divendres, 15 d’agost del 2014

TAS quedat igual

Han estat setmanes i setmanes d'especulació i desitjos. I finalment, tot ha quedat igual. El TAS ha dictat sentència sobre la sanció a Luis Suarez per la mossegada a Chielini al Mundial. Al final, tant de rotllo, per caure en la lògica més elemental. La lògica que no té la FIFA i que si haguéssin sigut persones no haurien fet i generat tant de merder.
Al final, doncs, el TAS, manté la sanció futbolística dels 4 mesos sense jugar un partit OFICIAL de futbol, i de 9 partits de sanció sense jugar amb la selecció uruguaiana. Per tant:
1. S'aixeca la sanció penitenciària. Des d'avui mateix s'incorpora als entrenaments amb el Barça i aviat serà presentat com a nou davanter del club
2. Pot jugar partits amistosos. Ergo, el Gamper de dilluns que ve agafa una nova dimensió i més que el de comiat de Rafa Márquez serà el de la benvinguda a Luís Suarez.  Veurem si jugarà molts minuts (dubto que no masses ja que només haurà fet com a molt dos entrenaments a les ordres de Luís Enrique)
3. La sanció, oficialment, a nivell club, s'aixeca el 25 d'octubre, el cap de setmana del Clàssic. (25-26) Dependrà de les teles si Suarez pugui jugar el Madrid - Barça. Si es juga el 25, l'uruguaià no podrà jugar-lo. En canvi si que ho podria fer el 26. Per tant Suàrez debutarà contra l'etern rival, en un duel que aixecarà més espurnes del normal. Al camp, dos enfants terribles: Pepe vs Luis Suarez.
En fí, que ja està. La lògica s'ha imposat a la il·lògica de l'acció de Luís Suarez, genial futbolista però que li falla una fase; i a la il·lògica d'una FIFA, que es dedica més a fer sopars i engreixar el pandero dels seus dirigents, que a dirigir el futbol mundial.
Ens hauria agradat i sobretot al Barça que s'hagués reduït la sanció del 25 d'octubre
Una sanció exemplar perquè Luís Suarez refelexioni d'un cop amb les seves accions draculianes. El Barça queda com a víctima secundària d'un afer que ha mogut molta cua. Però que ja està. Ja podem parlar de futbol. I quines ganes
Suarez. TAS quedat igual. Però almenys ja pots sortir de la presó. Llibertat condicional es pot dir

PostJutjats: La Lliga de Segona Divisió queda paralitzada fins que quedi resolt el contensiós que té amb el Múrcia, que en teoria hauria baixat a Segona B per impagaments, però que un jutge va readmetre a la categoria de plata. Però ahir, el Tribunal Administratiu de l'Esport (el TAS espanyol) va denegar la cautelar presentada pel Múrcia i hauria de tornar a Segona B. Fins que no es resolgui el conflicte totalment, la Lliga de Segona A no començarà com era previst el dia 24. Loterias y apuestas del Estado, i aquí hi ha la conya de tot, ho va anunciar, dient que modificava la travessa (en català correcte La Quiniela), canviant els partits de Segona per partits de la Premier anglesa. I l'ACB ja ha actualitzat el calendari ACB, amb el readmès via TAD, precisament, Bilbao. Embolica que fa fort, senyoria

PostBarça: Luís Enrique no vol Gererd Deulofeu. Fitxat aquest mateix estiu de l'Everton marxa cedit al Sevilla. La seva aventura al primer equip del Barça no ha durat més de dos mesos. A Sevilla estarà amb un altre exblaugrana del planter cedit aquets any també al club del Nervión: Denis Suárez

PostData 1: Més traspassos. Diumenge, es jugarà el Ciutat de Barcelona al Power8 Stadium de Cornellà - El Prat, entre l'Espanyol i el Gènoa italià que es va presentar ahir. Un partit que no jugarà ja Thievy Bifouma, que després del seu estira i arronsa amb l'equip perico, marxarà cedit a l'Almeria. Com tampoc va jugar ahir l'amistós a Olot que va acabar amb empat a 1. Ni tampoc jugarà, dissabte el partit a Sabadell, amb el conjunt arlequinat. L'Espanyol per tant jugarà tres partits en 4 dies.

PostData 2: Brillant debut de la badalonina Mireia Belmonte a les proves d'aigües obertes de l'Europeu de Berlín. Als 5 km, medalla de bronze. 

PostData 3: També va fer bronze l'atleta de Lloret Àngel Mullera  a la prova dels 3000 obstacles de l'Europeu de Zurich. I ho va fer als despatxos, gràcies a la desqualificació del guanyador de la prova, el plusmarquista francès Mehkissi, en la imatge més surrealista, irrespectuosa i antiesportiva que recordo en l'atletisme i en l'esport. A falta de 100 metres pel final, el francès es treu la samarreta, se la posa a la boca i comença a fanfarronejar. Lamentable

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada