dimarts, 23 de juliol del 2013

De Tito a Tata

Gerardo "el Tata" Martino. Aquest és l'entrenador escollit per la directiva del FC Barcelona per suplir a Tito Vilanova. Encara amb el cadàver calent, l'entrenador argentí és l'escollit en la presa de decisió més difícil que ha hagut de prendre Sandro Rosell en tot el seu mandat.
No és dadaïsme, és el futur del Barça. De Tito al Tata. Canviem de rumb, canviem de ters. L'eix de rotació de la pilota blaugrana canvia de Catalunya a Rosario, la pàtria de Leo Messi, César Luís Menotti, l'últim tècnic argentí que va entrenar el Barça, que va dur Maradona, Marcelo Bielsa o el Che Guevara.
Canviem de rotació la pilota però no la filosofia de joc. Per molts és, fins avui un desconegut. Per d'altres, la primera referència de Martino com a tècnic (com a jugador és un mite de Newell's Old Boys, l'equip de Rosario, tant que una de les grades de l'estadi duu el seu nom) la trobem al Mundial del 2010 a Sudàfrica. Com a seleccionador del Paraguay va conduïr l'equip a ser una de les revelacions del Campionat. De fet, amb el futbol del Tata, la selecció americana va fer patir molt a la selecció espanyola/Barça als quarts de final del torneig. Abans d'arribar a Barcelona, ha entrenat a Newell's on va arribar a guanyar el Torneo Clausura de la Lliga Argentina.
A base d'entrevistes tant a ell, que es poden veure al Youtube, com a col.laboradors seus que vindran al Barça podem concloure que els seguidors blaugranes poden estar tranquils. La filosofia del Tata és molt semblant a la de Pep Guardiola: futbol de toc, ràpid, àgil, pressió a la primera línia rival i sense regalar cap bola al contrari. Tal com va dir el preparador físic de confiança del Tato, Paolorosso, diumenge a la nit al Tu Diràs de Rac1, Newell's seria el Barcelona d'Argentina. Més clar l'aigua.
La colònia sudamericana del vestidor del Camp Nou, és a dir Leo Messi o Javier Mascherano està molt content amb l'elecció del nou tècnic. Així que tranquil culé, D10u no està enfadat i, és més, avala el fitxatge.
El culé ha d'estar tranquil pel futur esportiu del seu Barça. Tata és el nou tècnic, però podria haver estat Luís Enrique (el favorit del soci poruc, per allò de "més val savi conegut que savi per conèixer") Guus Hiddink, Rubi o jo mateix, que el més semblant a una bola de futbol que ha xutat ha estat la virtual dels videojocs. Mentre entengui la fesonomia, la filosofia de joc (que amb matisos és la mateixa d'ara) i la idiosincràcia d'un club i d'una afició que es passa més temps xiulant al seu equip que animant-lo (més prova que els dubtes que genera Tata abans que aterri a Barcelona), ja tindrà mitja feina feta. L'altra, és imprimir el seu segell. Retocar perquè seguim triomfant. L'exitós model del Pep, que és el de Bielsa, deixeble de Tata, ha quedat en dubte. Reconquistar-lo serà el primer èxit de Gerardo Martino.
Molta sort al Tata, un meló per obrir que esperem que sorti dolç. Que faci la seva feina, que començarà, segurament dissabte a Oslo amb l'amistós amb el Valerenga noruec (el famós partit Bayern - Barça de dimecres el portaran Jordi Roura i Rubi): que tingui content al Leo, que sàpiga conjurar els 2 cracs, Neymar i Messi, i que canvii el què calgui perquè l'equip millori i no es desviï del camí marcat per Guardiola i Tito. I el soci també: que es cagui amb la novetat, com sempre, ("però si ja teníem el Luís Enrique perquè hem de fitxar aquest que no sé ni quina cara fa") i que continuí amb el pessimisme incrustat, encara que no hagi vist res ("amb aquest Tata cap a Segona).
Ara passem el dòl com cal i animem al Tito, el predecessor del Tata, en el partit més important de la seva vida.
De Tito a Tata. La vida continua. A Can Barça també.

PostBarça: Carpeta tancada en el cas Thiago Silva. El president del PSG ha enviat una carta al Barça dient que el brasiler és intransferible i que no cal que intentin més fitxar-lo. És el mateix procediment que ha fet servir el Barça per fotre carbasses al Manchester United que volia a Cesc.
PostData: Tercera medalla per la delegació espanyola als Mundials de Natació de Barcelona. Ona Carbonell amb les seves companyes de rutina tècnica de la sincronitzada aconsegueix la plata, darrere de les intractables russes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada