De Vic a Golmés. Història d'un èxit camí d'Itaca

Ara que la botzina ha fet sonar el seu últim alè. Ara que les bambes han dit adeu a l'últim reducte de sola, perduda per infinitat de parquets. Ara que el vaixell ha arribat a Ítaca, després de 10 mesos, és hora de fer balanç, de tirar la vista enrere i resumir l'exitosa temporada del Círcol Catòlic de Badalona.

I és que el mot "Èxit" és el que millor defineix la 12-13 de l'històric Cotonifici. Hem tornat a viure moments de glòria com els que no fa massa temps vivien la generació dels Sunyol, Costa i companyia.La temporada s'iniciava de la millor manera: amb una Copa. El vaixell salpava un divendres de final d'agost a Vic, amb el Junior A del nou entrenador Ricard Santiago. En el presitgiós Torneig Internacional de Sant Julià de Vilatorta, l'equip va fer un torneig de pretemporada immaculat, guanyant els 6 partits jugats en 3 dies. Sens dubte era el millor presagi que podria haver. Va ser tot una injecció de moral pels nois, poder saludar a Salva Maldonado i a Jaume Ponsarnau, entrenadors de Joventut i Manresa, que jugàven un amistós de pretemporada allà, com a campions. Va ser l'inici d'una gran temporada, pel Junior A i pel Círcol. Aquí és on tot va començar.

La 12-13 serà recordada com la de l'ascens del Sènior A a Primera Catalana. Després d'un inici titubejant, els de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín, encadenaven una impressionant ratxa de victòries que els va fer aconseguir l'anhelat premi. És l'any de la permanència del Sots21, després d'una temporada molt complicada i amb la generació de cracs més bèstia per metre quadrat que algú hagi parit (no hem tingut gaire sort, però creieu-me que sou boníssims) i la del Sènior B; de l'ascens del Cadet femení a la Interterritorial després d'una primera fase espectacular; dels Campionats de Lliga del Preinfantil A i B, aquests últims amb una fase regular immensa, amb un joc vibrant i tancant marcador; del Preinfantil femení, dels Cadets A i B, i del Junior B que van arribar a fer fases per Campionats (Alguns es van quedar molt a prop de tastar la mel del triomf); de la gran temporada del Cadet 1 que acabava l'any ben amunt de la taula; l'any dels Minis, nois i noies i dels Preminis, els petits més grans de la casa, que han fet un any meravellós; del Junior A, la revelació de la temporada, que suma 16 victòries i acaba vuitè a la lliga vencent al camp del campió Sicoris i atemorint a tot un pavelló andorrà amb només 8 homes...

És l'any de l'èxit en majúscules del bàsquet femení, amb els èxits de les Mini, les Cadet, les Preinfantil, les Junior i, és clar, el més sonat de tots, el de les Infantil.

La Ventafocs continua ballant al costat del Príncep però ja no importa que siguin les 12. Ella, ja és princesa i la sabateta de cristall la té ben ferma al peu. La història d'amor i d'èxit de la generació continua un any després de Vilanova i Almenar. I amb més força.

És l'èxit de la temporada. Les noies de Jaume Lleal, Pere Ruiz i Clara Navarro guanyen el Campionat de Barcelona a Sant Fruïtós de Bages, derrotant al Cornellà a la final, i el Campionat de Catalunya en una ja inoblidable Final Four a Golmés. Han estat 8 dies màgics.

8 dies màgics com els que vam viure a meitat de maig a Ausiàs March, el Teatre dels Somnis del Círcol. Allà en 8 dies vam consolidar un ascens a Primera Catalana, guanyant al Balsareny, vam salvar la categoria Prefernent a la Sots21 i vam continuar a Tercera amb el Sènior B, amb una última jornada de derbi amb el Sant Andreu simplement perfecte.

És aquesta 12-13 una temporada d'èxit, però no podem oblidar el Sènior femení. Possiblement el contrapunt a tanta felicitat concentrada. La seva temporada no ha estat fàcil des del principi i han hagut de lluitar contra moltes inclemències: un adeu de mitja plantilla al novembre, una refundació amb juniors i Cadets, lesions... Però sempre han lluitat i han plantat batalla en tot moment. L'any que ve ha de ser millor
I ara que el vaixell ha atracat a Ítaca amb la tripulació sencera i el vaixell carregat d'or, no hem d'oblidar pas les experiències, les coneixences i les aventures viscudes al pas del llarg viatge de 10 mesos.
És l'any dels Superdiumenges, a les sessions maratonianes de bàsquet viscudes a tot arreu seguint el Círcol i veient-los jugar, de #elcircolendirecte, de #elcircolencolor, dels artícles dels dilluns a la web, dels RT, del Blog del Bressol, per difondre'ls. És l'any de les emocions i dels adeus i de les gràcies.
A tota la gent que l'any que ve ja no serà al club, jugadors, tècnics etc... donar-vos les gràcies. Gràcies per fer més gran aquets club, amb les vostres idees, els vostres projectes, les vostres teories, el vostre bon rotllo, o simplement per ser-hi. Adeu, molta sort i que us acaronin als estels. Igual que a tots els que us incorporeu de nou en aquesta família de bojos pel bàsquet que és el Círcol.
Per la meva modesta part donar-vos a tots un cop més les gràcies. Des d'aquí. Des d'aquesta altra atalaia privilegiada que no és el lloc habitual on escric el què li passa al Círcol. Des d'aquí on convieun personatges inclassificables com Messi, Mourinho, Xavi Pascual, o Vettel, i Nadal. Des d'aquí on hem fet alguns artícles especials pel Círcol per dies assenyalats.
Gràcies doncs per la confiança, un any més. Han estat 36 jornades oficials de joc, moltes prèvies i algunes jornades especials a la web de l'entitat. Des de mitjans d'agost fins avui. Un cop més gràcies primer a tota la família Círcol, a la que carinyosament us anomeno la Parròquia. Tots i a cadascun de vosaltres. M'he passat més cops a casa vostra veient-vos que a casa meva amb la família. I m'heu acollit, que no és fàcil. Gràcies, evidentment, a la Junta Directiva del club, començant des del Xavi Grau, el president del Círcol, passant pel Joan Callau, el president de la secció de bàsquet i el Josep Velasco, coordinador i peça fonamental perquè això rutlli. Gràcies per deixar-me la llibertat d'expressió a l'hora de fer els artícles. Sabeu que no són convencionals. prova d'això és que enmig dels Motoret Lladó, del Xesco, de la Lucia, del Cesc, i del Roc han pululat per allà Johan Cruyff, Pep Guardiola, l'hoquei patins, els llibres, la música, el cinema, Drazen Petrovic, el vintage i l'èpica. Evidentment sense oblidar-nos que venim a parlar de bàsquet i de la jornada. I finalment gràcies a vosaltres, un any més per la lectura, confiança i agraïments. És molt emocionant que un pare et digui que s'ha emocionat llegint alguna de les cròniques fetes. A vosaltres, genúflexió i gràcies
L'objectiu d'aquests dilluns a Can Círcol era treure'us de tant en tant un sonmriure i fer-vos feliç amb això que anomenem bàsquet i fer-vos partíceps de l'èxit.
Ho he donat tot per aquesta samarreta, però he rebut molt, molt més del que podia pensar quan vaig arribar a aquesta casa fa 8 anys i vaig començar a fer la web en fa 3.
Mai vaig pensar en arribar tant lluny ni rebre tant. Sóc ric en estima. Ja ho deien els Beattles a la seva cançó “The End”: “Al final l'amor que t'emportes es el mateix que has donat”.
Ara, m'instal.lo a la república bananera de la meva vida. El meu temps es mesurarà en estones i estonetes. Li faré senyals, des de la platja, al Mediterrani al sol, perquè estigui segur, quan se'n vagi cada dia a dormir d'haver vist el meu petit país. I tot això esperant, si voleu, Déu i la directiva també, tornar a l'agost per explicar noves aventures del Círcol.
Jugadors, entrenadors, delegats, directius, els que esteu al darrere i al davant. Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta gran temporada. Estigueu segurs que l'únic que m'ha mogut ha sigut la passió per l'esport, pel bàsquet, pel periodisme, i es clar pel Círcol.
Ens esperen nous reptes la temporada que ve, amb aquest Círcol. Reptes il.lusionants i que esperem que ens facin reviure èpoques tant glorioses com les presents. I estarem aquí si voleu per explicar-les amb la mateixa passió en què visc la vida i que de tant en tant em fa patir per no res.
Espero l'any que ve que estiguem tots junts per explicar allò que el vent s'endugué

PostData 1: Pas molt important del Girona cap a la Primera divisió de futbol. A l'anada de la primera eliminatòria d'ascens els catalans van treure un valuós empat a 1. Diumenge a Montilivi toca rematar. A continuació, un gol de Jordi Torras va donar el primer punt de la final de la lliga de futbol sala al Barça, al Palau, contra el Pozo Múrcia

PostData 2: Leo Messi i el seu pare han estat acusats de frau a l'hisenda espanyola per no declarar al seu dia 4 M € en concepte de drets d'imatge. L'astre argentí es defensa que si que estan declarats. El cobrador del frac torna al Camp Nou?