Som de Copa. Resum Círcol del 2014

El 4 de maig va tornar a ser una data històrica pel Círcol Catòlic. El 2013 pujava a Primera Catalana, i aquest 2014, el 4 de maig a la pista del Sant Josep i després de jugar un triangular amb Castellbisbal i el conjunt groc-i-lila, el Sènior A assoleix l'ascens a la màxima categoria del bàsquet català: la Copa Catalunya Abans a Primera Catalana encadena ratxes victorioses i amb un joc alegre fa aixecar a molts de la cadira de La Plana. Per la retina quedarà l'espectacular derbi amb el Badalonès. Al setembre segueixen les alegries per l'equip de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín. Ho faran amb un equip amb 4 cares noves i la retirada d'un il·lustre com el Jaume Lleal. Per primer cop a la història de l'entitat, el Círcol guanya la Copa Badalona, el torneig previ a l'inici de la competició. A Copa Catalunya, debuta, 10 anys després de la seva última presència a la pista de l'Esparreguera amb victòria. Segueix, la setmana següent amb un debut espectacular contra l'Horta a La Plana, i així seguint amb els derbis amb Minguella i Sant Josep (a inicis de 2015 es jugarà el derbi amb el Sant Andreu de Natzaret) un gran final d'any on encadena 4 victòries seguides en un gran novembre i acaba a la part alta de la classificació.
Més enllà de l'ascens de Copa del Sènior A, 2014 serà també recordat per l'espectacle, l'aprenentatge i els bons partits de tots els equips de l'entitat que van evolucionar exponencialment; l'any del Júnior a Preferent, que acaba amb doble victòria contra Maristes; la doble F4 Interterritorials pel Cadet A masculí a Cassà de la Selva i pel Cadet Femení a Cardedeu; la salvació del Sènior B després d'un Play Off; l'assoliment via fases de la Preferent pel Cadet Femení d'Artur Grau, (on a més guanya la Copa Bressol i amb un gran inici arriba, just abans de Nadal, al partit d'ascens al grup 1 de Preferent on perd amb el Lleida a Sant Joan de Vilatorrada) i a Interterritorial per les Júnior; la creació de nous equips com el Mini B o el Sots25 1; les visites internacional al març de la Universitat Caltech de Califòrnia de la NCAA americana, per jugar un amistós amb el Sènior A i de l'Acadèmia holandesa de la Caland Basketball per jugar diversos amistosos amb equips del Círcol; el ressorgiment de l'Escola de bàsquet amb 2 equps; el viatge a Euskadi, per segon any consecutiu per disputar l'EASO Kopa, l'èxit del Campus de Setmana Santa, o el retorn del Sènior femení, dos anys després de la seva desaparició.
Punt i a part per aquest nou Sènior femení entrenat pels germans Sergi i Xavi Garcia. Amb un equip molt jove afronta la temporada 14/15 a la Tercera Catalana, on s'estrena amb victòria. Pateix una ratxa negativa de derrotes, i gràcies a una bona evolució en joc i entrenaments trenca aquesta ratxa derrotant a un fins aleshores invicte Argentona. Acaba l'any a mitja taula de la Lliga, encadenant 4 victòries consecutives.
2014 és l'any, on gràcies al conveni amb l'Escola Pere Vergés, els 19 equips del Círcol poden entrenar en un nou espai i amb unes condicions excel·lents pel seu desenvolupament. També és l'any on Toni Forteza, jugador del Sènior A agafa la presidència de l'entitat, substituïnt a Xavier Grau.
Un any excel·lent i històric a tots nivells per l'històric Círcol Catòlic de Badalona que esperem que es pugui repetir aquest 2015 que estem a punt d'encetar.

Clàssics Innocents

L'últim cap de setmana esportiu de l'any ve marcat per dos Clàssics moderns que conviuen en competència mediàtica, com cada any: el Clàssic en format bàsquet i el partit de la selecció catalana de futbol.
Entre el Boxing Day a la Premier League i el bàsquet NBA, amb el Christmas Day, l'ACB inicia una doble jornada abans d'acabar l'any amb una tradició moderna com és el Barça - Madrid a la Lliga ACB al Palau Blaugrana. Tot i ser un Barça molt mermat per les baixes va guanyar als blancs, dominant des de finals del primer quart fins a la botzina final. A destacar el gran partit de DeShawn Thomas, el millor partit des que és al conjunt blaugrana, de Tomas Satoranski, i el bon debut d'Erwin Jackson, el nou fitxatge del Barça. En aquest dia dels Innocents, el Clàssic a la cistella tancava una jornada on la Penya va guanyar al Tenerife i encadena la sisena victòria consecutiva amb un balanç global de 10 victòries i 3 derrotes.Els badalonins onen un pas més cap a la Copa del Rei i per què no també, a ser cap de sèrie en el sorteig. El Manresa va guanyar al Múrcia i l'Andorra va derrotar al CAI Saragossa. Així doncs triplet català i andorrana en aquesta jornada tant especial. Dimarts es tanca el 2014 a l'ACB
Tot seguit, el Dia dels Innocents el tancava el tradicional partit de la Selecció Catalana. Dins de la voràgine independentista del poble ctaalà  commemorant el Tricentenari, la Selecció Catalana viatjava a San Mamés, per enfrontar-se a Euskadi. En un gran ambient a la graderia el partit va acabar 1-1. Aduriz va vançar als bascos just arrencar el partit i Sergio Garcia empatà a les acaballes del primer temps
El partit de la Catalana masculina era el colofó final d'un cap de setmana històric ple d'enfrontaments esportius Euskadi - Catalunya. Dissabte al migdia, al camp de la Foixarda a Montjuïc, Catalunya - Euskadi de Rugbi, amb victòria basca. Tot seguit, ja en territori basc, Euskadi - Catalunya de Futbol Sala, amb triomf clar català. Més tard a Barakaldo el redebut de la Selecció Catalana femenina de futbol després de 17 anys. El conjunt dirigit per l'entrenadora i periodista del Diari ARA Natàlia Arroyo va empatar a Barakaldo sota un diluvi universal i davant d'una potent Euskadi, que ja està més consolidada, en un territor on el futbol femení té una forta presència i importància.
Diumenge a San Mamés, les seleccions masculines d'Euskadi i Catalunya disputaven un
Clàssics per acbar l'any en el Dia dels Innocents: el(s) partit(s) de Catalunya i el Clàssic de bàsquet Barça - Madrid

Els Pastorets Blaugranes

Avui, vigilia de Nadal, temps de Pastorets i època on l'esport es pren un descans permeteu-me desitjar-vos un Bon Nadal d'una manera especial. Us proposo llegir aquesta versió del popular conte dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Uns Pastorets molt especials. A vere que us sembla.

Dia 24 de desembre de 2014. Catalunya. Ja és gairebé de nit i es veu un esplèndid cel de nit de Nadal blau amb estrelles. Som enmig d'un bosc tenebrós

Dos pastors Lluquet i Rovelló s'han perdut pel bosc, esporuguits, i es troben a Satanàs, que va disfressat amb un mantell negre que li cobreix el vestit vermell. Però entre les cames se li veu la cua. I al capse li veuen encara petites les dues banyes. Satanàs interroga els dos pastors:
SATANÀS:  Qui és que així destorba la quietud de meu bosc?
LLUQUET: És aquest d'en Rovelló, que està més esverat que un àrbitre novell a punt de xiular un Barça- Madrid
SATANÀS: Qui sou i on aneu?
LLUQUET: Ja veurà...
SATANÀS: Respon de pressa
ROVELLÓ: Lluquet, tinc por!
LLUQUET: No s'enfadi home. Som els vailets de la Masia
SATANÀS: I on és això?
LLUQUET:Ah miri. No es pot equivocar. Sap a Barcelona, a la Diagonal? Doncs giri direcció mar (si ja no fan obres) i tiri avall seguint l'Avinguda...
SATANÀS: Sac de rocs escantellats, miserable, que et burles de mi? Ja prou mofes. Digues on aneu?
LLUQUET: Burlàrvem de vos? Déu me'n guard.. Anàvem cap a Natzaret de Judea on hem de jugar un partit i veure la meravella més gran que s'hagi obrat damunt la terra
SATANÀS: Xiulets, àrbitres esmicolats. També sabeu això vosaltres? La nostra dissort és segura. Condemnació. Deu ser que el cel blanc encara vol avergonyir-nos més? Ara ve Llucifer
LLUCIFER: Salut, Rei de l'Avern
SATANÀS: Digues Llucifer. Què hi ha? Que es diu pel món?
LLUCIFER: Totes les promeses fetes pels profetes s'han complert. I amb aquesta passarà el mateix. Ja veuràs com el Messies no trigarà a arribar. Ja la donzella ha triat i és tant santa i és tan bella que mai ningú la podrà igualar.
SATANÀS: Qui és ella? D'on ve?
LLUCIFER: Es diu Maria. I és de Natzaret
SATANÀS: Condemnació. El meu furor en sentir això s'exhalta i tota la meva ràbia salta per proclamar guerra a mort. El cel mon poder no sap. Em volen aixafar el cap i alt com mai l'aixecaré.
LLUCIFER: Molt ben dit Satanàs. Però, qui són aquets dos minyons?
ROVELLÓ: Ai, ara si que anem bé
SATANÀS: Pilotes desinflades. Me n'havia oblidat. I ho deuen haver sentit tot.
ROVELLÓ: Ai Lluquet
LLUQUET: Ai, Rovelló
SATANÀS: Vosaltres heu d'apagar lña ràbia que tinc al cos. Acosteu-se tot seguit. Llucifer, fes omplir una olla d'oli bullent i amaneix-la bé amb essència d'esguinços, de fissures de peroné, de trencament de lligament... de tot el que trobis. Ah i tira-li un xic de pebre blanc, del més picant. De l'hort de Cal Bernabeu
ROVELLÓ: Ai Lluquet. Quina fi ens espera
LLUQUET: Fregits com el bacallà i sense poder jugar
SATANÀS: Que s'esverli la terra i comenci la guerra contra el poder eteren. Veniu fúries de l'infern.

Els dos dimonis banyuts s'emporten els pastors a l'infern on fan bullir les calderes del Johan Botero. Les fúries i els set pecats capitals es posen al servei de Satanàs, cantant. Lluquet i Rovelló contemplen l'escena esgarrifats

FÚRIES: Som les Fúries blaugrana. Som els monstres infernals. I al caliu d'un club etern,  furgem victòries capitals. Som la força. Som el llamp. Nostra feina és jugar. I d'entre tors els rivals, un de blanc volem esborrar. Som el foc, el llamp el tro

SATANÀS: Està bé. Jo Satanàs he quedat complagut amb vostra cançó, i pel to veig que teniu geni. JA poden avançar els set pecats capitals
FÚRIA 1: Aquí ens tens oh Satanàs i estem dispostas a obeïr tot allò que ens manaràs. Jo sóc el distribuidor que a la resta dóna joc
FÚRIA 2: Jo sóc el diable golut. I amb la meva habilitat no saps els gols que jo he evitat
FÚRIA 3: Jo amb la força anul·lo el jugador polivalent i el bo el faig per cremar
SATANÀS: Les armes poderoses triomfaran. N'estic segur. Marxeu i feu trebal bo, puix que em convé cada punt que em porteu ens farà guanyar un galó.

Els set pecats capitals, Llucifer i Satamàs estan a punt d'enforquillar els dos pastors quan apareix l'Àngel Sant Miquel per salvar Lluquet i Rovelló i aturar la conxorxa infernal.. Les fúries marxen corrents i Sant Miquel es dirigeix a Satanàs que està ajagut a terra vençut
SANT MIQUEL: Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura que amb les teves gosadies voldries tocar la donzella més pura. Cap poder pot lluitar amb la força invencible del poder celestial. I vosaltres fills meus seguiu els meus passos cap al camí bo
LLUQUET: Adeu fúries infernals. I vos Satanàs que no sigui res i si us cou poseu-vos una mica de Reflex que diuen que va molt bé.

Lluquet i Rovelló s'han trobat uns pastors que seguien el camí. S'aturen per menjar. Fan bullir una olla per fer sopa i quan està a punt apareix Llucifer vestit com un pastor més embolicat amb una manta. Els hi ofereixen un paquet de sal que en realitat és una pols que els fa adormir. Tots s'adormen excepte Lluquet i Jeremies, el cap dels pastors, que no es fien de Llucifer.
JEREMIES: Mira Lluqeut tots s'adormen.
LLUQUET: No serà la sal d'aquest perdulaire? D'on l'heu tret?
LLUCIFER: És de collita pròpia. És molt bona
LLUQUET: Si, però jo no n'he menjat pas de tant bona. I jo no m'adormo pas. I el Jeremies tampoc
JEREMIES: Si.. Jo l'he escopida tota. Nosaltres som els que no hem menjat sopa i no ens hem adormit. Per mi que hi ha art del dimoni
LLUCIFER: Llàstima amb aquests m'ha fallat.

El dimoni fa veure que s'endormisca. A poc a poc es va obrant un camí al cel i es va aclarint.
JEREMIES: Guaita Lluquet! Sembla que vol sortir l'albada
LLUQUET: I ara aquesta si que és bona. Sembla una nit de primavera. Despertem els companys. Nois desperteu-vos!
LLUCIFER: Això és obra del cel.. Es desperten com si les pólvores del  molt dormir no servissin per a res. Condemnació. Tot el meu treball per terra. Que la terra se mengoleixi.

Apareix Sant Miquel i anuncia als pastors l'arribada del Messies. I se'n va.
SANT MIQUEL: Glòria a Déu a les altures. En aquesta nit memorable ha nascut un diví infant. I és el rei dels reis. Celebrem la seva arribada anant a Betlem a adorar l'infant. Glòria a l'infant de Maria que ens porta la salvació.
LLUQUET: A Betlem me'n vull anar? Vols venir tu Rabadà?
ROVELLÓ: Vull esmorzar.
LLUQUET: A Betlem ja esmorzarem i a Jesús adorarem
JEREMIES: Que li donarem al fill de la mare? Què li darem que li sàpiga bo?
LLUQUET: Jo li daré la Copa d'Europa
ROVELLÓ Jo vaig corrent a l'Estadi a dur-li una pilota i un equip complert
LLUQUET: Anem corrent a adorar l'infant.

L'ACTE DEFINITIU

Els dimonis no han pogut aturar de cap manera l'arribada de l'infant. Satanàs ha convocat una trobada d'urgència per preparar l'última ofensiva demoniaca contra el cel. Satanàs i Llucifer envoltat de flames comencen a discutir davant tota la tropa.
SATANÀS: Us he reunit amb pressa per dir-vos que el cel ens ha vençut
LLUCIFER: Massa que m'ho temia
SATANÀS: Tu sempre tot ho temps. Si haguéssis complert les ordres amb traça el que ha passat al portal de Betlem no hauria passat, reàrbitres
LLUCIFER: Satanàs. Tots hem complert. Però tenim tanta pega que res no ha servit.
SATANÀS: Gespa pansida. I encara goses parlar?
LLUCIFER: I que vols que faci? He fet tot el que he pogut. I ho diré a tot arreu. Vaig anar a casa per casa de Cornellà-El Prat perquè Josep i Maria no trobessin allotjament. Vaig posar sal a les sopes perquè els pastors s'adormissin. Però va venir un àngel i vaig haver de fugir. Contra el cel no podem lluitar
SATANÀS: Graderies enfonsades. Qui ho gosa dir això davant meu?
LLUCIFER: Massa proves has vist.
SATANÀS: Proves que no valen res.
LLUCFER: Tot el que facis et sortirà malament.
SATANÀS: Llucifer, sembles un diable que t'hagis passat al cel.
LLUCIFER: Això mai
SATANÀS: Doncs perquè em repliques? Ara hem de lluitar més fort perquè l'enemic es mostra més decidit. Hem de lluitar amb totes les nostres forces. Esteu d'acord amb mi?
LLUCIFER: Si.
SATANÀS: Coque recuites. Escampeu-vos pel món i feu propaganda contra l'infant de Betlem. Digueu que és mentida que ell és fill de Déu. Recorreu tots els barris, des del Màgic fins a Pomar, predicant guerra al fill de Josep. I jo em reservo la feina més arriscada. Aniré al Portal de Betlem i calo foc a l'estable de Jesús perquè dels que hi ha a dintre no se'n parli més.

Tots els dimonis marxen de l'infern fins quan apareix Sant Miquel que barra el pas a Satanàs que el fa desapereixer humiliant-lo totalment davant els seus súbdits:
SANT MIQUEL: No intentis tal sacrilegi perquè seràss derrotat. Tota flama que atiis contra el Sagrat Portal farà créixer s'afugència rutilant.
SATANÀS: Això encara ho hem de veure i per això ho vull provar.
SANT MIQUEL: Insensat, la ira et cega. I seràs encara més humiliat. Abaixa el cap serp odiosa que per confusió més gran el teu orgull ha de baixar-se davant Jesús infant.
SATANÀS: Se'm fa un nus aquí a la gola que no em deixa respirar
SANT MIQUEL: Enfonsa't als abismes Satanàs!!


Que tingueu un molt Bon Nadal. Atipeu-se molt i compte amb les neules i els turrons. Ens retrobarem, el dia 29 amb el repàs del cap de setmana, l'últim del 2014, encarant ja el 2015.

BON NADAL A TOTS

Merci Abi

Carta oberta a Eric Abidal:

Admirat Eric

Merci. Pel teu futbol. Però per la teva bonhomia. Per la teva lluita. Per ser un exemple dels qui han lluitat i lluiten contra el mal lleig que vas superar.
Divendres passat, en una roda de premsa al camp de l'Olimpiakos vas anunciar que deixaves el futbol. Una putada per l'esport. Però afortunadament només per l'esport. Perquè deixer elm futbol o per una qüestió d'edat, o perquè et vols dedicar més a la teva família. Però que ens quedi clar. En cap cas per la teva malaltia que et va afectar a la teva etapa al Barça i que et va deixar sense futbol gairebé un any entre les dues etapes en que et vas tractar.
Del teu futbol se't recordarà per ser un lateral polivalent que podries actuar de central, però que et senties més còmode a la banda.
Vas marcar pocs gols. Només dos. El primer a la Copa del Rei 2011-2012 davant l'Athlètic de Bilbao que va donar accés als quarts de final d'aquella edició i que va obrir les portes al Twitter a Joan Maria Pou, des d'aquell dia @Fotlipou.
L'altre gol, va ser al Santiago Bernabeu en una Supercopa.
Però més que els gols (amb dos, seria difícil no recordar quan i a on) se't recordarà per la teva lluita insaciable per la vida i per no rendir-te, quan el més simple haria sigut, deixar el futbol i tractar-te d'aquest cony de fetge que et va dir un dia que es tornava lleig.
Però vas triar el camí difícil. Lluitar i voler seguir jugant a futbol. I vas guanyar. I vam guanyar. Gran victòria. El premi, aixecar la Champions 2011 a Wembley. T'ho mereixies. Com s'ho va merèixer el Tito, que malauradament va perdre el mateix partit que tu jugaves.
En les teves oracions, al costat de Déu, com a persona creient que ets, hi va haver un lloc pel Tito.
No sé que faràs en el futur. El Barça t'ha obert la porta perquè entrenis al futbol base. Però tu tampoc sapas què faràs. Només vols descansar i estar amb la teva família. T'ho mereixes.
Merci Eric per tant de futbol i per tanta vida. Gràcies per ser com ets. Bon Nadal i descansa fins quan vulguis. T'esperem.

Firmat:

Un Abidalenc

PostData: Remodelació important a la Junta Directiva del Barça. Marxa Antoni Rossich, director general i assumeix el càrrec, el fins ara gerent Ignasi Mestre. Albert Soler, director de Relacions Institucionals i Comunicació, agafa també la cartera de Director d'Esports professionals i Gavinet de Presidència. Mestre i Soler conformaran una bicefàlia a l'entorn de Josep Maria Bartomeu, convertnt-se en els homes forts del President blaugrana

Una Prèvia Grossa

L'entrada al Nadal, el Sorteig de la Grossa que se celebrarà aquest matí, la va marcar l'últim cap de setmana del 2014 en matèria futbolística.
L'any "colllonut" per ell, que va dir Luís Enrique es va acabar amb victòria davant el Còrdova 5-0 en un bunyol de partit, sobretot a la primera part, dissabte a les 16:00 de la tarda, l'hora fatídica. Vam veure per cert el primer gol de Luís Suarez a la Lliga i al Camp Nou. Hores més tard, al camp del Rayo Vallecano, l'Espanyol tancava un any força correcte amb victòria. Just abans, al Marroc, el Madrid tancava un inoblidable 2014 per ells derrotant al San Lorenzo de Almagro a la final del Mundial de Clubs. 4rt trofeu Intercontinental blanc i primer Mundial de Clubs. En l'entrega de trofeus es va veure un nou capítol de la guerra Cristiano Ronaldo - Pilota d'Or per tal que el portuguès la guanyi. CR7 es va negar a saludar a Michel Platini, President de la UEFA que havia dit que la Pilota d'Or l'hauria de guanyar el porter de la selecció alemanya Manuel Neuer.
A Segona Divisió, victòria del Llagostera a Albacete, el Girona empata a camp de l'Alabès i derrota del Sabadell a Tenerife.Menció a part per un Barça B que toca fons després de rebre un 7-0 del Valladolid. En aquesta divisió de plata, es va veure un sorprenent Numància 6 - Lugo 6, després que a la mitja part s'arribés 1-1.
A l'ACB, el 2014 es tancarà la setmana que ve amb el Clàssic Madrid - Barça. Abans, els blaugranes van derrotar l'Estudiantes a domicili. Amb la renovació del tècnic Xavi Pascual fins 2017 encara fresca, va guanyar divendres a la pista del Panathinaikos, l'última jornada de la fase de grups de l'Eurolliga. Un partit que va quedar suspès a la mitja part, amb 23-40 pels culers, per una amenaça de bomba dins el pavelló grec. Una falsa alarma de mal gust que no va alterar el joc del Barça que va dominar també a la represa.  Tot i això acaba primer i queda enquadrat al TOP16 al grup del R. Madrid. La Penya continuava donant un pas endavant cap a la Copa del Rei davant un rival directe com el Bilbo, que el guanya en la victòria 250 del tècnic verdinegre Salva Maldonado a l'ACB i ja és quarta; el Manresa va perdre a Fuenlabrada i l'Andorra, amb el fitxatge de l'armari Nathan Jawai, ex jugador del Barça, com a gran notícia, va guanyar a Sevilla. I parlant de reforços. El Barça de bàsquet es reforça amb Edwin Jackson, francès del Villerbaune que suplirà les moltes baixes que pateix.
En handbol, el 2014 es tanca amb un nou títol pel Barça: el de la Copa ASOBAL a Lleó, en derrotar al Fraikin Granollers. A l'Europeu femení d'handbol de Croàcia - Hongria, la selecció espanyola va perdre la final amb Noruega i obté la plata.
I d'aquesta manera, l'esport encara les  vacances de Nadal, on com sempre trobarem cites com el Boxing Day a la Premier League, la jornada especial de l'NBA, o la Copa Nadal de Natació al Port de Barcelona. Perquè entre turró i turró no està malament fer una mica d'esport.
Avui però toca tocar dècims per les gepes per veure si tenim la sort que ens toqui la Grossa de Nadal.

Per un Nadal tranquil

Carta oberta a Luís Enrique

Estimat Lucho

Et demano, t'imploro, m'agenollo davant teu si fa falta, que guanyis amb el Còrdova. No t'ho demanaria si no fos que és important. Molt important. Pots pensar que soc un exagerta per demanar-te guanyar a unam maria que acaba de pujar a Primera Divisió. Però les circumstàncies m'obliguen.
Admirat Lucho, aquest cap de setmana s'acaba el 2014 de futbol. Arriben dos setmanes de descans per Nadal. I què vols que et digui. No m'agradaria treure al dinar de Nadal mentre escuro la pota de pollastre del dinar que "si estamos tan mal i que no podem guanyar ni al Còrdova i que el Madrid està imparable i que pot guanya la 11ema" (que els Reis em perdonin aquesta blasfèmia i em portin l'Scalextric que he demanat)
El Nadal pots er molt dur pels culers si hem d'estar pensant mentre ens mengem el raïm que al 2015, el Madrid punxi una mica. Ara com ara smebla improvable.
Si és el Còrdova, maria i el que vulguis. Però juguem dissabte a les 16:00 (horari de miogdiada i horari de malsons pel culé que veu que quan aquesta hora juga el seu equip, punxa) i el teu joc no passa de irregular, diguent-t'ho suau.
S'ha de guanyar pel cívil, pel criminal i per les calderes del Pere Botero.
Lucho t'imploro que no facis invents estranys rotllo 3-4-3 del PSG. Cruyff era Cruyff i Guardiola és Guardiola. Tu només ets ara Luís Enrique a seques. Ets bon entrenador (millor que el Tata Martino). Ets valent i practiques un futbol alegre. has recuperat per la causa Messi i has rescatat del pou a Neymar. Però ets irregular i el teu Barça ja ha llepat amb maries com el Celta.
Només, i simplement només per tenir uns Nadals tranquils parlant de perquè no fan el Nadal a Tres bandes i per llaçar els turrons al cap del sogre, demà a les 16:00 GUANYA.

Firmat

Un que per any nou compra raïm de pot

Pagant Sant Pere canta

Els diners preocupen a tothom. Els qui en tenen, i sobretot el qui no ens tenen. I és precisament la pasta que ha fet que l'home de l'etern somriure hagi perdut per sempre el sobrenom en que va ser conegut.
I és que Marc Màrquez, el bicampió del món de Moto GP i escollit ahir millor esportista català, juntament amb Laia Sanz, la també pilot de motos, s'ha vist involucrat en una polèmica tant absurda com il·lògica, que ha fet despertar de nou les ires cavernàries dels fanàtics de l'espanyolisme. Una polèmica que va fer que dissabte Marc Màrquez plorés a llàgrima viva. UImatge insòlita i que serà també recopilada als famosos resums de l'any que ara s'acosten.
El Diari d'Andorra va treure una notícia que el pilot de Cervera s'havia construït una casa a Andorra i que tenia la intenció de fixar la seva residència i tributar al País dels Pirineus per haver de pagar menys impostos.
Per mi un fet lògic. Si en una botiga uns tomàquets em costen 5 M € i en una altra em costen 400.000 €, compraré els tomàquets amb ELS MEUS DINERS a la botiga que em surti més a compte, que és la més barata.
Doncs això és el que pretenia fer Marc Màrquez fins que la caverna espanyolista s'hi ha fotut pel mig, qüestionant la seva espanyolitat. Ara Marc ja no és pilot "español" és el "piloto catalán". I ja la tenim liada. Pressions de tot arreu. Fins i tot de Catalunya on diuen que no pot ser que un català tributi a un altre lloc. No sé si molts d'ells quan diuen això paguen els seus impostos a l'Oficina de Tributs de la Generalitat, com proposava el president Artur Mas no fa massa, i no a la Hisenda espanyola.
Màrquez, que l'única bandera que entén per contracte és la de Repsol, l'equip que el paga i que ja fa prou perquè el món se n'assabenti, ha fet el que jo, que no tinc ni un duro, faria. Si puc pagar menys impostos, de manera legal, això si, ho faig.
Altra cosa és que fagi com Millet i companyia i no declari els diners a enlloc. Màrquez no ha comès cap delicte AMB ELS SEUS DINERS. Per tant, no entenc aquesta polèmica, ah no sé, que com m'imagino, sigui una qüestió d'identitat del toro d'Osborne.
Fot fàstic que tot vagi a parar al mateix de sempre: al fet espanyol.
Que en Marc foti el que vulgui amb la seva pasta, que la gasti com vulgui i tributi on vulgui, però que pagui els impostos com tothom i a tot arreu. Que pagant Sant Pere canta.
Però que torni a somriure. Per mi sigui a Andorra o a Saint Kitts & Nevitts per mi Marc Màrquez serà sempre el noi de Cervera.

PostData: L'Espanyol va derrotar ahir l'Alabès al partit de tornada dels setzens de final de la Copa del Rei i jugarà els vuitens amb el València.

Tràmit afterhour

Amb un 0-4 de l'anada les teles van tenir la brillant idea de posar un Barça -Osca a les 22:00 de la nit.

El tràmit afterhour de la tornada dels setzens de final va servir per veure que ni Douglas serveix ja ni per sortir de titular en partits com aquest que per molt que ho facis malament l'eliminatòria no perilli.

Vam veure el debut de Jordi Masip en partit oficial aquesta temporada. Després d'un ruix inicial dels aragonesos a través d'Esnaider, el fill del mític jugador de Saragossa, Atlètic de Madrid o Espanyol, Juan Eduardo Esnaider el Barça va guanyar 8-1, 5-0 a la mitja part, amb Hat Trick de Pedro, un d'Iniesta, un de Sergi Roberto, un d'Adriano, un d'Adama, el jugador del filial i un altre de també el jugador del B, Sandro. El gol de l'honor de l'Osca el va fer Carlos David.
I res més. El Barça a vuitens de final de Copa després de superar un tràmit en horari afterhour, absolutament innecessari, per ser horari afterhorari. Es podria haver passat tranquil·lament a les vuit, però no, Mr Tele va dir que pel prime time era més interessant un Barça - Osca sentenciat que un Sense Ficció. En fí, coses de la tele.
Al Camp Nou, a la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei, Barça 8 - Osca 1 i a dormir que ja seria hora.

PostData 1: Si dilluns va ser Eric Abidal qui anunciava que deixa el futbol, ahir ho feia Thierry Henry, exblaugrana i sobretot mite a l'Arsenal. La seva vida a partir d'ara la passarà comentant partits per la cadena britànica Sky Sports. El dia que el Madrid es va classificar per la final del Mundial de Clubs en superar el Cruz Azul mexicà

PostData 2: Espanya organitzarà el Mundial de bàsquet de 2018 després de l'èxit organitzatiu del Mundial masculí i de la plata de les noies del català Lucas Mondelo al passat Mundial de Turquia.

El Bar de Gianni

La tradició nadalenca marca la Loteria i la Grossa de Nadal com a punt d'arrencada de les Festes. Com é stradicomal en aquestes dates, un calb ens obra les portes del seu exclusiu Bar per desitjar-nos Bon Nadal, feliç Any Nou i molta sort als vuitens de final de la Lliga de Campions.
Gianni Infantino, des de la barra del seu Bar de Nió, on ell fa de Secretari de Competicions UEFA que li ha guanyat la partida de calb nadalenc al de la Grossa, ha estat l'executor d'un sorteig que té reminiscènies pretèrites de l'any passat.
El Barça es tornarà a enfrontar als vuitens de final de la màxima competició europea al Manchester City de Ferran Soriano, Txiqui Beguiristain, el Kun Agüero, Touré Yaya, i la mateixa companyia de l'any passat. A diferència d'un renovat Barça de Luís Enrique que segueix generant els mateixos dubtes que el Tata Martino.
Mala sort pel Barça i de nou, molta sort pel Madrid que es tornarà a enfrontar al Schalke 04 camí de la final de Berlín al 6 de juny. Per cert la tornada de l'eliminatòria es jugarà tres dies abans del Barça - Madrid de Lliga. Serà una gran eliminatòria on ens ho passarem bé, però què voleu que us digui, voldria una altra cosa
I és que al Bar de Gianni el passat torna, o no existeix simplement i per més temps que passi, les coses segueixen igual. Mateixos bombos, mateixos pots, mateixes boles, mateix decorat, la mateixa calba, les mateixes sospites de boles fredes i calentes...
Al Bar de Gianni és com el Bar de l'Antonio de l'anunci de la loteria. Amb la diferència que pagues una morterada per veure la Champions (els famosos drets televisius) i et deuen regalar el cafè, perquè no sigui dit.
I després d'avui, Bar tancat fins al febrer. Ara són els clients que s'han de buscar la vida per millorar fins a l'obertura dels vuitens de final de la competició. Mentrestant, tocarà tirar de Copes. De Copa del Rei.
Avui a les 22:00 (des de les 19:00 a Rac1), el Barça juga amb l'Osca la tornada dels 16ens de Copa amb un 0-4 de l'anada. Un fantàstic horari afterhour. No n'aprendran mai.
Aquest és el quadre de vuitens de la Champions. Al febrer, el Bar del Gianni tornarà a obrir les seves portes al millor futbol d'Europa.

PostData: L'exblaugrana Éric Abidal, que estava jugant a l'Olympiakos després de deixar el Mònaco anuncia la seva retirada del futbol

Sensacions hivernals

Jornada solidària la d'aquest cap de setmana amb la Marató de TV3 que va tornar a ser un gran èxit que defuig tota crisi i segueix recaptant diners del poble solidari català a favor, aquest any de les malalties del cor, on el món de l'esport també es va volcar amb aquest gran acte que dóna l'entrada a les Festes de Nadal que ara s'acosten.
Ha estat un cap de setmana intens esportivament parlant, on el cor dels barcelonistes estaven pendents del què feia el Barça a Getafe, dissabte. Sabent que el dia anterior, el Madrid va guanyar a Almeria, en partit avançat a divendres per la participació aquesta setmana dels blancs al Mundial de Clubs del Marroc. El Barça va ensopegar amb el conjunt madrileny gràcies a un mal joc, poc fluid i que no se sap atacar amb la defensa tancada. Molt males sensacions, en una tarda freda i plujosa a Getafe i un altre cop amb un joc molt irregular. El Barça està a 4 punts d'un Madrid que li ha recuperat 10 punts al Barça des de setembre. El culé va quedar xof per un resultat inesperat i que fa que el partit abans de Nadal amb el Còrdova, de nou a la fatídica hora de dissabte a les 16:00 (on mai ha guanyat) sigui crucial per passar Festes tranquiŀles i fer que la distància amb l'intractable Madrid sigui encara salvable. L'endemà al migdia, l'Espanyol va guanyar al Granada, amb les brases de les declaracions de l'exmàxim mandatari perico, José Manuel Lara Bosch on va criticar als dirigents actuals.
A Segona divisió, el Barça B va perdre amb el Mirandés al Mini i Eusebio Sacristán, l'entrenador va explotar contra els seus jugadors a la sala de premsa, dient que si es pensen que el filial és un aparador per lluir les seves individualitats per pujar al primer equip ja es poden buscar un altre lloc; el Girona va perdre a Saragossa a domicili; el Sabadell va perdre amb el Leganés casa, en el segon partit de la setmana després de l'empat de dimecres amb el Les Palmes en el partit aplaçat al seu dia per la pluja; i el Llagostera va derrotar a casa al Ponferradina.
Avui per cert tenim sorteig de vuitens de la Copa d'Europa a les 12:00 a la seu de la UEFA a Nió.
En l'ACB, el Barça va derrotar al CAI Saragossa al Palau; la Penya segueix ferm en el camí cap a la Copa del Rei, en derrotar a la pròrroga al Lagun Aro del tècnic català Jaume Ponsarnau, a Sant Sebastià; i el Manresa en un gran partit aconsegueix la segona victòria en Lliga davant el València i; l'Andorra va caure amb el Múrcia acumulant 4 derrotes seguides ja.
I per segon any consecutiu es va celebrar el Superprestigio Dirt Track, la Festa de Marc Màrquez al Palau Sant Jordi amb els millors pilots de motociclisme competint en una prova d'enduro. Va ser el colofó anual, de la gran temporada del pilot de Cervera, que va guanyar, amb un homenatge a tots aquells que l'han fet costat. Un homenatge que no van ser benvinguts segur, tots aquells que van criticar Marquez perquè volia tributar a Andorra, establint residència i estalviar-se uns quartos. No sé si pressionat per certs mitjans de comunicació cavernaris o per decisió pròpia, en la presentació del Dirt Track, Marquez anuncià que tributaria al 2015 a Espanya i santes pasqües. La imatge no és com ho va dir sinó com: plorant. Imatge inèdita de l'home del somriure etern que es va enfonsar. No em dec imaginar com de malament s'ho ha passat, sentint de tot.
I al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona es va celebrar l'anomenada "Final de la Champions" del patinatge artístic sobre gel: el Grand Prix ISU amb la participació de l'espanyol Javier Fernandez com a màxim atractiu. Una prova més que col·loca Barcelona al mapa esportiu.
Finalment, Mireia Belmonte va culminar un any magnífic als Campionats d'Espanya de Piscina Curta de Natació de Sabadell dominant en les proves que participava i trencant de nou rècords mundials com el del 1500 m. Una autèntica bèstia badalonina que ja té en el seu poder 5 rècords mundial.
Així de vibrant hem viscut un altre gran cap de setmana esportiu amb La Marató present. De tot cor, un cap de setmana que ens deixa sensacions hivernals i no tant sols per les fredes temperatures viscudes, com ha de ser a l'hivern.

El Moviment (sísmic) olímpic

El COI trontolla. I ho fa cap a la modernitat. El moviment olímpic, enquilosat encara en els principis dissenyats pel Baró Pierre de Couberin al segle XIX té la intenció de modernitzar-se.
Thomas Bach, President del COI, té la intenció de remodelar els fonaments de l'olimpisme d'arrel per adaptar-se a la societat del s.XXI.
Dimarts en la 127ena reunió de control del COI, a Mònaco, Bach va presentar l'anomenada Agenda 2020 que marca el full de ruta a seguir pel futur.
La mesura que crida més l'atenció i que per mi ha de ser la més lògica i coherent és el canvi en el procés d'elecció de les candidatures. Es vol evitar suborns i fraus com va passar en l'elecció dels Mundials de futbol de 2018 i 2022 que van aixecar tanta polseguera. La mesura implica que les ciutats candidates no facin un dispendi de calers en infraestructures que puguin hipotecar encara més les finances de les ciutats candidates. Serà el propi COI que convidarà a les ciutats a que siguin candidates olímpiques. De fet, segons el diari francès Le Monde, ja ho hauria fet amb París perquè albergui els JJOO de 2024, coïncidint amb el Centenari dels primers JJOO a la capital francesa.
S'introdueix la possibilitat que determinats esports, a part del futbol o la vela se celebrin fora de la ciutat que albergui els JJOO (com de fet va passar amb Barcelona 92 i les seves subseus com el bàsquet a Badalona).
Es vol marcar un topall de 10.500 esportistes per la cita olímpica, trencar la barrera dels 28 esports que es disputin 310 proves als JJOO d'estiu i 100 als d'hivern i es busca la paritat entre esportistes masculins i femenins.
40 mesures per modernitzar un moviment olímpic que encara viu de coubertin i de la revolució mediàtica de Samaranch.
Els més puritans posen el crit al cel. I els corruptes ho tenen més díficil, espero, per fotre martingales. El COI es modernitza. Entra al s.XXI. Les 5 anelles més famoses s'han fet grans i volen entrar al món del Twitter i l'Instagram i deixar enrere els carros de cavalls, els velocípedes o els cotxes amb manivela. Ja seria hora. Enhorabona a Thomas Bach. Mesura moderna, per l'esdeveniment esportiu més il·lustre i un dels més antics. És el més seguit i com a tal també s'ha de modernitzar, més enllà de les càmeres. Sisme cap a millor al Moviment Olímpic

PostData 1: "Si no haguéssin trobat a un tonto com jo, l'Espanyol hagués desaperegut". Declaracions de José Manuel Lara Bosch, exmàxim accionista del club, al Diari AS criticant a Dani Sanchez Llibre, actual màxim accionista que va rellevar Lara Bosch, l'expresident Ramon Condal, i l'actual dirigent Joan Collet. Pim, pam, pum. Almenys s'ha quedat a gust. Esperem resposta de Collet i companyia

PostData 2: Amb les baixes de Joan Carles Navarro i Brad Oleson el Barça de 

bàsquet va perdre el primer partit a la fase de grups a l'Eurolliga. Va ser amb el Fenerbahce al novè partit i per un sol a la pròrroga. La setmana que ve els catalans es jugaran el liderat del grup a la pista del Panathinaikos, en la darrere jornada

PostData 3: Ahir es va conffirmar el que sospitàvem des que Fernando Alonso va dir que marxava de Ferrari. Ahir a la seu de McLaren, a Waking, es va presentar el pilot asturià com a nou pilot de l'escuderia de F1. L'acompanyarà Jenson Button.

Remuntada de líder

Objectiu aconseguit. El Barça va acabar la fase de grups de la Champions en primera posició després de derrotar ahir al Camp Nou al PSG francès per 3-1. No li busqueu a aquest objectiu bon joc perquè no hi va haver. Ni pel Barça ni tampoc pel PSG. Per ser el partit més atractiu de la jornada va deixar molt que desitjar.
El Barça va sorprendre al PSG i a tots amb una alineació revolucionària. Sense cap dels 4 laterals drets que té el Barça (els defenestrats Montoya i Douglas, el sancionat Alves ni Alba) l'equip va plantejar una sortida amb Pedro fent de lateral, pujant i baixant.
Però va ser el PSG qui va marcar primer. I com el dia de l'Espanyol va haver de remuntar. Ibrahimovic va obrir la llauna aprofitant certa passivitat defensiva i el domini inicial dels francesos.
Amb el Barça a l'abisme que sabia que si no guanyava passava com a segon amb la tornada dels vuitens a fora, va reaccionar amb un gol de messi que significava l'empat i una millora del joc de l'equip, que es va culminar amb el segon gol, obra de Neymar. Una meravella del brasiler.
A la segona part, el Barça va desaperèixer misteriosament i el PSG va agafar el domini del partit. Afortunadament només va tenir una ocasió clara per poder empatar, amb una doble ocasió que Bartra va treure de gairebé sota pals.
I quan més es patia, Luís Suarez va tancar el partit i obria l'accés als vuitens de final amb la tornada a casa. Segon gol de l'uruguaià, e primer a l'Estadi, el segon a la Champions.
I final. Objectiu aconseguit amb la sensació d'un mal partit i que l'experiment dels 3 defenses, Piqué, Bartra, Mathieu no va funcionar bé i que val més que fins que el joc no sigui consolidat no inventem coses rares.
En fí. Que ja està. Dilluns que ve a la freda Nió, el Barça veurà com la seva bola del sorteig de vuitens sortirà a la segona plaça, la de la tornada a casa, i esperant, almenys jo que toqui una maria com el Basilea o el Bayer Leverkusen que un coco com el City o la Juventus (digueu-me covard.)
Ahir al Camp Nou, remuntada de líder. Barça 3 - PSG 1

PostChampions: L'Athlètic de Bilbao jugarà a l'Europa League després de superar a San Mamés al BATE Borisov bielorrús. La Roma queda eliminada de la Copa d'Europa, en una altra de les sorpreses d'enguany a la màxima competició europea

Lideratge en blau i grana

Aquesta nit al Camp Nou, a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, tenim la primera gran final de la temporada, en format Champions. Barça i PSG s'enfronten avui pel liderat definitiu de grup a la Champions. El premi per aquest liderat és que dilluns que ve, al sorteig de vuitens, els líders jugaran la tornada a casa. I aquest és un factor clau i més en aquesta ronda que ve després de més de 2 mesos sense competició europea.
En dos mesos, les coses a un equip poden canviar molt. I més en un club de la volatilitat del Barça a tots nivells. Si ho recordeu, l'any passat, entre l'últim partit del Barça a la fase de grups a la Champions i als vuitens va marxar Sandro Rosell, i l'equip ja s'havia acomiadat gairebé de la Lliga amb un joc mediocre
Tot el que sigui gaudir d'un avantatge, guanyat al camp i que es tastarà en un futur proper, però que pot ser variant, és clau.
El PSG no ho psoarà fàcil. El PSG d'Zlatan Ibrahimovic amb qui gaudirem d'un altre duel amb Leo Messi, si la inflamació al taló que pateix el permet el davanter suec, que saltarà espurnes a tots nivells. Un PSG que arriba al Camp Nou després de derrotar al Nantes en jornada a la Ligue 1 i continua segon darrere de l'Olympique de Marsella, però amb molta dependència del què faci Ibra.
És el PSG d'Ibrahimovic, la gran estrella on orbiten altres estrelles com Javier Pastore, Motta, Thiago Silva, David Luiz, Verratti o Lavezzi. Estrelles comprades mab l'altre gran protagonista d'aquest derbi blaugrana a la Champions: Qatar.
La dictadura qatariana, la mateixa que financia al Barça està al darrere del PSG i a cara descoberta. El derbi de Qatar també es jugarà avui al Camp Nou, entre els dos equips blaugranes..
Barça i PSG es juguen la primera plaça de grup, els calers que dóna això, la tornada dels vuitens i el prestigi de guanyar a un grandiós rival. El Camp Nou avui ha de fer bona cara, la d'animar com en les grans ocasions, per tal que el Barça de Luís Enrique, irregular en joc però que ja fa 7 partits que no perd, ho segueixi fent. No és un partit més. És un partit vital on tots hi han de posar el coll. Perquè si perdre no significaria res a curt termini (seríem a vuitens igualment), però si que complicaria aquests vuitens amb la tornada a fora.
Poca broma. Final a casa, per seguir somiant amb l'orelluda en el futur. Barça-PSG, un partidàs amb el lideratge en joc.

PostChampions: Victòria del Madrid amb el Ludogorets i empat de l'Atlètic al camp de la Juventus en la última jornada de la Lligueta. Primera gran sorpresa, l'eliminació del Liverpool

Ratllats

Doncs a mi tampoc m'agrada. Ni aquesta, ni la que portem ara ni les anteriors. Doncs ja que tothom opina de la nova samarreta del Barça per l'any que ve, jo no vull ser menys. Estèticament aquesta samarreta ade ratlles horitzontals és lletgíssima. És estranya i revolucion`ria certament. No sé si com diuen alguns es passa els estatuts fundacionals del club, on Joan Gamper va deixar clar que MAI, la samarreta del club seria amb ratlles perpendiculars, però no m'agrada.

Poden posar més o menys ratllles. Hi poden posar alguns motius blancs com l'època de Kappa que va fer salta els marcapassos a molts socis a meitats dels 90, poden fer com la samarreta del Centenari (o la del 2009) i posar una franja grana i una blava: Però no fotem experiments estranys. Per això ja tenim la segona samarreta, que l'hem vista de tots colors i per a tots els gustos. Han putinejat tant la samarreta que ja és igual com col·loquin les franges. Això si. Una seona samarreta ha de servir de contrast a la Primera perquè no coincideixin amb la del rival. Si la primera és fosca, la segona ha de ser clara i viceversa. Ratlles verticals pel futbol i ratlles horitzontals pel rugbi. Que per alguna cosa es van separar aquests dos esports germans quan a un dels futbolistes del 1845 (data que es va fer el primer reglament del Rugbi) es va rebel·lar i va agafar la pilota amb les mans

Però ja ens hi podem posar fulles. Mana Nike i Nike imposa el disseny per vendre quantes més samarretes millor. Millor per ells clar. Espero que almenys en els pròxims dissenys no treguin ni el blau ni el grana. Perquè llavors això si que seria un atemptat en tota regla.

I no no m'agrada aquesta samarreta, ni la que duem ara, ni l'anterior i tampoc m'agradarà la del futur. perquè porta una cosa que no m'agrada. El logo de Qatar, la dictadura que mata, tortura i assassina a base de petrodòlars.

Quan treiem aquest símbol que deixa el d'UNICEF en ridícul, podrem parlar d'estètica de ratlles verticals, horitzontals o el que faci falta.

No es tracta de romanticisme d'uns colors. Després de vendre's l'ànima, amb el cos podem fer el que vulguem. Ja és només un embolcall i no importa si és amb ratlles verticals o horitzontals. El debat que s'ha de fer el soci ara no és si la samarreta agrada (que no agrada). El què ha de discutir si és que el Barça ha de mantenir aquesta taca lletja a la samarreta que es diu Qatar. I en això jo ho tinc molt clar. Qatar NO.

PostData: Víctor Valdés va ser escollit per la Lliga com a millor porter de la història de la competició. Un Valdés que segueix recuperant-se al Manchester United de la seva lesió

Derbis constitucionals

En ple Pont de la Constitució i la Immaculada (que celebrem avui), hem viscut un altre cap de setmana esportiu, amb el derbi Barça-Espanyol de Primera Divisió com a plat fort. Un partit que va disputar Leo Messi sense la targeta groga que va veure a Mestalla després de rebre l'impacte d'una moneda en celebrar el gol de Sergio Busquets davant el València "i perdre temps". Afortundament, i després de recurs, el Comitè de d'Apel·lació li va treure aquesta targeta. Va ser el primer derbi com entrenadors de Luís Enrique i de Sergio Gonzàlez. Com a jugadors en van jugar uns quants. El Barça va guanyar gràcies a tres genialitats de Messi (Hat Trick per compensar el de Cristiano el dia anterior), un gol de Piqué de córner (si després de 128 intents gol de córner) i un de Pedro que va desterotar a un gran Espanyol, a la primera part, que es va avançar amb un gol de Sergio Garcia. Al final 5-1 En el terreny institucional, una representació del club, encapçalada per Albert Solé, director de Relacions Institucionals del Barça va declarar davant el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, el TAS, a Lausana arran de la sentència del cas del fitxatge de menors per tal que se li pugui reduir la sanció de dos finestres sense fitxar imposada per la FIFA.
Mentrestant el Madrid va guanyar al Celta amb Hat Trick de Cristiano al Bernabeu on es van sentir insults de la grada a Messi i a Catalunya que seran investigats per la Lliga després de les mesures preses arran de la mort del seguidor ultra del Deportivo la setmana passada a la prèvia de l'Atlètic de Madrid - Dépor. Un Atlètic que va derrotar a l'Elx a la ciutat alacantina.
A Segona, el Girona va perdre a Montilivi amb el Barça B, en l'altre derbi català de la jornada, el Llagostera va perdre al camp del Numància i el Sabadell va perdre a Alcorcón en el debut a la Lliga del tècnic Àlex Garcia, després que el partit amb Les Palmes quedés suspès per la pluja. Un partit que es jugarà aquest dimecres
A l'ACB, nou pas de la Penya cap a la Copa del Rei amb el triomf contra el Gran Canària, en l'enèsim retorn d'Aito Garcia Reneses a Badalona. La Penya va remuntar 15 punts als canaris. El Barça va caure, en un molt mal partit a la pista del Sevillla, entrenat per Audie Norris, el mite blaugrana dels 80, que es va enfrontar al seu ex equip per primer cop. El Manresa va perdre a Tenerife. I el Madrid va perdre el primer partit de Lliga de la temporada. Va ser al derbi madrileny amb Estudiantes. Abans, divendres, el Barcelona es van passejar a casa del Turow polonès on va guanyar de 39 punts i continua invicte a l'Eurolliga (9/9). I un altre derbi en bàsquet. L'Spar Citylift Girona va derrotar al Cadi La Seu en el derbi català a la Lliga Femenina, clau per les aspiracions d'ambdós equips per entrar a la Copa de la Reina. Així doncs les gironines es classifiquen matemàticament per la Copa.
En handbol, el Barça també va visitar Polònia. En aquest cas per enfrontar-se al Wisla Plock. Els de Xavi Pascual van tornar a casa amb la primera derrota de la temporada al sac.
I de Polònia al Qatar, per parlar del gran èxit de Mireia Belmonte. La nedadora badalonina va ser la reina dels Mundials de Piscina curta on va guanyar 4 medalles d'or i 2 rècords mundials.
Dilluns festiu, en un cap de setmana llarg, on l'activitat esportiva no tant sols no ha fet festa sinó que ha continuat entretenint-nos amb grans partits i derbis.

La immedietesa del moment

"Vermaelen és un jugador de rendiment immediat"
Andoni Zubizarreta, agost 2014

A TV3, torna "A Cor Obert". Els protagonistes però d'aquesta mítica sèrie ambientada al Saint Eligius de Boston ja no son els mateixos. Aquesta és la sinopsi.
Un Secretari Tècnic de l'equip de futbol anomenat FC Barcelona, el prestigiós Andoni Zubizarreta fitxa a un mite com el central Thomas Vermaelen, provinent de la mítica fàbrica Arsenal, on el Barça té un conveni de col·laboració de traspàs de toies. El mite belga és famós no pel futbol sinó per estar-se en dos anys, 400 dies lesionat. Tot i així es fitxa, lesionat. Per encigalar el personal, Zubi, deixa anar aquesta frase que encapçala l'artícle. Diu que en un mes ja jugarà amb la resta dels seus companys. Fins al moment fa treball al marge, igual que Luís Suarez, que espera amb impaciència la fí de la seva sanció.
A mitjans setembre, Vermaelen juga un amistós contra la selecció Sub19 d'Indonèsia, amb el Barça B per agafar forma. Ho fa bé i fins i tot marca. Sembla que la lesió que arrossega als isquios comença a ser obllidada.
Però, misteriosament, després es continua entrenant al marge, recuperant-se d'una lesió que no s'acaba de curar mai i de la qual recau. El soci està impacient i Zubizarreta i els tècnics acorden una espècie d'ultimàtum al belga: el partit del 3 de desembre amb l'Osca. Vermaelen jugaria i si rendia bé, no es vendria al mercat d'hivern.
Però l'utimàtum no es va fer efecte demà. Bàsicament, perquè Vermaelen va ser operat per subsanar aquesta lesió crònica que pateix. I ara entra el doctor a la sèrie. És finlandès, amb nom de protagonista de manga japonès: Sakari Orava.
El Barça es posa en mans del matasans finlandès per curar al belga dels problemes d'isquios. Orava és el millor especialista en la matèria. Va operar Pep Guardiola, quan el de Santpedor es va lesionar al mateix lloc que Vermaelen el 1998, i va estar 9 mesos fora del camp perquè ningú sabia que tenia i perquè li feia tant de mal la cama esquerre.
Orava, amic del mític doctor Ramon Cugat, diu que amb l'operació a Vermaelen, el central pot estar als camps de nou en 2-3 mesos, el club diu 4-5. Veurem si la FIFA el deixa fitxar algun jugador, que hauria de ser algú sense equip.
I mentrestant, Andoni Zubizarreta, torna a quedar en evidència per les seves frases i pels seus fitxatges. Douglas i Vermaelen són dos grans fiascos, uns més, d'un Secretari Tècnic que segueix l'estela del Zubizarreta porter: si no hi arrribo no m'hi llenço. I el Barça ha tornat a tirar els calers, esperant i esperant veure més el futbol de Vermaelen, que l'historial mèdic i les radiografies del belga. De Douglas, ni el propi brasiler sap què hi pinta (podríem fer com al seu dia amb el brasiler Cleo, que el casi Joan Gaspart i després enxagar-lo a passeig)
La frase de Zubizarreta, l'ha tornat a deixar en evidència, a no sé que immediat vulgi dir d'aquí 7 mesos. El soci ja en té el pap ple de Zubizarreta i els seus errors tant de gestió com de comunicació i li ha fet saber en forma de xiulada.
Esperem que Vermaelen es recuperi, per jugar amb el Barça o amb qui sigui. És una persona i no penso desitjar-li cap mal. Com a futbolista li desitjo que pugui triomfar, si pot quan pugui a Can Barça o a on el vulguin.
El problema no és ni Douglas ni Vermaelen. El problema és Zubizarreta, de qui encara esperem "un rendiment immediat".
Avuii, mentrestant, diumenge que ve a les 17:00, Barça-Espanyol, el derbi català de la Lliga... I si, sense Vermaelen

PostData: La Unió Cíclista Internacional li retira la llicència ProTour al conjunt Astana després dels 5 positius per dopatge. Així doncs, Vincenzo Niballi, actual campió del Tour, quedarà lliure l'1 de gener per fitxar per qualsevol altre equip.

Victòria competent

El Barça va desmuntar la resistència d'un Osca molt valent en 20 minuts. El líder del grup 2 de Segona B va demostrar que la seva condició de capdavanter no és perquè si. Durant 20 minuts, l'Osca va posar a punt els reflexos del porter Marc-André Ter Stegen. Si Ter Stegen. Jordi Masip va estar a la banqueta i només ha jugat a la Supercopa Catalunya. No entenc res d'aquest joc dels tres porters. La realitat és que estem fent com Oier i estem perdent el potencial d'un porteràs molt vàl·lid en tots els equips de la Primera Divisió.
Dos golassos, un de Rakitic de falta i un d'Iniesta van obrir el marcador. L'Osca, tret d'alguna ocasió aïllada, fruït de la seva valentia i el seu bon futbol, per revifar-se va ensenyar la bandera blaunca i va claudicar tota esperança de passar l'eliminatòria (si realment s'ho van arribar creure)
Pedro a les acaballes del primer temps i Rafinha a la segona van fer el 0-4definitiu que sentencia l'eliminatòria i fa del partit de tornada un tràmit al Camp Nou, gairebé innecessari
Poca història més d'un partit que va servir per veure Douglas (almenys a l'onze inicial, xutant una pilota literalment al carrer i fent una errada garrafal de llibre), veure el retorn d'un molt bon Iniesta després d'estar lesionat des del Clàssic amb el Madrid o fer experiments radiofòenics genials com la ja clàssica transmissió dels del Barça juga a Rac1 amb els cafres de La Competència. Victòria competent i cap a vuitens de Copa previ tràmit de Copa

PostCopa: L'Atlètic de Madrid va derrotar 0-3 L'Hospitalet a la Feixa Llarga i el Sabadell va perdre 5-1 al Sánchez Pizjuan de Sevilla, en partit de tornada i queda eliminat per un global de 2-11 de després del 1-6 a la Nova Creu Alta

PostData: Mireia Belmonte s'ha estrenat de forma esplèndida als Mundials de Piscina curta de Qatar. La nedadora badalonina s'ha imposat en les finals dels 200 papallona i els 400 estils als Mundials de piscina curta amb dos rècords del món inclosos

Exàmens a Osca

Thomas Vermaelen és el protagonista indirecte del debut del Barça a la Copa del Rei 2014/15 a El Alcoraz d'Osca.
Aquest hauria de ser el partit on Thomas Vermaelen tenia l'examen per quedar-se o no a Can Barça, després de superar els seus problemes crònics amb els ísquios.
Però, per avui, no hi haurà cap examen a Vermaelen, perquè el central belga no hi serà ni se l'espera a Osca. Ahir el van operar on esperem que el Doctor Sakari Orava li resolgui d'una vegada per a totes, els problemes. Ja sabeu què passa amb Vermaelen i els seus problemes d'isquios.
Sense examen a Vermaelen, si que pot ser l'examen er l'altre gran fitxatge de l'estiu Zubizarreta: el gran Douglas. De moment el brasiler ha jugat un partit. Jugat perquè ho diuen les estadístiques, perquè aquell dia a Màlaga, no se'l va veure massa.
I qui tampoc s'ha vist és Jordi Masip, el tercer porter del Barça que no ha jugat cap minut. S'espera que si Bravo és el porter de la Lliga, i Ter Stegen el de la Champions, el poretr de la Copa, sigui Jordi Masip, que té un xollo de feina: para la mà i cobra sense jugar. No crec que li agradi. O almenys espero.
Douglas, Masip, i els altres descartats per Luís Enrique, que per molt que als entrenaments s'ho currin a la famosa "competència ferotge" no hi entren. Homes com Montoya o Sergi Roberto, tenen una opciió d'or per canviar el seu rol i convèncer a Luís Enrique que poden servir també com a jugadors i no només per repartir l'aigua a la banqueta.
I és també torn pels nois del fílial. Gent com Munir, que en els seus últims partits ja havia perdut aquell ruix que ens va enamorar tant, i que amb Suarez jugant havia tornat a la dinàmica del fílial. Com Sandro o Edgar Ié.
L'Osca, el líder del Grup 2 de Segona B, que va suspendre el partit de la jornada passada amb el Fuenlabrada, entrenat per l'exjugador del Sevilla, Las Palmas o el Lleida, Luís Garcia Tevenet i amb homes com, és una prova de foc per a tots aquells a qui Lucho no els hi fa confiança. Farien bé tots aquells a qui el tècnic els hi té posades les orelles de burro que l'aprovessin.
Avui a les 22:00, des de les 21:00 a Rac1, amb els cracs de la Competència, Osca - Barça, setzens de final de la Copa del Rei. Un partit més, per a uns per omplir calendari, un important examen per a altres.

PostCopa: L'Espanyol va superar l'Alabès, el Madrid va tornar a superar el Cornellà, que queda eliminat de la competició. Avui també juga el Sevilla - Sabadell i L'Hospi - Atlètic de Madrid

Violència: El futbol és còmplice

Havíem avui de parlar de l'afer Vermaelen, de la seva lesió i la nefasta gestió de Zubizarreta. Havia de parlar de futbol i esport. Pero avui he de parlar del què va passar diumenge a les afores de l'Estadi Vicente Calderón, als proglegòmens del partit entre l'Atlètic de Madrid i el Deportivo de la Corunya.
El què malauradament és habitual, lamentable i terrorífic al mateix temps a altres confins del món, com a Sudamèrica, on el futbol és com una religió, la violència i la mort d'aficionats a causa del fanatisme per aquest esport. va passar diumenge a Madrid.
A les 9 del matí, del diumenge es van reunir ultres violents de l'Atlètic de Madrid (Frente Alético), del Depor (Riazor Blues), del Rayo (Bucaneros) i de l'Alcorcón per estomacar-se en una batalla campal, que res te a veure amb el futbol, però el qual és còmplice. 180 persones que van anar a fer mal en nom del futbol.
Com a conseqüència, un ultra del Depor el van trobar mort, amb ferides i amb parada cardiorespiratòria al riu. Francisco Romero Taboada "Jimmy" tenia 43 anys i era pare de família.
Des de 2003, que no passava quelcom similar a l'Estat Espanyol. Va ser a la prèvia d'un Compostel·la - Depor, on moria un altre aficionat.deportivista, en ser colpejat al fetge per un suposat seguidor del Compos L'any 1998, uns altres personatges vestits de seguidors de l'Atlètic de Madrid van matar a un seguidor de la R. Societat, que només volia anar a veure el partit
I amb això sobre la consciència, el partit no es va suspendre i es va jugar amb un ambient que no té res a veure amb l'alegria que és anar a veure un partit de futbol. Desproblema és el d'una societat malalta, moguda per impulsos primaris i irracionals i que posen el futbol com a pretext per matar-se.
Els ultres al futbol no es mouen per la passió del futbol. Es mouen per la passió de la violència i per una determinada ideologia. Autèntics delinqüents perillosos que campen pel món i els camps de futbol sembrant una llavor d'odi extrema.
Tothom té la responsabilitat que existeixin encara aquests crupúscles de desgraciats vestits de culés, merengues, periocs o colchoneros. Només vestits, perquè d'aficionats no en tenen res. La primera responsabilitat els tenen els propis clubs per permetre l'entrada al camp d'aquesta fent i la seva existència organitzada sota el ventall d'un grup amb el beneplàscit del propi club que els accepta perquè "animen". Estan tant incrustats en l'àmbit del club que la seva expulsió i extirpació d'ells, reïtero d'obligatòria necessitat, resulta perillosa, per qui ho vol fer. No cal anar més lluny i recordar les amenaces de mort sobre Joan Laporta, el president del Barça que va expulsar als Boixos Nois. Són igualment inadmisibles les declaracions de Miguel Ángel Gil Marín, Conseller Delegat de l'Atlètic dient que ell no és ningú per fotre fora aquests violents. Això sí, és més senzill treure el tap d'una ampolla d'aigua. L'ampolla entra i la tiren al cap de Messi, com diumenge a València (el club Che ja ha fotut fora l'agressor per cert). La segona, la Federació per no posar remei al tema, i no suspendre la jornada (Per cert, què feia la seu de la Federació tancada un diumenge en plena jornada de competició?). La tercera, la polícia i els dirigents polítics (en aquest cas Cristina Cifuentes, delegada del govern espanyol a Madrid que ja hauria d'haver dimitit i que està coberta de glòria) per no preveure l'entrada dels violents a Madrid, no investigar de quina manera van quedar aquests 180 imbècils per esbatussar-se. (Perquè el que va passar ahir a Madrid no és casualitat, és premeditat) i no declarar el partit d'alt risc. I la quarta, la tenen indirectament els mitjans de comunicació, que bonament escalfen el partit amb la prèvia.
21 detinguts i un arsenal terrorífic d'armes perquè 180 desgraciats anessin a rebentar-ho tot.
Perquè no prenen exemple del futbol anglès, on han tallat de socarrel el hooliganisme, d'on per cert és originari, després de les desgràcies de Heysel, el 1985 o Hilsborought, el 1990
No és futbol. És violència gratuïta dels mateixos antisistemes que rebenten qualsevol manifestació. A rebentar pel plaer de rebentar. De donar pel sac, de fer mal. I disfressats, a cara coberta, o amb samarretes per embrutar el nom de la institució de la samarreta. Sinó expliqueu-me què fotien ultres del Rayo i de l'Alcorcón en una batalla que en teoria afectava a ultres de l'Atlètic de Madrid i Deportivo.
Diumenge es va treure l'alegria de viure un acte social i feliç com anar a veure un partit de futbol per al final quedar emmudit i espantat per un acte brutal, indigne com és una batalla campal entre desgraciats i fills de mala mare que no tenen ni ofici, ni benefici i que només fan que repudiem encara més aquest món on la violència és a l'ordre del dia.
No importen els no sé quants detinguts que hi va haver després de la desgràcia. perquè la desgràcia ja estava feta i s'hauria d'haver evitat. No importa el què es va parlar a la Comissió de Violència. Ni tampoc el què farà l'Atlètic de Madrid amb els seus ultres. Perquè una vida d'un ultra que va voler anar a veure futbol ja no tornarà perquè va ser brutalment assassinada.
I ara amb la mort d'un radical a la consciència, es reuneix ahir la Comissió Antiviolència per determinar que si cal tancar estadis o una part dels estadis perquè no entrin ultres ho faran. i fins i tot seran sancionats els insults o crits contra la gent o un col·lectiu ("Puta Catalunya per exemple"). Però han de ser els clubs que s'hi han de posar forts en el tema i acabar amb aquesta xacra de violents, d'autèntics desgraciats que moguts per una ideologia, i cap, CAP, color futbolístic, van a fer mal. I punt. Tant radical i simple com això.
Perquè la violència no es pot amagar sota el paraigua de la paraula "FUTBOL". El Futbol és esport, és alegria. La violència és violència, no té acrònim ni altres paraules. La violència fot fàstig. I punt.

PostData: La FIFA va anunciar ahir que Leo Messi, Cristiano Ronaldo i Manuel Neuer, el porter del Bayern, són els tres candidats a la Pilota d'Or que s'entregarà a la Gala de Zurich del 12 de gener

Inundats d'esport

En un cap de setmana marcat pels intensos ruixats a bona part de Catalunya i algunes inundacions a rieres i baixos, en una llevantada que diuen els meteoròlegs que arribà tard per l'època, el novembre esportiu s'acaba amb una altra inundació esportiva d'activitats.
La pluja va condicionar els partits de futbol que es van jugar. Una pluja, la de dissabte a Catalunya molt important..
Doble enfrontament català-valencià a Primera Divisió. Dissabte, l'Espanyol rebia a Cornellà al Llevant on va guanyar en un Power8 Stadium més semblant a les Piscines Picornell que mai.
L'endemà diumenge, el Barça tancava jornada a Mestalla, amb Thomas Vermaelen de protagonista i les reaccions pel seu cas. El central belga serà operat dimarts a Finlàndia pel famós Sakari Orava. A la gespa, els blaugranes van guanyar amb un gol al minut 93 de Sergio Busquets, en el duel de la jornada. Un gol salvador en un mal partit de l'equip de luís Enrique  Col·lateralment, una notícia en clau blaugrana respecte a un exjugador. Víctor Valdés que va deixar el Barça que va marxar lesionat, despotricant de tot i en silenci, va marxar al Manchester United de Louis Van Gaal per recuperar-se de la lesió. Quan semblava que fitxaria pel club anglès, torna a ser a Barcelona, recuperant-se de la lesió, buscant un equip per jugar. El Madrid va a Màlaga. Un Madrid cabrejat amb el president de la UEFA, Michel Platini, que en unes declaracions a un diari francès va dir que seria just que el guanyés un campió del món. En un sorprenent comunicat va demanar que no hi hagi ingerències en l'elecció, i demana la pilota d'or per Cristiano Ronaldo. Al·lucinant.
A segona el Barça B va perdre amb l'Albacete. El Girona va empatar a 0 a Pamplona, al camp de l'Osasuna; el Llagostera va perdre amb el Betis en un Municipal de Palamós totalment inundat per una pluja torrencial i el Sabadell - Las Palmas va quedar suspès perquè la Nova Creu Alta estava impracticable en el què hauria de ser el debut d'Àlex Garcia a la banqueta arlequinada.
Per cert, en futbol internacional, Pelé ha hagut de desmentir que estigui tant malament després que O Rei, ingressés a l'hospital per uns problemes d'infecció d'orina.
Però tot això no importa gens, després del què va passar diumenge als voltants del Calderón, a la prèvia de l'Atlètic de Madrid- Deportivo. Un seguidor ultra, pare de família, d'una afecció dels Riazor Blues va ser trobat mort, al riu, ferit i amb aturada cardiorespiratòria, després que hi hagués hagut una batalla campal entre els aficionats ultres dels dos equips. Hi van ser presents en aquesta batalla ultres de l'Atlètic, del Dépor, del Rayo Vallecano i de l'Alcorcón. Lamentable, i trist (demà en parlem)
En bàsquet, nou cap de setmana intens pel Barça. Divendres, a l'Eurolliga, triomf davant l'Armani Milà. Diumenge, triomf en Lliga amb l'UCAM Múrcia, en la victòria número 1000 de l'equip en la història de la competició. La Penya va derrotar al Manresa al derbi català al Nou Congost de la capital bagenca. L'Andorra va perdre amb el València per un sol punt. Tot això en el cap de setmana on l'ACB va confirmar La Corunya seu de la Copa del Rei 2016.
I en handbol, el Barça va derrotar a casa, l'Alingsas suec i el Granollers va remuntar dos gols de l'anada per guanyar a l'Sporting de Lisboa i classificar-se per la fase de grups de la Copa EHF.
I en F1 s'ha confirmat el fitxatge de Carlos Sainz Jr, fill de l'homònim mític pilot de Rallies, com a pilot de Toro Rosso per l'any que ve.

Molt d'esport per entrar ja al desembre, més que congelat, trist pels fets del Calderón, inundat pels esports i per la pluja que ha caigut aquest cap de setmana al país.