dimecres, 15 de maig del 2013

Les Lligues passives

114 anys d'història del club. 85 anys d'història de la Lliga. 22 títols, l'últim aquest dissabte. És l'històric del Barça a la competició domèstica. Cadascuna de les lligues és especial, en un club que no n'ha guanyat massa en proporció, i la majoria en era del color lluny del blanc i negre i del "mejor equipo del mundo" i del règim franquista: el R. Madrid. Més enllà del com el celebrem (no ens podem omplir la boca de valors i voler donar exemple als nens i després fotre l'espectacle lamentable que van donar alguns jugadors a la CELEBRACIÓ PÚBLICA DE LA RUA com Puyol que anava entrompat fins a les celles) i de les ganes, hem de valorar cada un dels títols guanyats. La història ens deixa lligues per tot: de guanyades a l'últim minut, com les del Dream Team als 90, de guanyades amb la gorra com les de Louis Van Gaal, al 97 i el 98, o com és el cas de l'última lliga, guanyada el dissabte, guanyada en passiva, és a dir aprofitant l'error del rival i tu esperant a casa. Hi ha 4 casos a la història del Barça, com aquest de lligues en passiva:
1. 1990-1991. La Primera de Johan Cruyff. El Barça va llençat cap a la primera Lliga del Dream Team de Johan Cruyff. Ni la sanció de 2 mesos de Hristo Stoichkov per trepitjar el peu de l'àrbitre Urizar Azpitarte, en el Barça - Madrid de Supercopa al desembre, ni la greu lesió de Ronald Koeman, ni l'infart del tècnic que el fa ser unes setmanes baixa. Res atura al Barça. El primer match ball a la lliga arriba a Cadis, curiosament un 11 de maig, com l'altre dia. Els andalusos van de pet a Segona. I Josep Lluís Nuñez, amb una prepotència palmària, fa canviar el dia del partit i paga una morterada perquè es televisi i el món vegi com el seu Barça es proclamava campió de Lliga. La prepotència li va sortir cara a Nuñez. 4-0 i tota Espanya veia com el Barça feia el ridícul. L'endemà, per sort, l'Atlètic de Madrid, l'immediat perseguidor del Barça, perd amb la R. Societat. El Dream Team tenia la primera de les 4 lligues al sac, de manera indirecta.
2. 2005-2006. La Segona Lliga del Jogo Bonito es guanya a la mitja part. El tercer projecte de Frank Rijkaard a la banqueta i de Ronaldinho, el millor jugador del món, va llençat a la segona Lliga d'aquesta era. Era el Barça del Jogo Bonito, de la fantasia, de la màgia de l'home de l'ortodòncia impossible. Classificat per la final de la Champions de París juga a Balaidos, al camp del Celta de Vigo el partit que el podria fer campió de Lliga. Ho fa 1 hora després que el València, el segon classificat de la Lliga, que juga a Mallorca. Els balears guanyen 2-1 als valencianistes, mentres el Barça és al descans del seu partit amb el Celta. La segona part, i la resta de la Lliga és intrascendent. Barça campió de Lliga i el Madrid supera al València al segon lloc.
3. 2008-2009. La Primera del Pep, gràcies al Vilarreal. Després del 2-0 amb el Madrid al Clàssic del Camp Nou, i en ple Tourmalet de partits seguits amb Sevilla, València i Vilarreal, el Barça es posa a 12 punts dels blancs. Un Madrid a la desesperada, encadena una ratxa impressionant de 10 victòries i un empat i retalla la diferència a 4 just abans del Clàssic al Bernabeu. Tothom fa números. El Barça de Pep Guardiola fa el millor partit de la història a Chamartín. És el 2 de maig de 2009, el dia del 2-6. Dos setmanes més tard, a nou punts del Barça, i a manca de 3 jornades, el Madrid visita al Vilarreal, el dissabte. Un gran Diego López, ara porter del Madrid, s'exhibeix i és peça clau pel triomf dels castellonencs. El Barça amb 9 punts de marge veu des de la tele de casa, com guanya la Lliga. Amb la Copa al sac i el cap a Roma a la final de la Champions, l'endemà, el Mallorca fa el passadís d'honor a un Barça ple de suplents.
4. 2012-2013. La Lliga més emotiva. La malaltia de Tito Vilanova, el transplantament de fetge d'Éric Abidal, les seleccions, el 7-0 global del Bayern de Munich a les semifinals de Champions, la misteriosa lesió de Leo Messi... Després d'una primera volta impecable, el Barça comença a notar com tants problemes l'afecten. Aguanta l'embit del Madrid i aconsegueix arribar a manca de 4 jornades a 11 punts del Madrid, que juga amb l'Espanyol a Cornellà dissabte passat. Els pericos fan un gran partit, sobretot a la primera part on Cristian Stuani marca un gol vital... pel Barça, el que li dóna la Lliga. Tot i que el Madrid d'un Mourinho més fora que a dins, empata i té opcions de guanyar, el marcador assenyala l'empat. El Madrid es deixa dos punts i el Barça des de casa, torna a guanyar la Lliga de manera indirecta.
1991, 2006, 2009 i 2013, Lligues guanyades en passiva, però Lligues culers al cap i a la fí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada