dimarts, 11 de juny del 2013

Revival

Avui havia de parlar del Girona i de l'inici dels Play Off d'ascens a Primera aquesta nit a les 20:00, des de les 19:30 a Rac1, al camp de l'Alcorcón; o de l'increïble victòria del Barça de bàsquet a Madrid que força l'empat a l'eliminatòria i el Palau podrà sentenciar (Amb perdó eh, visca la mare que et va parir CJ Wallace, quin 3+1); o del festival de castanyes de partits amistodos de seleccons abans de l'inici de la Copa Confederacions, divendres; de l'increïble agressió de Javier Mascherano al conductor del carret sanitari que el volia socórrer en l'Equador - Argentina de la matinada passada (el Jefecito ha muntat tal show que ha hagut d'intervenir la polícia); o de la segona victòria de San Antonio sobre Miami a la final de l'NBA (Eliminatòria 2-1 pels texans)
Però aquesta nit he decidit fer un canvi en el comentari. Avui parlaré de Joan Laporta.
En aquesta setmana fantàstica del Corte Inglés on velles glòries surten del sarcòfag per rajar, s'afegeix a l'aparador dels 'pongos', l'expresident del Barça, un dels millors de la història, i un dels pitjors ex del club.
Als Alfonso Guerra, trinxant el socialisme català, als José María Aznar, trinxant-t'ho tot, a la parella Felipe González - Miquel Roca, protagonistes d'un interessant debat sobre la situació política del país i d'Espanya, ahir a Can Cuní, se li suma al pack revival, l'amic Jan.
Amb el seu posat de Dandy, noi Martini i trencacors de promeses de la filologia catalana reconvertides en actrius de pelis intel.lectuals aptes per a majors de 18 anys amants de l'autoonanisme es va sentir a la salsa en una conferència al Col.legi de Periodisme de Catalunya.
L'amic Jan, que sembla que el seu pas per la política quedarà en foc d'encenalls, vol tornar a la vida que el va fer famós. Laporta vol tornar al Barça, com Aznar a la Moncloa.
Jan no es va quedar curt i no es va descuïdar de ningú. Va repartir joc i míssils per tothom. A Sandro Rosell, per descomptat, a qui el més suau que va dir és que era mal president; a Tito, per la decisió de no renovar Abidal i la no continuïtat de Valdés, als jugadors que els veu autocomplaents (la mateixa autocomplaença que va clavar la creu a l'equip de Frank Rijkaard i que ell presidia per cert)... No es va deixar ningú.
Només es va salvar Johan Cruyff, oh casualitat. El seu representat al bufet d'advocats que té va dir que no li agradava el fitxatge de Neymar. A Laporta tampoc.
Tinc la sensació que ahir Laporta era el titella Karanka i Cruyff el titellaire Mourinho.
Laporta vol tornar a ser amo del Barça. I ja ha obert l'armari. El vintage està bé, però si no fa olor de resclosit i naftalina. I l'amic Jan fa olor de florit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada