Laporta 10: Del Jogo Bonito al Futbol de Tito

Aquesta setmana s'han complert els 10 anys de l'arribada de Joan Laporta a la presidència del Barça.
En aquell llunyà 2003, el Barça estava mort i enterrat per la pèssima gestió de Joan Gaspart. L'amic Joan, de vispresident a president, va enfonsar el club tant esportiva com econòmicament. Encara tenim present la xiulada del Camp Nou després d'un KO amb el Sevilla, i Gaspart amb cara compulgida, sol a la llotja aguantant els xàfecs, el meteorològic i el del soci. Ni la primera Eurolliga del bàsquet blaugrana ho va salvar. Gaspart va dimitir i va obrir període electoral. Éren temps convulsos.
Lluís Bassat, publicista i responsable de la cerimònia inaugural dels JJOO de Barcelona 92, era el gran favorit a la victòria. I al darrere Joan Majó, Josep Maria Minguella, i la gran sorpresa: Joan Laporta.
Un jove advocat de Barcelona, que havia estat membre de l'Elefant Blau, plataforma opositora, al seu dia de Josep Lluís Nuñez, es presenta amb idees noves i un equip ambiciós amb Sandro Rosell, a l'àrea esportiva o Ferran Soriano a l'àrea econòmica.
El seu posat atractiu i les promeses de fitxatges il.lusionants com Ronaldinho o David Beckham, fan que en els debats televisats i en les enquestes pugi com l'escuma, quan ningú s'ho imaginava.
Tant puja que al dia de les eleccions, el 16 de juny, Joan Laporta esdevé nou president del Barça.
Arriba aire fresc al Camp Nou, amb el fitxatge de Frank Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho Gaucho, l'estrella emergent brasilera al camp que enamora al soci el primer dia, en el famós partit del gaspatxo, el Barça - Sevilla jugat un dia passada la mitjanit.
El nou Barça enamora a la gespa amb la fantasia de Ronnie i els gols de Samuel Eto'o. El Barça és referència del futbol mundial. Amb 2 anys, dues lligues i l'anhelada segona Champions a París. I econòmicament, el club s'estava refent. Com deia Soriano, la motxilla ja no pesava tant.
Però tot no va ser tant bonic. Diversos directius encapçalats per Sandro Rosell marxen al maig de 2005 per discrepàncies en l'actitud presidencialista i un punt dictatorial de Joan Laporta. Mai més Sandro tornaria a ser Sandruscu.
Paradoxalment, la Champions de París va ser el final de l'era Rijkaard. Els jugadors éren tant bons i estaven tant encigalats pels elogis que el Barça va entrar en l'autocomplaença. Ronaldinho era el paradigma d'això. El millor jugador del món va voler deixar de ser-ho. Un cop més el propi Barça es cavava la seva pròpia força.
En un Barça en crisi, es va veure la pitjor cara de Joan Laporta, el dels Loros i els pantalons pel terra de l'aeroport.
Va haver de venir Pep Guardiola per reflotar el club i la presidència. L'any 2008, Txiqui Begiristain, secretari tècnic del club, se la juga oferint la banqueta del primer equip a Pep Guardiola, que només tenia un any d'experiència al filial blaugrana.
Com sabem, l'aposta sortirà bé. Al primer any del Pep, triplet coronat amb la tercera Champions a Roma. Amb Guardiola, explota Leo Messi que sense Ronaldinho gaudeix i mostra el seu art.
El Barça torna a ser l'amo del món futbol.
El 2010, després d'una lliga i el fitxatge frustrat del suec Zlatan Ibrahimovic, Joan Laporta convoca noves eleccions. Ell per estatuts no es presenta.
Per estatuts del Barça i per la voluntat de ser President de la Generalitat. Laporta és cap de llista a les eleccions catalanes per Solidaritat per la Independència on treu 4 diputats. Per les seves ànsies de voler més es desvincula del partit, queda com a diputat no adscrit al Parlament i finalment, amb el seu partit, Democràcia Catalana, s'alia a la coalició Units X Barcelona de Jordi Portabella, el cap d'Esquerra, a les municipals de Barcelona.
Mentrestant a Can Barça, Sandro Rosell, l'examic i company de Laporta, agafa les regnes del club. Encara amb el llegat de Laporta, almenys l'esportiu, el Barça segueix i consolida la seva dictadura al futbol mundial guanyant la quarta Champions a Wembley.
Joan Laporta, en boca seva o la de Johan Cruyff, convertit en el seu titellaire, no desaprofita l'ocasió de criticar, sempre que pot, la gestió de Sandro.
El relleu a la banqueta, de Pep Guardiola a Tito Vilanova, l'abril de 2012, marca el relleu entre la gestió esportiva de Laporta, que fitxa al seu dia al Pep, i Rosell, que "fitxa" a Tito.
Coïncidint amb aquest fet i que la vida política no afavoreix a Laporta, els atacs del l'expresident es multipliquen.
Un cop, el Barça de Tito guanya la lliga d'enguany, Joan Laporta, anuncia que el 2016 es tornarà a presentar per dirigir el Barça.
Joan Laporta, 10 anys de barcelonisme. Una dècada prodigiosa en títols i de moments molt intensos tant bons com dolents. Del Jogo Bonito al futbol de Tito.

PostData: Ahir va morir després de lluitar contra un càncer de pulmó, l'entrenador de bàsquet, Manel Comas. L'obituari i trajectòria aquí