El derbi del Nil

En Nil era un jove que com cada dia va agafar el seu cotxe per anar a entrenar-se amb el seu Girona. Era porter i es preparava per un nou partit al cap de setmana. En Nil mai arribaria al seu destí. Amb 20 anys, el Nil es va deixar la vida la matinada de divendres a dissabte passat en un accident de cotxe.
Diumenge, en l'Olímpic de Xàtiva - Llagostera, el conjunt català, equip vinculat del Girona i on el Nil estava molt lligat va demanar que es fes un minut de silenci. L'equip valencià es va negar a fer-ho perquè segons el seu president, Alfonso Rus, "no les incumbe".
La mort del Nil, el qual hauria d'haver quedat amb un trist succés que hauria d'haver quedat en la privacitat d'una família trencada, esdevení categoria d'afer públic, quan es va fer públic els fets de Xàtiva. Un perfil fals a twitter de l'Olímpic publicava barbaritats contra Catalunya, el Llagostera i el Nil. Molt ens en vam adonar tard que aquest perfil era fals.
El que si que és cert és que el minut de silenci demanat pel Llagostera no es va fer perquè no van voler els locals, i que el senyor Rus, és el paradigma del caciquisme i de com van les coses pel País Valencià dels Orange Market, Gūrtel i la corrupció més fastigosa. Rus, president de l'Olímpic, alcalde de Xàtiva i President de la Diputació de València, va demostrar com pot caure de baixa la condició humana.
Dimecres, a "El Món a Rac1" Jordi Basté va obrir el seu davantal llegint una emotiva carta del pare del Nil a Rus, que ahir van reproduīr tots els diaris, on diu, que ell, el pare, un catalanista convençut que té una petita empresa de construcció, va anar a Xàtiva a arreglar un mur desprès a la carretera i que es va reunir amb Rus. I que quan van tancar el pressupost per arreglar un desperfecte que posava en perill al poble no li va importar que ho fes un com ell. El pare va lamentar a la carta a Rus, l'actitud de la institució que representa.
Un cop va llegir la carta, Jordi Basté va demanar que en el derbi català d'aquesta nit, dia de Tots Sants, a les 21:00 (des de les 20:00 a Rac1) Barça i Espanyol fessin un minut de silenci pel Nil.
Aquí es va demostrar com de gran pot ser l'ésser humà. Carles Vilarrubí, vicepresident institucional del Barça i Joan Collet, President de l'Espanyol van dir que cap problema.
Per tant, avui, just abans del derbi on el Barça hauroa de ser molt superior a l'Espanyol i, on ja fa temps que ha perdut màgia i misticisme, es farà un minut de silenci al Camp Nou i de fet a tot el futbol català, al Nil, aquell nano de 20 anys, porter, fill de català amb orígens aragonesos i andalusos, que es va matar quan anava a entrenar-se.
Avui és el derbi del Nil. I al senyor Rus... que el moqui la iaia. PostData: La millor prova que el Barça de bàsquet no està bé la vam viure ahir al Palau. Derrota molt sorprenent del conjunt barcelonista amb el Nanterre francès, campió de Lliga al país gal i novell a l'Eurolliga. Segona derrota del conjunt de Xavi Pascual a Europa. Necessita millorar i molt

Les Nits dels Morts Vivents

Coincidint amb la castanyada, els morts vivents tornen. S'aixequen de nou a les matinades per devorar. Cada nit necessiten sang per saciar les seves ganes... de bàsquet.
Torna l'NBA, la Lliga de bàsquet nordamericana i, és clar, per la diferència horària obliga als fans a convertir-se en mussols i sacrificar-se hores precioses de son.
És aquesta NBA 2013-2014, la Lliga de David Stern, el comissionat de la competició que després d'anys i panys al càrrec, consolidar i expandir el negoci, ho deixa al febrer; la de Lebron James que amb Miami busca el triplet d'anells; la de Derrick Rose, que després que l'any passat es trenqués coll i barres torna per tal que al DC United de Chicago vegi si realment és un nou Michael Jordan (paraules molt majors i un suat cliché periodístic. De Jordan només en va i n'hi haurà un, la resta, purs i mmls succesanis); la dels clàssics a menys com Boston o Lakers a qui si ja entren a Play Off ja serà prou èxit...
I la nostra NBA, la dels catalans. Aquest any ha de ser el de la consolidació de Ricky Rubio que torna a començar després de la greu lesió al genoll; i la dels germans Gasol. Un, Marc, que com Pau, va camí de llegenda a un equip de maries com Memphis i que només s'aguanta per ell. L'altre, el gran, que comença a estar fart de la vida de Los Àngeles i estat a l'ombra d'un Kobe que ja veurem com torna després d'estar 8 mesos de trinxament de genoll. Pau vol un canvi.
Esteu avisats, els zombies nocturns campen de nou. Doneu-los bàsquet o estareu en perill. Bona castanyada catalans.

PostData: Madrid 7 - Sevilla 3. Hat Trick de Cristiano i salutació militar al seu amic Joseph Blatter president de la FIFA. Resum de l'esparpent terrorífic que es va viure al Bernabeu.

Xile picant

El Barça va superar amb nota l'examen amb el Celta. De fet va superar l'examen contra si mateix. Ja us vam comentar ahir que a la banqueta dels de Vigo hi ha l'exjugador i entrenador del club blaugrana Luís Enrique, i fora de les desorbitades estrelles del Camp Nou practica el mateix futbol que va fer llegenda al Barcelona de Pep Guardiola.
El Barça va ser just vencedor però cal reconeixer que el Celta va mereixer quelcom més que un donut al marcador de Balaídos.
Qui també va superar amb nota l'examen van ser els jugadors que estaven qūestionats: Alexis va obrir la llauna i demostra que està on fire, Cesc, que aquest any conviu paralelament amb les genialitats fins ara ocultes del xilè, i està fent un gran any, va fer un doblet, i Messi, que no va marcar però va recuperar sensacions que feia temps que no vivia.
Menció a part pel xilè que, dia del Madrid a banda, està callant moltes boques, inclosa la d'un servidor desconfiat després de 2 anys nefastos. Alexis, el tocopillano està mostrant ara si que és el jugadoraso que va fer que el Barça pagués el gust i les ganes per ell.
Alexis, Cesc, Messi, una altra actuació descomunal de Valdés i la col.laboració especial del porter del Celta Yoel, que fa números perquè el Barça li doni una insignia d'or i brillants per la seva gran actuació on es va fer el segon gol del Barça i li va regalat una bola a Messi que no va entrar per gràcia divina.
La mala notícia, una nova i enèssima lesió d'Adriano. Almenys aquest cop ha aguantat 10 partits seguits.
A Balaídos, el Barça es reivindica gràcies als qui s'havien de reivindicar, just abans del derbi de divendres amb l'Espanyol,que ahir va empatar a 0 amb el Màlaga.
A Galícia les meigas van donar sort al Barça i al tocopillano. Celta 0 - Barça 3

Pep a la gallega

Encara amb la ressaca del Clàssic i amb l'horitzó del derbi de Tot Sants amb l'Espanyol, avui el Barça juga amb el Celta una nova jornada de Lliga.
Avui a Balaidos, a la indescent hora de les 22:00 de la nit, el conjunt de Tata Martino reviurà una manera d'entendre el futbol que havia donat molts èxits en l'època gloriosa més recent del club: l'era Guardiola.
A la banqueta gallega s'hi asseu Luís Enrique: exjugador del Barça, company de Guardiola, alliçonat per Johan Cruyff, exentrenador del Barça B que va pujar a Segona A i fent un futbol, el mateix que el de Pep al primer equip, que va enamorar a la Roma que el va fitxar. A Itàlia, però ningú el va entendre, i el model Barça no va acabar de quallar i va marxar abans d'hora.
Ara el Celta, que és 15è a la Lliga, però que ve de guanyar 0-5 al camp del Màlaga, vol ser una calca en quan a joc, d'aquell meravellós Pep Team. No tingueu dubtes que el Celta acabarà amunt a la classificació perquè el model Barça és encara vàlid i Luís Enrique és un bon entrenador.
El Barça actual, el que juga avui ha d'anar amb compte perquè aquest és el típic partit trampa on acostuma a llepar o almenys patir molt.
Avui Barça contra Barça. El passat gloriós de l'era Pep personificat en la figura de Luís Enrique i de l'equip blau cel contra l'actual Barça dels trombons i timbals del Barça. Celta - Barça.

Clàssic rodat

Dedicat a Nil Marín, porter del Girona B, mort en accident de trànsit i que els de l'Olímpic de Xàtiva no volen fer un minut de silenci demanat pel Llagostera 'porque no les incumbe' i altres burrades dites a Twitter. DEP.

Protagonistes del cap de setmana: Neymar i Alexis que sentencien el Clàssic amb el Madrid amb un golàs antològic del xilè. Alexis millora i Messi continua preocupant perquè no gira rodó
Muñiz Fernández, l'àrbitre del Llevant - Espanyol i que va sortir de la nevera després de l'esparpent del i que amb un penal inexistent es va carregar l'equip perico que perd 3-0.
La Penya que guanya el seu primer partit a L'ACB a Sant Sebastià i el Barça que s'endú patint el derbi amb Manresa.
Pol Espargaró, nou campió del món a Moto 2. A Motegi, al Japó, es va aprofitar de la caiguda i retirada dels seus perseguidors, Scott Reading i Tito Rabat per adjudicar-se el títol. Títol que s'apreta a Moto 3 per la caiguda i abandó del líder Luís Salom. A València, última prova del calendari, 5 punts separaran a Salom d'Àlex Rins i Maverick Viñales. Qui guanyi serà campió del món. Per cert triomf d'Àlex Màrquez, el germà petit de Marc. A Moto GP, Jorge Lorenzo va fer la seva feina i ajorna el títol de Marc Màrquez per València.
Sebastian Vettel. Tetracampió del món de F1. A l'Índia només havia de ser setè per assegurar el títol però guanya. Intractable l'alemany.
Sebastian Ogier, guanyador del Ralli Catalunya - Costa Daurada.
Alexis, Espargaró i Vettel. El Clàssic rodat i amb olor a benzina.

Empat a dubtes

El Barça no està bé. El Madrid no està bé. Però demà hi ha Clàssic.
El Barça va jugar malament a Milà i va empatar dimarts. El Madrid va jugar malament a casa amb una Juventus que va acabar amb 9 però va acabar guanyant.
Barça i Madrid generen dubtes. Però demà toca Clàssic.
A les 18:00 des de les 16:00 a Rac1, al Camp Nou, toca Clàssic.
Fora dubtes, fora passat. I hola nervis i anacondes.
El primer Clàssic de l'era Tata i Ancelotti, el primer postPep i postMou pinta que serà un dels més calmats dels últims temps.
Ni Ancelotti ni molt menys Martino són de declaracions polèmiques ni altisonants. A més vist el joc d'ambdós no convida a que cap dels 2 treguin pit.
El de demà és el Clàssic de Tito Vilanova en forma de mosaic d'ànims, del retorn de Puyol, i el de la búsqueda d'alguna criatura a la grada que s'escapi de la nova normativa.
I serà el Clàssic de Bale que vol començar a justificar els famosos 100 kilos. Ara el que justifica és que vendre Callejón va ser un error.
De moment al Camp Nou, a 24 hores del Clàssic, empat a dubtes. Demà la pilota ha de decantar el marcador. O no...

En Teo va al Camp Nou

Carta oberta a un nen

Estimat projecte de tribunero:

No et preocupis. El Camp Nou torna a ser teu. La crisi setmanal que diu Tata Martino es va solucionar de la manera més il.lògica que la il.lògica va generar el problema.
Ahir es va tancar el tema Nen fent que els menors de 8 anys entrin gratis al Camp Nou prèvia retirada d'entrada a taquilles. Hi haurà seients buits perquè per més entrades seguiràs a la falda del pare. Però és el que hi haurà en un Estadi on prima l'afició i no els homes de negocis amb llotges VIP com a Can Madrid.
No em preguntis perquè aquesta mesura s'aplica ara quan fa 4 anys que per llei, llei que qui diu que si no hi ha entrada no entra, s'hauria d'haver fet. No em preocupis perquè la mesura no es va portar a l'Assemblea de Compromisaris. I sobretot no em preguntis quina capacitat tenim al Barça per crear merders on no n'hi ha.
Fa dies, Sandro Rosell va dir quelcom com que anar al Camp Nou per un infant com tu és com reviure la catàstrofe de Heysel. Per justificar la mesura que les criatures no podrín entrar al Camp Nou, va fer de Pons Pilat es va rentar les mans i va dir que no vol que ningú l'acusi de matar a un nen.
El president es va passar quatre pobles i va tornar a donar mostres que com a gestor és bo, però com a comunicador és nefast. És lògic que en un partit d'alt risc com el Barça - Madrid no entrin nens ja que el tribunero patern no està per criaturades i els "Papa tinc Pipi". Només faltaria que tu, que ets una esponja, obris entrades al diccionari amb expressions tant poètiques com "Fill de Fristro" (ja ens entenem oi?).
Ahir després de complicar-se la vida, Sandro Rosell, va tornar a emular a Joan Gaspart. Tema nens? Tema sanjat i punto.
Estimat tribunero, dissabte no, però a partir de la setmana que ve, l'Estadi tornarà a ser seu de canvis de panyals, de migdiades i de cares de flipat i al.lucinat.

Felicitats, Petit tribunero, bentornat al Camp Nou.

Per cert parlem de futbol ja?

Firmat

Un passatger del camarot dels germans Marx

PostChampioms: Partit lamentable del Madrid que tot i que la Juve estava amb 9 va acabar patint per guanyar 2-1. La R. Societat va caure al camp del Manchester United i està virtualment eliminat de la Champions. Finalment golejades del Bayern de Munich 5-0, amb el Viktoria Plzen txec, i del PSG 5-0 amb l'Anderlecht belga amb 4 gols de l'exbarcelonista Zlatan Ibrahimovic respectivament

L'estètica del futbol

A Milà, la capital de la moda, vam veure algunes mostres del perquè li diuen així, a San Siro.
Als prolegòmens del Milan - Barça el protagonista va ser el Tiffo, el mosaic mòvil de banderoles, típic del calcio. Davant del rei dels mosaics, el Barça, els italians van rebre als catalans amb un 'Keep calm abd always fight'.
Més mostra d'estètica, la samarreta senyera del Barça amb les 4 barres tallades a l'esquena per exigències de la UEFA; i també la indrumentària de l'àrbitre Felix Brytch, l'alemany que a la lliga germànica va donar vàlid un gol que va entrar per fora d'una porteria foradada. El col.legiat o no ha tingut una bona setmana o és que és dolent de per si (que crec qur ho és vist el que es va veure ahir) L'home va vestir de negre amb unes mitgetes groc fluorescent d'estètica aberrant. Encara busco el sentit i la bellesa de la indrumentària.
El partit va començar molt malament i semblava que acabaria de color rossonero, i més amb el gol de Robinho, fruīt d'un error monumental dels centrals blaugranes.
Aquest va ser el click que va despertar el Barça però. L'estètica del matx va canviar, va començar a dominat el joc i a crear bones ocasions. Neymar va enviar una bola a fora al primer toc per poc, Messi en va tenir una abans de fer el gol, una nova genialitat del millor del món.
I així ens plantàvem a la mitja part, esperant que el monòleg del Barça imperés en l'estètica del partit.
Però el monòleg es va quedar al vestuari. El partit es va tornar gris, per molt que entrés el tarat Mario Ballotelli al camp. SuperMario, un tio que va ser capaç de cremar casa seva, va entrar, però no va fer res, com el Milan i el Barça.
Ambdós equips van firmar l'armistici i el pacte de no agressió, que en comptades ocasions es va trencar en oportunitats com les de Muntari, es va complir. La segona part va ser una castanya infumable on es va veure que Messi no està bé igual que Iniesta.
El Barça va ser un encefalograma pla, amb un joc força lleig i estèticament ens deixa la sensació que dissabte amb el Madrid, o canvien les coses o es patirà com vedells.
A San Siro, Milan 1 - Barça 1. I ara si, la mirada ja es centra en el Clàssic de dissabte.

PostChampions: El Juvenil del Barça va fer un extraordinari partit i va endosar un 2-6 al Milan a la Youth League, la Champions juvenil. De la jornada de la Champions gran destacar la victòria de l'Atlètic de Madrid al camp de l'Austria de Viena o la victòria del Celtic amb l'Ajax a l'altre partit del grup del Barça

El Clàssic de la Marmota

1959:
"El Barça juga a Milà..."
1970:
"El Barça juga a Milà..."
1990
"El Barça juga a Milà..."
1999:
"El Barça juga a Milà..."
2002:
"El Barça juga a Milà..."
2005
"El Barça juga a Milà..."
2006:
"El Barça juga a Milà..."
2007:
"El Barça juga a Milà..."
2009
"El Barça juga a Milà..."
2010:
"El Barça juga a Milà..."
2011:
"El Barça juga a Milà..."
2012:
"El Barça juga a Milà..."
2013:
"El Barça juga a Milà..."
Avui:
"El Barça juga a Milà..."
En plena setmana del Clàssic de dissabte amb el Madrid, torna un clàssic a Europa com a aperitiu. Sigui amb el Milan o amb l'Inter, sembla escrit que cada any el Barça hagi de visitar San Siro.
Avui, a les 20:45 (TV3) des de les 19:00 a Rac1 toca Milan.
Encara tenim fresc la remuntada de l'any passat als vuitens de la Champions quan avui sant tornem-hi. El conjunt rossonero no ha canviat molt respecte l'any passat. Això si avui no estaran ni Ballotelli, ni El Sharaawi ni Niang, els malsons l'any passat. Però si estaran Muntari, Montolivo o la gran novetat Kaká L'exmadridista torna a la casa on es va fer gran. No és perillós. Kaká està molt perjudicat per les lesions i ja ha perdut la màgia.
Però San Siro és màgic i pot reviscolar qualsevol mort.
El Barça torna a Milà. Sense Tito però amb Tata. I amb Messi que vol escalfar motors de cara al Clàssic.
De moment avui toca fer de Bill Murray a "Atrapat en el temps" Avui arriba el clàssic de la marmota

Errades

El cap de setmana esportiu ha estat marcat per errades que han marcat el futur dels seus protagonistes.
El Barça es va deixar els dos primers punts a la Lliga en empatar a 0 al camp d'Osasuna. Tot i jugat mokt bé va faltar el gol que si que va fer un lamentable Madrid amb el Màlaga i retalla a 3 punts la distància amb els culers a la setmana prèvia del Clàssic de dissabte.
Una errada de Thibault Courtois va fer que l'Espanyol sumés 3 punts en la visita de l'Atlètic de Madrid. Un dels millors porters de la Lliga també és humà.
La gran errada del cap de setmana es va produīr a Austràlia. De fet una concatenació d'errades va produīr la gran errada. El nou asfaltat de Philip Island va fer que les curses del GP de motos es reduīssin en el número de voltes perquè les motos es quedaven semse pneumàtics que es quedaven arrapats a l'asfalt a les primeres de canvi. A la cursa de Moto GP, a la volta 10 els pilots estaven obligats a canviar de moto. Marc Màrquez, que tenia el primer match ball per ser campió del món, ho va fer a la 11. Va ser desqualigicat tal com marca el reglament. Sigui de qui sigui l'errada la distància entre Màrquez i Jorge Lorenzo, màxin perseguidor es redueix en 18 punts amb 50 per jugar-se. La setmana que ve nou match ball per Marc al Japó. A Moto 2, victòria de Pol Espargaró que es va aprofitar de la absència del líder Scott Reading que va caure als entrenaments, per posar-se líder. A Moto 3, triomf d'Àlex Rins. Tot això el dia de la retirada de Carles Checa del món de les motos. El pilot de 41 anys a Sant Fruitós, ara a Superbikes, va ser un dels grans animadors dels 500cc en l'època del duel Doohan-Crivillé.
Errades i encerts. Com el d'Àlex Abrines que amb un triple va arreglar el desastre del Barça a Badalona, fent guanyar el clàssic català a L'ACB, davant d'una gran Penya. També gran el Manresa que va guanyar a l'Obradoiro i no coneix la derrota.
El Barça d'handbol va vèncer en un gran partit a París al PSG en jornada Champions. Finalment el Vendrell va perdre a l'anada de la Supercopa europea d'hoquei patins amb el Benfica portuguès.
Assaig, encert i error. L'esport ha jugat a fer ciència aquest cap de setmana.

Marc Ball

Trona a Austràlia. No no sóc meteoròleg ni estic a Austràlia. Però us asseguro que un tro amenaça a fer molt de mal al circuït de Philip Island.
Marc Màrquez, el tro de Cervera, pot proclamar-se aquest diumenge amb un horari indescent a Catalunya, les 7:00 del matí, campió del món de Moto GP en la seva primera participació. Ni el més optimista pensava que en el seu primer any ho faria tant i tant bé.
Màrquez ha estat el gran dinamitzador de la competició, amb avançamemts impossinles, victòries incontestables, batalles èpiques i alguna polèmica. Si aconsegueix treure més de 7 punts al seu perseguidor Jorge Lorenzo, Màrquez serà campió.
El fet és que sigui diumenge o el que ve o a València, en l'última cursa, sembla clar que Màrquez està a punt de fer una proesa descomunal a l'alçada de les grans llegendes del motociclisme com Giacomo Agostini o Valentino Rossi. Si Lorenzo remunta serà una altra proesa més bèstia inclòs, i seria injust
Màrquez és espectacle dins d'aquesta cara de nen que sempre té vergonya  a les càmeres i que es llença a mort a tots els revolts. El vergonyós és capaç d'avançar a tot un Rossi al famós llevataps de Laguna Seca. És un descarat enmig de tants valents. I per això sempre frega el pal i els rivals es queixen de la seva agressivitat. Però això són les motos i gent com Marc Màrquez fa que siguin espectaculars.
Diumenge a les 7:00 del matí, des de les 6 del matí a Rac1, valdrà la pena matinar. L'espctacle de Màrquez pot fer coronar-lo campió del món. Lorenzo i Dani Pedrosa ho voldran impedir i fent encara més show. Primer Marc Ball pel Mundial de Màrquez
L'espectacle de les motos a Austràlia a l'hora del cafè o quan els ressacosos tornen a casa després de la farra discotequera

PostData: Debut complicat del Barça de bàsquet a l'Eurolliga. Va patir molt per vèncer al jove PArtizan de Belgrad al Palau on fins l'últim minut no va desencallar el partit

Somni al coixí

Aquesta nit el somni de Barcelona - Pirineus 2022 s'ha esvaīt per complert. A diferència de Madrid 2020 abans que tormen a fer un ridícul olímpic Xavier Trias ha donat per acabat el somni olímpic.
Tres raons fonamentals han fet desistir la candidatura als JJOO d'hivern de la capital catalana juntament amb la del massís català: primera, poca representació d'esportistes espanyols en aquest tipús d'esport; segona, Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta al mar amb poca relació amb la muntanya i evidentment sense infraestructures per la pràctica dels esports hivernals. I tercera, la combinatòria entre la conjuntura econòmica i el poc suport de les institucions i de la societat cívil.
Així doncs, abans d'un cup of cafe con leche i que hi hagi algun iluminat que destrossi la candidatura davant el COI s'ha posat el punt i final al 2022. Però ves a saber si pel 2026.
Trias va anar ahir a Lausana, seu del COI i va parlar amb Thomas Bach, per sondejar la candidatura. La resposta del màxim dirigent de l'esport va ser clara: proveu un altre any perquè coixegeu de totes les potes.
Així doncs el somni olímpic de Jordi Hereu i rellançat per Xavier Trias i es queda al coixí per no acabar a les escombraries i fent perdre la credibilitat de la ciutat. Així doncs relaxing and cup of una mica de sensatesa.
PostData: A Can Barça el futur de Víctor Valdés sembla que està a prop de Mònaco al costat del seu amic Éric Abidal. El porter ho podria fer oficial a inicis de l'any que ve. Més Barça: l'equip femení va passar la primera ronda de la Champions en empatar a 2 al camp del Brondby danès. Han fet de nou història.

Futbol per adults

Toni Freixa, el portaveu del club ho va anunciar ahir en el final de la roda de prensa de balanç i anunci de la reunió de la Junta directiva. Com si fos un per cert, una futesa, quelcom sense importància.
El Barça per ordre de la Generalitat, ordre per cert que fa 4 anys que es torejava, farà que els menors de 7 anys han d'anar al Camp Nou amb entrada. No és que necessàriament hagin de passar per caixa, pot ser una invitació.
Ho fa, diu Freixa, per raons de seguretat i perquè al partit Barça - Getafe van passar per sota els torns que marquen l'entrada a l'Estadi, 10.000 nanos, cosa que portaria al sobreaforament.
Per seguretat? No ha passat res. El més greu que ha passat és que la criatura s'hagi perdut i Manel Vich hagi anunciat per megafonia als seus pares que tenen al nano a la porta de tribuna. Si fos així s'haurien de tancar els supermercats.
Malament quan Freixa diu que el que vol fer el club serà antipopular. Doncs si ja se sap que no agradarà perquè es fa? I perquè ara es compleix la normativa del govern i no quan tocava?
La mesura no és cap parida. El fet barcelonista, el fet de ser culé es mama molts cops a la falda del pare tribunero, de la mare patidora, de l'àvi del puro o de l'àvia que teixeix una nova bufanda blaugrana mentre Messi meravella al món. I es mama de franc com tot el què un pare ensenya al fill.
Aquell nen que somia en ser com el seu ídol que veu des de la grada haurà de passar per caixa a partir del Barça - Madrid. Curiós que la Junta que diu que vol que la quitxalla s'integri del tot a la vida del Barça, prengui tal mesura. Per si no n'hi ha prou amb horaris indescents, només falta que els nens, un dels valors dels quals presumeix i sosté el club, trenquin el porquet per poder anar a veure els seus ídols. El Camp Nou també és quitxalla. És el nen que dóna color a l'Estadi, que passa per sota els torns d'entrada al camp i fa que hi hagi molta més gent al camp. És el nen que es taca de quètxup més la samarreta que el frankfurt. És el contrapunt del tribunero que sempre està de morros i anima als 90 minuts.
Si hi ha futbol base és perquè hi ha nanos que veuen als seus ídols al millor camp del món i volen emular-lo. I somien des del seient del Camp Nou a ser com ells. I ho fèien de franc, que magnificava les ganes de ser com els més grans. Les il.lusions no es paguen ni es cobren. Es tenen. I se la volen carregar amb bitllets en una època on escassegen.
El futbol ha de ser un acte sacramental per a tota la família, i no una peli de divendres a la nit al Plus que no poden veure els nens.
Si diuen que el Barça és com una família, avui al nen l'han expulsat d'ella.
PostData: Espanya es va classificar oficialment pel Mundial 2014 del Brasil de futbol en obtenir el pubt que li faltava en derrotar a Geòrgia. Emprenyada descomunal del soci culé, en veure com un lesionat Piqué jugava els 90 minuts d'una llauna de partit amb un rival de fireta

L'home dels 100 milions de 'crecs'

Ja està marcat. Faci el que faci a Gareth Bale se'l recordarà pels 100 M € que Florentino Pérez es va gastar per ell.
Més que fer-li un favor, l'Ésser Superior li ha fet una putada al gal.lès. Tot el món està pendent del què faci Bale a la gespa. Però Bale ara com ara no fa res. Si es vol parlar de la nova joguina del madridisme heu d'anar a un congrés mèdic o mirar un capítol de "House".
Bale ha inaugurat una nova entrada al diccionari mèdico-esportiu. Dels creadors de "isquiotibials" i "bíceps femorals", ara arriba "protursions".
Per si no té prous mals, es veu que l'home dels 100 M €, l'home que no fa massa es va trencar tot el que es pot trencar d'un genoll i que en 26 anys que té ha patit 30 lesions, té mal d'esquena.
Florentino Pérez per justificar el ridícul que ha fet ha carregat contra la premsa a qui anit al Punto Pelota els va qualificar de mentiders. L'Ésser Superior, aquesta mena de capellanet amb rever de veu permenentment incorporat va enviar als periodistes del diari MARCA al purgatori per dir que Bale estava herniat.
Sigui com sigui, Bale és més famós per anar al costat de gent amb bata blanca, que per anar al costat d'estrelles amb elàstica blanca. Gareth, l'home dels 100 M de 'crecs'
No crec ni que el dr House pugui arreglar el desastre que han fet amb Bale: el ridícul no és una malaltia.

Cafè, cigarro i benzina

Cap de setmana poliesportiu sense futbol a Primera i la broma dels partits de seleccions com a substitutiu.
Ha començat l'ACB de bàsquet, amb el primer derbi dels tres consecutius que viurem. La Penya va fregar el desastre en perdre amb el Manresa de només 12 punts. 12 que no van ser més perquè els bagencs es van relaxar quan ho tenien tot fet. A destacar el bon partit de Rasmus Larsen, el jove danès del Manresa, que en el seu debut a la lliga espanyola va fer estralls a la cistella verdinegre. Més desastres, el del Barça de bàsquet que per poc es deixa la victòria al Palau amb el València. Els catalans només van vèncer d'un.
Més fàcil ho va tenir el Barça d'handbol que va apallissar al Metalurg Skopje macedoni a la Champions per col.locar-se líder del seu grup.
Ha començat l'OK Lliga d'hoquei patins, amb el tripmf del Barça a la pista del Voltregà i la derrota del Liceu, vigent campió de Lliga, a Vic. El Vendell és el primer líder.
Barceloneta en homes i Sabadell en dones revaliden el títol de campions de la Supercopa, en l'obertura de la temporada al waterpolo.
Després de jugar-se-la amb el porter-jugador el Barça de futbol sala va remuntar dos gols per derrotar al Marfil Santa Coloma en el derbi català de la lliga de futbol sala.
Matinal de diumenge de motor. A l'hora del cafè, motos i cotxes competien a Malàisia i al Japó. Al país del sol naixent, amb el record en ment de la madrilenya Maria de Villota, la primera dona a la F1, que va morir divendres, de forma natural a Sevilla, es va córrer una nova prova del Mundial. Com sempre ha guanyat Sebastian Vettel, cinquè triomf consecutiu, i toca el Mundial amb la punta dels dits. Això si avui li ha posat una mica d'emoció i després d'arreglar el morro trencat del Red Bull ha remuntat 3 posicions per remuntar i vèncer. Vettel té prou en puntuar a la cursa de l'Índia per ser tetracampió.
Més emoció a Malàisia a les curses de Motos. Triomf de Luís Salom per davant del català. Àlex Rins i cinc pilots més en un mocador, on han entrat junts 6 motos, a Moto 3. Pol Espargaró va guanyar a Moto 2 i Dani Pedrosa va derrotar a Marc Màrquez, després de tota la polèmica després d'Aragó.
Cap de setmana poliesportiu amb matinal de diumenge amb cafè i benzina per anar avall. Bon profit.

La Penya pinta bé

Era de preveure i de fet quelcom cosa diferent hauria estat una sorpresa majúscula. El totpoderós Barça, preocupat per uns patrocinadors que busca però no necessita i neguitós per un nou Palau que si necessita i no arriba, derrotà a la Penya a la final de la Lliga Catalana de bàsquet.
Em podreu retreure que al bàndol blaugrana hi faltàven Lorbek, Sada i Navarro no girava fí, però la Penya va transmetre bones sensacions. Evidentment al primer període on va arribar a guanyar 2-17.
Liderat pel joc descarat del jove, com gairebé tots, Guillem Vives (màxim anotador amb 22 punts), el Joventut, més modest entre els grans, per culpa del cony de crisi i una mala gestió econòmica quan la cosa anava bé, va osar competir cara a cara al Barça.
Els blaugranes que es pensàvem com molts que aniria a passejar-se militarment per Girona, es va haver de posar el mono de treball uns minuts, per remuntar i fer evident la seva superioritat en tots els sentits respecte al conjunt verdinegre.
Un altre jove, Àlex Abrines (19 punts, 22 de valoració, MVP de la Lliga Catalana) va liderar la reacció blaugrana. Com era d'esperar, quan els de Xavi Pascual van posar-s'hi el miracle verdinegre es va esfumar, i més amb la tècnica a Salva Maldonado, el tècnic del Joventut.
Amb una àmplia diferència i amb la Catalana al sac, el Barça va relaxar-se i la Penya va retallar marges dins als 12 punts de diferència final.
El conjunt badaloní va mostrar bones sensaciona de cara al debut amb el Manresa diumenge a l'ACB. Pel què fa al Barça, haurà d'anar en compte amb els relax i les confiances. Això és bàsquet i el més ruc fa sabates.
A Girona, a la final de la Lliga Catalana, Barça 85 - Joventut 73. La Penya pinta bé.

Superlligues europees

Joan Collet té tota la raó del món. A una conferència organitzada per Tribuna Barcelona, el dilluns, el President de l'Espanyol va dir que la Lliga és un frau i que tal com està muntat l'actual sistema no val la pena jugar-la ja que la Lliga està reservada pels més rics.
És absolutament cert. I no només afecta la Lliga espanyola. Passa a la resta de grans campionats i a molts esports on els grans i rics ja tenen la Lliga al sac gairebé des d'abans del sorteig i tot.
Casos com el bàsquet ACB on Barça i Madrid s'ho mengen tot, a pista o despatxos, o el més flagrant, a l'handbol, on sense l'Atlètic de Madrid el Barça es passeja militarment pels parquets tot esperant recollir la copa.
La Lliga, les lligues han perdut interès excepte quan juguen els grans. Ergo inplica menys ingressos televisius (la mare dels ous) per uns equips petits cada cop més escanyats.
La solució és fàcil. En comptes d'un Granada-Rayo o un Guadalajara - Anaitasuna fem que els caps de setmana es jugui un Barça - Bayern de Munich o un Kiel - Barcelona, i deixem les competicions doméstiques pels dimecres.
Perquè no una Superlliga europea, del que sigui? Perquè no deixem les lligues domèstiques pels petits i fem que qui la guanyi pugi al grup de dalt. Guanyaria tota l'emoció i interès que Barça i Madrid s'han carregat.
Joan Collet té raó
PostData: El Barça guanyarà a la Penya la Lliga Catalana de bàsquet, després que els badalonins derrotessin al Manresa, remuntant 16 punts, a les semifinals. Perdoneu la rotunditat però tal com estan les coses i ja hem comentat, la superioritat econòmica i esportiva del Barça és exagerada respecte als altres. Cal replantejar el sistema. Avui a les 21:00, a Rac1, a Fontajau, a Girona, Barça - Joventut final de la Lliga Catalana

Bunyolet

Sempre he defensat que la Lliga Catalana de bàsquet és un model d'èxit i d'organització i que ens fa sentir orgullosos. En comparació al gran nyap que és la Copa Catalunya de futbol, on ningú vol jugar-la i ningú sap quan es juga.
Però aquest any sembla que el bàsquet, en menys mesura certament, vol copiar el bunyol futbol. No entenc les dates en què es juga, enmig de setmana i a tres dies de l'inici de l'ACB. I tampoc el format. Perquè el campió de la Lliga Catalana LEB no juga amb el Barça com sempre i els blaugranes ja van directes a la final tot esperant rival, Joventut o Manresa, que juguen aquesta tarda?
El que si m'agrada és que la final femenina entre Uni Girona i La Seu es juga en el mateix escenari i abans de la final masculina. S'ha de potenciar el bàsquet femení.
Pel que fa a la competició, el totpoderós Barça és el gran favorit. Més complicat serà predir l'altre finalista. I més comptant que Penya i Manresa es tornaran a jugar les garrofes, diumenge a la primera jornada de l'ACB. La Lliga espanyola s'ha carregat l'emoció de la catalana en posar els tres derbis a les tres primeres jornades, just després de la catalana.
Avui a Fontajau, la gran festa del bàsquet català amb el mite Darryl Middleton com a convidat estelar, ja que la Federació Catalana l'homenatjarà. Darryl té 47 anys i busca equip per jugar (ha provat d'anar al Círcol?).
Lliga Catalana 2013, un bunyolet que segur no es repetirà l'any que ve. El bàsquet no s'ho mereix.
PostData: El Barça d'handbol va derrotar al Granollers en el derbi català d'invictes que decidia el liderat de l'ASOBAL. Triomf blaugrana en un partit molt seriós dels de Pasqui

El Pont de TV3

Carta oberta a Gerard López

Catòdic exfutbolista

La Federació Catalana de Futbol ha confiat en tu la tasca de dirigir a la Catalana en la tradicional i prescindible costellada de Nadal.
Ja fa massa temps que en aquest organisme es fan coses rares. No parlo de quan van fitxar Pichi Alonso com a seleccionador. El Pichi abans de ser conegut pet les seves intervencions a TV3, ja havia provat d'entrenar sense èxit als equips inferiors del Castelló. A més l'experiència va ser força positiva. La raresa es diu Johan Cruyff. La Federació es va prostituīr per uns quants bitllets a canvi de donar a coneixer la Fundació del Profeta. És cert, que al primer any per allò del debut, va haver molt ressò internacional. Però el suflé va baixar i més quan el seleccionador no parava de fotre punyals al Barça, pal i paller del país. No deuria fer molta gràcia que un representant de la Fede critiqués a qui li dóna de menjar.
Un buīt Cornellà - El Prat va acomiadar amb xiulets a Cruyff que ni va dir ni hola en català. Què vols que et digui, Gerard, és tòpic però sempre fa gràcia que un estranger et digui alguna cosa en català.
Ara, la Fede ha deixat els invents estranys i ha tornat a la normalitat. Entrenador de casa, és a dir de TV3. No sé si deu venir en el contracte de la Meva que si fas de comentarista hauràs de ser seleccionador de Catalunya. Però s'ha tornat a fer.
Amb carinyo Gerard, quina experiència tens de tècnic? Et vas enxufar a TVE, abans fins i tot de plegar del Girona com a futbolista. Si ja sé que Guardiola tampoc va entrenar a ningú abans del Barça i mira on està. Correcte. Però el fitxatge del Pep va ser una aposta valenta del Barça. El teu per fer de seleccionador català fa més ferum a mostra de folklore o pitjor, no hem trobat a ningú per liderar el ridicul.
Amb el desig de veure't aixecar la Copa d'Europa com a tècnic del Barça m'acomiado.
Sort i Bon Nadal

Firmat

Un que et vindrà a veure el 30 de desembre

Força esports

Dos gols de l'exespanyolista Coro senetncia el conjunt perico a Elx. 700 persones decideixen el futur del Barça i els seus 160000 socis i aprova els nous Estatuts del club. Potser hi ha altres formes més democràtiques que una Assamblea de compromissaris on no hi va ni la meitat citada, però coneixent les estructures del futbol, ja està bé que hi hagi un xic de democràcia. A la gespa, el Barça goleja al Valladolid amb 2 gols d'Alexis. A Llevant, el Madrid gairebé es deixa bous i esquelles i perd, però no abandona ni la sort ni el mal futbol i guanya. Tot al revés de l'Atlètic de Madrid que encara manté el pols amb el Barça pel liderat de la Lliga. Empat a 1 al duel morbós de la Segona divisió Girona-Sabadell, desprñés que Javi Salamero, tècnic arlequinat, deixés tirat als gironins com a secretari tècnic 10 dies després d'agafar el càrrec.
El Madrid s'emporta la Supercopa ACB de bàsquet en l'obertua del telo de la temporada. Un millor Madrid superà a un Barça massa nou on encara ha d'acoblar les peces noves.
Sebastian Vettel mai protagonitzarà una pel.lícula estil "Rush" perquè no té rival que li faci ombra. A Corea nou triomf, el vuitè, quart consecutiu de l'alemany que acaricia el títol, el tercer, de F1.
El Barça d'hoquei patins guanya la Supercopa d'Espanya del Vendrell en superar als penals al Reus-
El dia que Rafa Nadal recupera el número 1 mundial del tennis, tot i caure a la final del torneig de Pequín amb Novak Djokovic. I també el dia que es retira el ciclista català Joan Antoni Flecha i Joaquim Rodríguez es treu l'espineta del Mundial de Florència i guanya el Giro de la Llombardia.
Super dissabte i Superdiumenge d'esports en aquesta Oktober Fest de pilotes i volants. Força Esports

Llums obertes

Aquesta tarda Vitòria, una plaça clàssica en albergar finals obre els llums a la temporada de bàsquet a l'Estat Espanyol amb la disputa de la Supercopa.
La Lliga ACB, (ja em perdonareu però mai m'ha agradat barrejar marques comercials) s'obre sense un president, després que es fes cessar a Beto Agustí i sense el cap dels àrbitres Chápuli que va passar pel mateix taulell que Agustí abans de ser devorat pels taurons.
Esportivament parlant si que és cert que la crisi ha obert encara més l'esvoranc entre Madrid, Barça, suportats per la mare futbol i la resta que fan mans i mànigues per quadrar números. La Penya ha reduīt un 50% el pressupost.
Tot i això ja algunes plantilles interessants i que poden donar guerra als dos grans. Com sempre el Baskonia o el València que s'ha reforçat amb gent com l'exbarcelonista i NBA Romain Sato
El Bilbao- Madrid encetarà la temporada ACB. Un Madrid que s'ha reforçat poc amb només 2 fitxatges: Salah Mejri procedent de l'Obradoiro gallec, Ioannis Bouroussis, el fitxatge galàctic procedent del Milà i Daniel Diaz del Lagun Aro. Felipe Reyes tornarà a ser el puntal i referència de l'equip de Pablo Laso amb Rudy Fernández d'estrella
La segona semifinal la jugaran Baskonia i FC Barcelona. A diferència del Madrid, el Barça s'ha reforçat molt amb una plantilla on Joan Carles Navarro, recuperat de la lesió i descansat de l'estiu serà el pal de paller: Maciej Lampe, que s'enfrontarà amb els seus excompanys baskonistes, Kostas Papanikolau, de l'Olympiakos, campió d'Europa, Bostjan Nachbar de l'Efes Pilsen turc, Joey Dorsey, el polèmic jugador que va abandonar l'Olympiakos al novembre passat per fitxar per un equip turc o el sorprenent fitrxatge de Jacob Pullen de la Virtus de Bolonya, que ara està jugant a una divisió equivalent a la lliga EBA compelten una plantilla renovada amb mag Xavi Pascual de tècnic. Aspiren a tot com a gran plantilla i per pressupost.
En bàsquet tot és possible però demà esperem el primer clàssic de la temporada Barça-Madrid a la final.
La lliga ACB obre els llums, amb els del futbol aclaparant-t'ho tot, i la resta buscant ser campions de la lliga dels no-rics i buscant nous miracles com a Manresa o Badalona
La temporada al bàsquet ja és aquí. A final de temporada analitzarem la factura

Andreu VIII el Magnífic

Entre mocions de censura fallides i l'exhibició a Glasgow ens hem oblidat d'un altre tema que importa al barcelonisme. O que hauria d'importar com és la renovació d'Iniestq. Fullejant la premsa esportiva avui hem trobat al Diarl Sport el primer i mokt bon artícle de la periodista de Barça TV Laura Aparicio que glossa la figura d'Iniesta i com els espectadors de Celtic Park aplaudeix al de Fuentealbilla. A l'artícle es destaca l'humilitat del noi i la capacitat de Lo puto crac per allunyar-se de les polèmiques quan després del xou de Muñiz Fernàndez a Elx a Iniesta li van preguntar sobre la seva actuació. Va defugir del tema amb la mateixa facilitat imperial de sempre, quan fa croquetes. A la mateixa roda de prensa i com destaca a l'artícle la Laura, Iniesta va deixar clar el seu futur amb aquesta frase “Como aquí no voy a estar en ningún sitio (…) No es cuestión de ser el segundo, el tercero o el cuarto, lo único que quiero es que el club sienta lo mismo que yo”. Com que o som sords o ens agrada fer polèmica on no n'hi ha, el soci encara tremola i ho farà fins que no vegi a lo puto crac estampant la firma al nou contracte.
Iniesta, l'Andrés, és molt gran. Pel que fa, pel que diu i pel que no diu. En la seva cara de bon jan ha enamorat el món, fins i tot aquells que instants abans havien engegat a parir panteres a Neymar a Glasgow. És d'imperiosa necessitat per a tots, que Iniesta es quedi. Pel seu futbol únic, per tal com és. El Barça és com és per gent com ella.
Com els seguidors de Celtic Park dimarts i com avui la Laura Aparicio a l'Sport jo també aplaudeixo a Andreu VIII el Magnífic

You'll Neymar walk alone

La mística de Celtic Park amb el "You'll never walk alone" cantat a capella i trufat de cervesa i whisky dels seguidors escocesos va ser l'ingredient principal on Neymar es va donar suport per fer el millor partit amb el Barça. Sense la influència de Messi, que sempre té gana i ho aclapara tot, Neymar va jugar més lliure, va abarcar més territori i va ser un corcoll pel Celtic.
Ell va ser l'amo a la gespa. va fer de tot i va fer-ho bé. Fins i tot quedar-se grogui en una topada amb un jugador rival. Neymar no va marar. Neymar, però av inquietar, va córre, va assistir, va fer bavejar i va fer callar Celtic Park. Va estar ben secundat per un Iniesta que va sortir canviat de l'estadi escocès ovacionat per la grada.
Els escocesos van plantejar un partit ultradefensiu que només va ser rebatut pel golàs de Cesc que es va reivindicar, igual que Alexis, l'assistent del gol o Marc Bartra, el central que sembla que per fí s'ha tret el tap. Piqué va tornar a ser Piquenbauer i Valdés va ser extraterrestre. No va haver d'intervenir en cap ocasió excepte només una on es va treure una mà prodigiosa.
Giorgios Samaras el davanter melenut grec, que porta de corcoll les noies, va tornar a ser la referència atacant del Celtic i poc li va faltar per tornar a repetir el que va fer l'any passat al Camp Nou: donar un disgust al soci i seguidor blaugrana.
Hem passat de la crema catalana del Pep i el Tito, del joc de violins, al dulce de leche de Tata i del joc de trombons i timbals. Del tiki taka al tiki Tata, al joc directe i al del pansiment de floritures. No av agradar al principi però sembla que cada cop més els dubtes s'esvaeixen i sembla que de mica en mica deixem de veure el Pep com un ésser omnpresent encara que no el veiem a aquell mite que va iniciar un cicle que encara dura, amb un altre gir: el del Tata Martino.
Celtic 0- Barça 1. I Celtic 1- Barça 2 a la Youth League, la Champions juvenil. Doblet europeu blaugrana amb Neymar com a protagonista. I és que ja ho ho diuen els seguidors de Celtic Park: "You'll Neymar walk alone"

PostChampions: L'Atlètic de Madrid derrotà al Porto a la segona jornada de Champions. I el Milan, a l'altre partit del grup H del Barça va salvar els mobles amb un empat amb l'Ajax gràcies a una acció idèntica a la de Pepe al camp de l'Elx. L'àrbitre va tornar a picar i el conjunt rossonero de penal empatà

PostData: Al mític pavelló de Magariños, l'antic pavelló d'Estudiantes es va presentar la nova lliga ACB Endesa. Aquest capd e setmana ja s'obre el teló amb la Supercopa a Vitòria i sense president, amb la destituciód e Beto Agustí i sense dirigent dels àrbitres després de l'adeu de Chápuli. La pilota torna a girar al 6'75. Ja era hora

Sense senyera

Per exigències de lña UEFA o per coïncidència de colors. No ho sé, però ja d'entrada no m'agrada gens ni mica que avui el Barça vagi a jugar a Escòcia, terra molt significativa pel sentiment i8ndependentista català, amb la tercera samarreta, negre i no la de la senyera. Espero que no hagi estat la directiva de Sandro Rosell perquè sino ja tinc un altre motiu per desconfiar-hi.
Tant que ens omplim la boca amb la samarreta senyera i la catalanitat del club, al lloc més emblemàtic per lluïr-la anem de negre. En fí, pensaré que és cosa de la UEFA, un organisme tant insensible com una pedra.
No m'agrada no anar amb la senyera, i no m'agrada anar a jugar al camp del Cèltic de Glasgow (a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1) sense Messi. El millor jugador del món, cada cop més en entredit, torna a estar lesionat de la amteixa zona on es cardar a París als quarts de final de la Champions pasades. Alguna cosa li passa a Messi.
I no m'agrada que es parli més de la moció de censura a Rosell que de futbol
Glasgow, el You'll never wañk alone, la màgia del Celtic Park, no porta bons records al Barça. Ja fa temps que aquest camp ha perdut mística, però l'any passat el Barça va perdre.
Sense Messi, amb Cesc de fals 9, amb Alexis (ai mare) i amb Neymar a dalt ha de procurar no sortir escaldat contra un equip amb molt menys qualitat però fisicament més fort amb gent com Lennon o Samaras, a qui l'any passat més d'un vam tenir malsons amb ell.
Torna la Champions a Celtic Park. Torna la Champions i torna la Youth League, l'aperitiu al partit dels grans es viurà unes hores abans en format juvenil.
Copa d'Europa amb whisky escocès, llac Ness i beattles, però sense senyera i Messi. Esperem que això si amb victòria