Un, Sergio Busquets, amb el seu nou número: el 5. Compte, perquè no és un número qualsevol. És el número que portava fins ara Carles Puyol i que el propi excapità l'hi va cedir.
Busquets es posa a l'esquena un pes molt important. Una responsabilitat i una comparativa que el soci blaugrana no trigarà a donar-sen compte, per molt que les posicions de Busi i de Puyol, siguin, normalment i fora d'invents estranys que ja han fet, diferents. La frase "Aquest Busquets no s'assembla al Puyol" o "Aquest ja fa coses com el Pujol, (versió arcaica dita pels veterans del puro de tribuna, respecte a Puyol)" ocuparà a partir d'ara les tertúlies a la grada de l'estadi o al bar de la catonada de casa. Des d'ara Busquets serà el nou Puyol, només pel fet de dur el seu número i pel què significa Puyol i el 5 denoms tant il·lustres com Juanito Segarra, un altre llegendari capità. I n'estic segur que serà com el nou Puyol pel compromís i el futbol que ja ha donat i que donarà pel futur.
Més complicat serà dir alguna cosa millor respecte a Valdés dels tres hereus de la porteria blaugrana. En un nou acte d'intel·ligència supina sense precedemts, Andoni Zubizarreta va fitxar a dos portes i va donar fitxa del primer equip a Jordi Masip. Tres places per un lloc. O dos, si seguim el model Copa. Això vol dir que, Ter Stegen i Claudio Bravo es barallaran per la porta blaugrana, mentre Jordi Masip, es barallarà... per no perdre el lloc a la cua del frankfurt de la boca de tribuna del Camp Nou a la mitja part d'n partit.
Perquè, dubto, fins i tot en el Barça, que fitxant a dos porters un d'aquest es quedi a la grada per posar a l'altre. No és culpa de Masip. És culpa de la incompetència de Zubizarreta i no entendre que tenir un filial significa fer pjar als nanos en cas de necessitat. Masip, en no tenir fitxa del filial, no podrà cortir-se i tenir minuts. Vaja, perdrà un any.
Perquè deu ser l'hòstia, cobrar sense fotre res, però home si et pots sentir útil doncs millor que millor.
Ter Stegen o Bravo, carregaran a les espatlles, l'herència de Valdés, l'herència de l'1 (mala llet inclosa) i el sanguinari jutge tribunero que dirà sempre: "Això amb el Valdés no passava". Dubto que algú pensi en Pinto ja i digui "Aquest Bravo no fa els raps que feia el Pinto"
Sigui com sigui, els hereus del passat, configuren també el futur del nou Barça amb un Xavi, que encara es resisteix a deixar hereu pel seu testament.
Busquets, Ter Stegen, Bravo i Masip. L'herència del Barça... números en mà
PostBarça: A Ginebra el Barça va perdre amb el Nàpols 0-1, per una cantada del porter Claudio Bravo en el tercer partit de la pretemporada. Un duel de Champions en pretemporada. Els blaugranes van dur un braçalet negre en commemoració del 75 aniversari de l'afusellament per part del règim feixista de Franco, del president Josep Suñol a la Sierra de Guaderrama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada