Quan Barcelona era blanquiblava

Fa 25 anys el barcelonisme vivia un dels moments més convulsos de la seva història: el Motí de l'Hespèria, la rebel.lió dels jugadors del Barça contra la directiva de Josep Lluís Nuñez, perquè reclamaven una certa quantitat de calers en concepte de drets d'imatge, pactats en un contracte a part, que el club deia que estava ja inclòs en el contracte professional. Bernd Schuster, l'estrella blaugrana marxava al Madrid, i el joc de l'equip deixava molt de desitjar. Poc després, arribaria Johan Cruyff i iniciaria una de les èpoques més glorioses del club.
Mentres al Barcelona s'apunyalaven entre ells i es feia el ridícul més espantós, ser perico estava de moda. L'Espanyol vivia un any de somni, sobretot a Europa.
Classificat per la Copa de la UEFA, com el Barça, a Sarrià es vivia un somni. L'Espanyol, entrenat per l'inclassificable Javier Clemente i amb mites com el danès Jonh Lauridsen, el porter camerunès Tommy N'Kono o Àngel Pichi Alonso, anava superant rondes i amb molt de mèrit.
Mentre en un cantó del quadre, molt més senzill, l'etern rival ciutadà queia a vuitens amb el Bayer Leverkusen, en l'altre cantó, el soci perico veia com a Sarrià, el seu equip eliminava al llegendari Milan dels holandesos Ruud Gullit, Frank Rijkaard i Marco Van Basten, a 16ens de final, a l'Inter de Milà a vuitens, o al Brugge belga, a les semis, remuntant un 2-0 en contra de l'anada, gràcies al segon miracle de Pichi Alonso. 2 anys després de classificar al Barça per la final de la Copa d'Europa, amb el Hat Trick del Goteborg, torna a marcar el gol decisiu que duu a l'Espanyol a la final de la UEFA.
El rival, el Bayer Leverkusen. La possibilitat de guanyar un títol europeu, el primer, vencent al rival que s'havia carregat al Barça era un caramel massa dolç per no agafar-lo.
Per més anys que passi, els pericos no oblidaran mai aquella nit de maig de 1988. L'Espanyol va sortir en tromba pressionant des de ben amunt. Resultat. Un 3-0 inapel.lable, amb 2 gols de Sebastián Losada i un tercer de Miquel Soler, que va fer ser de l'Espanyol un equip de moda al planeta futbol. Europa es reverenciava davant l'Espanyol. La UEFA semblava tenir, per primer cop, color blanquiblau. Quedava el partit de tornada a Alemanya.
Excés de confiança, prepotència o el fet que Clemente no fes jugar a Lauridsen i a Ernesto Valverde perquè en aquell partit volia "obreros"? Com si ambdós no ho fóssin. La realitat és que l'equip de l'aspirina va remuntar l'eliminatòria i va forçar una tanda de penals fatídica. El Bayer Leverkusen guanya la Copa de la UEFA amb la final més sorprenent i cruel de la història.
L'Espanyol no va guanyar la Copa de la UEFA, però els pericos mai oblidaran com mentre el Barça feia el pena i es convertia en un equip petit, per Sarrià, l'Espanyol es feia gran deixant a la cuneta al Milan, o l'Inter.
Per uns dies Barcelona estava de moda no pels colors blaugranes sino per uns pericos blanquiblaus. Leverkusen, 25 anys.

PostData 1: L'actual campió de Champions va guanyar l'Europa League, l'antiga Copa de la UEFA. A Amsterdam, el Chelsea de Rafa Benitez, que té els dies comptats a la banqueta d'Stanford Bridge tot esperant Jose Mourinho, va derrotar al Benfica portuguès amb un gol al minut 92 d'Ivanovic, quan amb 1-1 tot semblava encaminat a la pròrroga. La maledicció europea del Benfica segueix 50 anys després, que l'entrenador hungarès Bela Guttman digués, després que els dirigents portuguesos no el vulguéssin renovar, que sense ell no tornarien a guanyar una Copa a Europa. 7 finals des de que va guanyar la Copa d'Europa del 62 al Madrid, 7 derrotes del Benfica. Per cert, dimarts, el Wigan del català Robert Martínez, campió de la Cup va perdre en partit de lliga al camp de l'Arsenal i baixa a la segona divisió anglesa. Així doncs, jugarà a l'Europa League siguent a la segona divisió.

PostData 2: El Barça de bàsquet ja ha trobat el substitut pel lesionat Nathan Jawai. Serà el grec Lukas Mavrokefalidis, un pivot amb bona mà des de la línia de triple provinent de l'Spartak de Sant Petesburg rus i que va jugar 8 mesos al València. Mavrokefalidis no jugarà avui el partit de Lliga aplaçat per la F4 amb el Barça a la pista del Lagun Aro de Sant Sebastià. Avui també juga la Penya amb el Madrid amb el retorn a Badalona de Rudy Fernàndez, cinc anys després, ara però vestit de blanc.