.
Un mite que Ben Johnson va destronar a la final dels 100m de Seul 1988. El canadenc però ho va fer sota els efectes del dòping, i va ser desqualificat. Va ser el primer gran escàndol de la història olímpica. El dòping també va planar en la trajectòria d'una de les grans de l'atletisme, tot i que mai es va poder demostrar: Florence Grifith. Flo-Jo, com era coneguda va vèncer en 3 proves (100, 200, 4x100). Va morir ofegada per les drogues
Dels grans noms que va sorgir a Barcelona 92 (en parlarem demà), sobresurt el gimnasta Vitaly Scherbo. El rús va guanyar 6 ors
A la piscina de Sydney 2000 van néixer dos mites: Ian Thorpe (guanyador de tres ors, en només 17 anys)
i Èric Moussambani, guineà, que va nedar sol en les eliminatòries dels 100m per desqualificació dels seus rivals. Va tardar 2 minuts en cobrir la distància
El 2004, els JJOO tornen a Atenes on destaca el marroquí Hicham el Guerrouj, que iguala la gesta de Paavo Nurmi en vèncer els 5000 i els 10000. Michael Phelps comença a destacar en obtenir 8 medalles (6 ors i dos bronzes)
Pequín 2008 són els JJOO de Michael Phelps, que guanya 8 ors (en suma per tant 14 superant a Spitz) i sobretot Usain Bolt que guanya els 100 i els 200m fent el rècord mundial. L'any següent el jamaicà va tornar atrencar el seu registre
Coubertin, Thorpe, Bikila, Zatopek, Spitz..., els herois de l'Olimp, els encarregats de fer que tothom a partir de divendres s'enganxi a la pantalla per veure els JJOO de Londres 2012

dilluns, 23 de juliol del 2012

Festa preolímpica

A una setmana dels JJOO, la F1 i el ciclisme han ocupat el protagonisme de la festa preolímpica. Divendres s'inicien els JJOO de Londres 2012, i l'esport britànic li ha volgut retre el primer homenatge aquest cap de setmana.
A Alemanya, al GP de F1 Fernando ALonso va guanyar una cursa èpica. L'asturià va fer una de les millros actuacions amb el seu Ferrari que cada cop va millor, per endur-se la segona vuictòria consecutiva. Va saber aguantar l'embranzida del McLaren de Jenson Button, i més quan el Ferrari va tenir problemes amb el KERS. Aquí va sortir la perícia dle pilot per sortir victoriós de Hockenheim. La setmana que ve, el circ es trasllada a Hongria.
Per primer cop en els 99 anys d'història del Tour d efrança, va sonar el God save the Queen al podi final. Va ser per homenatjar als dos guanyadors i dominadors absoluts d ela ronda francesa. França ha viscut aquest juliol un bany de britanisme de les mans i els pedals de Bradley Wiggins i Cristopher Froome, els dos corredors britànics de l'equip britànic SKY, que van fer el que van voler. L'incògnita quedarà sempre si en un recorregut m,és d emontanya Froome podia haver superat al seu cap de files. Sigui com sigui Wiggins ha guanyat merescudament el tour, per molt que a molts no els hi caigui bé. Altres noms d'aquest Tour. Mark Cavendish, britànic, que per quart cop guanya l'última etapa de París (mai ningú ho havia fet); Peter Sagan el mallot verd de la regularitat, l'eslovac, ha explotat aquest any i serà l'any que ve un home a tenir en compte en el Tour100; Tejay Van Garderen, l'americà del Radioshack, mallot blanc dels joves, una estrella emergentque donarà molt a parlar; i Thomas Voeckeler, mallot de la muntanya blanc amb punts vermells, que no venia a fer res i ha estat un dels animadors del cotarro.
Entrem a la setmana olímpica. Queden 5 dies per disfrutar de l'espectacle més bèstia de l'esport. ahir va ser l'aperitiu

PostData: Els brutals incendis que assolen l'Empordà han afectat la concentracióa  Perelada de l'Espanyol. Ahir dia de descans, i Pochettino i altres 4 membres de l'staff tècnic van haver de quedar-se a dormir a Barcelona perquè era impossible tornar.

divendres, 20 de juliol del 2012

El pal de la bandera

El moviment olímpic espanyol està trasbalsat a només 7 dies dels JJOO de Londres 2012. I no només em referiexo als uniformes que portaran. Si fóssin per un certàment de flamenc són molt macos, per una competició, a priori, seriosa com els JJOO són l'horterada més bèstia que algú hagi parit. Són estèticament un pecat i el paio que el va dissenyar hauria d'estar penjat del paveter de l'Estadi Olímpic. I no crec, que la marca russa (?) que els va fer els hi hagués regalat res al Comitè Olímpic Espanyol (COE). En aquests temps de crisi dubto qualsevol rampell de generositat. O potser si, veient la roba. Els esportistes participants ja han fotut les seves conyes particulars.
Esportivament parlant però la delegació espanyola també està inquieta. A Rafa Nadal se li han reproduit els problemes crònics de tendinitis i renuncia als JJOO. A part del contratemps esportiu, Nadal era l'abanderat de l'equip olímpic espanyol.
Doncs l'escollit per entortolligar-se  la bandera espanyola i presumir d'hispanitat als JJOO amb la que està caient serà Pau Gasol. Per cert, a la resta dels països, i complint el que diu el COI, l'abanderat és qui té més medalles. A Espanya es fa per índex de popularitat. Spain is different. 
Nadal no serà l'única absència destacada a Londres. Samuel Sánchez que es va trencar un dit i es va lesionar la clavicula, en una etapa del present Tour, ttots i els esforços, tampoc serà a Londres. Samu és l'actual or olímpic en ciclisme en ruta. Per tant 2 dels 3 ors espanyols de pequín 2008 no hi seran. Si que hi serà el lleidatà Saül Craviotto, or en piragüisme per parelles, però aquest cop ho farà sol.
Per si no hi hagués prou merder, el dòping entra en escena per afectar a l'atleta català Àngel mullera. Un diari madrileny va reproduïr unes cartes d el'atleta a un metge, preguntant-li si hi havia alguna substància dopant que no es pogués detectar. Per dubtes o per netejar la imatge del COE, Mullera ha estat exclòs de l'equip olímpic espanyol.
Veurem si des d'ara i fins divendres no hi ha més merder i la cosa es tranquil·litza. Senyal que per l'única cosa que s'haurà d'avergonyir la delegació espanyola és pel seu uniforme

dimecres, 18 de juliol del 2012

Fenòmens paranormals

Hi ha coses que per molt que m'ho expliquin no les entendré mai. Fets paranormals, i incomprensibles han fet d'un plàcid i tranquil dia de juliol que no hauria de passar res en un Expedient X
A la casa blanca, tornen els "Pelotazos" immobiliaris. En una època de crisi provocada especialment per la bombolla immoiliària, va el Madrid i invertirà una calerada en la remodelació del Santiago Bernabeu, a part de construïr un hotel i un centre comercial a tocar del feu madridista. Efectivament com diuen al Crackovia, "eso no es dinero para Florentino". La galàxia blanca torna a despilfarrar, com sempre.
Mentrestant a l'Espanyol, hem vist una nova mostra de pressió d'un jugador cap al seu club per fotre el camp. En comptes d'anar amb pedres, aquest cop però el jugador ha anat amb bazookes per tirar a terra el club. Álvaro Vázquez denuncia l'Espanyol per impagament de primes. No passarà res, perquè la quantitat que reclama és assumible pels blanquiblaus, però l'actitud d'Álvarito, per més bo que sigui i hagi salvat el cul del perico en més d'una ocasió, no li dóna cap dret a fotre un atac furibund com aquets, i més quan els jugadors havien acordat el retràs del pagament d'aquestes primes. No ho sé però si volia marxar de l'Espanyol, crec que hi ha formes més elegants que aquesta. Álvaro s'ha tancat les portes a l'Espanyol per sempre. Un altre que també marxa és Kalu Uche. Uche que tot i arribar al mercat d'hivern es va convertir en el màxim golejador perico marxa a Turquia.
L'últim Expedient X del dia, arriba de França. No és expedient X perquè no sigui habitual, sino perquè no entenc perquè passa. Amics i amigues torna un vell conegut al ciclisme: el dopatge. I aquest cop el protagonista és un dels peixos grossos del pilot. Frank Schleck deixa el Tour perquè va donar positiu per un diurètic després de l'etapa de dissabte passat. La pregunta que em torno fer és: es pot guanyar una etapa o una prova de tres setmanes tant exigent com el Tour de forma neta o es necessita d'ajut "extra"? I perquè ho fan? Esportivament parlant avui hem vist una extraordinària etapa reina dels Pirineus (amb ascensions al Tourmlaet o a l'Aubisque) en què ha guanyat Thomas Voeckler (ja veurem si net) i en què Cadel Evans ha dit adeu al podi del Tour en deixar-se 4 minuts més i està a 8 del líder Bradley Wiggisn. Demà l'última oportunitata per desbancar el líder sòlid de l'Sky. Preguntes sense resposta que traslladaré al Professor De debò de la Competència. L'esport és, molts cop tot un expedient X

PostData: Moviments i terratrèmols al món del bàsquet. Fran Vázquez marxa a Màlaga, a canvi de la jove perla de l'Unicaja Álex Abrines, que aterra al Palau. Valladolid és exclòs de l'ACB i Aïto Garcia Reneses agafa la banuqeta del Cajasol de Joan Plaza que marxa a entrenar el Zalguiris Kaunas

dimarts, 17 de juliol del 2012

El camí del Tito

Carta oberta a Tito Vilanova

Estimat Tito

Ara si, el Barça és teu. No és el Barça de Pep, ni dels 14 títols. És el teu. El teu i el de tots els culers. Però primordialment el teu. El de le steves decisions, els dels teus pensaments i el de les teves jugades. Des d'avui, quan has fet el primer entrenament del nou curs, el Barça és el teu, el dels teus encerts i també el dels teus errors. Has emprès el teu particular camí, un camí que esperem sigui llarg i ple d'aventures (bon senyal). Guardiola és història, beneïda i agraïda història. Una història que també és teva, en tant segon entrenador vas ser. Però, a partir d'avui la història dle Barça porta inherentment enganxat el teu nom: el dle Tito, l'home del dit a l'ull, si, però també l'estratega d'aquets Barça triomfant del que tots ens enorgullim. Ara però volaràs sol. Sol, però sempre amb l'ombra allargada de Pep Guardiola. De la mateixa manera que Bobby Robson va veure sempre planar l'ombra del voltor Johan Cruyff.
No vols comparacions, però, ho sento en tindràs, i de constants. El soci i seguidor barcelonista, principal protagonista de l'auca, i a qui hauràs de respondre a partir d'ara, no t'ho posarà fàcil. No tinguis dubtes que sentiràs molts cops la frase "Quan hi havia el Pep..." Ara però el Pep no hi és. Volaràs sol. Avui has tingut la teva primera roda de prensa. I efectivament no ets Guardiola. A un entrenador del Barça no se li demana ser el Profeta i Guia del poble. Guardiola, amb el seu estil de dandi, elegant, va agafar el megàfon com a estandart del barcelonisme quan la cosa pintava fatal, i ha seguit fins l'últim dia. No espero de tu, grans discursos eloqüents i encigalades al poble. No ets així, i ni tant sols et demano això. Guardiola t'ha guanyat en el do de la paraula de carrer. Ara veurem, que és el que m'interessa, si li pots guanyar la batalla a la gespa. No tinc dubtes que ho faràs molt bé. Perquè el pep sense tu, poca cosa hauria fet, i a l'inversa. Saps prou bé que vas ser, i est peça clau per entendre l'actual Barça. L'estratega, l'home de les faltes, l'home de l'estratègia. Aquest ets tu. Perquè el Pep es va rodejar dels millros. I tu n'ets un.
I ara que et sents fort, capaç i sa, afrontaràs el nou repte rodejat dels millros, perquè la majoria que estava amb el Pep segueix amb tu. I no et preocupis pels discursos encigaladors. El Zubizarreta els farà per a tu. L'Andoni, el director tècnic tindrà molt més protagonisme que fins ara, i arribarà on tu coixeges, que és davant dels micros.
No és una crítica, Tito, només é suna de le stantes comparacions que et faran amb el Pep: l'oratòria.
Ara voles sol, fas el teu camí, el camí que `portarà el teu Barça. I des de l'ombra, discretament, com ets tu ja has près les primeres decisions. Jordi Alba és fitxatge teu; l'adeu de Keita és teu. I tot el què passi a partir d'ara serà responsabilitat teva. Si guanyes, la teva carrera serà llarga, si perds, serà curta. Perquè ho saps massa bé, Can Barça és un exàmen diari on, quan interessa, s'oblida el passat ràpid. Però si has agafat aquest repte és perquè n'estaves concient. El 24 de juliol a Hamburg comença a rodar la pilota del teu Barça
Et desitjo el millor, i sé que faràs el millor pel Barça.

Cordialment

Un "Titista" a mort

PostData: Nova incorporació al bàsquet blaugrana. Es tracta de l'aborígen australià, Nathan Jawai de l'Unics Kazan rus. Els bons aficionats al bàsquet el recordareu com aquell armari que gairebé dóna un disgust a l'equip de Xavi Pascual en els quarts de final d'aquest Eurolliga, ja que per poc no deixa, ell solet, els blaugranes fora de la F4. És la tercera incorporació juntament amb el madridista Ante Tomic i el verdinegre Marco Todorovic. I un que ve i un que marxarà: Fran Vázquez pot fore el camp a Màlaga en qüestió d'hores. I un que havia de marxar i sembla que es queda: Lazslo Nagy el capità de l'hambol blaugrana que havia de tornar al seu país, per jugar al Veszprem hungarès, sembla que es quedarà a Can Barça. El què demana el Barça per ell és massa pel conjunt hongarès

dilluns, 16 de juliol del 2012

A dues rodes

Aquest cap de setmana l'esport ha anat sobre dues rodes. I és que les motos i les bicis han protagonitzat aquests dos dies.
A Mugello, hem vist el millor GP de motociclisme de la temporada sens dubte. Almenys en dues categories Moto3 i Moto 2. Els aficionats moteros han vibrat com mai. A MotoGP, però poca història. Triomf insultant de Jorge Lorenzo, sobre Dani Pedrosa. A més Stoner només va poder ser vuitè i sembla que el títol es decidirà entre els dos pilots catalans. A Moto2 Pol Espargaró va fer una cursa titànica en què es va sobreposar als dolors al peu dret fruit d'una caiguda als entrenaments. El petit dels Espargaró tot i dominar bona part de la carrera i gaudir d'un còmode aventatge va acabar segon, ja que tenia problemes de vibració a la moto. Triomf de l'italià Andrea Ianone i Marc Márquez cinquè, que també va tenir problemes a la seva Suter. I a Moto3 nova cursa que acaba amb Photo Phinish i nou triomf de Maverick Viñales, que va superar per 20 centèssimes a l'italià Romano Fenati. El català va fer el què va voler. Va seleccionar la cursa, i es va endur ab ell a Fenati i a Sandro Cortese. A l'última volta Fenati el supera. Ràpidament Mav es torna a posar per davant. I a la línia de meta, l'aspiració de la moto del pilot de Roses el va dur al triomf. La notícia més enllà de l'esportiu és l'acomiadament de l'equip Aspar de Toni Elias. Elias marxa descontent pel seu rendiment i pels problemes a la moto. El rellevarà un altre català, el Jordi Torres.
I de Mugello als Pirineus francesos on ha arribat el Tour. Dissabte triomf a l'esprint d'André Greypel sobre la gran sensació de la ronda francesa, l'eslovac i mallot verd, Peter Sagan. I diumenge va arribar el primer triomf espanyol. Va ser per Luís León Sánchez, del Rabobank i germà dle madridista Pedro León. Una victòria que ve emmascarada per un incident que podria haver acabat fatal. En ple descens de l'últim port del dia, algú o alguns van posar xinxetes al traçat, cosa que va fer que fins a 30 corredors punxessin les rodes, entre ells Cadel evans que va punxar 3 cops. El pilot amb el líderBradley Wiggins el capdavant es va esperar que tots arregléssin les bicis per continuar. En fí d'idiotes també hi ha per França es veu.

PostData: Ja ha començat l'era Tito a Can Barça, el dia que Roger Federer passa a la història i supera a Pete Sampras com a tennista que ha estat més setmanes líder de la classificació ATP: 287

divendres, 13 de juliol del 2012

Bombes d'estiu

L'estiu. Sol, platja, relax, paelles, i vermuts a la terrassa. Ja ho sabeu, cerveses, patates, olives i un nou clàssic, les bombes.
Al món de l'esport, aquesta setmana hi ha hagut unes quantes bombes de consideració. A Can barça, Mariano Rajoy ha dinamitat el fitxatge de Javi Martínez. El pacte fiscal, en què els residents paguen molt menys que a Catalunya més la pujada de l'IVA fa que el fitxatge del jugador de l'Athlètic de Bilbao sigui una quimera. Ha estat la setmana que la lliga ha donat a coèixer el calendari i on el conjunt de Tito Vilanova, començarà a casa amb la R. Societat. El clàssic amb el madrid arriba d'hora, a la jornada 7, el 7 d'octubre, i el derbi català arribarà el dia de Reis. Abans però Barça i Espanyol es trobaran a la Supercopa Catalana, l'últim recurs de la Federació Catalana per ressucitar un mort, que fa temps que ningú el vetlla. Dimarts es va presentar i es jugarà el 31 de juliol a Montjuïc després de la final de la Copa Catalunya entre Nàstic i Manlleu.
I parlant dels pericos, una bomba de rellotgeria. Wajaso Mubarak, el nou centrecampista perico. El ghanès amb passaport danès, és més conegut per la seva afició a trencar cames que pel futbol. Wakaso, té l'honor, quan jugava amb l'Elx de ser el jugador més expulsat de la temporada. A més es va barallar amb un company a cops de puny. Wakaso, va estar tres anys a Elx on va marcar només un gol. Wakaso ve del Vilarreal, descendit a Segona. És el tercer fitxatge de l'Espanyol després de Colotto i Sergio Tejera. A més Jordi Amat se'n va cedit al Rayo Vallecano
La gran bomba però ve del futbol internacional. Concretament del París Saint Germain, que a base de petrodòlars es vol convertir en una referència mundial com el Manchester City o el Chelsea. Per 62 M€, el propietari de l'equip, l'hereu del tron de Qatar, un paio que com veieu va curt de calers, ha fitxat a Thiago Silva i Zlatan Ibrahimovic del Milan. A raó del què ha dit Berlusconi, els diners de la venda els hi vindran molt bé als rossoneri, però pel que sembla no per fitxar. Sembla que el cementiri d'elefants del Milan, no només és per l'edat dels jugadors. Sense el poder de ser el president del govern italià, Berlusconi té molts problemes. Un incís. El Barça va pagar 40 kilos + Eto'o regalat per Ibra, i ara el PSG paga 62 kilos per Zlatan i Thiago Silva. Són contextos diferents d'acord, però sembla que un cop més a Can Barça van fer el paperina
Canviem de pilota, perquè també cauen bombes al bàsquet: la renovació d'Erazem Lorbek pel Barça regal, la possible marxa a Màlaga de Fran Vázquez, Víctor Claver se'n va a Portland deixant ara si el València i Pablo Prigioni marxa, amb 35 anys, de vitòria, per anar als Knicks de Nova York. A més el Barça fitxa al jove verdinegre Marco Todorovic, i el Lucentum d'Alacant ven la plaça ACB a l'Iberostar Canàries de la LEB.
Grans notícies i bombes molt positives al món del motor. Isidre Esteve, el pilot català de raids, que fa 5 anys va quedar paraplègic mentre disputava una cursa a Almeria, tornarà a disputar una cursa. Serà la Baja Aragón i ho farà amb un cotxe adaptat, evidentment, i amb un oixí especial per evitar agreujar la lesió medular que pateix. L'altre gran notícia ens arriba des de Mugello, a Itàlia, on en el context del GP de motos s'ha anunciat que el cerverí i rei de Moto2, Marc Márquez serà el company de Dani Pedrosa a l'equip Honda de MotoGP el 2013. Márquez substituïrà a Casey stoner, que com sabeu, es retira aquest any.
I acabem amb una bomba clàssica, pudent i fastigosa: el dopatge i el ciclime. Mentre als Estats Units continua, i amb més força que ami, la croada contra Lance Armstrong, per veure si és que s'havia dopat en algun dels 7 Tours de França que va guanyar; dimarts al descans de la ronda francesa, la polícia va detenir al ciclista francès del Cofidis, Remy di Gregorio, per possessió de substàncies dopants. Un clàssic
Bombes fresques de l'estiu, perquè qui diu que a l'estiu no passa res?

dilluns, 9 de juliol del 2012

Olor de pneumàtic

Aquest cap de setmana ha fet olor a benzina i de pneumàtic.
A Silverstone, al GP de F1 d'Anglaterra Mark Webber li va treure la victòria a Fernando Alonso. O més ben dit el rendiment de l'últim joc de pneumàtics del Ferrari d'Alonso, cada cop millor, va beneficiar a l'australià de RedBull que el va passar a 4 voltes del final. El podi el va completar Sebastian Vettel. la imatge però va ser la de Kamui Kobayashi que va estar a punt de fer un strke amb els seus mecànics quan va estar a res d'aixafar-los
I d'Anglaterra a Alemanya on les motos van compartir protagonisme i horaris amb la F1. A Moto 2 nova exhibició de Marc Márquez, amb remuntada de Pol Espargaró, del 22è a la 4art posició. A Moto Gp triomf de Dani Pedrosa al seu circuït talismà on ha guanyat 6 cops. I a Moto 3, triomf del local Sandro Cortese que va espatllar el triplet català. Una cursa que va començar amb retard després d'una pluja torrencial abans del començament. Maverick Viñales va completar un cap de setmaba nefast acabant fora dels punts
Més olor de pneumàtics. Al Tour d eFrança, els guinyol gals semblen que es vengen de l'armada espanyola. En una setmana les carreteres del tour s'han carregat gairebé tot l'equip olímpic espanyol de ciclisme en ruta. Dissabte escabatxina general on una caiguda múltiple va deixar a terra a 14 corredors. Els més mal parats, Frank Schleck i Alejandro Valverdem, que torna a la ronda gala després d etres anys de sanció per dòping. Valverde no té sort i les declaracions del ciclista a la COPE dient que allò era una merda són prou eloqüents. I ahir la mala sort es va acarnissar amb el campió olímpic, Samuel Sánchez, que en una caiguda, on també hi era Valverde es va fracturar un dit de la mà i es pot perdre la cita olímpica. En quant a la general, cal destacar l'exhibició com a equip de l'Sky que dissabte va portar a Christ Froome a guanyar al Planche de les Belles Filles, amb el líder de l'equip Bradley Wiggins segon. Ahir victòria del més jove del Tour el francès Thibaut Pinot. Liderat per tant per Wiggins que fa molta olor a groc a París
Roger Federer i Wimbledon s'escapen d el'olor de pneumàtics. Després de 2 anys d'absència en el número 1 de l'ATP, el millor tennista de la història va recuperar el tron. Va guanyar en una immensa final a Andy Murray que després de somiar amb un possible triomf, després de guanyar el primer set, va veure com la màquina suïssa es va posar a tota marxa. Triomf de Federer i de nou número 1. Serà el tennista que estarà més temps en el primer lloc de l'ATP, superant Pete Sampras
Cap de setmana sobre rodes i amb olor de benzina i també amb olor de casament, el d'Andrés Iniesta que ha ocupat les pàgines dels diaris esportius i de l'HOLA a parts iguals. No se sap si a la boda hi va acudir Seydou Keita o ja ha fet les maletes destinació a la Xina. per 14 M € lliures d'impostos el malià, amb accent lleidatà (Keite) marxa. Sort

divendres, 6 de juliol del 2012

Increïble però cert

Aquesta setmana el món de l'esport ens ha demostrat que passen coses increïbles i que mots cops són certes
El futbol, aquell esport anclat en el passat, reaci sempre a les evolucions del món, ha permès que entri la tecnologia en el seu món del s. XIX. La FIFA ha acordat que pel mundialet de 2013 s'implanti algun tipús de tecnologia per evitar els gols fantasma. Es proposen o un xip dins la pilota que indicaria a l'àrbitre si és gol o no, o l'ull de falcó típic del tennis. El que no es permetrà de cap manera és fer com a l'esport americà que paren el partit 10 minuts per revisar una jugada i que la gent vagi a fartar-se de hot dogs mentrestant. Increïble però cert, també és que Joseph Blatter l'ancià president de l'organisme ho ha acceptat en contraposició al jove Michel Platini, president de la UEFA que s'ha mostrat en contra.
Increïble però cert, que la crisi mati les aspiracions d'aquells equips que per mèrits esportius han assolit un gran premi, o senzillament, la crisi faci que molts d'equips desapareguin. Casos com en le futbol de Segona B, o equips de la LEB com el Tarragona, o el Sant Josep de girona que han de renunciar a jugar a la LEB. O el Lleida que es refunda per mantenir l'equip a las egona divisió del bàsquet. D'això se naprofiten els grans, amb gran infraestructura al darrere, com el Regal Barça B que agafaria una plaça a la LEB Or sense haver-ho aconseguit per mèrits esportius. I així com milers de casos arreu, com el Mrtorell de futbol sala que la crisi ha evitat que pugés a Primera divisió quan per mèrits esportius ho havia aconseguit; o el GEIEG d'hoquei patins que ha de renunciar a la seva plaça a l'OK Lliga que havia aconseguit a la pista per idèntic motius.
Increïble però cert, és també el grup D de l'Eurolliga d'aquest any. Avui a Barcelona s'ha celebrat el sorteig i  Déu n'hi dó els equipets en què haurà de jugar el Barça: CSKA de Moscou, Partizan de Belgrad, Lietuvos Rytas, Besiktas d'Istambul i Brose Basquet alemany. S'esperen grans partits al Palau abans de la F4 de Londres. Un Regal Barça que ha fitxat al madridista Ante Tomic. El Madrid però volia que no anés a l'etern rival fent-lo firmar una clàusula antibarça a canvi d'uan picossada, vaja el que diria Jorge Valdano la clausula del cagazo. Més sortejos que afecten el Barça. El d'hambol queda enquadrat al grup C de la Copa d'Europa amb el Croatia  Zagreb el, Kadetten suís el Fuchse Berlín, el Pick Szeged hungarès  i el guanyador de l'eliminatòria prèvia Besiktas turc -Dinamo Minsk bielorrus. Per tant torna Iker Romero al Palau defensant la samarreta alemaya.
Tant increïble, com cert ha estat el terrible accident sofert per la pilot de proves de l'equip Marussia de F1, Maria de Villota. Tot el món del motor està commocionat. L'espanyola es va enclastar contra un camió en unes proves en un aeròdrom de Londres. De Villota està molt greu a l'hospital i ha perdut un ull. A Silverstone on hi ha GP de F1 aquest cap de setmana segur que es veuran mostres de suport a la pilot
I en atletisme, increïble però cert. Òscar Pistorius l'atleta sudafricà amputat de les dues cames i que córre amb dues pròtesis de fibra de carboni serà el primer atleta "paralímpic" que correrà als JJOO de Londres. ho farà als 800m
I per acabar parlem d'un personatge diguem peculiar. Només podia ser un personatge com Marcelo Bielsa que donés una roda de premsa d'1 hora i mitja per explicar el cabreig per les males obres a la Ciutat Esportiva de l'Athlètic de Bilbao. I només podia ser ell que anés a la polícia per autodenunciar-se per haver pegat al cap d'obres. Sóc molt fan d'aquest tio
I és que l'esport té coses tant increïbles com certes

dimecres, 4 de juliol del 2012

De trompetes i embuts

Carta oberta a Jordi Alba

Neonat culé

Aquest diumenge La Vanguardia huaria de regalar un cop més el pack "Tarat Barça" format com ja saps per un embut, una trompeta i una camisa de força. Un cop més el futbol ha demostrat que és de bojos i de tarats.
T'ho haurien de regalar a tu i a nosaltres, als culers. Explicam'-ho bé Jordi, perquè no ho entenc. Has jugat un futimer de partits amb el València, has jugat una Eurocopa, i ara que podries descansar prefereixes anar als JJOO de Londres. Tindràs noés 8 dies de descans, i t'incorporaràs a la disciplina de Tito Vilanova, sense haver fet ni un sol entrenament. Perquè segurament després de Londres, aniràs a l'imprescindible bolo d epuerto Rico a 3 dies d ecomençar la Lliga.
Un cop més trompeta, embut i Villar col·lant-nos un altre gol, aquest cop amagant-lo dient que encara ets jugador del València. No cola, perquè demà ja seràs culé i el marron se'l menjara el Barça. Tot l'excel·lent que havia estat el Barça fitxant-te per 14 kilos, una ganga si mirem els preus dels laterals i com t'has sortit a l'Eurocopa, ho ha engegat a la merda, deixant que vagis als JJOO.
Segurament seran molt importants per tu, però recorda que de moment qui et paga i et pagarà són els clubs, i en aquest cas el Barça. Déu no ho vulgui, però si tornes lesionat o amb baixa forma als primers compassos de la temporada culé, sàpigues que les hòsties et vindran de totes bandes per negligent.
Fes el què vulguis, però que sàpigues que a molts ja ens has emprenyat: tu, el seleccioandor Luís Milla per convocar-te, i Villar, perquè més inepte no es pot arribar a ser i estar apoltronat durant 24 anys (que seran 28) a la poltrona del furbol espanyol
Ja ho saps, aquest diumenge amb La Vanguardia (ja veurem si amb pàgines salmó o no), l'embut i la trompeta. Això és de bojos

Cordialment

Un que té carnet VIP al frenopàtic

PostData: Tres notis de bàsquet. 1. Rudy Fernández fitxa pel Madrid després del seu pas per l'NBA on el més destacat ha estat fregar el vestuari de Portland després dels partits. Rudy, digueu el què digueu ha passat sense pena ni glòria per l'NBA, igual que Navarro. Fotrà mal veure el Rudy de blanc. Per cert qui ha pagat el fitxatge? Bankia? Luis de Windows? (perdó de Guindós). D'on cony treu la pasta Florentino?
2. Jordi Villacampa té els dies comptats a la Penya. Tant bon punt el Joventut deixi d'estar en concurs de creditors i s'estabilitzi el tema, Villacampa marxarà i deixarà el seu lloc segurament a Marcel Riera, president de BASPenya, el grup màxim d'accionariat verdinegre. 3. La plaça d'Alacant perilla a l'ACB, que podria vendre la plaça al Canàries de LEB. Qui no estarà a LEB serà el Tarragona que renunncia i buscarà lloc a EBA

dilluns, 2 de juliol del 2012

Esportclub: Els colors de Juliol

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Vermell campió

Hem tingut que esperar fins a la final per veure un partit decent de l'Eurocopa. L'Espanya-Itàlia sense ser una meravella va ser un espectacle entretingut, en què la Roja va imposar la seva llei durant 80 minuts. Després de 10 mnuts de tamteig, David Silva després d'una assistència de Cesc va obrir la llauna. Jordi Alba va celebrar el seu fitxatge amb el Barça amb el segon gol. Itàlia va voler reaccionar i va inquietar Casillas. A la segona part es va lesionar Thiago Motta, i els azzurri van haver d'acabar el partit amb 10 perquè no tenien més canvis. Va ser el moment en què els de Vicente Del Bosque van jugar a plaer i van fer el què van voler. Torres i Mata van sentenciar una final amb resultat massa abultat. 4-0. Iniesta MVP. Espanya fa història, tercer títol consecutiu. Merescut títol d'un país necessitat d'alegries. L'opi del poble ha estès la catifa i la merda s'ha amagat. Espanya segueix sent el país amb més atur dle continent però és el millor equip de futbol

Vermell d'ira mallorquina

El GP d'Holanda de motos ve marcat per l'accident de Jorge Lorenzo i Álvaro Bautista. Bautista en el seu intent de superar a tothom va entrar passat a una curva i es va emportar per davant al mallorquí. Lorenzo es va encendre davant els micròfons, amb raó i el va titllar de boig perillós i infantil.
A Moto2 triomf de Marc Márquez, que es va aprofitar de la caiguda de Pol Esparharó ia Moto 3 nova exhibició de Maverick Viñales

Groc suís

Fabian Cancellara és el líder del Tour 2012 després de les 2 primeres etapes a territori belga. Victòria del suís del Radioshack al pròleg de Lieja, i ahir va quedar segon darrere de l'eslovac Peter Sagan del Liquigas després de superar-lo a un sprint trencacames al coll de Seraign. L'helvètic manté el mallot groc. Avui tercera etapa ja a França