Però centrem-nos avui amb Puyol. La setmana que el Barça jugarà amb el Valladolid, el Gran Capità del s.XXI diu que marxarà, 14 anys després de debutar contra el conjunt castellà un 2 d'octubre de 1999.
Puyol ha aguantat a Van Gaal, en 2 etapes, a Serra Ferrer, a Rexach, a Antic, a Rijkaard, a Guardiola, a Tito i al Tata. Ha aguantat a Gaspart, Reina, Trayter, Laporta, Rosell i Bartumeu. Ha aguantat a Rivaldo, Ronaldinho, Messi o Neymar. Ha viscut l'època més feliç del club on ha alçat tres Champions, 6 lligues, 2 Copes del Rei o dos Mundials de Clubs, i la més trista i decadent. És bicampió europeu amb la Roja i campió mundial amb la selecció.
593 partits després Tarzan Puyol, L'Home de la Màscara, aquella que es va posar un dia Jordi Basté, en una de les imatges mítiques del Gol a Gol, aquell que literalment es va trencar la cara 4 vegades, marxa. I ho fa amb honestedat.
Ell vol, però no pot. I com que no pot arribar a l'exigència que ell mateix s'ha imposat, plega. Ja veurem si del futbol (em temo que si).
El somni d'arribar als 40 anys jugant al Barça s'esfuma. Però en queden uns quants més: arribar als 600 partits (en dur 593) i aixecar si pot ser un últim triplet (complicat) o almenys un títol i si pot ser la Copa davant del R. Madrid, petonejar per últim cop la senyera del braçalet de capità i demostrar que és més català que la crema catalana.
Gràcies Puyol, per aquests 14 anys d'honestedat, compromís i molts collons. Perquè tu ets això i sobretot molts pebrots. Pebrots i cor. Ets un exemple per a molts i et desitjo el millor.
Ens queden 3 mesos per gaudir del millor Puyol. I no tingueu dubte que fins al juny sentirem a parlar de Puyol.
Si Joan Segarra és històricament el Gran Capità del Barça de les 5 Copes, Carles Puyol és el Gran Capità del Barça del s.XXI. Gràcies i sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada