El què malauradament és habitual, lamentable i terrorífic al mateix temps a altres confins del món, com a Sudamèrica, on el futbol és com una religió, la violència i la mort d'aficionats a causa del fanatisme per aquest esport. va passar diumenge a Madrid.
A les 9 del matí, del diumenge es van reunir ultres violents de l'Atlètic de Madrid (Frente Alético), del Depor (Riazor Blues), del Rayo (Bucaneros) i de l'Alcorcón per estomacar-se en una batalla campal, que res te a veure amb el futbol, però el qual és còmplice. 180 persones que van anar a fer mal en nom del futbol.
Com a conseqüència, un ultra del Depor el van trobar mort, amb ferides i amb parada cardiorespiratòria al riu. Francisco Romero Taboada "Jimmy" tenia 43 anys i era pare de família.
Des de 2003, que no passava quelcom similar a l'Estat Espanyol. Va ser a la prèvia d'un Compostel·la - Depor, on moria un altre aficionat.deportivista, en ser colpejat al fetge per un suposat seguidor del Compos L'any 1998, uns altres personatges vestits de seguidors de l'Atlètic de Madrid van matar a un seguidor de la R. Societat, que només volia anar a veure el partit
I amb això sobre la consciència, el partit no es va suspendre i es va jugar amb un ambient que no té res a veure amb l'alegria que és anar a veure un partit de futbol. Desproblema és el d'una societat malalta, moguda per impulsos primaris i irracionals i que posen el futbol com a pretext per matar-se.
Els ultres al futbol no es mouen per la passió del futbol. Es mouen per la passió de la violència i per una determinada ideologia. Autèntics delinqüents perillosos que campen pel món i els camps de futbol sembrant una llavor d'odi extrema.
Tothom té la responsabilitat que existeixin encara aquests crupúscles de desgraciats vestits de culés, merengues, periocs o colchoneros. Només vestits, perquè d'aficionats no en tenen res. La primera responsabilitat els tenen els propis clubs per permetre l'entrada al camp d'aquesta fent i la seva existència organitzada sota el ventall d'un grup amb el beneplàscit del propi club que els accepta perquè "animen". Estan tant incrustats en l'àmbit del club que la seva expulsió i extirpació d'ells, reïtero d'obligatòria necessitat, resulta perillosa, per qui ho vol fer. No cal anar més lluny i recordar les amenaces de mort sobre Joan Laporta, el president del Barça que va expulsar als Boixos Nois. Són igualment inadmisibles les declaracions de Miguel Ángel Gil Marín, Conseller Delegat de l'Atlètic dient que ell no és ningú per fotre fora aquests violents. Això sí, és més senzill treure el tap d'una ampolla d'aigua. L'ampolla entra i la tiren al cap de Messi, com diumenge a València (el club Che ja ha fotut fora l'agressor per cert). La segona, la Federació per no posar remei al tema, i no suspendre la jornada (Per cert, què feia la seu de la Federació tancada un diumenge en plena jornada de competició?). La tercera, la polícia i els dirigents polítics (en aquest cas Cristina Cifuentes, delegada del govern espanyol a Madrid que ja hauria d'haver dimitit i que està coberta de glòria) per no preveure l'entrada dels violents a Madrid, no investigar de quina manera van quedar aquests 180 imbècils per esbatussar-se. (Perquè el que va passar ahir a Madrid no és casualitat, és premeditat) i no declarar el partit d'alt risc. I la quarta, la tenen indirectament els mitjans de comunicació, que bonament escalfen el partit amb la prèvia.
21 detinguts i un arsenal terrorífic d'armes perquè 180 desgraciats anessin a rebentar-ho tot.
Perquè no prenen exemple del futbol anglès, on han tallat de socarrel el hooliganisme, d'on per cert és originari, després de les desgràcies de Heysel, el 1985 o Hilsborought, el 1990
No és futbol. És violència gratuïta dels mateixos antisistemes que rebenten qualsevol manifestació. A rebentar pel plaer de rebentar. De donar pel sac, de fer mal. I disfressats, a cara coberta, o amb samarretes per embrutar el nom de la institució de la samarreta. Sinó expliqueu-me què fotien ultres del Rayo i de l'Alcorcón en una batalla que en teoria afectava a ultres de l'Atlètic de Madrid i Deportivo.
Diumenge es va treure l'alegria de viure un acte social i feliç com anar a veure un partit de futbol per al final quedar emmudit i espantat per un acte brutal, indigne com és una batalla campal entre desgraciats i fills de mala mare que no tenen ni ofici, ni benefici i que només fan que repudiem encara més aquest món on la violència és a l'ordre del dia.
No importen els no sé quants detinguts que hi va haver després de la desgràcia. perquè la desgràcia ja estava feta i s'hauria d'haver evitat. No importa el què es va parlar a la Comissió de Violència. Ni tampoc el què farà l'Atlètic de Madrid amb els seus ultres. Perquè una vida d'un ultra que va voler anar a veure futbol ja no tornarà perquè va ser brutalment assassinada.
I ara amb la mort d'un radical a la consciència, es reuneix ahir la Comissió Antiviolència per determinar que si cal tancar estadis o una part dels estadis perquè no entrin ultres ho faran. i fins i tot seran sancionats els insults o crits contra la gent o un col·lectiu ("Puta Catalunya per exemple"). Però han de ser els clubs que s'hi han de posar forts en el tema i acabar amb aquesta xacra de violents, d'autèntics desgraciats que moguts per una ideologia, i cap, CAP, color futbolístic, van a fer mal. I punt. Tant radical i simple com això.
Perquè la violència no es pot amagar sota el paraigua de la paraula "FUTBOL". El Futbol és esport, és alegria. La violència és violència, no té acrònim ni altres paraules. La violència fot fàstig. I punt.
PostData: La FIFA va anunciar ahir que Leo Messi, Cristiano Ronaldo i Manuel Neuer, el porter del Bayern, són els tres candidats a la Pilota d'Or que s'entregarà a la Gala de Zurich del 12 de gener
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada