dimarts, 5 de març del 2013

La Caseta dels Tres Porquets

Carta oberta a Sandro Rosell

"I bufaré, i bufaré, i la casa ensorraré"

Benvolgut Sandro

En la crisi que s'ha instal.lat al Camp Nou ha posat la cirereta al pastís. Dins d'aquest merder que afecta a la vessant esportiva, social i institucional, s'ha acabat enfonsant en la tifarada.
Ahir en roda de premsa va perdre tota la credibilitat. Tres qüestions preocupen al soci: la crisi al camp (esperaran Tito Vilanova el temps que calgui), els avals (no executaran la sentència que condemna a la Junta Laporta a avalar 24 M €) i la bengala. Sobre els dos primers punts se'n va sortir com va poder, i sense acabar de convèncer. En el tercer punt, el més delicat, s'ha fotut de peus a la galleda.
A Joan Laporta li va costar molts disgustos fer fora als violents a l'Estadi, però ho va aconseguir. El Camp Nou era un lloc segur.
Senyor Rosell. Amb la seva arribada va trepitjar una perillosa línia vermella. Va prometre la creació d'una grada jove, sense violents, això si. Després que la Junta desestimés, per motius de seguretat, la grada d'animació, tot semblava mort i enterrat.
Quina és la meva sorpresa, quan en el partit Barça - Sevilla de fa dos setmanes, veig in situ que, a gol sud, primera graderia, una vintena de personatges profanen insults i crits contra el Madrid i l'Espanyol. No ho vaig entendre, fins que el dilluns següent vaig llegir que la Directiva donava entrades a preus barats a Boixos Nois.
Necessitava una resposta contundent, al perquè el llop havia destrossat la porta de la casa dels tres porquets i traspassava la línia.
La famosa bengala al dia del Barça - Madrid de Copa va ser l'estocada final. L'oasi de pau, el camp més segur del món va esdevenir l'escenari d'una peli de terror. El llop va esbotzar la porta i va incendiar la casa. Els violents van tornar a campar lliurement. Les meves sospites s'havien fet realitat.
Jordi Cardoner, vicepresident de l'àrea social, va negar fins a tres cops que s'haguéssin donat entrades a aquests impresentables.
Ahir, però, Sandro, la veritat va saltar pels aires. Ens va enganyar. Va mentir. L'evidència el va delatar. Efectivament va donar entrades a Boixos Nois. Va obrir la porteta de la casa de maons al llop, i el llop es va fer un festí de porc. El pitjor és la justificació que va donar al perquè va accedir a negociar amb els radicals dels Boixos Nois. "Semblàven bons nois" va dir. Un consell d'amic. No totes les males persones van amb tatuatges, navalles i amb el cap rapat.
Ha mentit i l'evidència l'ha delatat. Mai més el soci el tornarà a mirar igual. No ha dit que tal fitxatge va ser meravellós quan era una toia. Va dir que mai va negociar l'entrada d'elements radicals i violents a l'Estadi, i des del partit amb l'Espanyol s'hi han fotut de cap. La bengala és la prova.
Té un problema, Sandro. No el de mentir, ho fan els polítics. Si ara, realment, expulsa als violents de l'Estadi, definitivament, tindrà el mateix problema que va tenir Laporta.
Serà, però, el preu que haurà de pagar per mentir i per deixar entrar al Camp Nou, el càncer del futbol, els radicals.
El llop s'ha instal.lat a la casa dels porquets i l'ha destrossat. Sandro, haurà de ser valent per fer-lo fora i complir el que va dir ahir. I ho haurà de fer sol, perquè vostè ha creat el monstre.

Bona sort. La necessitarà.

"I va bufar i la Casa dels Tres Porquets, el llop va ensorrar"

Firmat

Un que mai més se'l creurà

PostData: Gaby Cairo ha estat destituït com a tècnic del Barça d'hoquei patins. La temporada irregular i l'eliminació a les semifinals de Copa han estat els detonants. Ricard Muñoz, el seu segon, agafa el càrrec fins a finals d'any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada