Mític caballer del futbol
Em dirigeixo a vós no com a llegenda del futbol anglès, sino com a inventor d'un dels tòpics més suats d'aquest esport. Un dia va dir que Old Trafford, l'estadi del seu admirat Manchester United, és el Teatre dels Somnis.
Permeteu-me dir-vos que us equivoqueu. L'autèntic Teatre dels Somnis no està a Anglaterra, sino a Badalona, a Catalunya i no és un estadi de futbol, sino un pavelló poliesportiu.
Us convido demà al veritable Teatre dels Somnis, el què farem tots plegats la gent del Círcol Catòlic de bàsquet. Ja ho sabeu, aquell esport que es juga sense herba i on tocar la pilota amb les mans no és falta, i que la setmana que ve viurà la F4 de l'Eurolliga a Londres.
Us convido a presenciar un moment històric, el dia que el Sènior A masculí pot agafar el bitllet cap a la Primera Catalana. Davant el Balsareny, a Ausiàs, dissabte pot ser un dia per a recordar molts anys.
Sir Charlton, aquest Círcol pot fer el què es proposi gràcies a la seva afició. No som els Red Devils, ens diem Parròquia i anem de blanc, però fem molt de soroll.
I al parquet un equip que fa del treball i l'esforç la seva millor virtut. A la banqueta, el Francesc Castellet, el nostre particular Alex Fergusson, més jove, però que qui sap si el jubilarem a la banqueta Círcol. I jugant, homes com Jaume Lleal, que com David Beckham té uns guants de seda per fer les assistències mil.limètriques de quarterback; Andreu Lladó, el director de joc, el motoret, un Paul Scholes, amb una clarividència fora de sèrie; la poca vergonya i la classe dels més joves, Jordi Padilla, Martí Callau i Xesco Gotzens, un triplet temible com el que vós formàveu amb Dennis Law i George Best; la fantasia de Pau Ruzafa, el Wayne Rooney de l'equip, bàsquet i caràcter a parts iguals... I la resta de l'equip, els Pere Ruiz, Pau Garuz, Albert Reverté, Rai Baró, Albert Ribas, Mario Sànchez, imprescindibles com els Van Persie, Edwin Van der Sar o Éric Cantona. I evidentment, l'eterna promesa, Toni Forteza, el nostre Phil Neville.
Però el veritable esperit Círcol, sir Charlton, és la seva gent que demà omplirà Ausiàs March, territori inusual i molt allunyat del parquet, i el convertirà en l'olla a pressió de les grans ocasions a La Plana.
No us perdeu demà a les 20:30, l'espectacle més gran del món en el millor escenari, el Teatre dels Somnis.
I a l'endemà, el Sots21 buscarà la permanència a la Preferent, diumenge a les 19:00.
Sir Charlton, sé que no em fallarà com no ho farà la Parròquia Círcol, demà i diumenge per fer d'Ausiàs el Teatre dels Somnis.
Permeteu-me dir-vos que us equivoqueu. L'autèntic Teatre dels Somnis no està a Anglaterra, sino a Badalona, a Catalunya i no és un estadi de futbol, sino un pavelló poliesportiu.
Us convido demà al veritable Teatre dels Somnis, el què farem tots plegats la gent del Círcol Catòlic de bàsquet. Ja ho sabeu, aquell esport que es juga sense herba i on tocar la pilota amb les mans no és falta, i que la setmana que ve viurà la F4 de l'Eurolliga a Londres.
Us convido a presenciar un moment històric, el dia que el Sènior A masculí pot agafar el bitllet cap a la Primera Catalana. Davant el Balsareny, a Ausiàs, dissabte pot ser un dia per a recordar molts anys.
Sir Charlton, aquest Círcol pot fer el què es proposi gràcies a la seva afició. No som els Red Devils, ens diem Parròquia i anem de blanc, però fem molt de soroll.
I al parquet un equip que fa del treball i l'esforç la seva millor virtut. A la banqueta, el Francesc Castellet, el nostre particular Alex Fergusson, més jove, però que qui sap si el jubilarem a la banqueta Círcol. I jugant, homes com Jaume Lleal, que com David Beckham té uns guants de seda per fer les assistències mil.limètriques de quarterback; Andreu Lladó, el director de joc, el motoret, un Paul Scholes, amb una clarividència fora de sèrie; la poca vergonya i la classe dels més joves, Jordi Padilla, Martí Callau i Xesco Gotzens, un triplet temible com el que vós formàveu amb Dennis Law i George Best; la fantasia de Pau Ruzafa, el Wayne Rooney de l'equip, bàsquet i caràcter a parts iguals... I la resta de l'equip, els Pere Ruiz, Pau Garuz, Albert Reverté, Rai Baró, Albert Ribas, Mario Sànchez, imprescindibles com els Van Persie, Edwin Van der Sar o Éric Cantona. I evidentment, l'eterna promesa, Toni Forteza, el nostre Phil Neville.
Però el veritable esperit Círcol, sir Charlton, és la seva gent que demà omplirà Ausiàs March, territori inusual i molt allunyat del parquet, i el convertirà en l'olla a pressió de les grans ocasions a La Plana.
No us perdeu demà a les 20:30, l'espectacle més gran del món en el millor escenari, el Teatre dels Somnis.
I a l'endemà, el Sots21 buscarà la permanència a la Preferent, diumenge a les 19:00.
Sir Charlton, sé que no em fallarà com no ho farà la Parròquia Círcol, demà i diumenge per fer d'Ausiàs el Teatre dels Somnis.
Fins demà sir Charlton. Fins demà Parròquia.
Atentament
Un Parroquià
PostData 1: Barça - Kielce polonès i Kiel - Hamburg, seran les semifinals de la F4 de Colònia a la Champions d'handbol de l'1 de juny. Precisament els culers juguen avui les semis de la Copa del Rei de Logronyo amb l'Atlètic de Madrid.
PostData 2: Show de Mou. Capítol ves a saber i últim. Avui ha fet una nova roda de premsa esperpèntica, això si amb regust de comiat. Ha tret un paperet i ha repassat la llista d'entrenadors (18) que en 21 anys no han arribat a les semis de la Champions. Ell, pobre, criticat pel món, en tres anys tres semis. S'ha descuidat que dos tècnics van guanyar la Champions, Del Bosque i Hiddink.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada