dijous, 2 de maig del 2013

Perquès de Champions

Primer de tot, i que quedi molt clar: felicitats al Bayern de Munich, finalista amb total mereixament de la Lliga de Campions, perquè va ser infinitament millor. Ara però, el Barça com a institució, tots els estaments ens han de respondre a moltes preguntes que ens van suscitar abans, durant i després del 0-3 d'ahir al Camp Nou.
Per què no es va competir ahir, quan tenies una final de Champions al davant? Almenys el Madrid va competir amb el Borussia. Era complicat, però els blaugranes ni ho van ni intentar. Per què la sensació a nit dels jugadors era que jugàven amb el Dépor i no amb el Bayern? Per què no es va intentar guanyar? Per què es van baixar els braços després del primer gol de Robben? Per què la imatge d'impotència d'ahir? On és l'orgull que el mosaic demanava? És tant superior el Bayern com per clavar-te un 0-7 en dos partits? Per què només ahir Gerard Piqué va donar la cara? Per què diu Tito que van competir fins al final quan l'evidència el va delatar? Per què el Barça més que ràbia va fer pena?
Per què Leo Messi no va jugar ahir? Per què ens avisen una hora abans que Messi no juga, si com va dir Tito ho havien parlat després del partit a Bilbao, que no jugaria? Per què ahir no va jugar i a la tornada amb el PSG, ho fa coix? Per què es va reservar Leo? Per què la dependència de Messi? Què té Leo que quan es va fer mal a París només éren 10 dies de baixa, juga a la tornada, recau, els metges del club diuen que està bé, però encara, avui, no gira rodó? Per què ens menteixen els metges?
No tenim més recursos per sorprendre al rival?
Ens han descobert tots els trumfos? Com està l'equip fisicament? Per què tanta lesió? Com ha afectat a la plantilla la malaltia de Tito? Com és la relació plantilla - cos tècnic?
Què ens amaguen? Per què no entenc res del que va fer Tito Vilanova des de la banqueta, tant a l'anada com la tornada? Per què no va gestionar bé els canvis i el partit? Com s'ha planificat la temporada per haver arribat tant justos de gent i forces i amb respiració assistida? Fins a quin punt de culpa té Tito en el KO? I els jugadors?
Per què si l'important és la Lliga (per això va jugar Messi a Bilbao) i es va donar la sensació que ahir es va tirar la Champions, vam muntar la falsa pantomima d'una remuntada impossible? Per què crec que cap jugador va creure en la remuntada? Per què tinc la sensació que el Barça ja no és el millor del món? Per què crec que, per descomptat el Bayern, el Borussia i, fins i tot el Madrid, són ara millors que el Barça?
Per què encara el soci aplaudeix als seus jugadors? Encara tenen crèdit? Fins quan aguantarà la paciència del culé i canviarà els aplaudiments per xiulets i mocadors? El saldo s'està esgotant, però el soci encara té nostalgia d'èpoques pretèrites. Ara ahir molta gent també marxava abans d'hora del Camp Nou. Per què el soci es consola amb què el Madrid no jugarà la final de la Champions? Per què va tornar a acabar desil.lusionat i no emprenyat?
Per què Sandro Rosell es va espolsar les puces a TV3, i deixa el gran marrón a l'àrea esportiva? Per què no em van convèncer les declaracions postpartit de Tito a la roda de premsa?
Torna l'autocomplaença? Hem fet tard per arreglar-ho? Per què no diuen la veritat o la diuen a mitges?
Tangencialment. Per què aquests arbitratges a Europa? Fins a quin punt, el Barça ha deixat de manar a la UEFA? En quin rumb gira l'equip? Per on passa el Barça del futur?
Totes aquestes preguntes s'hauran de respondre en paral.lel a la sacsejada que el barcelonisme ha de patir.
Els simptomes éren evidents a Milà. La cosa no anava bé. La remuntada de després va ser un pedaç. Amb el PSG vam tornar a veure els problemes i va aparèixer la sort. Els avisos van ser clars. La realitat del Barça és la d'ahir. I el Bayern va llençar el missatge de socors.
La Lliga es guanyarà, per inèrcia, però es guanyarà i la temporada serà bona, però no ens equivoquem. Matem-la quan més aviat millor, celebrem-la a tope, com cal i amb el culé. Però després deixem estar el conservadorisme que els títols i el guardiolisme ens han fet fruïr aquests anys.
Aprofitem que ens han deixat en boles per remoure coses, prendre les decisions valentes, fer els fitxatges que calgui per millorar la plantilla, sacrificar les vaques sagrades que calgui, donar acompanyants a Messi per no dependre d'ell i recuperar les ganes perdudes i el to. No s'ha de fer foc nou. No cal cremar-ho tot. Renovar-se o morir. Només cal fer una bona transició per tornar a ser aquest equip que ens va fer ser el millor equip del món, tornar a competir, tornar a estar il.lusionats i no tenir mai més les males sensacions d'ahir. No ens esperem a la clàssica temporada en blanc per reaccionar.
Barça 0 - Bayern 3. Barça 7 - Bayern 0 al global de l'eliminatòria. Fí de cicle? La feina que es faci a l'estiu marcarà si això és un punt i a part o un punt i final, dolorós, a la millor època de la història del Barça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada