dimecres, 14 de gener del 2015

Je suis Qatar

Mentre Cristiano Ronaldo es recupera de l'afonia pel seu incomprensible crit final a l'entrega de la Pilota d'Or, i el seu cervell encara busca sentit perquè va llençar l'ordre perquè s'emetés aquest crit infrahumà, permeteu-me avui parlar d'hipocresia.
Diumenge passat, mentre el món estava pendent de França de la manifestació en contra de l'atemptat gihaidista contra el Setmanari Satíric Charlei Hebdo, per publicar caricatures de Mahoma, al Camp Nou es va viure un acte hipòcrita, relacionat en bona part als fets de París i als causants de la màssacre.
Com va passar en tot el futbol europeu i en molts actes esportius, abans del partit amb l'Atlètic de Madrid, es va fer un minut de silenci. Molt noble i que no passaria d'un gest lògic, simbòlic i emotiu, sinó fos que a la samarreta de l'equip, al voltant del Camp Nou, en els seients dels socis que respectaven el minut de silenci, hi havia una taca infame que no es podrà esborrar, fins que algú s'hi foti seriosament.
És inadmisible i hipòcrita que mentre condemnem que uns bàrbars en nom de l'Alà, assassinin persones, portem propaganda de la gent que financia aquests atemptats a la llibertat d'expressió i en definitiva a l'ésser humà.
Qatar. La dictadura d'aquest estat islàmic que financia les barbàries més inhumanes que ens podem imaginar. Que assassina impunament sense cap base lògica ni sentit. És a ells, qui el Barça fa propaganda a través d'una samarreta bruta, que ni el detergent UNICEF, enganxat al cul pot netejar (una altra mostra d'hipocresia). No tot s'hi val per quatre xavos. Ara el Barça no és Charlie. És Qatar i no predica el Je suis Charlie. Predica un perillós Je suis Qatar, que ja triguem a erradicar
És Qatar, i és ara la mateixa Junta Directiva, que va criticar Joan Laporta al seu dia per intentar que la samarreta del Barça portés propaanda del règim comunista de Pequín per promocionar els JJOO. Què passa? Qatar sí, però la Xina no? O és de nou, un nou capítol de l'eterna batalla dels -ismes Laporta-Rosell.
Però no tirem enrere. Pensem en el present. Què es pensa aquesta Junta Directiva, presidida en teoria per un català, però que en realitat hi ha un xeic forrat de pistoles i quartos del Qatar (el mateix que el del PSG per cert)? Que per portar UNICEF, podem anar predicant pel món dictadures assassines com si res, dient que només ens interessa Qatar perquè ens dóna calers? Doncs preferiexo abans ser pobre i jugar a Tercera Catalana amb UNICEF ben gros al pit que està forrat, jugar la Champions i girar als ulls mentre qui em paga va matant a la gent amb atemptats indiscriminats i sembrant la por.
I això no és un alegat a favor de Joan Laporta ni ningú. És denunciar la hipocresia en què viu el Barça. Desitjo que aquest acord, que MAI, s'hauria d'haver aprovat per l'Assemblea de Compromissaris, i que per tant, una part dels socis del club (petita perquè com a molt dels 180.000 socis del club, a les Assemblees hi van 1000) en té la culpa, NO es renovi. Que Qatar, la dictadura, desaperegui de l'Estadi, de la samarreta i del cap de l'hipòcrita que va tenir la brillant idea de fer aquest acord.
Si volem tacar la samarreta taquem-la. Ja no ve d'aquí. El romanticisme d'una samarreta neta de propaganda ja fa anys que s'ha esvaït. Però busquem algú altre. Més igual si és una beguda, un mòbil, un cotxe o la parada de fruites de la Maria a la Plaça del Mercat. Però que no tingui res a veure amb assassins i que per tant no involucri al club indirectament. I que UNICEF segueixi a la samarreta.
Prou hipocresia. Adeu Qatar per sempre. Perquè mai més fem un minut de silenci per una bàrbarie financiada per dictadures de l'Estat Islàmic, Je ne suis pas Qatar. Je suis Charlie. Je suis UNICEF

PostData: L'Espanyol va guanyar 2-0 al València a Cornellà i s'ha classificat pels quarts de final de la Copa on s'enfrontarà al Sevilla o al Granada que juguen avui la tornada de vuitens amb avantatge sevillista 2-1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada