divendres, 29 d’agost del 2014

Les Portes de l'Orelluda

La porta de Brandenburg, símbol de la Berlín post segona Guerra mundial servia per separar les Alemanyes Oest i Est. No era només una barrera física. També era una barrera política que separaven dos règims econòmics absolutament oposats, A l'Oest, el món capitalista amb els EUA com a estandart. A l'Est, el comunisme i la URSS.
La porta de Brandenburg, actualment és un símbol turístic de la capital alemanya. I no ho dubteu pas que la UEFA la utilitzarà com a font de màrqueting de cara a la final de la Lliga de Campions que se celebrarà el 6 de juny, i que ahir, a mònaco, va viure el seu primer gran sorteig, el de la fase de grups.
L'ínsigne Gianni Infantino, calb in eternum de la loteria UEFA i Secretari General, acompanyat d'elencs i mites del madridisme que extreien les pilotetes, com Casillas, Gento Sanchis o Hierro va repartir la primera sort europea. La gala va ser com si veiessim Real Madrid TV. Lamentable
Les primeres portes de cara a la final del 6 de juny ja estan franquejades a l'espera que s'obrin. Va ser un sorteig, bastant calcat al de l'any passat. Curiosament trobem emparallaments repetits de la temporada anterior com el morbós Bayern de Munich - Manchester City, o el que és el mateix Pep contra Txiqui Begiristain, tècnic i secretari tècnic en la millor època del Barcelona. Per cert, claríssimament aquets es el grup de la mort amb CSKA de Moscou i Roma.
I parlant del Barça no és que hagi tingut molta sort. Exceptuant la mare de l'Apoel de Nicòsia xpriota, noms com PSG o Ajax porten mals records a la culerada. No cal recordar ara la primera i única visita del Barça a Holanda, l'any passat on l'Ajax van passar per sobre de l'equip del Tata Martino. I amb el PSG i una lesió va començar el calvari i la baixada de tensió del gran Leo Messi, fa dos anys, fins que sembla que Luís Enrique l'ha tornat a redreçar.
Casualitat, boles calentes, o els madridistes que van decidir la sort, però com sempre el Madrid té sort. Molta sort. Mare 1: Basilea. Mare 2: Liverpool (molt nom però ja fa temps que no diu ni gall ni gallina. I per molt del canvi Luis Suarez per Mario Ballotelli, o el mateix psicòleg per exorcista, aquest Liverpool és una ombra molt fosca del gran Liverpool dels 80 o de mitjans del 2000). Mare 3: el famós Ludogorets bulgar de l'heroi nacional Cosmin Moti, el central rumanès ex del Dinamo de Bucarest, que fent de porter a la tanda de penals li en va aturar 2 al arxienemic Steaua de Bucarest.
L'Atlètic de Madrid s'enfrontarà a la Juve italiana, l'Olympiakos grec i el Malmoe suec. I l'Athlètic de Bilbao té moltes opcions de seguir endavant més enllà de la fase de grups, ja que 16 anys després s'enfrontarà al Porto, al Shacktar Donets ucraïnès o al Bate Borisov bielorrús, tres rivals força assequibles per un conjunt basc on fire i amb una afició de San Mamés exemplar.
32 equips, 7 portes per obrir (3 de la fase de grups més vuitens, quarts semis i final) per aixecar l'Orelluda al 6 de juny a Berlín, davant la porta més famosa: la de Brandenburg, souvenir turístic al costat del que queda d'un mur que va marcar la història de la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada