dimecres, 22 de maig del 2013

Melons del Brasil

Neymar sembla ser la gran obsessió de la Secretaria Tècnica del Barça, amb Andoni Zubizarreta al capdavant. Ja fa molt que la cresta més famosa del futbol orbita pel Camp Nou. I per un cop a la vida sembla que a Can Barça el tema s'ha fet bé. Ja ha pagat 10 M € com a paga i senyal, i si el brasiler finalment diu que no vol anar al Barça, el club rebrà 40 M € de compensació. Altra cosa és quan ens costarà la broma del fitxatge, i més quan el Madrid ha volgut fotre cullerada (cosa del señorio)
Neymar, brasiler i estrella a una lliga menor com la carioca. Una combinació que a Can Barça ha portat algun merder a llarg termini. Veurem si Neymar serà un Romario, un Ronaldo, un Rivaldo o un Ronaldinho. Els brasilers al Barça són com els melons. Fins que no els obres no saps com són.
Romario ve del PSV Eindhoven holandès amb un cartell interessant com a estrella de la lliga tulipana. Arriba el Barça i promet 30 gols a la Lliga. Romario és la fantasia del Dream Team de Johan Cruyff. Arrenca la temporada 93-94 amb un Hat Trick a la R. Societat. Però del Romario blaugrana es recordarà el 5-0 al Madrid i la cua de vaca a Rafa Alkorta. Però de Romario també se'n recordarà Sitges, les festes, els banyadors estranys i les multes per no llevar-se a l'hora ni en les millors condicions, i arribar tard als entrenaments. El carioca va complir la promesa. 30 gols a la Lliga i el robot es va aturar. Romario es va negar a ser el millor del món i a meitat de la 94-95 fot l'espantada i marxa a Brasil, per no tornar. Un any més tard, el fitxa el València, i en mig any es baralla amb l'entrenador Luís Aragonés, es pixa al Turia i marxa. I fins aquí el bo de Romario. La resta, el Romario que va pul.lular pels camps de tot el Brasil per fer el gol 1000 oficial.
Marxa Romario i arriba Ronaldo, també del PSV, al Barça. És l'estrella de l'equip de Bobby Robson. L'estrella del post Dream Team, Luís Enrique i de la lleva del Mini amb Ivan de la Peña al capdavant. Ronaldo, un nen de 20 anys que va créixer massa de pressa, presenta credencials a Compostel.la, un dia d'octubre del 96, amb un golàs on des de mig camp fa un eslàlom i superant 7 defenses marca un gol antològic. La seva joventut va ser la seva perdició. Va deixar la seva vida professional en dos representants que el van enredar a ell i de pas al Barça. Pittis i Martins es van endur tots els calers de Ronaldo, deixant al noi a l'Inter de Milà, on va a parar per passar un calvari de greus lesions. Mai més, ni a la seva etapa al Madrid va ser el mateix. Ni per futbol ni per físic.
Rivaldo és possiblement el brasiler més disciplinat que ha passat pel Barça. De fet és el carioca que ha durat més al Camp Nou. Provinent del Deportivo de la Corunya, Rivaldo, amb una combinació de futbol fantasia, i de toc, més propi al futbol europeu, es guanya el cor dels culers. Disciplinat com pocs, i més sent brasiler, Rivaldo deixa l'última emprenta com a culé en aquella xilena contra el València que classifica als de Carles Rexach per la Champions 2001-2002. Poc després, Rivaldo marxa al Milan d'un dia per l'altra, sense que ni Joan Gaspart, president del Barça aquell temps, sapiga com.
Ronaldinho Gaucho reunia una mica tota la qualitat dels altres. El nou Barça de Joan Laporta, sense Gaspart, fitxa al brasiler del PSG francès, per obrir una nova era (Ronaldo). Mentre va voler era el millor. Fantasia, Jogo Bonito, ansia de gol (Romario). Les ganes de Ronny de ser el millor de la història minven quan guanya la Champions de París. Des d'aleshores, l'ortodòncia impossible de Ronny ja no va ser el mateix. Panxa plena i butxaques a petar. Pep Guardiola en asseure's a la banqueta se'l va carregar.
Neymar amenaça de fer ballar bona samba al Camp Nou. Però fins quan? Fins que guanyi la Champions? O fins que es cansi Leo Messi. Aquest també pot ser un problema. Dos galls al mateix galliner i per més cresta de Neymar, a Can Barça mana el gall argentí. O t'adaptes a ell o estàs sentenciat com Zlatan Ibrahimovic o David Villa al seu dia.
Serà qüestió d'obrir el meló i descobrir el Neymar autèntic, no el del YouTube.

PostBarça: Eric Abidal i Andoni Zubizarreta es van reunir ahir per parlar del futur del francès. Abi vol seguir jugant a futbol, el club li vol donar un càrrec institucional. O molt canvien les coses o Abidal marxarà del Barça almenys fins que el futbol li digui prou. Un altre cas de baixes. Thiago Alcantara sembla que no continuarà el Barça per molt que surti a la campanya promocional de les noves samarretes per l'any que ve. Per cert, per mi, precioses i les millors de la història. Sobretot la segona, amb els colors de la senyera de Catalunya.

PostData: El Sindicat de Jugadors de l'ACB de bàsquet vol fer vaga el diumenge, coïncidint amb els segons partits del Play Off de quarts de final, com a mesura de pressió per negociar el conveni col.lectiu dels pròxims quatre anys. Veurem com acaba tot plegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada