dijous, 4 de setembre del 2014

Nepotisme: Una història culé

M'encanten els debats absurds a Can Barça. I més quan gràcies a les seleccions en podem parlar durant 15 dies. No podíem estar tranquils descollonant-nos per la crisi al Madrid, amb un Cristiano dient que si ell fos Florentino Pérez hauria fitxat a altres.
Aquí, a Can Barça, els merders ja els fem solets. Avui toca parlar de la família. Resulta que Miguel Rico, drector adjunt del Mundo Deportivo publica a la contra del diari, que un cosí de Gerard Piqué, Jordi Duran, a la foto al costat de Leo Messi, serà el nou utiller del primer equip del Barça en substitució del mite Txema Corbella.
I ja la tenim liada. "Que no pot ser" "Que ja enxufem la família"... La milllor reflexió la va fer un periodista ahir preguntant-li a Andoni Zubizarreta en el balanç del mercat de fitxatges: "Què s'ha de fer per ser utiller del Barça?"
Piqué i Rico se les van tenir via Twitter dient un que el suposat cosí no és cosií i l'altre dient que revisi l'arbre geneològic. Absurd tot plegat.
I més comptant que si per alguna cosa s'ha caracteritzat el Barça és pel nepotisme i per tenir parents a tots els estaments del club. Des de la seva pròpia fundació i tot, amb els germans Arthur i Ernest Witty, dos anglesos que van acompanar a Joan Gamper a crear aquest "Més que un club"
A la gespa, infinitats de casos de germans: els Basora, Estanislau i Joaquim (Basora I i Basora II) els 50; els Gonzalvo. Juli (Gonzalvo I), Josep, el més conegut (Gonzalvo II) i Marià (Gonzalvo III) o més recentment els Garcia Junyent (Genís, Òscar i Roger). I tants altres.
Ara que posats a criticar nepotisme, i ja va aixecar força merder al seu dia va ser quan el Profeta Johan Cruyff va fer jugar al seu fill Jordi, a l'època final del Dream Team. Va fer jugar el fill i al gendre, el porter Jesús Mariano Angoy, que va fer més fortuna fent de kicker, xutador, als Barcelona Dragons de futbol americà que de parapenals a la porta del Camp Nou.
I també als despatxos. A la presidència, dos il·lustres presidents: Agustí Montal i Galobart, el president del Barça de les 5 Copes entre el 1946 i el 1952, era pare d'Agustí Montal i Costa, qui als anys 70, fitxa a Cruyff, Neskens, fa el Palau Blaugrana i guanya la Lliga del 74, després de 14 anys de sequera.
Fixeu-vos, per tant els casos i casos de nepotisme que trobem al Barcelona. I suposo, que exceptuant la família Cruyff i el rendiment del Jordi, ningú qüestiona que hi hagi "enxufe" i que si van ser presents a la història del club va ser per mèrits propis.
Així que, menys converses de cafè i xorrades amb el suposat cosí de piqué, i més pensar en la piloteta. Quines ganes que tinc que torni a rodar

PostData: Baixa important i il·lustre a la Vuelta Ciclista a Espanya. Nairo Quintana, el colombià, colíder del Movistar, podi al Tour 2013, després de patir dues caigudes, dimarts a la contrarrellotge i ahir, dimecres, va decidir retirar-se. Una Vuelta que comanda per cert, Alberto Contador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada