dimarts, 3 de juny del 2014

Eternitat definida

Heu fet una gran temporada. Heu treballat com pocs. I d'aquí el premi de la F4. Sou eterns. Però fins i tot l'eternitat es pot definir. L'últim regal de la temporada, us el fem nosaltres per a vosaltres.

Marc Ortuño: Constant. Treballador en silenci, com una formigueta, fa la seva feina, sempre bé i sense fer-se notar. Se li recordarà alguna exhibició com les de la pista del Sant Josep o la de L'Hospitalet. Sempre en silenci, sense fer soroll. Sent constant. Com és ell.

Daniel Muñoz: Continuïsta. El Daniel porta l'ADN dels Muñoz, dels bases i dels 5 ben arrapats. Com son germà Ferran és intel·ligent, exerceix de líder, és una mica cabra boja a la pista, però és un crac. Capaç de tirar del carro en els moments decisius o sent descarat i jugar-se el tir de la victòria en una segona pròrroga. Encara et queda camí per córrer i lliçons per donar

Martí Garcia: Imprescindible. Qualsevol equip necessita un Martí. I el Círcol té la immensa sort de tenir el mestre entre nosaltres. Un desl especialistes des del 6'25 no l'ha acompanyat massa la sort amb les lesions, que l'han mermat de minuts a pista. Però sempre ha animat, ha donat cohesió al grup i bon rotllo. Indispensable i imprescindible. Si estem on estem és també gràcies a ell.

David Blasco: Amo. Sota la pintura i a la banqueta. Aquets malgirbat personatge sempre va un pas per endavant i el trobareu a la pista anotant i fer-se gran davant de pivots superiors en altura i a la banqueta donant consell als tècnics. Un dels líders de l'equip

Adrià Lozano: Combatiu: És l'exemple més evident que la lluita i l'esforç té premi. Sent sempre el primer relleu a la banqueta, aporta la lluita que deixen els altres a pista per aportar continuïtat al joc. Intel·ligent, sap col·locar-se en el moment adequat per buscar el llançament (preferiblement de 3) o per assistir o triangular cap al joc interior

Joan Ramiro: Vistós. Amb lentilles o sense, en Joan sempre se'l veu. Se'l veu córrer, treballar, animar i de tant en tant anotar. Pocs minuts, però sempre ben aprofitats. Algú que sempre hi és quan se'l necessita

Hèctor Olives: Caparrut. Té la línia de 3 marcada a foc. El seu partit comença quan anota el triple del Sant Greal. Un dels directors de joc de l'equip necessita un estímul a 6'25 per carburar. Però quan ho fa veu com ningú el joc. Un base clàssic, caparrut i amb ànima de líder.

Guillem Forns: Caràcter. En Guillem no és un adjectiu. És un cognom. És el caràcter de l'equip. Un caràcter que dota a l'equip una energia extra capaç de capgirar la situació quan es torça. D'ell serà recordat l'extraordinària segona part a casa de l'AECAM que ens va donar l'accés a la F4. El caràcter Forns, el caràcter Círcol en la seva màxima expressió

Ramon Gotzens: Evolutiu. De Gran a Capità. I de Capità a Líder. Tres qualitats indiscutibles en el benjamí dels Gotzens. Indissociables i indivisibles. Si el Ramon és Capità, és perquè té quelcom que només tenen els grans del bàsquet i perquè té un Gran equip al darrere. Si és líder és perquè sempre hi és, i es fa notar i arrossega en les grans cites. A la retina de molts quedarà guardat el primer quart de la F4 amb el Manresa. Gran-Capità-Líder. Tres en 1. L'evolució d'algú amb un gran futur

Roger Rubio: Intel·ligent. Un altre dels directors de l'equip, representa tant la intel·ligència que ha de tenir un base per coordinar les ordres de la banqueta i la temeritat d'algú que és capaç de veure forats on no n'hi ha per passar la pilota. Intel·ligent, temerari i valent. No li importa ni rapar-se el cabell ni sagnar pels descosits perquè el seu equip triomfi

Roger Marcos: Frescor. Doblant amb el Cadet 1, en Roger dóna ànima i frescpr a l'equip. I sobretot alegria. L'alegria d'aquell que viu el bàsquet amb passió i que es nota que li agrada a molt. A pista, mai desentona i és necessari per aportar continuïtat als bases de l'equip.

Izan Rubiño: Descarat: Ha anat de menys a més. Integrant-se rapidament a aquest equip i a una nova foma per ell d'entendre el bàsquet ha tret en tot moment el caràcter descarat i agressiu per tal de fer-se respectar i que el Círcol es fes respectar allà on anés.

Ricard Santiago: Mestratge. Ho ha tornat a fer. Si s'ho proposa i la gent acompanya, ell ho aconsegueix. Aportant el seus coneixemenst, jugant amb la psicologia dels nois i del rival, ha aconseguit grans fites com el 2/2 amb Maristes, aportar força i caràcter a l'equip i conduïr-lo a una històrica Final Four. Només ell sap el futur que els espea als seus 12 púpils a Júnior.

Sergi Bernat: Avançat: En Sergi marxa a llaurar-se un futur millor, deixant-nos ben clar que és un gran tècnic i que s'ha complimentat perfectament en les idees que ha volgut implementar en Ricard. I hem vist que en solitari amb un gran equip se'n surt molt bé. Penya i Hospi a domicili han sofert el Sergi Bernat.Un alumne avançat de l'Estil Santiago que se'l trobarà a faltar.

Marcel Pellejero (el de la corbata i servidora de vostès que escriu això): Testimonial

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada