Compàs d'espera

Cap de setmana històric per l'esport català marcat per l'espera d'un futur que esperem que sigui esplèndid.
La victòria, suada amb sang, del Madrid dels Dodotis pel possible adeu de Mourinho, amb el Valladolid fa que la victòria del Barça amb el Betis fos estèril.  aquesta jornada passada. Una victòria paradigmàtica de la situació actual del Barça. Sense Leo Messi, el Barça era mediocre i perdia des del minut 1. Apareix el Sant Cristo Gros i guanya. Inicia la jugada del 2-2, fa el 3-2 amb un golàs de falta directa. Assisteix en el 4-2 d'Alexis. Tot en 30 minuts. La Lliga està a un punt. L'Espanyol va perdre a casa del Sevilla, en una nefasta primera part on en 20 minuts va encaixar els tres gols, i s'acomiada d'Europa. Queden 12 punts per jugar-se. El Barça de nois no ha guanyat la Lliga encara, però si que ho va fer el Barça femení. Les noies de Xavi Llorens van vèncer a San Mamés a les noies de l'Athlètic de Bilbao, en la jornada decisiva entre els dos primers. Hi havia 30000 persones a la graderia, un gran èxit del futbol femení, sempre denostat. Més campions al futbol internacional, l'Ajax d'Amsterdam a Holanda i la Juventus de Turí a Itàlia.
Un Barça a l'espera de jugar la F4 de l'Eurolliga de bàsquet de Londres aquest divendres va derrotar un Joventut que va aguantar 20 minuts al Palau, en el derbi català de l'ACB. Una victòria cara ja que Nathan Jawai va patir una punxada que el fa ser baixa per la F4, Joe Inglés té esquinç de turmell i Víctor Sada molèsties al bessó. El La Bruixa d'Or Manresa va caure a Saragossa.
En handbol l'Atlètic de Madrid va venjar-se de l'eliminació a la Champions en derrotar al Barça a les semifinals de la Copa del Rei de Logronyo. A la final va derrotar l'amfitrió Naturhouse La Rioja.
Èxit europeu en l'hoquei patins femení. Al Palau Sacosta 2 de Girona el Voltregà, que va derrotar a les semis al Biescas Gijón, va guanyar la Copa d'Europa en derrotar a l'amfitrió Girona, que havia guanyat dissabte al Noisy Le Grand francès.
I triplet català al GP d'Espanya de motociclisme. Triplet i polèmica. A Moto GP triomf de Dani Pedrosa i merder entre Marc Márquez i el campió, el mallorquí afincat a Alella, Jorge Lorenzo. A l'últim revolt de la cursa, Márquez, amb la seva habitual agressivitat, avança a Lorenzo. El de Cervera entra passat a la corba i es toca amb el mallorquí, que per no caure a terra ha de deixar-se passar. El cabreig de Lorenzo és descomunal. A Moto 2, primer triomf a la categoria d'Esteve "Tito" Rabat amb Pol Espargaró tercer. I a Moto 3 victòria de Maverick Viñales, en una cursa acabada abans d'hora per la caiguda del britànic Alain Techer que va comportar la bandera vermella que va aturar la cursa.
I ja ha començat l'edició número 96 del Giró d'Itàlia de ciclisme. El primer líder és l'italià de l'Ski Salvatore Puccio.
Nou cap de setmana farcit, exitós pels catalans i a l'espera d'un gran futur.

El Teatre dels Somnis

Carta oberta a Sir Bobby Charlton

Mític caballer del futbol

Em dirigeixo a vós no com a llegenda del futbol anglès, sino com a inventor d'un dels tòpics més suats d'aquest esport. Un dia va dir que Old Trafford, l'estadi del seu admirat Manchester United, és el Teatre dels Somnis.
Permeteu-me dir-vos que us equivoqueu. L'autèntic Teatre dels Somnis no està a Anglaterra, sino a Badalona, a Catalunya i no és un estadi de futbol, sino un pavelló poliesportiu.
Us convido demà al veritable Teatre dels Somnis, el què farem tots plegats la gent del Círcol Catòlic de bàsquet. Ja ho sabeu, aquell esport que es juga sense herba i on tocar la pilota amb les mans no és falta, i que la setmana que ve viurà la F4 de l'Eurolliga a Londres.
Us convido a presenciar un moment històric, el dia que el Sènior A masculí pot agafar el bitllet cap a la Primera Catalana. Davant el Balsareny, a Ausiàs, dissabte pot ser un dia per a recordar molts anys.
Sir Charlton, aquest Círcol pot fer el què es proposi gràcies a la seva afició. No som els Red Devils, ens diem Parròquia i anem de blanc, però fem molt de soroll.
I al parquet un equip que fa del treball i l'esforç la seva millor virtut. A la banqueta, el Francesc Castellet, el nostre particular Alex Fergusson, més jove, però que qui sap si el jubilarem a la banqueta Círcol. I jugant, homes com Jaume Lleal, que com David Beckham té uns guants de seda per fer les assistències mil.limètriques de quarterback; Andreu Lladó, el director de joc, el motoret, un Paul Scholes, amb una clarividència fora de sèrie; la poca vergonya i la classe dels més joves, Jordi Padilla, Martí Callau i Xesco Gotzens, un triplet temible com el que vós formàveu amb Dennis Law i George Best; la fantasia de Pau Ruzafa, el Wayne Rooney de l'equip, bàsquet i caràcter a parts iguals... I la resta de l'equip, els Pere Ruiz, Pau Garuz, Albert Reverté, Rai Baró, Albert Ribas, Mario Sànchez, imprescindibles com els Van Persie, Edwin Van der Sar o Éric Cantona. I evidentment, l'eterna promesa, Toni Forteza, el nostre Phil Neville.
Però el veritable esperit Círcol, sir Charlton, és la seva gent que demà omplirà Ausiàs March, territori inusual i molt allunyat del parquet, i el convertirà en l'olla a pressió de les grans ocasions a La Plana.
No us perdeu demà a les 20:30, l'espectacle més gran del món en el millor escenari, el Teatre dels Somnis.
I a l'endemà, el Sots21 buscarà la permanència a la Preferent, diumenge a les 19:00.
Sir Charlton, sé que no em fallarà com no ho farà la Parròquia Círcol, demà i diumenge per fer d'Ausiàs el Teatre dels Somnis.

Fins demà sir Charlton. Fins demà Parròquia.

Atentament

Un Parroquià

PostData 1: Barça - Kielce polonès i Kiel - Hamburg, seran les semifinals de la F4 de Colònia a la Champions d'handbol de l'1 de juny. Precisament els culers juguen avui les semis de la Copa del Rei de Logronyo amb l'Atlètic de Madrid.

PostData 2: Show de Mou. Capítol ves a saber i últim. Avui ha fet una nova roda de premsa esperpèntica, això si amb regust de comiat. Ha tret un paperet i ha repassat la llista d'entrenadors (18) que en 21 anys no han arribat a les semis de la Champions. Ell, pobre, criticat pel món, en tres anys tres semis. S'ha descuidat que dos tècnics van guanyar la Champions, Del Bosque i Hiddink.

Perquès de Champions

Primer de tot, i que quedi molt clar: felicitats al Bayern de Munich, finalista amb total mereixament de la Lliga de Campions, perquè va ser infinitament millor. Ara però, el Barça com a institució, tots els estaments ens han de respondre a moltes preguntes que ens van suscitar abans, durant i després del 0-3 d'ahir al Camp Nou.

Per què no es va competir ahir, quan tenies una final de Champions al davant? Almenys el Madrid va competir amb el Borussia. Era complicat, però els blaugranes ni ho van ni intentar. Per què la sensació a nit dels jugadors era que jugàven amb el Dépor i no amb el Bayern? Per què no es va intentar guanyar? Per què es van baixar els braços després del primer gol de Robben? Per què la imatge d'impotència d'ahir? On és l'orgull que el mosaic demanava? És tant superior el Bayern com per clavar-te un 0-7 en dos partits? Per què només ahir Gerard Piqué va donar la cara? Per què diu Tito que van competir fins al final quan l'evidència el va delatar? Per què el Barça més que ràbia va fer pena?

Per què Leo Messi no va jugar ahir? Per què ens avisen una hora abans que Messi no juga, si com va dir Tito ho havien parlat després del partit a Bilbao, que no jugaria? Per què ahir no va jugar i a la tornada amb el PSG, ho fa coix? Per què es va reservar Leo? Per què la dependència de Messi? Què té Leo que quan es va fer mal a París només éren 10 dies de baixa, juga a la tornada, recau, els metges del club diuen que està bé, però encara, avui, no gira rodó? Per què ens menteixen els metges?
No tenim més recursos per sorprendre al rival?
Ens han descobert tots els trumfos? Com està l'equip fisicament? Per què tanta lesió? Com ha afectat a la plantilla la malaltia de Tito? Com és la relació plantilla - cos tècnic?
Què ens amaguen? Per què no entenc res del que va fer Tito Vilanova des de la banqueta, tant a l'anada com la tornada? Per què no va gestionar bé els canvis i el partit? Com s'ha planificat la temporada per haver arribat tant justos de gent i forces i amb respiració assistida? Fins a quin punt de culpa té Tito en el KO? I els jugadors?
Per què si l'important és la Lliga (per això va jugar Messi a Bilbao) i es va donar la sensació que ahir es va tirar la Champions, vam muntar la falsa pantomima d'una remuntada impossible? Per què crec que cap jugador va creure en la remuntada? Per què tinc la sensació que el Barça ja no és el millor del món? Per què crec que, per descomptat el Bayern, el Borussia i, fins i tot el Madrid, són ara millors que el Barça?
Per què encara el soci aplaudeix als seus jugadors? Encara tenen crèdit? Fins quan aguantarà la paciència del culé i canviarà els aplaudiments per xiulets i mocadors? El saldo s'està esgotant, però el soci encara té nostalgia d'èpoques pretèrites. Ara ahir molta gent també marxava abans d'hora del Camp Nou. Per què el soci es consola amb què el Madrid no jugarà la final de la Champions? Per què va tornar a acabar desil.lusionat i no emprenyat?
Per què Sandro Rosell es va espolsar les puces a TV3, i deixa el gran marrón a l'àrea esportiva? Per què no em van convèncer les declaracions postpartit de Tito a la roda de premsa?
Torna l'autocomplaença? Hem fet tard per arreglar-ho? Per què no diuen la veritat o la diuen a mitges?
Tangencialment. Per què aquests arbitratges a Europa? Fins a quin punt, el Barça ha deixat de manar a la UEFA? En quin rumb gira l'equip? Per on passa el Barça del futur?
Totes aquestes preguntes s'hauran de respondre en paral.lel a la sacsejada que el barcelonisme ha de patir.
Els simptomes éren evidents a Milà. La cosa no anava bé. La remuntada de després va ser un pedaç. Amb el PSG vam tornar a veure els problemes i va aparèixer la sort. Els avisos van ser clars. La realitat del Barça és la d'ahir. I el Bayern va llençar el missatge de socors.
La Lliga es guanyarà, per inèrcia, però es guanyarà i la temporada serà bona, però no ens equivoquem. Matem-la quan més aviat millor, celebrem-la a tope, com cal i amb el culé. Però després deixem estar el conservadorisme que els títols i el guardiolisme ens han fet fruïr aquests anys.
Aprofitem que ens han deixat en boles per remoure coses, prendre les decisions valentes, fer els fitxatges que calgui per millorar la plantilla, sacrificar les vaques sagrades que calgui, donar acompanyants a Messi per no dependre d'ell i recuperar les ganes perdudes i el to. No s'ha de fer foc nou. No cal cremar-ho tot. Renovar-se o morir. Només cal fer una bona transició per tornar a ser aquest equip que ens va fer ser el millor equip del món, tornar a competir, tornar a estar il.lusionats i no tenir mai més les males sensacions d'ahir. No ens esperem a la clàssica temporada en blanc per reaccionar.
Barça 0 - Bayern 3. Barça 7 - Bayern 0 al global de l'eliminatòria. Fí de cicle? La feina que es faci a l'estiu marcarà si això és un punt i a part o un punt i final, dolorós, a la millor època de la història del Barça.

A treballar

1er de maig, Dia del Treball. Dia que els treballadors del món van guanyar. Avui fan festa, excepte a Espanya que amb l'atur que hi ha la gent fa festa in eternum. Al Camp Nou, però, avui s'ha de pencar.
S'ha de treballar. Però no per la remuntada del Barça amb el Bayern de Munich (si arriba molts culers l'endemà fotrem moltes bestieses que ens empenedirem la resta de l'existècia). S'ha de treballar per recuperar l'autoestima perduda fa una setmana. Per callar boques de "fin de ciclo". Per seguir creient, que no som tant dolents. Per recuperar l'orgull de ser culé.
No demano la remuntada (el temps i el joc em donarà o treurà la raó). Només demano fer les coses minimament bé, que no ens passin per sobre per inanició del rival. El 4-0 de l'anada és enganyós, perquè ni de bon tros el Barça de Munich va ser el Barça habitual, per molt que vagi en cadira de rodes i respiració assistida.
En definitiva. Demano que demà treballin, que es deixin els collons al camp i morin amb les bótes posades. I que al final del partit, amb remuntada o sense, un Camp Nou a rebentar, aplaudeixi als seus jugadors per l'esforç fet. Igual que van fer l'any passat amb l'eliminació a semis amb el Chelsea.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Bayern, tornada de les semis de la Copa d'Europa. Toca treballar.

PostChampions: La Décima haurà d'esperar. Madrid 2 - Borussia de Dortmund 0, i els alemanys esperen rival a la final de Wembley del 25 de maig (Final alemanya o miracle blaugrana?). Els blancs ho van intentar i per poc sona la flauta. El Madrid perd la partida. All-in i despullats. El Projecte Mourinho s'esfondra. No hi ha Champions. No hi haurà Lliga. I com a molt, hi haurà Copa. Hi haurà Mourinho l'any que ve? Pel què va dir ahir el portuguès i com ho va dir, en anglès, sembla que no. Mou va dir que a Espanya l'odien i a Anglaterra l'estimen. Més clar l'aigua.

PostData 1: Tenim ja sentència de l'Operació Port, el cas de dopatge més bèstia de dòping mundial. Els principals acusats, el doctor Eufemiano Fuentes i José Luís Labarda, preparador físic han sigut condemnats a un any de presó (que no compliran) i quatre anys d'inhabilitació, per un delicte contra la salut pública. Vergonyós. El cas i la sentència.

PostData 2: Pete Mickael, el jugador del Barça de bàsquet, afectat per un tromboembolisme pulmonar marxarà a tractar-se als EUA. En la roda de premsa de comiat, al Palau, no ha parlat de retirada, a no sé que un metge li recomani fer-ho. Ànims MVPete.

Entre fantasmes

Carta oberta a Juan Gómez, "Juanito"

Paranormal espectre

Em dirigeixo a tu, en qualitat de culé. No t'espantis. Avui el madridisme apel.larà a tu, altre cop, per fer una gesta, quasi impossible: fer tres gols al Borussia de Dortmund. El KO del Madrid pot ser l'estímul del soci culé perquè cregui en la remuntada del Bayern.
Ets el mort més viu. Que el madridisme tingui que demanar la teva presència, i als teus gestos èpics dels anys 80, és que té un problema greu. I més quan la teva gesta més heroica és trepitjar-li el cap al central del Bayern de Munich, Lothar Matthaus, i que et va costar la prohibició de jugar a Europa durant cinc anys.
Avui el madridisme creu en la remuntada, veient videos estranys, de jugadors, només jugadors, (Mou passa de tu, Juanito) demanant ajuda al soci i barrejat amb les grans gestes numantines del Madrid a Europa. Amic Juanito, apareix-te al cap del soci blanc i diga-li que les remuntades, amb l'Inter o el Borussia Monchengladbach, on ets protagonista, van ser a la Copa de la UEFA i no a la Champions.
Al Bernabeu toca nit de fúria, de casta, de testosterona ibèrica per derrotar als alemanys. I amb tu com a figura omnipresent pululant per la gespa, com un esperit que ets. Amb un altre equip al davant pot ser que els acolloneixis. Amb el Borussia no és tant fàcil. L'entrenador dels alemanys és Jürgen Klopp, un Mourinho en potència que fotria ràbia als culers si entrenés al Madrid, però que ens cau simpàtics perquè és insultantment gallet amb tothom, Mou inclòs. I a l'amic Klopp els esperits, els mosaics i altres xuminades li rellisquen. Ell, com a bon alemany, vol destrossar el rival, aniquilar-lo, si guanya 4-0, en vol fer 5. I si pot riure's del rival a la cara i a casa seva molt millor.
I amb Klopp el gran perill del Dortmund, el polonès, el polaco, Robert Lewandowski. No sé quin company teu espiritual tenia al costat però va clavar els 4 gols que deixen la Décima del teu Realisimo al llindar del precipici. Una final de Champions alemanya és més forta que aferrar-se a la Décima, per molt que el madridisme ha hipotecat la temporada a Wembley 2013, seu de la final europea.
Juanito. No estàs fart que sempre et cridin perquè arreglis el que el futbol terrenal del Madrid no pot arreglar? Un consell. Queda't avui a casa, perquè el que passa a la Casa Blanca no ho arregla ni Déu.

Firmat

Un amic de la Nena de "L'exorcista"

PostData: Pixada fora de test de Franz Beckembauer, el President d'Honor del Bayern de Munich i un altre esperit omnipresent. Va dir al diari alemany Bild que el Barça intentarà remuntar dimecres de forma legal i il.legal. Recordar que Beckembauer ja li va dir jubilat al porter italià Gianluigi Buffon després de la eliminatòria amb la Juve. Pep Guardiola ja pot comprar morrions perquè Beckembauer calli.

Raquetes i Champions

Els bons amants de l'esport han suat la cansalada. Han xutat, han encistellat, han nedat, han colpejat amb raquetes... Un altre cap de setmana farcit on la pluja també ha condicionat.
El Barça haurà d'esperar almenys una jornada més per celebrar la Lliga. Dissabte va empatar a 2 amb l'Athlètic de Bilbao en el partit número 99 i últim dels blaugranes a San Mamés abans de ser enderrocat. I en un gran escenari va aparèixer la gran estrella. Leo Messi, sortint des de la banqueta, va alterar el guió d'un partit que es va tòrcer amb l'1-0 de Markel Susaeta. Va empatar a 1 amb un golàs de Play Station on va superar a tres defensors abans de desar la pilota a la porteria de Gorka Iraizoz. I va deixar franca l'esfèrica perquè Alexis fent l'1-2. Quan la victòria semblava que volava a Barcelona Ander Herrera empatava a 2, i deixava la Lliga amb amo virtual, però no matemàtic. I menys quan l'Atlètic de Madrid va regalar, per 14è any seguit, el derbi amb el Madrid. Tot i avançar-se al marcador, collar els blancs durant minuts i fotre com una fera al tècnic Jose Mourinho, es va compedir del rival, que va remuntar i guanyar als colchoneros. L'Espanyol va perdre el primer partit amb Javier Aguirre a la banqueta, a Cornellà, amb un partit contra el Granada, d'acord amb el dia d'ahir: gris i rúfol. Adeu a Europa, almenys es quedaran a Primera.
El Madrid va guanyar al Barça de bàsquet, a l'ACB, en la prèvia de les semifinals de la F4 de Londres del 10 de maig. Els blancs van ser més constants que els blaugranes, sense Joan Carles Navarro, CJ Wallace i Pete Mickael, i amb un mermat Marco Todorovic amb un dit trencat, per endur-se el matx. 2 últims minuts nefastos en atac del Barça va sentenciar el partit pels castellans. El Madrid s'assegura així la primera plaça de la Lliga, de cara els Play Off finals. Un Play Off que encara pot jugar la Penya que va vèncer al Gran Canària a Badalona, amb una nova exhibició del base Albert Oliver, i està a una victòria dels 8 primers. A Manresa, el La Bruixa d'Or, ja descendit, va perdre amb el Canàries. I a la Lliga femenina, el Perfumerías Avenida de Salamanca, d'entre d'altres les catalanes Marta Fernàndez, germana del madridista Rudy, o Laura Antoja va derrotar, gràcies a 2 últims tirs lliures amb el crono a zero, al Rivas Ecópolis de Madrid.
Al Palau Blaugrana vam tornar a viure una nova Nit Màgica amb el Barça d'handbol. S'havia de remuntar 6 gols a l'Atlètic de Madrid per ser a la F4 de la Champions a Colònia, i en 15 minuts s'havia aconseguit. Bona culpa en tenen els 11 gols del bielorrús Siarhei Rutenka i les aturades de Daniel Saric. Els de Xavi Pascual "Pasqui" van saber patir i administrar el marcador per segellar el bitllet a Colònia.
Pitjor sort va tenir el Barça de Futbol Sala, que va caure a les semifinals de la F4 de la UEFA Futsal Cup a Tblisi (Geòrgia), amb el Kairat del Kazakhstan, i cedeix el tro de campió que va guanyar a Lleida l'any passat. A la final de consolació els catalans van derrotar a l'amfitrió Iberia Star i acaba tercer per darrere el campió, el Kairat i el Dinamo de Moscou, finalista.
La gran alegria del cap de setmana ve d'Eger, a Hongria, on les fèmines del CN Sabadell van guanyar la Copa d'Europa de Waterpolo en derrotar al Kirishi rus (13-11) amb una gran victòria del col.lectiu entrenat per Nani Guiu. És la segona Copa d'Europa per les vallesanes després de l'aconseguida a casa al 2011.
I a les pistes del Reial Club de Tennis de Barcelona, sota l'amenaça de la pluja, es va jugar ahir la final del Compte de Godó. Mister Barcelona, Rafa Nadal va alçar-se amb el seu vuitè títol en derrotar al murcià Nico Almagro. El mallorquí va aixecar tres jocs, al primer set, per acabar desquiciant el seu rival i guanyar un altre cop el Godó, en dos sets.
A l'abril, aigües mil, i esports mil, almenys aquest cap de setmana.

Londres serà blaugrana

De la decepció de no ser a Londres, a l'èxtasi de ser a Londres. De la impossibilitat de derrotar al Madrid a la final de la Copa d'Europa, a la possibilitat de derrotar al Madrid a les semis de la F4 de l'Eurolliga. Això és el Barça, un 13 Rue del Percebe on en un pis ploren i en un altre riuen. Però tot és el mateix bloc: el Barcelona.
Ahir, el Palau Blaugrana va fer una nova exhibició del què significa Nit Màgica. Després de remuntar un 2-1 en contra a l'OAKA d'Atenes, de suportar la permisivitat dels àrbitres, veure com els dirigents del Panathinaikos es defecaven amb l'Eurolliga i que el màxim organisme del bàsquet no fèien  res, el Barça tornava a casa per buscar una nova F4, la quarta en cinc anys.
Ho havia superat tot. L'eliminatòria tornava a casa. No es podria desaprofitar el miracle. I no es va desaprofitar.
El Palau va fer la seva feina: convertir 8000 animes en el sisè home. Van animar, van xiular, van cridar i van guanyar.
A la pista, els jugadors no van fallar. L'empenta del públic va fer que el Barça sortís llençat. Va arribar a gaudir d'un +15 de diferència a l'electrònic. Gràcies a l'armari Nathan Jawai que sota el cèrcol es va menjar el seu homòleg grec, Sofoklis Schortsanitis. I gràcies a que Dimos Diamantidis l'estrella grega va ser rapidament carregat amb tres faltes als primers minuts i va estar condicionat.
Però els hel.lènics no estàven morts i, amb les últimes forces que quedaven, van llençar l'última ofensiva. Es van col.locar a 6 punts del conjunt barcelonista. Però les forces justejàven i els errors s'anaven succeïnt a ambdues cistelles. Els percentatges de tir baixaven inversament proporcional al nivell de flegma als pulmons. Ni les cames responien ni el cap tampoc. Tirs mal tirats i mal seleccionats.
I aquí, a falta de 7 minuts pel final, va aparèixer Joan Carles Navarro, la Bomba, que sempre surt en els moments decisius. Triple i bitllet segellat.
El PAO ja no faria res més, perquè basicament, no podia amb la seva ànima. Ni l'última estratègia del president grec de voler-se sentar a la banqueta del Panathinaikos va servir de res. El Palau no és l'OAKA i aquestes gràcies no en fan gens de gràcia.
El Barça, amb un 3-2, remuntada inclosa, amb una nova lliçó de pissarra de Xavi Pascual, derrota al Panathinaikos i es planta a la F4 de Londres on l'espera el Madrid a les semis de l'O2 Arena.
Londres serà blaugrana, almenys en la cistella.

PostData: Avui ha tornat a parlar Tito Vilanova en una multitudinària roda de premsa, després del seu retorn de Nova York on es va tractar de la seva malaltia. Tito ha estat immens. Tito ha tornat canviat. Ha aparcat la timidesa habitual per posar-se la jaqueta Guardiola i com el Pep s'ha carregat la institució a l'esquena. Ha estat sincer. Ha parlat de tot. Diu que està bé, que té forces per seguir a la banqueta blaugrana, que exigirà canvis per seguir el cicle, que la continuïtat d'Abidal no depèn només de com estigui, sino del seu futbol, que la relació amb Pep Guardiola s'ha refredat, que siguem realistes, que la remuntada a les semis de Champions serà gairebé impossible, però que dimecres donaran la cara, que parlarà amb Víctor Valdés sobre el seu adeu i de la suposta autogestió de l'equip sense ell i el bon paper de Jordi Roura en la seva absència. I ho ha fet amb ironia, segur i amb contundència. Ha insuflat optimisme al culé trist.

Londres serà blaugrana o no serà

El Palau Blaugrana serà aquesta setmana protagonista. Al Santuari culé es viuran dos dies de gran ambient. El vell Palau tremolarà i ves a saber si els seus fonaments aguantaran.
Setmana decisiva pel futur europeu de les secccions blaugranes: a Geòrgia, la F4 de la UEFA Futsal Cup de Futbol Sala; dissabte al Palau, la tornada de les semis de la Champions d'handbol amb l'Atlètic de Madrid; i avui bàsquet.
Londres busca finalistes. Tant a la Champions com a l'Eurolliga. On no arribarà el futbol a Wembley, ho provarà avui el Barcelona Regal.
Estem a 40 minuts de la F4 de l'Eurolliga de bàsquet. Poca gent es pensava dimarts passat que el Barça - Panathinaikos tindria un cinquè i definitiu acte. Però dijous, en l'infern de l'OAKA, els blaugranes van sortir victoriosos i plens de moral. El xai degollat va sortir de l'escorxador vestit de llop. Van veure el que era l'evidència. Col.lectivament són millors que els grecs. En individualitats són millors. I ara psicològicament semblen imparables. El PAO ja es veia la setmana passada fent fotos al Big Ben. Ara veu que tot s'ha torçat.
L'últim capítol dels quarts de final de l'Eurolliga es jugarà a les 21:00, des de les 20:45 a Rac1, fora de la Pàtria Grega. El Palau no és l'OAKA, ni se l'espera. No aniran 20.000 persones, en prou feines hi aniran 8.000. No hi haurà bengales. Però la gent del Palau quan se la necessita converteix el Santuari en un OAKA més pacífic però que arropa com ningú el seu equip. Són les Nits Màgiques del Palau.
Ni camp a favor, ni estratègies contra l'arbitratge. Avui els del xiulet no tindran por de fer servir l'eina. Si l'erren ho faran amb tota la consciència.
No hi ha cap factor extern que ajudi al PAO a guanyar. Si els grecs volen estar a Londres hauran de jugar a bàsquet, i aquí els catalans són millors.
Dimos Diamantidis tornarà a ser la referència grega, i és on el Barça haurà de vigilar. Però la llosa del 0 al caseller de punts de l'estrella grega en el quart partit, pot ser o que l'estimuli o l'acabi d'enfonsar.
Si la psicologia també juga, el bàsquet és un esport de cocos. El fet que el Barça pugui remuntar una eliminatòria a casa, després que poca gent dubtés que sortís vius de Grècia és de per si prou excitant. Que es pugui carregar el Madrid a les semis de la F4, a les portes d'una final és onanisme en estat pur.
El que el futbol no ha aconseguit, el bàsquet ho pot assolir. Londres serà blaugrana o no serà.

PostChampions: Se les prometien tant felices a Madrid amb el 4-0 del Bayern al Barça que no es pensàven que ells tastarien la seva medecina. Borussia de Dortmund 4 - Madrid 1. O més ben dit Robert Lewandowski, polonès, "polaco", oh curiós, 4 - Madrid 1. La sort pels blancs, si n'ha tingut, és el gol. La Décima s'allunya. Alemanya no és terra per blancs. 25 viatges, 1 victòria. Pinta que a Wembley es cantarà el "Deutchland Uber Alles" per partida doble. A més el diari alemany Bild anuncia que José Mourinho marxa al Chelsea i l'acompanyarà el davanter colombià de l'Atlètic de Madrid, Radamel Falcao.

KO crepuscular

El barcelonisme en general va rebre un bany de realisme d'una crueltat extrema a Munich. Potser per l'efecte Sant Jordi, la Diada que ho fa veure tot rosa, en dies negres, potser per l'efecte narcòtic del crèdit i els títols dels últims any; però ahir al Barça se li van veure totes les vergonyes, contra l'equip més en forma d'Europa.
El Bayern de Munich va demostrar que està increïble, amb un estat de forma espectacular. Juga com els àngels i rebenta els pitjors rivals amb mà de ferro.
Ahir vam veure el futur campió d'Europa, i no pas en la seva millor versió.
El Barça arribava en reserva i s'ha aturat a la muntanya més costeruda. S'ha acabat la benzina. Aquest Barça està exhaust. No hi ha més físic.
El Bayern, en una versió només normal, va desvellestar els blaugranes. 4 gols que en podien haver estat més.
I no perquè els bavaresos siguin més forts, més físics, més que el que volgueu. Ahir el Barça no hi era i va clavar l'espasa de Sant Jordi al cor del culé. Ahir, el soci va acabar molt decebut per la imatge de l'equip. Una sensació molt pitjor que el de l'emprenyada i l'"avui no sopo" típic.L'equip semblava mort abans de començar i va sortir de l'Allianz Arena incinerat pel drac alemany.
Feia anys que no es veia un Barça així. Impotent, inoperant, sense actitud, sense reacció, sense esperit, sense res, fos. Un titella a mans del Bayern, una joguina trencada. El pitjor Barça dels últims anys.
Bany de realisme del Bayern i de tàctica. Pressió a la sortida de la pilota i anul.lar l'estrella. Us sona? Leo Messi hi va ser, però només a l'alineació. Al camp va ser engolit pel realisme. Si no hi és ell, no hi és el Barça.
La imatge del Barça ahir va ser patètica. L'agressió de Jordi Alba, ja amb 4-0 de llançar la pilota a la cara d'un rival és repulsiva i denunciable. És l'exemple pragmàtic del què va passar.
Cop de puny a la cara i a la lona. Un KO fulminant i sense sagnar, que, com saben els boxejadors, són els cops que més mal fan.
Ahir, molts que no ho volien veure van despertar de cop. Passa alguna cosa. No hi ha gana, no hi ha agressivitat, els fitxatges actuals són fiascos, Messidependència. I davant la nova referència del futbol europeu, el Bayern de Munich, el Barça va desconnectar-se de la màquina que el mantenia viu. I després de molts anys d'un futbol revolucionari, els rivals ja li han vist el llautó.
Si els blaugranes mantenen 13 punts de diferència amb el Madrid a la Lliga és perquè el nivell del Campionat domèstic és mediocre, i la velocitat de creuer que fa temps que duu el Barça és suficient per guanyar a uns rivals molt fluixos. Sumant a més el mal inici a la Lliga dels blancs. A Europa la cosa canvia. No val a fer el mateix que a Espanya. Ahir es va veure.
L'estiu a Can Barça serà llarg. Hauria de ser llarg per la Direcció Tècnica, que haurà de sacrificar vaques sagrades, i moure les peces necessàries per recuperar la voracitat, les ganes de guanyar. I l'estiu serà llarg per la Junta Directiva que ha de deixar la llosa del passat, gloriós, i gestionar un nou futur. D'ells també dependrà que tornem a encalçar el camí de la glòria. S'ha de recuperar l'equip física i psicològicament. S'ha de mirar a la gespa i no al twitter ni a l'hospital. Els sacrificis són durs però si es considera necessari que per seguir a la glòria, s'ha de sacrificar es sacrifica, per més estima i més beneració que tinguem als vedells escorxats.
Factor extern, però present, és l'arbitratge. Estrany i molt desfavorable als interessos del Barça. I no només ahir. Fa massa temps que el club ha deixat de pintar quelcom als organismes de la UEFA. Hi ha ganes de canvi.
Bayern de Munich 4 - Barça 0, en l'anada de les semis de la Champions. No us espereu remuntades màgiques (el comodí el vam gastar amb el Milan), ni miracles (el gol del coix de Messi es va gastar a París), a la tornada. Ni Milan, ni PSG, són aquest Bayern que va camí d'agafar el relleu del Barça com a referència al món futbol. I l'agafarà Pep Guardiola, l'extècnc i mite blaugrana, i ara nou amo de la banqueta germànica.
La gloriosa etapa del Barça ha entrat en etapa crepuscular amb un 4-0 del mateix calibre en què es va fulminar el Dream Team de Johan Cruyff a la final d'Atenes del Milan del 94.
De Tito Vilanova, d'Andoni Zubizarreta i de Sandro Rosell dependrà el nou futur del Barça. Un nou futur amb cares noves, il.lusionants, amb ganes de menjar-se el món i que puguin agafar el relleu del millor jugador del món quan Messi no hi sigui. La tasca serà difícil, però s'ha de fer ja.
Matem aviat la Lliga, amb 6 punts més la tenim, celebrem-la com cal, i fem foc nou. De la revolució a l'evolució de l'actual model Barça per seguir triomfant.
Felicitats al Bayern de Munich pel partit i per fer-nos veure la llum. Esperem que aixequi la Champions, se la mereix més que ningú. I mentre el 25 de maig somiem que els bavaresos enfonsin al Madrid de Mourinho i el seu model de bronca continua (no confio en el Borussia de Dortmund ho sento), els culers buscarem sortir del crepuscle i tornar a il.luminar-nos. Sort Barça.

PostData: I mentre el futbol està trist i emprenyat, l'handbol, en el mateix moment que a Munich despertàvem de cop, a Lleó, guanyava la Lliga. El Barcelona Intersport suma un altre títol ASOBAL abans d'afrontar la tornada de quarts de la Champions, dissabte amb l'Atlètic de Madrid, al Palau, on haurà de guanyar de 6 gols per anar a la F4 de Colònia. El primer gol de la remuntada es va fer ahir en assolir la Lliga. Felicitats.

Sant Jürgen

El colofó final a l'esplèndida Diada de Sant Jordi, dia laboral disfressat de festiu, es clourà amb un gran espectacle. El Bayern de Munich - Barça és sens dubte l'eliminatòria més atractiva d'aquestes semifinals de la Copa d'Europa. Tota una final anticipada. Dos dels millors conjunts del continent cara a cara al castell bavarès.
Sant Jordi, vestit amb capa blaugrana, cavalcarà de molt lluny a lloms del tatano Leo Messi, recuperat per la batalla, per enfrontar-se a un Drac molt i molt en forma.
El Bayern de Munich és un equip temible, que combina la tècnica del futbol llatí, personificat en el migcentre Javi Martínez, el francès Frank Ribery o el gol de Mario Gómez, el davanter hispano - alemany, amb la força i la fúria del futbol germànic amb estandards com Bastian Schweinsteiger, Philip Lahm o Arjen Robben. Fixeu-vos com van de forts que jugant amb suplents goleja.
A més, els Messi, Xavi i companyia hauran de tenir en compte Manuel Neuer, el porter bavarès, tota una garantia sota els pals del Bayern.
L'eliminatòria està al 50%, però, per més Bayern que jugui. Aquest Barça, que arriba amb els pulmons plens de flegma, és aquest Barça de la remuntada del Milan, el del millor jugador del món, el del triangle més meravellós del futbol: Xavi, Iniesta, Busquets. I sobretot el Barça que des de fa anys només fa que donar motius per somriure en aquests temps fastigosos. No es mereix una mica de confiança?
El paper de favorit que el Bayern ha volgut agafar ve de l'entorn dels germànics. Perquè estan com un toro i perquè van crescuts. Que no se'ls hi giri en contra aquesta supèrbia.
Aquesta nit, a l'Allianz Arena de Munich, a les 20:45 (TV3), des de les 19:00 a Rac1, el Bayern de l'empleat Pep Guardiola contra el Barça del soci i seguidor Pep Guardiola. El drac contra Sant Jordi. Veurem si de la sang vessarà kartoffen i frankfurts o fricandó amb bolets.
Llibres, roses i futbol, en un dels dies més bonics de l'any. Bona Diada de Sant Jordi.

PostData: Ahir a la nit es van confirmar dos nous campions de Lliga a Europa. A Anglaterra, el Manchester United es va aprofitar de l'ensopegada, diumenge, del seu màxim rival a la Premier, el Manchester City, per assegurar la Lliga, en guanyar l'Aston Villa. I a Israel, el Maccabi de Tel Aviv del català Òscar Garcia, ex jugador del Dream Team i extècnic del Juvenil A del Barça fins l'any passat, guanya el campionat israelià després de 10 anys de sequera.

Roses i espines

Cap de setmana previ a la Diada de Sant Jordi intens i farcit d'activitat esportiva. Un bon pom de roses variades que han farcit dissabte i diumenge de moltes competicions esportives de primer ordre.
Al Camp Nou, un Barça amb el cap a Munich i la Champions va gairebé finiquitar la Lliga guanyant al Llevant 1-0, en un partit avorrit, sense història, on el més significatiu és el gol de Cesc i els 90 minuts que va jugar Eric Abidal, a un gran nivell, i enmig del debat de la seva renovació. 2 hores abans, al Bernabeu, el Madrid va guanyar al Betis 3-1. Així doncs, amb el Barça a 13 punts del Madrid, pot ser ja campió del torneig de la Regularitat, si la setmana que ve guanya a Bilbao, l'Athletic, i el Madrid perd al Vicente Calderón en el derbi madrileny amb l'Atlètic. Diumenge al migdia, l'Espanyol va guanyar a Getafe, a domicili. Curiosament l'equip que es va carregar el tècnic Mauricio Pochettino i va posar a la corda fluixa als pericos va ser el conjunt que matemàticament ha salvat l'Espanyol que serà l'any que ve equip de Primera. I qui sap si d'Europa.
En bàsquet, la Penya va guanyar al camp de la revelació de la Lliga ACB, l'Obradoiro amb un gran Albert Oliver (27 punts). El Barça derrota a l'Estudiantes al Palau Blaugrana, en el partit previ al trascendental Barça - Panathinaikos, cinquè partit del Play Off de quarts de l'Eurolliga de dijous que ve. I La Bruixa d'Or Manresa perd a Vitòria, al parquet del Caja Laboral, i certifica el descens esportiu a la LEB. Veurem si per factors econòmics es pot obrar un altre miracle Manresa. A l'altre cantó de l'Atlàntic han començat els Play Off de l'NBA, amb un Nova York - Boston, l'eliminatòria més atractiva, un Memphis - Los Angeles Clippers, amb el català Marc Gasol a les files del conjunt de Tennesse o un Los Angeles Lakers - San Antonio, amb el gran dels Gasol, Pau, que sense Kobe Bryant ha de liderar el conjunt californià a, de moment, les semifinals de conferència.
El Barça d'handbol haurà d'apel.lar a les nits màgiques del Palau si vol ser a la F4 de la Lliga de Campions de Colònia. A Vistalegre, l'Atlètic de Madrid va derrotar als blaugranes de 5 gols, gràcies, en part a l'encert sota pals del porter colchonero Jose Javier Hombrados. 6 gols separen al Barça d'una nova final europea.
L'hoquei també busca la F4 de la Copa d'Europa i es van jugar els quarts de final anada amb tots els partits amb representació catalana. No hi va haver molta sort. El Barça va empatar amb el Liceu a La Corunya, igual que el Noia Freixenet va fer taules amb el Benfica portuguès a Sant Sadurní, l'Igualada perd amb el Valdagno italià i el Reus guanya al Porto a casa.
Cap de setmana amb olor de roses i de benzina amb els cotxes a l'emirat de Bahrain i les motos a un nou traçat, el Circuït de les Amèriques a Austin, Texas, EUA, que es va estrenar l'any passat pel GP de F1. Precisament a la F1, triomf de Sebastian Vettel, amb els dos Lotus, el finès Kimmy Raikonnen i el francès Romain Grosjean, en un dia per oblidar pels Ferrari, que han tingut problemes mecànics que han relagat a l'asturià Fernando Alonso a la setena plaça i la retirada del seu company, el brasiler Felipe Massa.
I a Austin, nova exhibició del motociclisme català. Històric pòdium a Moto GP amb el triomf de Marc Márquez. El Tro de Cervera es converteix en el pilot més jove en guanyar a la categoria gran. El Gran Marc no entén de rookies, aprenentatge i jerarquies, ja que va superar al seu company Dani Pedrosa, quan i com va voler. Tercer, Jorge Lorenzo, el vigent campió. A Moto 2 victòria del valencià Nico Terol per davant d'Esteve Rabat i retirada de Pol Espargaró i a Moto 3 triomf d'Àlex Rins amb Maverick Viñales segon i el mallorquí Luís Salom, tercer.
Cap de setmana previ Sant Jordi amb roses i espines en el món de l'esport.

Mag Pascual conquereix l'OAKA

El Mag Pascual ho ha tornat a fer. De l'impossible al possible. Hi haurà cinquè partit. El Barça va guanyar al Panathinaikos i torna l'eliminatòria al Palau Blaugrana. La F4 de Londres es jugarà a casa. A Barcelona, lluny de l'overbooking de l'OAKA, de les bengales i dels sonats que a base de crits insults i llançaments d'objectes dónen personalitat al bàsquet grec. I lluny, molt lluny, de l'eixordadora i il.legal botzina que es llançava des dels altaveus durant tot l'enfrontament.
Xavi Pascual, el tècnic blaugrana, va treure's del barret la tàctica idònia per fer el partit que va superar totes les adversitats: lesions, OAKA's, factor pista en  contra i Diamantidis i companyia.
Mag Pascual va sorprendre al seu homòleg a la banqueta grega des del salt inicial, plantejant una defensa en zona que va desactivar les armes ofensives del PAO. Els triples de Dimos Diamantidis (ahir 0 punts), decisius en els partits precedents d'aquest Play Off de quarts de l'Eurolliga, ahir no van entrar. Sofoklis Schortsanitis es va anar diluïnt sota l'efecte màgic de l'armari blaugrana Nathan Jawai, sota les cistelles.
I amb el caràcter d'un gat vell com Sarunas Jasikevicius, que va agafar el timó de la nau, el Barcelona va anar agafant una amplia renda a l'electrònic.
A la segona part, Mag Pascual trenca el partit. Fa aparèixer el conill del barret, fins aleshores inèdit en tota l'eliminatòria per rematar el matx. Erazem Lorbek va tornar a ser el gran jugador que coneixem i va ser clau perquè la història d'un final ajustat i advers pel Barça canviés radicalment. Els blaugranes van arribar a gaudir de, fins i tot, una renda de 20 punts amb el Panathinaikos.
El Barça va saber patir als instants finals. Navarro, qui si no, amb un triple, tancava la barraca de l'OAKA i obria la del Palau.
13 punts de marge al final del partit. Mag Pascual no dóna lloc a les sorpreses. Marge ampli per evitar disgustos com dijous passat o dimarts.
La defensa, la gran arma del FC Barcelona en moments de màxima tensió amaga el poc encert en el llançament blaugrana.
Dijous que ve, a casa, al Palau de les nits màgiques, la F4 en joc.
Mag Pascual conquereix l'OAKA. Ser a Londres, a meitats de maig, passa pels seus trucs, que mai no explicarà. Com els bons mags.

PostData: Immers en la setmana més important de la temporada pel Barça, amb les semis de Champions amb el Bayern de Munich a l'horitzó, el portaveu del club, Toni Freixa ha pixat fora de test, s'ha fotut en un jardí i l'ha espifiat. La tofa més famosa del Barça ha dit en una entrevista a una ràdio espanyola que Tito Vilanova guanya en totes les comparacions a Pep Guardiola. Fins i tot en l'aspecte humà. No entenc a què venia això ara, si no és que a Freixa no li cau bé el Pep. Senyor Freixa o s'explica millor o calli per sempre. L'ha ben cagada. Carnassa per a la caverna madridista. No calia.

Esperit Sada

És l'hora dels valents. Qui tingui por que es quedi a casa.

Víctor Sada, jugador del Barça de bàsquet, després del segon partit entre el Barcelona i el Panathinaikos de dijous passat.

Qui tingui por de l'ambient de l'OAKA, del sobreaforament, dels tarats que a tot arreu hi ha i que fotran merder si la cosa no va bé.

Qui tingui por de les bengales.

Qui tingui por dels triples impossibles del terrible Dimos Diamantidis, de James Gist o de l'armari Sofoklis Schortsanitis a sota la cistella.

Qui tingui por que els àrbitres s'empassin el xiulet en els moments claus.
Qui tingui por de llençar l'últim tir per guanyar el partit per si falla.
Qui tingui por de la sort dels grecs i de la desfortuna dels catalans.
Qui tingui por del Panathinaikos.
Qui tingui por que no es remuntarà...

Qui tingui por que es quedi a casa, i que calli. És l'hora dels valents. De Sarunas Jasikevicius, que va fer un partidàs dimarts, en el tercer acte del Play Off de quarts de l'Eurolliga. De Joan Carles Navarro, el contrapunt blaugrana a l'estrella grega Diamantidis. De CJ Wallace, de Nathan Jawai, l'armari blaugrana, d'Erazem Lorbek o d'Àlex Abrines, l'aler mallorquí que sense Xavi Rabaseda i Pete Mickael s'ha destapat.

I és clar, de Víctor Sada, el qual les seves paraules, al final del matx de dijous passat ha de ser l'estímul per aconseguir la gesta, encara que en aquell partit no va ser dels més lluïts

El Barça és capaç de guanyar i de remuntar l'eliminatòria, perquè ja ho va fer en l'últim Play Off de la final ACB amb el Madrid, a qui li va remuntar un 2-1 en contra per guanyar la lliga. I ho va fer amb molts lesionats, com ara.

La F4 de Londres és només a l'abast dels més valents. I avui a les 20:45, des d'un quart abans a Rac1, han de sortir per tal que l'eliminatòria torni al Palau Blaugrana en un cinquè partit. Avui toca Esperit Sada. PAO - Barça.

PostData 1: L'Espanyol, que va superar al Llagostera 3-0, i el Barça (B), que va guanyar a l'amfitrió Nàstic de Tarragona, 1-0, jugaran la final de la Copa Catalunya de futbol, sense data ni lloc, per cert.

PostData 2: En handbol, el Fraikin Granollers deixa la Lliga ASOBAL en safata de plata al Barça. Ahir, en partit avançat, els vallesans van derrotar a l'Atlètic de Madrid (26-25), que es situa a 7 punts dels blaugranes, a falta de 8 punts per jugar-se en 4 jornades pel final. Aquest dissabte, precisament, Atlètic i Barça jugaran el partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions, a Vistalegre, buscant bitllet per la F4 de Colònia.

More't

Carta oberta a la Copa Catalunya

Estimada:

More't. Desapereix. No tornis. Fot el camp. Veste'n. No et volem. Fas venir basques, urticaria. Molestes. Ets un càncer pel país. És una vergonya que duguis el nom del país. Ets un obstacle per la independència de Catalunya. Dius que representes al futbol català. En realitat representes el mal exemple de gestió esportiva.
Tu, la Copa Catalunya de futbol, tornaràs a posar-te amb calçador, enmig del tram més important de la temporada per a tots. I això que a l'any passat ens pensàvem que t'haviem eliminat quan et vam liquidar al dia abans de jugar-te a Montjuïc, en aquella cosa estranya que es feia dir Supercopa de Catalunya.
Doncs no. Avui, al Nou Estadi de Tarragona tornaràs a avergonyint-se. Espanyol - Llagostera, a les 19:00, i Barça B - Nàstic (l'amfitrió), a les 21:30, buscaran un lloc a una final de la qual no tens ni data ni lloc per celebrar-te.
I si, Copa. Fots tanta mandra que l'únic "amic" que et podria donar suport i trobar-te interessant, et fot les banyes altre cop. El Barça B anirà disfressat de primer equip a Tarragona perquè els grans tenen altres coses més importants a pensar, i unes semis de Champions per jugar. Per no anar-hi no hi va ni Tito Vilanova, ni Jordi Roura. Per condescendència o per caritat humana, almenys avui el filial blaugrana es treurà el B del nom.
Ja té collons la cosa que l'únic que et fa cas a tu, Copa Catalunya, sigui un equip que es diu Espanyol.
Tenim un problema quan la gran notícia de la Copa és que el Llagostera vestirà una nova equipació que recordarà l'Estelada independentista amb les 4 barres i motius blaus.
Fots tanta nosa i tanta mandra que la televisió del país, TV3, et relega a la semiclandestinitat de l'Esport 3, no sigui cas que no et miri ningú a l'hora de l'APM?
Fes-nos un favor. O et reformules i et canvies de nom, sense dur la paraula "Catalunya" o desapereix. Faràs el més gran servei a la causa independentista.

Atentament

Un amic

PostData: El Barça de bàsquet s'ha complicat molt la vida a l'Eurolliga. Ahir va perdre el tercer partit del Play Off de quarts a la pista del Panathinaikos i es jugarà la classificació per la F4 de Londres demà a l'OAKA. Després de remuntar 15 punts, Sarunas Jasikevicius, que va fer un partidàs, va tenir l'últim tir per forçar la pròrroga. Però la pilota no va entrar. PAO 2 - Barça 1. Qui ja està a la F4 és el R. Madrid que va eliminar el Maccabi de Tel Aviv per la via ràpida, 3-0.

L'Infern Verd

Les calderes d'en Pere Botero ja fumegen. Aquesta nit, a les 20:45, una estona abans a Rac1, els diables grecs preparen la pitjor de les tortures als Pastorets blaugranes, que van a l'infern per sortir-ne victoriosos. Un infern de color verd.
El Barça de bàsquet busca davant el Panathinaikos, el punt que faci recuperar el factor pista al Play Off de l'Eurolliga. L'OAKA, el pavelló, l'ambient, i el context no ho posaran fàcil.
Visitar, de per si, una pista grega és gairebé anar a una guerra, on el bàsquet és secundari. Els bons aficionats a la cistella, encara recorden els llançaments de cadires al parquet per part dels seguidors de l'Aris de Salònica als jugadors del Barça als anys 80. A l'OAKA es veuen les millors imatges del paradigma de l'afició grega, que no desestima recursos, perquè el PAO guanyi: bengales verdes, sobreaforament del pavelló, insults, invasions... L'Eurolliga està fart d'avisos, però no sanciona, simplement per por o perquè això forma part del bàsquet de Grècia.
A més, el context que ve precedit el partit d'avui no és propici per dir que avui el Barcelona viurà al paradís.
El final del primer partit al Palau Blaugrana, que si ho recordeu va acabar amb polèmica arbitral, va encendre les ires dels dirigents del Panathinaikos que van dir, entre altres improperis, que la competició estava adulterada, (un diari propietat del president del PAO titulava "Puta Eurolliga") i que s'haurien d'auditar els comptes dels àrbitres i del Cap de l'Arbitratge de l'Eurolliga, un compatriota grec, per cert.
Si els àrbitres ja van estar al punt de mira al segon partit a Barcelona, i el Barça va perdre, imagineu-vos la pressió del trio arbitral que tindran avui a l'OAKA, amb un públic que no pararà de fotre merder, i si cal, de passar-se de la ratlla.
Així doncs, el Barça començarà avui 20-0 el partit abans del salt inicial. Haurà d'aïllar-se com pugui del factor ambient i aturar als Diamantidis i companyia.
El Barça de bàsquet té 2 dies per guanyar un partit i tornar a casa a buscar el punt per la F4 de Londres. El Barça de bàsquet estarà dos dies a l'Infern Verd.

PostData 1: L'infern metafòric és a Atenes. El real es va viure ahir a Boston, quan van esclatar dues bombes a la línia de meta de la Marató, causant, a hores d'ara, 3 morts i 140 ferits. Les imatges del moment de l'explosió fan feredat.

PostData 2: Revolució al món de l'handbol. Nikola Karabatic, el Leo Messi d'aquest esport, fitxa pel Barça per l'any que ve. El francès del Montpeller arribarà a Barcelona després de ser absolt en el cas de les apostes il.legals de partits que afectava a l'handbol gal. De fet, aquest cas ha retrassat un fitxatge embastat fa temps.

Efes i Jotes

Amb les semifinals de la Champions a l'horitzó, el Barça anava a Saragossa a jugar un tràmit per rematar d'una vegada la Lliga. Conscient que no es jugava res i que val més no fer broma, el Barça va anar a la Romareda, sense Messi, Alba, Busquets, Iniesta i Pinto (lumbalgia) i amb el retorn de Víctor Valdés a la porteria, després dels 4 partits de sanció, després de l'últim Madrid - Barça, amb la intenció de consolidar la Lliga. Thiago, i Tello amb 2 ocasions van posar un 0-3 molt plàcid a l'electrònic. L'Espanyol empata in extremis, a 3. amb el València amb polèmica inclosa, un penal de llibre no assenyalat sobre el perico Sergio García. Tot i això, la salvació matemàtica és gairebé a tocar. El Madrid guanya a l'Athlètic de Bilbao, a San Mamés.
En bàsquet, Kobe Bryant es trenca coll i barres i estarà 8 mesos de baixa. És l'última desgràcia de les 7 plagues d'Egipte que li han caigut als Lakers, que estant fregant el pal de no jugar els Play Off de l'NBA. A l'altra banda de l'Atlàntic, la Penya cau de 18 amb el València, el Barça perd de 3 amb el Gran Canària, abans de viatjar demà a Atenes per jugar el tercer partit del Play Off de quarts de l'Eurolliga amb el Panathinaikos, i el Manresa estrena patrocinador, La Bruixa d'Or, amb victòria a la pròrroga contra el Múrcia. Segurament el Manresa baixarà a la LEB, per classificació, però vendrà cara la seva pell. La pela, la puta pela, dirà si baixarà o es quedarà, tant de bo, a l'ACB. A Charleroi, a Bèlgica, el Bilbao va perdre la final de l'Eurocup, la segona competició europea al món de la cistella, en caure clarament amb el Lokomotiv Kuban rus.
I a Shangai s'ha celebrat el tercer GP de la temporada a la F1, el de la Xina, un altre GP de matinar un diumenge per la diferència horària. Fernando Alonso va guanyar una de les curses més plàcides que se li recorden. Va dominar des de bon principi, va marxar i va guanyar. El finlandès Kimi Raikonnen i l'anglès Lewis Hamilton el van acompanyar al podi. D'aquí una setmana, cita a Bahrain.
Jotes blaugranes a Saragossa i efes de Fórmula a la Xina. L'abecedari del cap de setmana.

Cimera hispano - alemanya

A Nyó (Suïssa) s'ha celebrat una nova cimera hispano - alemanya, en termes futbolístics. Gianni Infantino, l'etern calb de la loteria de la UEFA, i Ruud Van Nistelroy, l'ex jugador de Manchester United i Madrid, han fet de mà innocent i han sortejat el camí cap a la final de Wembley. Dos equips alemanys, Bayern de Munich i Borussia Dortmund, i dos de la lliga espanyola, Madrid i Barça, són els quatre candidats a l'Orelluda de Wembley del 25 de maig.
La sort o l'escalfor de les pilotes ha determinat un Bayern - Barcelona i un Borussia - R. Madrid. Sort diversa doncs a les semifinals de la Copa d'Europa.
El camí del Barça a la final té una última parada a un lloc molt especial: Munich, la ciutat on anirà a entrenar l'any que ve Pep Guardiola. Amb qui anirà el Pep? Amb el Barça, l'equip del seu cor, o el Bayern, que agafarà les seves rendes l'any que ve?
Lluny de sentiments, l'eliminatòria és molt complicada per un Barça que va en reserva i que necessita oxígen. Els bavaresos són el conjunt més en forma del continent europeu. Campió, ja, de la Bundeslliga, treient 20 punts al segon classificat, combina la força per sobre la tècnica, típic dels equips alemanys, amb un bon joc de toc. Leo Messi i cia blaugrana hauran d'anar en compte, entre altres, amb Frank Ribery i Mario Gómez, els davanters, i la polivalència d'homes com Bastian Schwensteiger, Philip Lahm o el migcampista, ex de l'Athlètic de Bilbao, Javi Martínez. La sort pel Barça és que la tornada serà al Camp Nou.
Molta més sort ha tingut el R. Madrld que s'enfrontarà al Borussia de Dortmund, el rival, teòrlcament, més assequible i amb la tornada a casa. Lewandowski, màxim golejador del campionat teutó, és el gran perill del conjunt alemany, segon a la Bundeslliga, sense oblidar a Hummels, un futurible pel Barça del futur.
Conclusions futures del sorteig de semis.
1. Pot haver final Madrid - Barça
2. En el Bayern - Barça, guanyi qui guanyi, passarà un FCB, els bavaresos o els catalans, per goig i gaudi de la periodista de Barça TV, Laura Aparicio, declarada seguidora del Bayern de Munich.
3. El Madrid busca la Décima, el Barça, la maneta de Champions, el Bayern, també la cinquena, i el Borussia, la segona.
Ja tenim el camí cap a Wembley, en la cimera hispano - alemanya en busca de l'Orelluda. Bayern - Barça i Borussia - Barça.

PostData 1: El Panathinaikos agafa aventatge en l'eliminatòria de quarts de l'Eurolliga, en derrotar al Barça al Palau i recuperar el factor camp. Un triple impossible de Dimos Diamantidis a l'últim instant va donar el triomf als grecs. Ara l'eliminatòria es trasllada a Atenes on el Barcelona ha de guanyar almenys un partit dels 2 per mantenir viva les opcions de ser a la F4 de Londres.

PostData 2: Més bàsquet. Bones notícies pel Bàsquet Manresa, que bona falta li feia. Té nou patrocinador principal: La Bruixa d'Or, la famosa administració de loteria de Sort, que aportarà 400.000 € cada any dels 4 de contracte, sigui on sigui l'equip, a l'ACB o a la LEB. La Bruixa d'Or Manresa debutarà diumenge a Múrcia. Sort

Sant Víctor i el Sant Cristo Gros

Víctor Valdés i Leo Messi. El porter i l'estrella van ser els herois del Barça i la raó que avui poguem dir que per sisena vegada consecutiva (rècord absolut) som a les semifinals de la Copa d'Europa.
Valdés, a qui el soci despotricava perquè va dir que marxava del club, va ser el gran salvador de la Pàtria. El porter de L'Hospitalet va tancar la porteria d'un Barça, que en cap moment va ser el gran Barça de les grans ocasions, el de la pressió i el bon futbol. Si avui celebrem el que celebrem és gràcies a les aturades, descomunals, de Valdés a xuts dels jugadors del PSG, sobretot de Javier Pastore, que va campar pel Camp Nou absolutament sol. D'ell, és el gol francès, que va fer aparèixer al Sant Cristo Gros.
Estava a la banqueta, rossegant-se les ungles fins als colzes, esperant sortir. Tocat i lluny, molt lluny de la perfecció. Leo Messi va sortir per fer de Sant Cristo Gros, d'heroi, de desllorigador. Per més èpica, ho feia coix. En mig hora va capgirar el mitjó. El descomposat Barça la va tornar a tocar. Leo va fer de líder, i ell solet va generar el gol de Pedro, la clau que obria la porta de les semifinals. I el bo de Messi es va jugar el físic per obrar el miracle.
90 minuts de patiment després, el soci i seguidor barcelonista, fet un sac de nervis, amb les coronàries a l'UVI i cagant-se amb qui va prohibir fumar al Camp Nou, va esbufegar. El "Bufffffff" col.lectiu fa hores que es va repetint per les parets de l'Estadi, com l'eco.
El Barça ja és a semifinals, segurament sense mereixament, fent un partit nefast, amb un equip justet de forma, sense defensa i que demana la respiració artificial. Però que ahir, va tenir la Sort dels Campions.
I tot gràcies a Sant Víctor i al Sant Cristo Gros. Barça 1 - PSG 1. A semis, i que vagin passant, i si pot ser que sigui el Borussia de Dortmund.

PostChampions: El Bayern de Múnich, amb el triomf al camp de la Juventus de Turí, completa les semifinals de la Champions. Així doncs, dos alemanys, Bayern de Munich i Borussia de Dortmund i dos equips de la Federació Espanyola, Barça i Madrid, seran al bombo final de demà a Nyó (Suïssa).

El lleó a la recàmera

És la gran incògnita del Barça - PSG d'avui, en la tornada dels quarts de la Copa d'Europa. Com està el Leo? Jugarà? I si ho fa, ho farà de titular?
La trascendència, la influència i la dependència de Messi en el Barcelona fa que les sensacions del culé, respecte el matx d'avui, girin al voltant de l'estat de Messi i si jugarà.
El que és clar, és que el millor jugador del món no està al 100% i ha forçat per jugar. Però, ja se sap que un Messi al 70% continua sent el millor del món. En la nova partida de cartes, on hi ha en joc, les semifinals de la Champions, els tècnics no desvetllaran si fan jugar la carta Messi, fins l'últim instant.
Però amb Leo o sense, la fórmula per seguir el camí de Wembley és la mateixa que va permetre la remuntada amb el Mlan: pressió a la sortida de la pilota i tocar i tocar. Amb Leo o sense, Andrés Iniesta ha d'agafar la batuta de líder de l'equip, i igual que Xavi, dirigir les operacions del Barça.
I amb Leo o sense, el Barça ha d'anar en compte amb les contres del PSG i el joc d'Zlatan Ibrahimovic, tant per dalt com per baix.
Avui a les 20:45 al Camp Nou, des de les 19:00 a Rac1, les semifinals de la Champions, les sisenes consecutives, si passen els blaugranes, (rècord absolut) estan en joc. Amb Leo Messi o sense ell.

PostChampions: El Madrid, tot i perdre el partit 3-2 amb el Galatasaray turc, passa a semis de la Champions. Igual que el Borussia de Dortmund alemany, que després de marcar dos gols en temps de descompte, va eliminar al Màlaga. Eliminació cruel que va emprenyar al conjunt andalús i sobretot al seu president, el xeic àrab Al Thani, que va dir que van eliminar al Màlaga per racisme, i que per això els han exclòs de tota competició europea, l'any que ve. Una pixada fora de test i de la Meca.

PostData: El Barça de bàsquet va guanyar a la pròrroga al Panathinaikos en el primer partit dels Play Off de quarts de l'Eurolliga. Els grecs no es van prendre bé la derrota i van acusar els àrbitres del KO. Demà, a les 20:45, segon assalt al Palau.

El Pont de Londres

Setmana europea al Barri de Les Corts de Barcelona. A les instal.lacions del Barça, el futur del club a Europa es decideix a partir d'avui.
Demà futbol, però avui al Palau Blaugrana, bàsquet europeu. La F4 de Londres passa pel Palau on a les 20:00, des de les 19:00 a Rac1, es disputa el primer partit dels Play Off dels quarts de final de l'Eurolliga,  entre el Barça Regal i el Panathinaikos grec. Un clàssic europeu. Un partidàs contra un dels dos grans del bàsquet hel.lènic.
Els blaugranes arriben a la cita mermats fisicament per haver jugat diumenge partit al camp de l'Obradoiro, on va guanyar després d'una pròrroga. Per més inri, tindrà tres baixes: Marco Todorovic, Xavi Rabaseda i la ja sabuda de Pete Mickael.
De fet, el factor físic pot ser un aventatge pel Panathinaikos, ja que no han tingut lliga aquest cap de setmana i arriben descansats al Palau. Un PAO, dirigits per Argiris Pedoulakis, que té la difícil missió d'oblidar al tècnic que els va fer fins a 5 cops campió d'Europa, el mite Zeiljo Obradovic, ara feliçment retirat a Alella.
A la pista dos perills per sobre de tot. Un, el director de joc, i referent verd, Dimos Diamantidis, ben conegut pels jugadors del Barça ja que als quarts de l'Eurolliga 2011 va fer un estrip a la cistella blaugrana, elimilant-lo de la F4 de Barcelona. (Interessant el particular duel amb el referent blaugrana, Joan Carles Navarro ) L'altre, una bèstia a la pintura, Sofoklis Schortsanitis, un armari de 140 kg, rodamón, que ha passat per Olympiakos o Maccabi de Tel Aviv. (Atenció al duel de colosos amb Nathan Jawai).
El pont cap a la F4 Londres 2013 es comença a fer avui, als quarts de l'Eurolliga. Barça - PAO. I demà més pont a Londres, al Camp Nou, tornada de quarts de Champions, Barça - PSG. Wembley està a 2 passes.
El camí a Londres passa per Barcelona.