Londres serà blaugrana o no serà

El Palau Blaugrana serà aquesta setmana protagonista. Al Santuari culé es viuran dos dies de gran ambient. El vell Palau tremolarà i ves a saber si els seus fonaments aguantaran.
Setmana decisiva pel futur europeu de les secccions blaugranes: a Geòrgia, la F4 de la UEFA Futsal Cup de Futbol Sala; dissabte al Palau, la tornada de les semis de la Champions d'handbol amb l'Atlètic de Madrid; i avui bàsquet.
Londres busca finalistes. Tant a la Champions com a l'Eurolliga. On no arribarà el futbol a Wembley, ho provarà avui el Barcelona Regal.
Estem a 40 minuts de la F4 de l'Eurolliga de bàsquet. Poca gent es pensava dimarts passat que el Barça - Panathinaikos tindria un cinquè i definitiu acte. Però dijous, en l'infern de l'OAKA, els blaugranes van sortir victoriosos i plens de moral. El xai degollat va sortir de l'escorxador vestit de llop. Van veure el que era l'evidència. Col.lectivament són millors que els grecs. En individualitats són millors. I ara psicològicament semblen imparables. El PAO ja es veia la setmana passada fent fotos al Big Ben. Ara veu que tot s'ha torçat.
L'últim capítol dels quarts de final de l'Eurolliga es jugarà a les 21:00, des de les 20:45 a Rac1, fora de la Pàtria Grega. El Palau no és l'OAKA, ni se l'espera. No aniran 20.000 persones, en prou feines hi aniran 8.000. No hi haurà bengales. Però la gent del Palau quan se la necessita converteix el Santuari en un OAKA més pacífic però que arropa com ningú el seu equip. Són les Nits Màgiques del Palau.
Ni camp a favor, ni estratègies contra l'arbitratge. Avui els del xiulet no tindran por de fer servir l'eina. Si l'erren ho faran amb tota la consciència.
No hi ha cap factor extern que ajudi al PAO a guanyar. Si els grecs volen estar a Londres hauran de jugar a bàsquet, i aquí els catalans són millors.
Dimos Diamantidis tornarà a ser la referència grega, i és on el Barça haurà de vigilar. Però la llosa del 0 al caseller de punts de l'estrella grega en el quart partit, pot ser o que l'estimuli o l'acabi d'enfonsar.
Si la psicologia també juga, el bàsquet és un esport de cocos. El fet que el Barça pugui remuntar una eliminatòria a casa, després que poca gent dubtés que sortís vius de Grècia és de per si prou excitant. Que es pugui carregar el Madrid a les semis de la F4, a les portes d'una final és onanisme en estat pur.
El que el futbol no ha aconseguit, el bàsquet ho pot assolir. Londres serà blaugrana o no serà.

PostChampions: Se les prometien tant felices a Madrid amb el 4-0 del Bayern al Barça que no es pensàven que ells tastarien la seva medecina. Borussia de Dortmund 4 - Madrid 1. O més ben dit Robert Lewandowski, polonès, "polaco", oh curiós, 4 - Madrid 1. La sort pels blancs, si n'ha tingut, és el gol. La Décima s'allunya. Alemanya no és terra per blancs. 25 viatges, 1 victòria. Pinta que a Wembley es cantarà el "Deutchland Uber Alles" per partida doble. A més el diari alemany Bild anuncia que José Mourinho marxa al Chelsea i l'acompanyarà el davanter colombià de l'Atlètic de Madrid, Radamel Falcao.