dimarts, 4 de febrer del 2014

Traspassar línies vermelles

Carta oberta a Dani Alves

Admirat llebrer

Ets conegut per les teves extravegàncies amb la moda, les teves internades per la banda com un Usain Bolt sobre el tartà que a vegades deixa descoberta la defensa i perquè quan parles sempre deixes declaracions sucoses. Dissabte, després de la derrota amb amb el València, les teves tres característiques van convergir en una perillosa frase on vas descarrilar: "molts cops quan juguem al Camp Nou sembla que ho fem a fora". Et vas extralimitar en les teves funcions, vas ser l'únic que es va internar per la banda dels periodistes (l'únic que va sortir a donar la cara després del desastre, cosa que t'honora) i si la teva declaració va ser tant sucosa com desafortunada.
És cert que el soci culer no és el millor del món. És més diria que molts cops és cruel amb el seu equip: molts cops va predisposat més a xiular que a aplaudir. Molts cops és injust. Però també és molt exigent. Històricament això de tenir una època d'abundància és impropi de Can Barça i s'està més acostumat al zero absolut que al tot. Per això el soci és exigent quan després d'un on plat de caviar en vol més i millor. Encara vivim de la gloriosa època de Pep Guardiola i encara en volem més. Per això també som així. És positiu? No ho sé. Diria que no,. Però si el club ha aguantat 114 anys així és també per aquets espiral.
Però el comportament insà del soci i seguidor blaugrana no justifica en absolut, la frase que vas dir: primer perquè, amb el partit lamentable que vas fer tu i el teu equip, la resposta de silenci, impotència i perplexitat del Camp Nou estava més que justificada, aquell dissabte; i segon: per la indisioncàcia del club, el soci és l'amo del Barça i et paga el sou i en qualsevol altre empresa, si un empleat critica al cap, se li talla el coll.
Estimat Alves, has passat una ratlla vermella, que mai ni t'hi has d'acostar: la del soci, l'amo de la teva vida blaugrana.
En essència, si que tens raó amb la frase que vas dir, però dir-la després de la derrota de dissabte, tal com es va produïr és perillós. T'has guanyat alguns enemics a tribuna que encara pensen que 35 M € per un defensa és massa. El teu futbol, la teva defensa, serà lateva redempció amb el soci. Demà tens una gran oportunitat. Tu i el Barça tornes a jugar al Camp Nou i necessites com l'aire que respires fer un bon partit, i fer-te perdonar. Perquè al soci, quan se li demana estar al costat de l'equip, també hi és. I ho saps.

Firmat

Un que espera el teu perdó

PostData: Rafa Nadal i Mireia Belmonte van ser condecorats ahir com a millors esportistes espanyols en la Gala del Mundo Deportivo celebrada ahir al Palau de Congressos de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada