dilluns, 4 de març del 2013

Desconcert en l'autocomplaença

No ho volíem veure, però hi era. Ja fa uns quants partits que el Barça de l'excel.lència, el de la pressió asfixiant, el del mai baixar els braços, el d'anar pel gol, no hi és. Cop de realitat al Bernabeu. Hòstia de realisme en tota la cara del culé. Després del KO de Copa al Camp Nou al dimarts, esperàvem la reacció de ràbia del Barça a la Lliga. Doncs ni això. El Barça va sortir a Chamartín amb cara d'apatia, de tantsemenfotisme, la de no voler per sobre la de no poder. Un Barça immers en l'autocomplaença, en la supèrbia, en la xuleria, en el caos. El soci està preocupat, desconcertat i emprenyat. Feia temps que no veia una cosa així. No hi ha autocrítica. Jordi Roura no pot felicitar l'equip per l'actítud perquè no en va tenir. I si en va tenir va ser per mostrar la seva cara més lamentable. La cara de la impotència té un rostre exemplar: la de Victor Valdés, que com un energúmen, braçalet de capità a sobre, i amb els ulls enrabietats li va dir a l'àrbitre Pérez Lasa que no tenia vergonya per no xiular un penal, de llibre, de Sergio Ramos, sobre Adriano, a l'últim minut ja amb el 2-1 al marcador.
Desconcert, impotència, cara d'idiota... el Barça ha mostrat altre cop la pitjor cara. L'autocomplaença s'ha tornat a instal.lar a Can Barça. L'absència de Tito Vilanova és un dels motius. La comunicació via mòbil entre Roura i Tito no és efectiva. L'altre l'apatia i les nules ganes de treballar. Panxa plena. Autocomplaença. Massa elogis. S'han autocoronat reis sense corona. L'èxit ha trigat 5 anys en pujar-se al cap. Tot un rècord. Cal un cop de puny a la taula, un mecàgon cony. Baixar a la Terra, ser humils. I Messi ha de descansar per molt que el seu ego pujat no vulgui. La Lliga no perilla, espero, però no podem seguir així. No tornem enrere. A vomitar-ho tot i a buidar la panxa per reomplir-la de nou dels valors que ens han fet únics. Madrid 2 - Barcelona 1 i a 13. Bany tàctic de Mourinho i el Barça sense ambició i sense ganes, en caiguda lliure. Que algú ho pari.
El Barça perd i l'Espanyol empata amb el Valladolid en un bunyol de partit.
A part del Clàssic, el cap de setmana ens deixa la nefasta jornada ACB pels catalans. Nova derrota del Manresa a la pista del Lagun Aro, en el duel dramàtic a la cua de la classificació, i el debut de Joan Creus... fill. Fill de Joan 'Txitxi' Creus, exjugador del Manresa i actual secretari tècnic del Barça. Un Barça que perd de 2 amb el Caja Laboral de Vitòria al Palau. Mentres, la Penya perd a l'Olímpic de Badalona amb el Fuenlabrada, i de pas enfonsa una mica més el Manresa a la LEB ja que Fuenlabrada marca la salvació. Els bagencs es troben a tres victòries del miracle.
Cap de setmana on el Vendrell, que s'havia carregat al Barça de Gaby Cairo, a qui li tremola la cadira de tècnic, va guanyar al Reus que va vèncer al Liceu de la Corunya a les semis, en la sorprenent final de la Copa del Rei d'hoquei patins d'Oviedo, que es va sentenciar amb un Gol d'Or a la pròrroga de Xavi Barroso que desencallava finalment el matx.
Finalment el Sabadell va apallissar el Terrassa a la final de la Copa de la Reina de waterpolo celebrada a Sant Feliu de Llobregat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada