divendres, 10 de setembre del 2010

Bon cop d'stick

Demà Catalunya celebra la seva Diada Nacional. Una Diada farcida d'activitat esportiva: Barça- Hèrcules (A les 18:00, des d'una hora abans a Rac1), les semifinals del Mundial de bàsquet (Sèrbia-Turquia EUA- Lituània), les semis de la Copa Badalona (Círcl femení - Minguella a les 16:00 a la Plana) o el GP d'Itàlia de F1.
Que existeix un fet diferencial català es demostra en què sóm l'únic país que commemora una derrota el seu dia nacional. LA Diada és una festa en què els catalans plorem pel que no tenim, ens incomformem i exigim més del que tenim.
En matèria esportiva és hora de deixar de plorar per l'espoli que des de la política pateix l'esport català (exemple: la vergonyosa assamblea de la Federació Internacional de Patinatge, la FIRS, a Fresno, Califòrnia el novembrede 2004, que revoca la decisió presa el març a Miami d'incloure Catalunya com a membre de ple dret només pel fet de no tenir un passaport català).
És l'hora de ser més inconformistes i exigir més del que hem aconseguit. Actualment Catalunya està reconeguda en 20 federacions esportives. Exemples com el korfbol (grans records de les clssses d'educació física a l'institut amb aquesta espècie de bàsquet), les curses de muntanya, el futvolei, el futbol sala, el biketrial o el futbol australià (barreja de rugby i futbol) serveixen d'estímul a altres esports i a les institucions competents (Secretària General de l'Esport, Plataforma Proseleccions Catalanes) a lluitar per la independència esportiva. No sempre és fàcil. Des de Madrid s'intenta boicotejar aquestes iniciatives amb arguments tan esportius com "Catalunya es España" o "la parte no puede jugar con el todo".
Catalunya és un referent mundial de l'esport. Molts dels esports que es practiquen a l'Estat Espanyol van entrar per Catalunya. No s'entenen els èxits de la "roja" futbolística o del bàsquet sense la particpació catalana (Pau Gasol, català, és el jugador franquícia dels Lakers i 7 catalans són campions del món de futbol)
L'hoquei (patins i herba) o el waterpolo estatal són genuïnament catalans on les lligues estan formades majoritàriament per conjunts del nostre país. Catalunya també té molt a dir en la difusió i èxit del motociclisme amb campions a totes les categories. Aquests són alguns dels exemples que fan de Catalunya una potència esportiva a nivell mundial.
Ens hem de sentir orgullosos de la bona salut que té l'esport català. I hem de reïvindicar perquè Ctaalunya sigui admesa en més federacions esportives, per tal de fer més atractiu l'esport en qüestió. No ens val ser reconegut per només una part del món (Després de l'escàndol de Fresno el patinatge català va ser inclòs dins la Federació Sudamericana; d'aquí la disputa de la Copa Amèrica d'Hoquei a Vic aquest any). Els catalans som incomformistes de mena.
I perquè no sommiar en què Catalunya formi part del COI i pugui disputar uns Jocs Olímpics? Si es vol es pot fer. No és cap qüestió política, és només espor, una cosa molt banal. Madrid, però agafa la reïvindicació esportiva del poble català, com una manifestació de caire separatista. Només és esport.
Bona Diada esportiva i Visca Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada