divendres, 8 d’agost del 2014

Piulades perilloses

L'artícle d'avui més que en un blog esportiu podria ser escrit en un blog sobre psicologia o de pedagogia. Sempre he defensat que les xarxes scials són un gran invent si com tot es fa servir bé i en mesura i no per fer mal a algú o perjudicar-se a un mateix. Diuen que a la vida pensis 30.000 vegades les coses abans de dir-les perquè et poden perjudicar. Amb el Twitter passa el mateix. I més si no ets un pelacanyes que bonament t'aixeques al matí per anar a treballar a la fàbrica, o al despax i passes desapercebut normalment.
Ara si ets un famós, com un jugador de futbol i del Barça saps que la teva vida està exposada al focus públic d'un aficionat que t'estima, però que és impecable quan cal amb les crítiques.
Dic tot això respecte a les vacances de Neymar, que les ha anat exposant com si fossin diapositives, pel Twitter. Pot fer el que vulgui amb la seva vida i té dret a fer el burro a Eivissa amb qui vulgui, es digui aris Hilton o Joan Laporta (un altre crac aquest també). Però el noi està lesionat, va amb una faixa, hauria de fer bondat i s'haruia de cuidar una mica i, a més, la seva imatge representa inexorablement a la del club que el paga. Si s'emborratxa, s'emborratxa el Barça sencer. I per tant tota foto que penja representa al Barça i als seus suposats valors. Si es fa una foto amb la reina de la nit com Paris Hilton i se'n benegloria, és el Barça sencer que se'n va de farra i té pensaments pecaminosos per enllitar-se amb la noia. No és cap exageració.
I a més sobre Neymar, aquest any ja se li ha acabat el comodí de l'adaptació i l'exigència sobre ell pujarà. Ja no se li perdonaran ni certes errades ni imatges estranyes que puguin generar polèmica. O la fots a la porteria de futbol o fes com Romario al seu dia, surt de farra a Sitges i veste'n al juny que ja no et volem. Ara si vols tenir el soci content ajustat la faixa, juga a futbol i deixa les caipirinhes i les nits bojes en la més estricta intimitat.
Cal que en aquests casos, els assessors d'imatge i comunicació dels jugadors i els que gestionen les seves xarxes socials siguin curosos amb el què pengen perquè permanentment la seva imatge està sent violada, analitzada i criticada per a qui les vegi.
Parlo de Neymar, ara, com en el seu dia eren Piqué, Puyol i Cesc que, com les Teresines anaven fotent conyeta entre ells via RT i piulades 2.0. Fins aquí saníssim. Però algú amb bon criteri els va dir que paressin perquè la cosa se'ls podria descontrolar. Un altre cas: Dani Alves, que per cert és la clau per si ha de venir més gent al Barça (ha de marxar regalat? Quan en podrem treure per ell? O s'ha de quedar?). Del seu adeu o no dependrà l'arribada d'un central més com Cuadrado ja que Marquinhos està descartat. Doncs Alves també és molt actiu a les xarxes socials. O també ho era Pinto, que es passava l'estona promocionant la seva discogràfica i els seus grups de rap que porta (alguns de dubtós gust per cert).
Ja us hem dit que molts dels Twitters dels jugadors són gestionats per un equip de comunicació. I són aquests els que els jugadors han de demanar que siguin curosos per un tema d'imatge.
Perquè a l'arena pública i a focus de tothom, no tot s'hi val. A no sé que et vagi bé que tinguin una imatge distorsionada de tu, és clar.

PostData: Dos notícies que demostren que els control antidòping no funcionen a vegades. La cantant Rihanna vol comprar un club de futbol al Regne Unit, després de passar-s'ho bé en el Mundial de Brasil. I el jugador de bàsquet, ex NBA Metta World Peace, anteriorment dit Ron Artest, es tornarà a canviar el nom i es dirà The Panda Friends per afrontar la nova aventura xinesa. Freak. Molt freak

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada