1er de maig, Dia del Treball. Dia que els treballadors del món van guanyar. Avui fan festa, excepte a Espanya que amb l'atur que hi ha la gent fa festa in eternum. Al Camp Nou, però, avui s'ha de pencar.
S'ha de treballar. Però no per la remuntada del Barça amb el Bayern de Munich (si arriba molts culers l'endemà fotrem moltes bestieses que ens empenedirem la resta de l'existècia). S'ha de treballar per recuperar l'autoestima perduda fa una setmana. Per callar boques de "fin de ciclo". Per seguir creient, que no som tant dolents. Per recuperar l'orgull de ser culé.
No demano la remuntada (el temps i el joc em donarà o treurà la raó). Només demano fer les coses minimament bé, que no ens passin per sobre per inanició del rival. El 4-0 de l'anada és enganyós, perquè ni de bon tros el Barça de Munich va ser el Barça habitual, per molt que vagi en cadira de rodes i respiració assistida.
En definitiva. Demano que demà treballin, que es deixin els collons al camp i morin amb les bótes posades. I que al final del partit, amb remuntada o sense, un Camp Nou a rebentar, aplaudeixi als seus jugadors per l'esforç fet. Igual que van fer l'any passat amb l'eliminació a semis amb el Chelsea.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Bayern, tornada de les semis de la Copa d'Europa. Toca treballar.
S'ha de treballar. Però no per la remuntada del Barça amb el Bayern de Munich (si arriba molts culers l'endemà fotrem moltes bestieses que ens empenedirem la resta de l'existècia). S'ha de treballar per recuperar l'autoestima perduda fa una setmana. Per callar boques de "fin de ciclo". Per seguir creient, que no som tant dolents. Per recuperar l'orgull de ser culé.
No demano la remuntada (el temps i el joc em donarà o treurà la raó). Només demano fer les coses minimament bé, que no ens passin per sobre per inanició del rival. El 4-0 de l'anada és enganyós, perquè ni de bon tros el Barça de Munich va ser el Barça habitual, per molt que vagi en cadira de rodes i respiració assistida.
En definitiva. Demano que demà treballin, que es deixin els collons al camp i morin amb les bótes posades. I que al final del partit, amb remuntada o sense, un Camp Nou a rebentar, aplaudeixi als seus jugadors per l'esforç fet. Igual que van fer l'any passat amb l'eliminació a semis amb el Chelsea.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Bayern, tornada de les semis de la Copa d'Europa. Toca treballar.
PostChampions: La Décima haurà d'esperar. Madrid 2 - Borussia de Dortmund 0, i els alemanys esperen rival a la final de Wembley del 25 de maig (Final alemanya o miracle blaugrana?). Els blancs ho van intentar i per poc sona la flauta. El Madrid perd la partida. All-in i despullats. El Projecte Mourinho s'esfondra. No hi ha Champions. No hi haurà Lliga. I com a molt, hi haurà Copa. Hi haurà Mourinho l'any que ve? Pel què va dir ahir el portuguès i com ho va dir, en anglès, sembla que no. Mou va dir que a Espanya l'odien i a Anglaterra l'estimen. Més clar l'aigua.
PostData 1: Tenim ja sentència de l'Operació Port, el cas de dopatge més bèstia de dòping mundial. Els principals acusats, el doctor Eufemiano Fuentes i José Luís Labarda, preparador físic han sigut condemnats a un any de presó (que no compliran) i quatre anys d'inhabilitació, per un delicte contra la salut pública. Vergonyós. El cas i la sentència.
PostData 2: Pete Mickael, el jugador del Barça de bàsquet, afectat per un tromboembolisme pulmonar marxarà a tractar-se als EUA. En la roda de premsa de comiat, al Palau, no ha parlat de retirada, a no sé que un metge li recomani fer-ho. Ànims MVPete.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada