divendres, 27 de juny del 2014

El polonès defenestrat i el blanc trencat

Després de 10 mesos de bàsquet, d'un calendari excessivament carregat de partis (dijous/divendres Europa i cap de setmana Lliga), ahir es va acabar la temporada basquetbolística al Palau Blaugrana. I això significa que el Barça va guanyar l'ACB al quart partit. Els blaugranes van trencar l'hegemonia estatal blanca. Supercopa blanca, guanyant als blaugranes, Copa del Rei blanca, superant els blaugranes, semis F4 Eurolliga blanca amb ridicul blaugrana. La Lliga però va ser blaugrana a casa, al quart partit.
Va ser un partit molt dur fisicament, tant perquè els dos equips ja no podien dir ni fava, i perquè el Madrid va sortir molt dur per forçar el cinquè partit. Tot i així, el Barça va dominar en tot moment al marcador, gràcies a Navarro, Tomic i al ritme de Marcelinho Huertas a la direcció de joc. I va tenir moments de trencament.
Però ni amb un Rudy Fernàndez ranquejant del turmell, ni amb un Felipe Reyes trencat ni amb un Pablo Laso desqualificat, des del tercer període en una imatge grotesca i impròpia del tècnic blanc, que pot ser l'epitafi de la seva carrera a la banqueta blanca, el Madrid va donar el braç a tòrcer i el Barça va haver de suar sang per alçar un títol que significa trencar l'hegemonia estatal blanca i de pas derrotar a l'etern rival, en una final, en aquets cas a 5 partits (a 4 finalment, però final al cap i a la fí) aquesta temporada. De fet, des de la desqualificació de Laso fins a manca de 3 minuts perl final, parcial de 15-23 pels blancs
Va ser un partit llarguíssim, amb molta tensió fregant les tècniques i llançant molts tirs llires. Amb uns àrbitres que van deixar molt de desitjar pel què significava el partit. Molt mal arbitratge.
Una final emocionant, de bàsquet més o menys pobre, però una final, tot un Clàssic on el Barça, tot i complicar-se la vida al final del matx, va ser esperonat per un Palau a rebentar malgrat que l'hora era indescent sent dia laborable (19:15 de la tarda, coses de la teles). El Palau va jugar el seu partit i en l'hora dels valents i clavat als 73 punts, la igualtat va imperar fins en l'últim moment, quan Maciej Lampe, jugador detestat i defenestrat per tots va decidir la final a manca de 21 segons amb un triple, els únics tres punts que va fotre en tot el partit, una espècie de Belletti a París 2006, versió 6'75. Àlex Abrines va claudicar la Lliga amb dos tirs llires finals.
3, 2, 1... final. 1-3 i Lliga Blaugrana i final de temporada. Al setembre, la pilota taronja tornarà a rodar ja en versió Mundial Espanya 2014. Abans però s'haurà de celebrar que el Barça és campió de la Lliga Endesa 2013-2014. Qui ens ho havia de dir

PostMundial: La Portugal de Cristiano Ronaldo eliminada del Mundial en detriment d'Alemanya i dels EUA, classificats a vuitens. Bèlgica i Algèria, també es van classificar per les rondes del KO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada