Olor de Colònia

Mentre el madridisme celebra encara la consecució de la Decima, el barcelonisme estarà molt pendent demà del què passi a Alemanya, com cada any des de fa 4 per aquestes dates

Ja fa 4 anys que l'handbol blaugrana viu una història d'amor-odi amb la ciutat de Colònia, ciutat que acull ja de forma permanent la F4 de la Champions. Cada any hi són i aquest any no és tampoc una excepció.

Els de Xavi Pascual "Pasqui" s'enfrontaran en la segona semifinal, a les 18:00 des de les 17:30 a Rac1 al Flensburg alemany en busca d'una nova final amb l'opció de buscar la Novena Copa d'Europa de la secció, la segona en format F4. Per optar a aquesta final haurà de derrotar al Flensburg, equip que derrotà al Vardar macedoni pel número de gols encaixats en l'anada després de quedar empatats a 40 en l'acumulat dels dos partits de quarts. 

I el todopoderos Barça a la Lliga, arriva a Europa després d'una nova nit màgica al Palau on van eliminar al Rhein Neckar Lowen. Seran (tantdebò) els dos últims partits de l'extrem Juanín García amb la samarreta del Barça.

Del Flensburg destacar l'exblaugrana Mattias Andersson o els daneses Anders Eggert, màxim goleador de l'equip amb 65 gols, Michael Knudsen o Thomas Mogesen.

En l'altra semifinal el Kiel jugarà amb el Veszprem hongarès amb la exllegenda del Dream Team de Valero Rivera Antonio Carlos Ortega a la banqueta

Aquest dissabte comença la final, l'altra final. La de l'handbol, la del Barça, la que importa al culé. La que fa olor de Colònia. Olor de resina i de campió d'Europa.

PostData: Victòria patida del Barça de bàsquet davant el Baskònia al Palau en el primer partit del Play Off de quarts de la Lliga ACB

Deulofeu: Perla en brut

Gerard Deulofeu és el protagonista a les últimes hores de l'actualitat blaugrana i de la selecció espanyola. A l'espera que es confirmi el retorn del nou Cesc a casa, va ser una sorpresa que Vicente Del Bosque el convoqués per l'amistós de la selecció espanyola absoluta amb Bolívia, d'aquest divendres, abans d'afrontar el Mundial de Brasil
El nou Cesc, recordeu que com el d'Arenys, Deulofeu va haver de marxar a Anglaterra per trobar les oportunitats que en el Barça no tindria per triomfar. Va marxar a l'Everton del tècnic català Robert Martínez on després d'un procés lent d'adaptació va començar a demostrar les qualitats que els tècnics de la Masia van veure en ell per poder triomfar al Camp Nou.
Un cop acabat l'any, Deulofeu envia un comunicat a l'aficionat de l'Everton dient que marxa, que torna a casa on vol triomfar. Un missatge d'agraïment que denota també un caràcter dur, tosc i en certs punts arrogants del de Riudarenes.
I és que Deulofeu no està massa ben considerat. Potser perquè és jove i està encara a l'edat del pavo, molta gent arrufa el nas quan sent parlar d'aquest noi per algun conflicte extrafutbolístic que ha tingut.
Sigui com sigui, és indiscutible la seva qualitat futbolística. Però segueix sent un diamant en brut. No és com Cesc que va tornar de l'Arsenal, consolidat i amb l'etiqueta, que vist el seu joc, ha caigut, de ser el relleu de Xavi.
Deulofeu podria ser un nou Piqué. Marxa a Anglaterra, es curteix i torna, esperem, perquè sigui un dels líders de l'equip.
Compte però que Leo Messi no se l'acabi menjant. L'argentí té molts galons i trobar-li un complement ideal és gairebé mpossible. Eto'o, Ibrahimovic, Villa, Alexis... Han passat molts davanters pel costat de l'argentí i pocs d'ells han aguantat més d'una temporada. messi és tant voraç que apaga els altres i no deixa que els brilli.
Ara que semble que Leo, diguem-ho suau, s'ha près un any sabàtic, s'espera que els altres del davant agafin el seu relleu i es converteixin en el que li demana al soci, en líders del gol i que es complementin amb Messi.
I aquest és el paper que ha d'assumir Gerard Deulofeu, una perla en brut, a qui sembla que Del Bosque vol fer créixer, ja veurem si massa depressa.
Sigui com sigui és boníssim. I si ell vol, té totes les qualitats per convertir-se en un ídol al Camp Nou.
Sort Gerard

Els dorsals de Cristiano

En el món de l'esport tant important és saber perdre com saber guanyar. Si teniu criatures al vostre càrrec en alguna entitat esportiva aquesta és una de les lleis màximes que s'han d'inculcar als nois.
I si voleu un millor exemple del que NO és saber guanyar que mirin la celebració de Cristiano Ronaldo, després de marcar el 4-1de penal a la final de la Champions amb l'Atlètic de Madrid.
La imatge d'un Cristiano embogit i absolutament tarat ensenyant dorsal i pecho lobo després de marcar, de penal, un 4-1 contra un Atlètic de Madrid mort i enterrat és una imatge lamentable i augmenta l'odi, diguem-ho així de clar, contra el portuguès.
CR7 fins aleshores havia fet un partit lamentable i va haver de ser el seu equip, TOTS, qui li va treure les castanyes del foc. Ell va fer un gol, de penal, contra un equip mor i enterrat.
La celebració sobrava. Cal tenir respecte al rival. Perquè tard o d'hora tot se't pot girar en contra. Ara Cristiano riu, però un dia plorarà. I coneixent-lo quan plori ho farà com un bebè amb rebequeries.
Les dorsals de Cristiano és de no saber guanyar. La Décima és seva. Felicitats. Però jo així no la vull. No m'agrada enfotreme'n dels morts. I ell s'hi ha miccionat sobre la tomba d'un Atlètic de Madrid, moribund des de la segona part del partit i que desitjava aguantar fis al final. No va poder ser.
La màquina del contraatac blanc va funcionar a la perfecció a la pròrroga. Justos vencedors, tal i com van reconeixer els colcohoneros.
Però, el gest de Cristiano emmascara tot, absolutament tot la celebració i l'èxit. Nes i nenes que em llegiu. No feu de Cristano. Si amb un 3-1 marqueu de penal amb un equip moribund no ensenyeu dorsals, no xulegeu, no vacileu. Formeu part d'un equip. Perquè perdreu amics i com diria aquella samarreta "El futbol et torna allò que li dónes"

PostData: Sergio González, exjugador de l'Espanyol i tècnic del B substituïrà a Javier Aguirre a la banqueta del primer equip perico

Marc-André i els seus amics

Luís Enrique, tècnic. Ter Stegen, porter. S¡obre la veda. Pel Barça el Mercatto futbolístic s'ha obert. La tant ansiada renovació busca peces per tornar a fer del Barça el millor equip del món.
Moltes carpetes per obrir i tancar i molts fronts oberts. Andoni Zubizarreta té una feinada de por. I val més que encerti. Perquè sino no cal ni que la comenci.
Es busac un segon porter per lluitar per la titularitat amb Marc André Ter Stegen. La competència pot ser sana i si ha de passar com l'handbol amb el doblet Daniel Saric-Arpad Sterbik firmo. Jordi Masip serà el tercer porter del primer equip i vés a saber si el porter del Barça B. Seria lògic, però ja sabeu que lògica i Barça és incompatible. Willy Caballero del Màlaga és el més ben situat i
Obrim carpeta central. David Luiz, a qui es perseguia des de fot anys marxa al PSG francès d'on pot sortir Marquinhos, que també voldria el Barça.
A la davantera Marco Reus o Aleix Vidal són perles a qui Luís Enrique voldria complementar amb Messi, Neymar o Deulofeu, que ja sabeu que aquest any torna al Barça per la porta del Camp Nou.
Qui també torna és Rafinha, el migcentre que formarà mig del camp amb Busquets i ja veurem si amb Xavi, Cesc, amb els dos o sense un d'ells.
I aquí entrem al tema baixes. Estil metro. Deixin sortir abans d'entrar. Alexis i Pedro sembla clar que fotran el camp. Alves depènd e l'oferta pinta que acabarà ballant samb a fora de Catalunya. Pinto, evidentment, ja és història. Ell i la seva música hip hop a la megfonia de l'Estadi.
I el cas més pelut. Cesc o Xavi. Al primer ha tingut ofertes de Liverpool i Arsenal per tornar a la Premier. Sembla que Louis Van Gaal, pròxim tècnic del United ha descartat el deu fitxatge. Xavi es quedarà però el seu paper serà més a la banqueta que a la gespa. El seu relleu es comença a albirar. Més dubtes: Mascherano. El jefecito dóna llargues. Jo voldria que es quedés però jo no mano. Per tant que el desig es faci realitat.
El que és més clar és que aquest Barça ìvotarà de nou a l'entorn de Leo Messi. És el millor jugador del món. I mentre estigui content i feliç am,b el futbol tranquils. Problema: que amb declaracions on deia que si el xiulen fotrà el camp, fan pensar que no està c0ntent. I malgrat els 40 gols que ha marcat aquest any Messi no ha estat bé. Cal fer feliç a l'argentí. Em nego a pensar que vol marxar o que el club se'n vol desprendre. Seria de bojos i d'inútils.
El Barça 2014-2015 comença a prendre forma. Es busca amics per a Marc André ter Stegen, el primer cromo del nou curs

La Décima i altres coses

12 anys després de la Novena, ha caigut la Décima Champions pel R. Madrid. Va superar l'Atlètic de Madrid per un molt enganyós 4-1. L'Atlètic va especular amb la titularitat de Diego Costa que va aguantar 8 minuts, fins que la lesió li va dir prou. Godín va avançar als colchoneros. Però de mica en mica es va anar desinflant i el Madrid es va anar acostant de mica en mica fins que Sergio Ramos va marcar el gol que va acabar de fondre als del Manzanares. A la pròrroga, el Madrid va dominar a mercè. Amb 3-1 penal a favor i gol d'un impresentable Cristiano que en marcar el 4-1 es va fer el xuleta, va anar de sobret, es va treure la samarreta i va fer el ridícul. Mal guanyar, tot al contrari que al Calderón on l'Atlètic va ser un gran finalista reconeixent la superioritat blanca.
Més enllà de la Décima hem de comentar-vos el Play Off a Segona on el Llagostera haur`q de jugar dos rondes més per pujar a Segona en perdre l'eliminatòria amb el Racing de Santander. El Lleida en superar el Toledo, el Nàstic al Ràcing del Ferrol i L'Hospitalet, remuntant amb el cadis segueixen vius el camí a Segona
En bàsquet, la fase regular de l'ACB acaba amb un Barça tercer, després de superar el Cajasol, una Penya novena en superar al València, i un Manresa en posicions de descens en perdre amb el tenerife, la última jornada. Barça- Caja Laboral serà l'eliminatòria catalana de quarts
En F1, tot igual, domini de Mercedes amb Nico Rosberg primer i Lewis Hamilton segon a anys llums, el Red Bull de Daniel Ricciardo tercer, Fernando Alonso i el seu Ferrari quart i retirada del campió Sebastian Vettel
Al Giro d'Itàlia acabem la segona setmana amb el colombià Rigoberto Uran líder
A les semis de la Lliga de futbol sala, el Barça suma el primer punt amb el Pozo Múrcia i el Marfil Santa Coloma perd amb l'inter Movistar
Finalment el Sabadell femení es proclama campió de la Lliga waterpolo en superar al Mataró per un global de 3-0.
La Décima protagonista, però també altres coses. perquè l'esport no s'atura ni per una final de Champions

L'últim prec a Imperioso

Carta oberta a Imperioso

Divinitzat Tatano

Per la primera. Per Luís Aragonés, el Zapatones, i venjar aquell gol que no va servir de res a la final del 1974 amb el Bayern. Pel teu amo, Gil, que sempre desitjava aixecar la Copa d'Europa amb ell de President. Pel Cholo i el Cholismo, que substiueixi d'un cony de cop el clàssic Pupes. Pels aficionats i fans incondicionals, alguns potser massa, com els radicals dels Impeioso Boys que et van dedicar el nom d'una penya
I per, què collons, perquè demà a Lisboa, es juga una final de la Champions i el teu, el nostre Atlètic de Madrid, juga amb el R. Madrid, el nostre etern rival, teu per ciutadà, meu per la història i per les castanyes que ens hem repartit al llarg dels temps.
Perquè és la primera. Perquè evitaràs una Décima. Donaràs una doble alegria, als teus i als meus (som així els culers. Ens alegrem per les desgràcies dels altres abans que amb les nostres alegries).
Per Koke, Thuram, Diego Costa, Courtois, que si guanya la Champions se'n tornarà de cop al Chelsea, i crec que sino també.
En fi, aïmat Tatano, al cel èquid siguis mitificat pels segles dels segles i que t'haurien de fer una estatua a la porta rincipal de tribuna al Vicente Calderón, t'imploro el favor dels favors. Que demà, el capità colchonero, aixequi la Champions.
Pels de l'Atlètic i pels dels culers. La Décima pot esperar un segle més. Ja no ve de 100 anys

Atentament

President de l'Església Imperioso Eterno

Benvingut Lucho. Bentornada il·lusió

Carta oberta a Luís Enrique

Benvingut. Bentornat i moltes gràcies. Si, ja d'entrada. En cinc minuts d'inici de la teva roda de premsa ja has tramès il·lusió, element necessari i que mancava i ha mancat aquesta temporada. No ha calgut massa cosa més perquè el culé, o almenys jo, vulgui ja que arribi el Gamper per veure l'evolució dels teus jugadors. Vull veure ja el teu futbol, la teva filosofia.
Dius que sortiràs a atacar, que serà el teu leitmotive. Però també dius que quan calgui defensar defensaràs. L'estil Barça, l'estil Masia, l'estil Guardiola amb el segell i el teu caràcter: el caràcter Lucho.Lucho per com et diuen popularment i per lucho de lluita.
Deien que Guardiola pixava colònia i així de bé que ens va anar. Tu si pixaràs alguna cosa no serà precisament colònia. Un paio que venia com a jugador del Madrid, va tenir els collons de fer-se estimar per la culerada, d'agafar el seu primer repte a la banqueta al filial del Barça, anar a la Roma i assentar a tot un mite romà com Francesco Totti, fer del Celta un bon equip amb 4 canyes i ara agafa un mort com el Barça A i intentar ressucitar-lo és de tenir-lo ben posats i de pixar whisky, rom i Brummel a raig fet.
M'has transmès il"lusió i ho sento pels pessimistes. Això anirà bé. Sense mitges tintes. Dius que com entrenador ets guapo i ben plantat. I que et carregaràs a qui sigui per fer de la teva nova nau, la millor.
Parlaràs clar. No tindràs amics ni a la banqueta ni tampoc a la sala de premsa. I seràs sincer. I si has de fer mal, en faràs. Perquè ets així. Dubto molt que menteixis i si ho fas ho faràs per protegir el vestidor i per amagar cartes al rival.
Ets llest, seràs llest i faràs del Barça un equip llest. I a més tornaràs al Mini a veure el filial, cosa que amb Tata, els responsables del Mini encara esperen.
Benvingut Lucho, bentornat Lucho a casa seva. Torna la il·lusió. I no saps com me n'alegro.

Firmat

Un luchista

PostData 1: El Barça (B) ha guanyat l'Espanyol (B) a la final de la desprestigiada Copa Catalunya jugada a Girona. O s'arregla aquest nyap o ens el carreguem. No hi ha terme mig. El nom de Catalunya no es mereix un autoinsult com aquest.

PostData 2: El Barça de bàsquet va derrotar a l'Estudiantes al partit aplaçat per la F4 de Milà del cap de setmana passat.

PostData 3: L'Atlètic Barceloneta va derrotar al Terrassa en el tercer partit de la final del Play Off de la Lliga de waterpolo i ha guanyat per novena vegada consecutiva la Lliga

Pupes: La Llegenda comença a Heysel

L'Atlètic de Madrid té associat entre molts altres conceptes com frikisme, Gil o Imperioso, el Pupisme. L'Atlètic de Madrid és el Pupes per excel·lència o era després de la merescuda Lliga guanyada el dissabte passat i en la projecció d'una final de la Copa d'Europa dissabte que ve a Lisboa. 

Precisament va ser en una Final de la Copa d'Europa on el Pupisme va fer acte de presència per primer cop. Era la primera que disputava el conjunt madrilny. I d'això en fa 40 anys. Va ser una final especial. Perquè en van ser dues. I l'Atlètic de Madrid té l'honor d'haver jugat la única final de la història amb desempat.

Estadi Heysel de Brusel·les, 15 de maig de 1974: els colchoneros arriben a la seva primera final europea on s'enfrontarà a un equip que aspirarà a ser llegendari. Si a Brusel·les va començar la llegenda del pupes, també a Bèlgica s'inicià la llegenda del Bayern de Munich.

L'Atlètic de Madrid era entrenat per Juan carlos Lorenzo i a les seves files llegendes colchoneras que Joaquin Sabina no es va estar d'anomenar-les a la seva canó commemorativa del Centenari blanc i vermell: Luís Aragonés, Ufarte, Abelardo, Eulogio o Jabo Irureta. A l'altre cantó noms mítics del futbol alemany i mundial que es van començar a fer llegendes en el conjunt bavarès. Us sonen noms com Beckenbauer, Seep Maier, Rummenigge, o Gerd Müller? Doncs això. I a la banqueta, Udo Lattek que anys després entrenaria el Barça

A Heysel, aquell 15 de maig, a la fi dels 90 minuts 0-0. I a la pròrroga, el Zapatones de Hortaleza, Luís Aragonés marca el 0-1 a 5 minuts pel final de la pròrroga. i quan el deliri per una Champions s'instal·lava a Neptuno, Georg Schwarzenbeck empata el partit al minut 120 del partit. Aquí neix el Pupes que els acompanyarà durant 40 anys i que sembla que el Cholo Simeone ha enterrat o almenys ha reconvertit en el Cholismo actual

I no hi va haver més temps. El col·legiat, el belga Vital Loraux, xiula el final del partit, que no de la final. El nou campió d'Europa es decidiria dos dies després al mateix Estadi de Heysel.

17 de maig de 1974. Si el tòpic del Pupes va néixer allà, la frase que en el futbol són 11 contra 11 i sempre guanyen els alemanys també podria haver nascut aquí. Si les estrelles del Bayern no van aparèixer dos dies abans, si que ho van fer en la segona final. Dos gols d'Uli Hoeness i dos més de Gerd Muller posen el definitiu 4-0 al marcador. El Bayern es proclama així per primer cop campió d'Europa. en vindrien dos orelludes seguides més.

Per l'Atlètic aurien de passar 4' anys per tornar-se a plantar a una final de la Champions. Serà aquest dissabte a Lisboa davant l'etern rival blanc: el R. Madrid. Tant de bo la història no es repeteixi. 

Radiografia d'un final de cicle

Un any a Can Barça és com 4 o 5 en un altre

Pep Guardiola

La temporada a Can Barça ha estat en resum una merda. Una absoluta merda on no ha sortit res de res. Va començar malament i ha acabat pitjor. Per tant fotem-ho tot a la foguera, que cremi, que rosteixi bé, llancem les brases a la bassa i iniciem de nou un cicle. Perquè aquest ha mort. Tanquem el cercle. 

Tito Vilanova afrontava al juliol la que havia de ser la seva primera temporada sense sobresalts i sense el puto càncer. 24 de juliol. El puto càncer obliga a Tito a renunciar a la banqueta. La directiva de Sandro Rosell actua ràpid, fitxant a l'argentí Tata Martino. Comença la temporada amb la Supercopa d'Espanya i un 7-0 al Llevant. la il·lusió s'instal·la a l'Estadi amb la nova joguina Neymar d'estrella.

A partir d'aquí, tot va anar cap per avall: Afer judicial Messi (a pagar 40 kilos a Hisenda), Messi vs Javier Faus, el directiu econòmic, dos mesos fora recuperant-se de la lesió que arrossega de París, retirada Puyol, lesió i espantada Valdés, Afer Neymar, adeu covard de Rosell. Arribada Bartomeu. Referèndum. La superstició del Tata, Tata no ha entès de què va el club, autocomplaença de l’equip. Mala temporada de Messi (tot i que ha fet 40 gols), el Barça perd tres cops la Lliga. Mor Tito. Zubizarreta i les seves mentides o eufemismes mal utilitzats, molt mals arbitratges (la temporada no es perd per ells però són atenuants importants). Tata plega (si té alguna culpa és la de no saber gestionar un equip que es va trobar fet) Mala gestió comunicativa... I Copa blanca i Lliga colchonera, i Champions a Madrid, veurem si a Neptuno o a Cibeles.

Crisi. Puta crisi. I puto càncer. maleïda paraula que ha estat a la palestra de la temporada. Una temporada llarga. 

Tot cremat, tot per cremar. El cercle d'un cicle nefast dins del gran cicle de la història. Cau i net. Oblidem-ho tot. 

Messi, ha de ser el líder del nou Barça. On ha de primar la il·lusió i la gana. Amb Luís Enrique a la banqueta, el Barça ha de tornar a ser el gran Barça.

Santa raó, la del Pep. Un any a Can Barça són 4 o 5 a l'altre món.

PostData: Luís Enrique serà presentat el dia 21 (curiós) com a nou entrenador del Barça. Messi renovat. Tornen Deulofeu i Rafinha de les seves cessions. Pinto marxa. Arriba Ter Stegen, el nou porter així com Rubi. Rubi, el tècnic ajudant de tito i que es va quedar amb Tata no compta per Luís Enrique i marxa. Jordi Roura serà el director tècnic de les categories inferiors, substituïnt a Guillermo Amor. Eusebio pinta que renovarà com a tècnic del Barça B... El nou projecte Barça 2014-2015 comença a prendre forma. La il·lusió reneix

L'Hora dels Adeus

Temporada en blanc del Barça. L'Atlètic de Madrid just campió de Lliga. Barça: 0 títols. Camp Nou de 10. Equip de 0. Si no es xuta no es marca. Conclusió evident. L'adeu d'un cicle. L'adeu d'una nefasta temporada. Epíleg i epitafi. Ni pit ni collons. Adeu al Tata. No preguntes. Inadmisible. No ha sabut de què anava la pel·li ni el club. Adeu a molts jugadors. Adeu. Simplement adeu. L'any que ve tornem a començar amb nova gent i nova il·llusió.

Adeu a l'Espanyol. Adeu a Javier Aguirre, el tècnic mexicà que es va acomiadar amb derrota al Bernabeu. Això si amb l'equip salvat. I res més. No ambició.
Adeu a la temporada a Alemanya, amb la Copa pel Bayern del Pep, que suma en la seva primera temporada un doblet històric

Adeu al Barça de bàsquet i a l'Eurolloga. Vergonya. Inadmisible. El que es va veure a Milà a les semis amb el Madrid és tot el que no es pot fer. Nefast cap de setmana blaugrana corregit per la victòria del Maccabi a la final amb el Madrid a la pròrroga. La novena haurà d'esperar. La Penya va perdre amb el Cajasol i el Manresa amb el València. Nefast cap de setmana blaugrana.

Adeu al gran Juanín Garcia, un dels mites del Barça d'handbol que deixava el club després de l'últim partit de Lliga al Palau. Homenatge merescut. Cal rematar-ho amb la Copa d'Europa de la setmana que ve.

Hora dels Adeus i Hola Marc. Màsrquez 5 de 5 al Mundial de MotoGP després de la victòria a Le Mans, a França. A Moto 2 triomf del finlandès Mika Kalio i a Moto 3 victòria de l'australià Jack Miller.
Adeu al Giro d'Itàlia per Purito Rodríguez. El català va caure en l'etapa de dijous i es va haver de retirar. La Maglia Rosa és per l'australià Cadel Evans

Adeu a la temporada. Adeu a un cicle. Adeu a un nou cap de setmana esportiu, de comiats. S'acosta el final de temporada. I l'esport va acomiadant-se fins la temporada que ve

Una Copa per cadascú

30 jornades de Lliga, un inici irregular, una reacció fulgurant, una ratxa impressionant, una classificació, un partit amb la Caltech nordamericana, unes inoblidables fases i un ascens històric. Un particular homenatge al nou equip de Copa Catalunya: el Sènior A del Círcol Catòlic de Badalona. Un particular 1x1 perquè conegueu els herois de l'ascens

Jaume Lleal: Multifuncional. Fent doblet amb el Sènior B els seus llançaments de llarga distància han aixecat a més d'un de la seva cadira. Uns triples llençats com si fossin tirs lliures. Triples i les assistències marca de la casa. Un Clàssic de la casa que puja a Copa fent de tot

Toni Forteza: Rejovenit. El jovencell recupera les mels de jugar a Copa en una de les seves millors temporades que se li recorden. Impecable pencaire se'l recorda per cistelles des del pal baix i des de mitja distància i per anotar els tirs lliures decisius que han valgut un ascens.

Andreu Lladó: Vaticínic: Quan es va lesionar va dir que la pròxima vegada que tornés a jugar ho faria a la Copa. Dit (i mai més ben dit) i fet. El capità ha estat un dels líders de l'equip i peça clau en la direcció de joc del nou equip de Copa. Assistent i anotador a parts iguals

Quim Forteza: Retornat: Després d'un any lluint de groc a l'altre cantó de La Plana torna a casa per aportar espectacle. se'l recordarà per un triple estratosfèric al camp del CESET que va donar la victòria

Pau Ruzafa: Tarat: Rep la pilota, fa dos filigranes i l'espectador es fot nerviós. "Què fot?" - pensa. La clava, ho celebra. El públic embogeix. Amb la bola enganxada a la mà i el cap ves a saber on, a Copa també és necessari un tarat com el Pau

David Ribó: Lluitador: Arribat a meitat de temporada, el David és sinònim de pencaire, de trencar-se la cara a cada punt, a cada minut, cada partit. Ha conquistat el cor del Circulero per la seva brega. Tot un exemple de compromís

Xesco Gotzens: Omnipresent. Des de la línia de tres, des del coll de l'ampolla, o des dels 4'60. Ha estat un perill constant per les defenses rivals per la seva imprevisibilitat a les jugades. Gran penetrador i bon llançador ha estat la temporada de consolidació. A Copa aspira a continuar sent un totterreny

Roger Castillo. Intel·ligent. Una de les noves cares delpòster sha caracterittzat per la seva col·locació en pista, saber estar en cada moment i triar el moment per agafar el protagonisme. D'ell se'n recordarà grans partits com el que va donar l'ascens.

Martí Callau: Necessari. Imprescindible relleu en la direcció de joc per donar refresc als titulars ha continuat donant mostres de la seva valua que ja vam veure a les categories inferiors. La seva progressió és infinita

Jordi Padilla: Alumne. Avantatjat de l'escola Jaume Lleal és tot un terror a la línia de tres on per ell el més proper als 6'25 és els 8'40. A part les seves assistències recorden al del 6 circolero. és el relleu natural d'una manera inèdita de viure el bàsquet

Raul Castillo: Bessó: Dominador a la pintura com pocs en les facetes rebotejadores, el seu caràcter obert ha estat clau per ser un home molt estimat per la Parròquia. Doble faceta per un gran home de Copa. Papa Castillo, a Copa tornarà a ser el rei del rebot

Rai Baró, Jordi Puig, Albert Reverté, Aleix Rubio, Ferrann Muñoz, Kike Zamora, Lluís Guàrdia....: Engrenatges: Sigui un minuts, dos, tres, mitja temporada, un segon o un entrenament, ells i molts altres han contribuït també en l'èxit del club. Si som a Copa és també gràcies a ells

Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín: Ascendents: Triplet inseparable a la banqueta, han viscut junts dos anys històrics amb dos ascensos consecutius. Un cicle històric que esperem que no acabi encara

La felicitat de tot un club, gràcies a aquesta gent. El Círcol a Copa. TOTS. Jugadors, tècnics i Parròquia vosaltres que mereixerieu un capítol a banda per explicar també un ascens històric. Som de Copa Catalunya. GRÀCIES A TOTS

Torna a casa, Víctor

Carta oberta a Víctor Valdés

Admirat porter

Si. Jo t'admiro. Però una pregunta. Només una. Què fots? En la setmana més important de la temporada tu vas i li cales foc. No ha començat bé la conquesta de la Lliga. Què vol dir un comunicat dient que fots al camp a tractar-te de la lesió a Ausgsburg (Alemanya) i que no t'acomiadaràs de l'afició davant l'Atlètic de Madrid? Què vol dir que no estaràs fent pìnya amb els teus companys dissabte en el repte d'aixecar la Lliga? T'agradarà o no, però tu dissabte encara seràs jugador del Barça. És més, dissabte encara seràs capità de l'equip. Per tant no sé què hi fotràs dissabte a Alemanya. Què passa a Augsburg? Són tant bons els alemanys que no et permeten agafar un avió el dissabte i plantar-te a Barcelona, al Camp Nou, amb el teu equip?
Si ja sé que ets un paio especial i que si jo et veiés pel carrer creuaria l'acera per tal que no em fumis una hòstia. Tens un caràcter únic ideal per la porteria del Barça. Sec, aspre i que li rellisquen els insults i crítiques dels cruels culers
El millor porter del món no es mereix un final així. No et mereixes que la última imatge teva al Camp Nou sigui estirat en una llitera i cagant-te amb tot per un genoll a Can Pistraus.
No Víctor. Torna. Agafa un avió i dissabte sigues amb el teu equip. Que et necessita. No per guanyar el partit perquè no el podràs jugar. Sinó per fer pinya. La mateixa que tota la culerada va fer per demanar que et recuperis.
Víctor, el culé t'estima. De veritat. Però la teva aspror, el teu caràcter, la imatge pública que transmets fa que no ho vegis i el soci tingui una imatge esviaixada de tu.
En fí, fes el que vulguis, que sé que ho faràs. Però pel teu bé torna perquè potser si que aleshores passaràs de ser estimat amb reserves a ser odiat unilateralment per a tots. Seria una autèntica llàstima

Firmat

Un que t'espera a l`aeroport

PostData: L'Espanyol que va derrotar al Sabadell i el Barça B, reconvertit per l'ocasió en Barça a seques, que va derrotar el Girona, l'amfitrió jugaran la final de la Copa Catalunya, dimecres que ve a Montilivi

Euroclàssic a la milanesa

Repetició de la jugada. La de fa 5 dies al Palau i sobretot la de fa 1 any a Londres. L'Eurolliga es començarà a decidir de nou amb un Clàssic Barça - Madrid.
Fa un any a la F4 de Londres, un parcial incomprensible de 27-7 a favor dels blancs quan el Barça estava a punt de desquiciar al Madrid, els hi va donar ales. Tantes que finalment va ser el conjunt barcelonista qui va posar el genoll a terra.
Fa 5 dies al Palau, els blaugranes van ser clarament dominadors en el Clàssic ACB, previ al de divendres al Mediolanum de Milà. D'aquell partit quedem-nos amb un Madrid absolutament desquiciat i nerviós i un Rudy exclòs de pista absolutament fora de si.
Però el passat és passat i si hi ha algun esport que és imprevisible i on fer pronòstics és arriscadíssim és el bàsquet. I més en una F4 d'Eurolliga. I encara més si li sumeu el factor Barça - Madrid.
Ambdós equips arriben amb les cartes amagades i esperant treure la quarta carta de la mà de pòquer. Res del què va passar dissabte es pot estrapular al què passi demà a Milà. Només que l'irreductible Madrid és vencible, que si li poses pressió es pot alterar i que si algú sap com guanyar al Madrid de Pablo Laso és Xavi Pascual.
Veurem en quin estat de forma arriba Navarro. Si Rudy tornarà a fer de les seves i es comportarà més com un energúmen que com un dels grans jugadors de bàsquet que és. Aquest caràcter és el que el perdi i el fa ser odiat. Veurem si els lloctinents actuen com han d'actuar i acompanyen els líders. Atents als duels Felipe Reyes - Ante Tomic a la pintura per exemple. Veurem si Bostjan Nachbar torna a fer un partidàs com fa 5 dies. I veurem si la carta Víctor Sada, que no va apareixer en l'últim Barça- Madrid apareix. Pot ser la peça clau que desllorigui la semifinal i l'accés a la final de diumenge.
Una final de diumenge on arribaran blancs o blaugranes i el guanyador de l'eliminatòria CSKA - Maccabi de Tel Aviv. Un duel de clàssics i històrics del bàsquet europeu amb jugadors històrics a ambdós conjunts. D'una banda Milos Teodosic, Nenad Krstic, Victor Khryapa, o Sasha Kaun al bàndol rús. I de l'altra un renovat bàndol israelià amb l'exblaugrana Joe Ingless com a referent. I a la banqueta un altre duel d'històrics: Ettore Messina vs David Blatt.
Divendres a partir de les 18:00 CSKA - Maccabi. I després a les 21:00 a Rac1 Barça - Madrid, Euroclàssic a la milanesa en busca de la F4

PostData: Ahir a Turí el Sevilla va derrotar al Benfica a la tanda de penals de la final de l'Europa League. Segueix la maledicció de Bela Guttmann. Des de 1962 els portuguesos han perdut 8 finals europees

Tots units fem força

Carta oberta al BARÇA

Estimat ens

T'escric aquesta carta no per retreure't res. Avui això no toca. T'escric per demanar-te que estiguis unit per un cop a la temporada. Tu com a ens d'una entitat complexa i que es fa dir "Més que un Club". Demà toca estar units.
A tu jugador, et demano, un últim esforç. Sé que no estàs per moltes floritures. Fisicament estàs mort. Estàs pensant en el Mundial, en les vacances, en la retirada o en fotre el camp. Però dissabte no pensis en tot això. perquè el teu futur també pot dependre el present més pròxim. Guanyar a l'Atlètic significa una nova Lliga al teu sarró, la primera, el teu primer títol amb el Barça o smplement el passaport cap a un futur millor. Un últim esforç, sort i encert.
A Puyol, l'etern capità, et demano que en el teu últim partit com a futbolista en el teu Barça, en el dia del teu últim homenatge, que conjuris a la plantilla per guanyar. No et pots retirar entre llàgrimes per perdre un títol. Has de marxar del futbol entre llàgrimes i una Copa.
A tu Valdés, el porter, que marxaràs també. Acomiada't bé del club. La setmana ja ha començat malament quan vas dir que fots el camp ves a saber on, a Alemanya per tractar-te la lesió i que ja no tornaràs. Potser el club no t'ha tractat bé al final, però empassa't l'orgull i sigues culé abans de monegasc. Ets capità del Barça. Anima perquè dissabte encara seràs del Barça. I sobretot torna. Et mereixes més aplaudiments que xiulets. De fet qui et xiuli dissabte que no sigui per les grans tardes de glòria qe ens has fet viure
A tu, Tata, tècnic que dissabte diràs adeu. Sigues coherent amb les teves idees. pensa en el club i no en tu. La Lliga passa per la teva estratègia. I marxa content d'haver guanyat una Lliga i de fer-te un nom al futbol per haver entrenat al complex Barça. Al fiinal fer el que has fet, només pot ser bo.
A tu, President Bartomeu, guia al soci a ana a l'Estadi. Sigues respectuós amb el rival, just i equànim amb les teves paraules. Sigues senyor tant si guanyem com si perdem.
I a tu soci i seguidor del Barça. Ves al Camp Nou, amb el cervell buit. Dissabte no vagis amb retrets ni mocadors. Comportat diferent de com ho fas sempre. No xiulis. Anima, crida, dóna força a la gespa per fer el gol de la victòria. Has de ser el número 12. Has de ser del Barça. Si guanyem celebra-ho. I si perdem tu mateix. Però durant aquest 90 minuts a partir de dissabte a les 18:00 sigues més hooligan que mai. I si la guanyem recorda't també del Tito, també artífex del què esperem, títol.
La Lliga blaugrana depèn de tots. No ens la mereixeram. No serà justa guanyar-la, però ja que la podem guanyar anem a per ella. Tot el Barcelonisme. Perquè ja ho diu l'himne.
"TOTS UNITS FEM FORÇA". Sort Barça

Firmat

Un del Barça

A les últimes

M'encanta aquesta setmana i m'encantarà fins dissabte. És setmana de futbol absolutament. De conjures a favor de guanyar la Lliga. Aquesta setmana no es parlarà del futur del Tata Martino, ni de res que sobrepassi el camp de futbol. Aquesta setmana serà la de la vetlla de dos moribunds que clamen a crits el final de la seva vida anual per descansar.
Diumenge es va veure tant a Madrid com a Elx. L'Atlètic de Madrid del Cholismo, transita de nou perillosament per la cornisa del clàssic Pupisme. Quan està tant a prop de la glòria i un doblet històric ara li ve la por i el vertígen. No s'ho acaba de creure. I només faltava que Willy Caballero, el porter del Màlaga es va erigir com a heroi del barcelonisme en salvar-li els mobles.
A part les declaracins de Simeone postpartit no transmetien pas l'optimisme necessari per anar al Camp Nou a per la Lliga. Comptant a més que la setmana següent ha d'anar aixecar una Champions amb el Madrid. La temporada dels colchoneros ara ja no és un Tourmalet; és tot un Everest amb tormenta. Si en surt viu i fa el doblet, tot el món s'agenollarà davant seu i deixarà per sempre el gafe del Pupes.
a l'altra cantó del ring de la Lliga hi trobem al Barça.
Fisicament està mort. No la fot ni volent a una piscina olímpica. Amb l'Elx ho va intentar i la sensació és que encara que el partit durés 35 dies més no marcarien. Però per guanyar la Lliga s'ha de marcar un gol. Un gol més que l'Atlètic.
Mentalment l'equip viu en un estat de xoc entre l'alegria de poder guanyar la Lliga després de perdre-la dos cops i l'impaciència d'acabar. El fuur ja està decidit. Tata i algú més fotrà el camp.
Ara psicològicament almenys la Lliga és blaugrana. Perquè no té res a perdre, perquè mai l'ha tingut. Tot el contrari que els colchoneros, que sempre l'han tingut i la poden perdre dissabte a les 18:00 al Camp Nou.
El Camp Nou: el factor desllorigador. Aquell que sempre critica però que de tant en tant es converteix en el camp anglès que es conjura per ser un infern contra el rival. Amb un Camp Nou així, a la gespa, el moribund Barça pot revifar i aixecar una Lliga a casa seva i amb la seva afició
Dissabte ens espera una gran jornada de futbol a per la Lliga. Ja no són les Lligues de Tenerife o de Djukic del Dream Team de Johan Cruyff. Entrem en un nou concepte: la Lliga del somriures i llàgrimes que es poden aturar al cap de 90 minuts o poden durar fins una setmana després a la final de la Champions de Lisboa.
Sigui com sigui, Barça o Atlètic seran campions de Lliga, amb més mereixament o nul, però suposo que en això el futbol també és així

Assaig general

Aquest cap de setmana ha estat una espècie d'assaig general de cara als esdeveniments de la setmana següent i que de totes totes seran decisius.
El divendres, les seccions blaugranes acumulaven un nou trofeu per les seves vitrines. Amb el clar 8-3 davant el Reus Deportiu al Palau, l'hoquei del Barça va obtenir la Lliga, 5 dies després de la Champions.
El primer gran assaig general de la setmana el vam tenir al mateix Palau Blaugrana en el Barça- Madrid de bàsquet, 6 dies abans que catalans i blancs es vegin de nou les cares a les semifinals de la F4 de Milà. En aquesta prèvia en format ACB, ambdós van guardar moltes cartes. Però es va veure com els blaugranes van ser molt superiors a un Madrid que va acabar desquiciat. Bona prova daixò va ser l'autoexclusió de Rudy Fernandez que en actitud típica d'ell, arrogant i xulesca, va convidar a l'àrbitre que li xiulés la tècnica. A termes generals el partit va servir de poc però es va tornar a demostrar que sota pressió els blancs no saben jugar i perden partits per molt que siguin sens dubte un equipàs. Per cert i més ACB, la Penya va perdre amb l'Estudiantes i el ja descendit Manresa va perdre a casa del Bilbao
Posteriorment el futbol va prendrele relleu. En una nova jornada de transistors esquivant a les exigències de Jaume Roures i en unificació horària, el Barça va empatar amb l'Elx, igual que l'Atlètic de Madrid amb el Màlaga i el Madrid va perdre amb el Celta. Ergo, tot igual. La setmana que ve si el Barça guanya als colchoneros, serà campió de Lliga. Mentres l'Espanyol va empatar amb Osasuna. En futbol internacional, el Manchester City va guanyar a lúltima jornada la Premier League anglesa en derrotar al Liverpool en el duel pel Campionat entre els dos primers classificats. I dissabte Pep Guardiola va rebre la tradicional dutxa de cervesa, com a tècnic del Bayern de Munich, el campió de la Bundesliga, en acabar la última jornada de Lliga alemanya,
Assajos generals de la gran obra de teatre que es presenta la setmana que ve. Assajos i directes espectaculars al Circuït de Catalunya amb la disputa del GP d'Espanya de F1. Un cop més Mercedes va dominar com i quan va voler. Lewis Hamilton primer i Nico Rosberg segon. La imatge, el de les dues fletxes de plata avamçant als dos Ferrari, dos tartanes rampantes incloses.
I abans que el Giro arribi a Itàlia, les tres primeres etapes es van desenvolupar a Irlanda, en una estampa típica del país: pluja. El líder després de tres etapes i la jornada de descans davui és l'austríac Marcel Kittel.
I tot esperant qui guanyarà l'Eurolliga i la Lliga, aquest cap de setmana hem viscut l'assaig general de l'anomenat alirón

La Prèvia de la Prèvia

Beneïdes casualitats del món de l'esport, l'espectacle i la televisió (en ple s.XXI, i dels drets televisius no es poden destriar aquests tres conceptes), dissabte al Palau Blaugrana veurem la prèvia de la F4 de Milà. Barça i Madrid s'enfrontaran, només 6 dies abans de jugar-se un lloc a l'Olimp del bàsquet europeu, en jornada ACB, a la jornada número 32. El Clàssic futbolero, en versió basquetblística arriba al Palau Blaugrana en format domèstic, 6 dies abans de reconvertir-la en un Euroclàssic a la F4 de Milà, repetint l'Euroclàssic de la F4 de Londres 2013.
El Clàssic ACB arriba amb més incertesa i més emoció que el que fa un mes es podria esperar. Dir que el Madrid està en crisi és un acudit que fa riure a tots els seguidors de l'esport de la cistella. El Madrid està molt fort. Ha guanyat molts partits, alguns comptats com autèntiques pallisses i exhibicions de joc. Però fa poc d'un mes, se'ls hi ha començat a entreveure fissures al vestit i per algunes escletxes es comencen a escapar derrotes. El SuperMadrid és vulnerable. Ho va descobrir l'Olympiakos que va aixecar un 2-0 a Grècia per forçar l'empat a 2 als quarts de final de l'Eurolliga. Al cinquè va sucumbir. Ho va descobrir l'Olympiakos i el València que el va derrotar amb una anotació molt alta, amb el joc del Madrid.
I a més un Clàssic és un Clàssic. I si hi ha algú que els domina com pocs és Xavi Pasqual, el tècnic del Barça. Sap com ningú com afrontar aquests partits. Juga amb la psicologia del rival. Potser el Barça està a un nivell més baix que els blancs (però el graó és molt petit), però en aquests partits, el Barça és més favorit que mai, per un factor psicològic i per un factor de desquiciament. Veureu pocs moments on Pablo Laso es mostri tens i nerviós. Aquests moments estan relacionats amb Xavi Pascual i el seu joc. El seu secret és inconfessable, no ho dirà mai i poca gent pot saber en quin concepte de bàsquet pot fer portar de corcoll als blancs. Crec que Pascual converteix la motivació en estímul. La motivació del que significa un partit com aquest i la transforma amb estímul per guanyar. Tots sumen. I si a sobre tens un Navarro en estat angelical com gairebé sempre en aquests enfrontaments i el factor Palau, amb la seva màgia inherent, el Clàssic es pot decantar pel cantó blaugrana.
Peròatenció, perquè al fet que en termes de classificació aquets partit no serveixi per a res: (el Madrid i el Barça els separen 6 victòries) i sobretot que d'aquí 6 dies es jugaran un Euroclàssic per la F4 pot ser que ambdós amaguin cartes i que la derrota d'algú d'ambdós no signifiqui absolutament res.
En tot cas l'espectacle està garantit. Aquest dissabte, a les 18:00, prèvia Clàssica de l'Euroclàssic al Palau. Madrid - Barça

PostBàsquet: Abans que es jugui la 32ena jornada, la del Clàssic ahir es va jugar la 31ena on el Barça va derrotar al Múrcia a domicili, la Penya al Bilbao al Bilbao Arena. El Manresa juga avui a casa amb el Gran Canària

PostData: El Madrid va empatar amb el Valladolid en el partit aplaçat al seu dia per la final de la Copa del Rei i deixa al Barça depenent de si mateix per guanyar la Lliga. Si ho guanya tot serà campió. Qui ho anava a dir?

El Circ a casa

Aquest cap de setmana el Circ aterra a casa. Arriba a Catalunya després del seu periple inicial a Austràlia i a Àsia. El Circuït de Barcelona.- Catalunya alberga l'estrena del tour europeu de la F1 2014. I ho fa amb una novetat respecte a les altres 4 temporades pretèries. Un canvi a l'hegemonia. L'estrella del Circ ja no és el lleó intractable Sebastian Vettel, el dominador i campió fins ara. Ara el rei de la F1 arriba de la Gran Bretanya i d'Alemanya. El nou lleó es diu Lewis Hamilton i arriba amb una màquina intratcable com Mercedes dirigida per uns alumnes avançats del mag Ross Brawn, com són Paddy Law i Toto Wolfe i també amb Nick Fry com a cap visibles. Els 3 segueixen l'estela del mestre Brawn, que va fer etern a Michael Schumacher, primer a Bennetton i després a Ferrari, i que anys més tard va edificar Brawn GP, la va fer campiona en tan sols un any a la F1, i la va enterrar, siguent un dels fenòmens més bèsties del Circ. Brawn es va escolar per les escletxes del ferri reglament bíblic de la F1 per crear buits legals i una màquina perfecte. Brawn el què toca fa or. I sembla que li ha transmès la màgia als seus descendents. Perquè no és Hamilton, només, també és Nico Rosberg, que igual que a la seva època amb Jenson Buttton i Rubens Barrichello a Brawn es maten pel títol de campionat. A l'altre cantó de la balança arriba a Catalunya un lleó sense dents i que falla: Sebastian Vettel i Red Bull fallen. Fallen els cotxes, fallen els pilots, més aviat falla ell, perquè Daniel Ricciardo és qui aguanta el tipús a l'escuderia de Milton Keynes (i això no li agrada al campió Vettel que vol el protagonisme absolut).
I en uns llimbs, una zona de transició del dubte hi trobem un bufó, el Ferrari. Amb la sortida de Stefano Domenicalli i l'arribada de Marco Mattiacci, l'escuderia italiana ha recobrat el rumb que tenia perdut.Fernando Alonso pot respirar tranquil: el bon pilot ja téun bon cotxe
I amb els Red Bull, Mercedes i Ferrari; pallasoos, tigres i lleons la resta de l'elenc del circ de Bernie Eclestone, amb les càmeres de tele, els Motorhomes, les noies guapes, i un impacte econòmic pel país de 135 milions d'euros.
Després del periple asiàtic, arriba l'europeu, el primer gran examen on els cotxes ja han d'estar en ple rendiment si es vol fer alguna cosa. S'ha acabat el marge d'error: el primer gran examen arriba a casa nostra.
El Circ a Catalunya, en aquets cap de setmana, i com sempre en l'hora del vermut i el pollastre. La F1 al Circuït de casa. Per fí.

PostData: El Manresa va amb el Gran Canària i matemàticament ha perdut esportivament la categoria i la plaça ACB. Veurem si com l'any passat, la renúncia dels equips LEB a pujar per requisits econòmics pot fer-los mantenir la categoria

Desfullant la margarita

Lliga si, Lliga no? Luís Enrique si, Luís Enrique no? Courtois o Ter Stegen? O els dos i que es facin competència? A l'handbol amb Saric i Sterbik no ha anat malament. Desvandada general, trinxament global o retoc de peces? Zubizarreta si, Zubizarreta no? Si Messi sembla que ha renovat, notícia d'ahir (cobrant 20 kilos +4 variables fins el 2019) sabent que el Director Tècnic és Zubi a qui sembla que després de dir-li ciao ciao a Pinto, Leo ja ni li dirigeix la paraula. Han pesat més els interessos del club o del jugador?
A Can Barça el futur és com una margarita a qui l'enamorat desfulla. Interrogants oberts, massa oberts quan et jugues la Lliga. Si, perquè malgrat que al vestuari i desenganyem-nos en la major part de la massa social del club, no s'ho creuen, hi ha Lliga i es pot guanyar.
Peròen fi, com veieu el patí no esà pel futbol. Està per fer de Mago Fèlix, tirar del pèndul i decidir el millor pel club. Això si. Ni eleccions ni Zubi dimissions a la vista. Això si que seria el millor pel club

Qui vol aquesta Lliga?

"Qui vol aquesta Lliga?" La nova pel·lícula de Woody Allen produïda per Jaume Roures. Aquesta liga és de psiquiatre. Ningú la vol. L'Atlètic de Madrid esà per tancar. El Madrid està per tancar. I el Barça ja fa anys que té plaça VIP al manicomi.
Dissabte, el genial Woody, va fer un nou i radical gir a la Lliga. El Barça s'acomiadava de la Lliga en empatar amb el Getafe a 2. Però l'endemà es tornava a agafar al Campionat gràcies al favor , immens, que li va fer l'Atlètic de Madrid. Va perdre amb el Llevant i va recuperar en molt mal moment el seu estatus de Pupes il·lustrat. Per acabar-ho d'abdobar, el gran Woody, va reblar el clau fent que el Madrid empatés amb el València.
Cert que la cosa a la Lliga no ha canviat a termes de classificació, ja que l'Atlètic és líder a 3 punts del Barça i a 5 del Madrid, que té un partit menys que jugarà dimecres amb el Valladolid. Però les opcions de donar el sorpasso s'incrementen.
L'Atlètic depèn de si mateix, guanyant els dos partits que li queden o només sumant 4 punts. Si ho fa serà just campió de Lliga. El problema és que a l'última jornada hi ha n Barcelona - Atlètic al Camp Nou. Si el Barça guanya els dos partits amb Elx i colchoneros seran campions de Lliga si el Madrid cedeix un empat en els tres partis que li queden (Valladolid, Celta i Espanyol). El més factible que passi això seria amb el Celta diumenge a les 19:00 en horari unificat. Seria el gran favor de Luís Enrique, el tècnic gallec, al seu nou equip, el Barça, si les negociacions que va mantenir ahir a Gavà amb Andoni Zubizarreta, secretari tècnic culé fructifiquen.
L'emoció està servida. Uns contra el Pupisme, altres a pel miracle, per molt que Xavi o Busquets diguessin que el Barça ha tirat la Lliga. I els blancs, més pendents de la Décima, que busca més que un miracle.
Pròxima jornada, pròxima escena, diumenge a les 19:00. El Woody està preparat. Llums, càmera i acció. Qui vol la Lliga?

Maig, esport a raig

Maig, tradicionalment mes de recol·lecta a la feina ben feta. Ha començat el mes i heu pogut triar i remenar aquest cap de setmana. Futbol, bàsquet, handbol, hoquei, futbol sala, rugbi.... hi ha hagut de tot.
Vam començar amb males notícies. A Clermont-Ferrand, l'USAP de Perpinyà va perdre la categoria al TOP 14 de la Lliga francesa de rugby 103 anys després. Els nord catalans van perdre el matx decisiu.
A continuació, el Barça va acomiadar definitivament la Lliga de futbol en empatar amb el Getafe.O això ens pensàvem. Ja que la derrota de l'Atlètic de Madrid a València, a casa del Llevant i l'empat in extremis del R. Madrid amb el València dóna l'última esperança al Barça de poder guanyar una Lliga que no es mereix. L'Espanyol va perdre amb el Valladolid. Finals internacionals de Copa. Amb merder dels grossos a la grada amb ferits greus inclosos, el Nàpols va derrotar a la Fiorentina, a Itàlia; i a França, triomf del Guingamp davant el Rennes
En bàsquet, derrota del Manresa a Màlaga, i de la Penya contra el Múrcia a la pròrroga i victòria del Barça amb el Baskònia.
En handbol, el Barça va derrotar al Fraikin Granollers, al derbi català i final de la Copa del Rei de Pamplona.
I si la setmana passada va ser el futbol sala, diumenge va ser el Barça d'hoquei patins que es va proclamar campió d'Europa, a la F4 del Palau Blaugrana davant el Porto, que va superar al Vendrell a la semifinal.
I parlant de futbol sala i el Barça. La setmana passada campions d'Europa a la pròrroga. I aquesta campions de la Copa del Rei de Bilbao a la pròrroga amb un gol de Fernandao davant el Pozo Múrcia. De nou, molt de mèrit en aquest triomf, el porter Paco Sedano.
A més, GP d'Espanya de motocicclisme a Jerez amb victòries de Marc Márquez a Moto GP, Mika Kallio, el finlandès a Moto 2 i de l'italià Romano Fenati a Moto GP.
Finalment victòria del Polo davant l'Egara als shoot out, la tanda de penals a la F4 per la lluita al títol de Lliga jugada a les instal·lacions del RC Polo de Barcelona
Com veieu molt d'esport i molts de títols en aquest primer cap de setmana de maig, encarant la recta final de la temporada

Superdissabte d'espera

Els sofàs tremolen. Els Supermercats han demanat duplicar les existències de birra i snacks per dissabte. Les teles treuran fum. Amants del silling ball. Teniu una cita espectacular per aquest dissabte. Dissabte poliesportiu com pocs. La tarda serà de traca, mocador i pitet. Els culers tenen motius per demanar el pase VIP pel sofà. Els culers, els vendrellencs, els granollerins, els pericos i els aficionats de l'USAP de Perpinyà de Rugbi.
Cronològicament perquè no us perdreu res. A les 14:45, rugbi (Esport3) Clermont Ferrant - USAP de Perpinyà, la lluita per la permanència al Top14 de la Lliga francesa on els nordcatalans mai han perdut la categoria. El rival serà un os dur de rossegar: tercer classificat que busca en l'última jornada una carambola per poder guanyar la Lliga. Tota opció passa per victòria de Clermont. Serà un partit dramàtic
Posteriorment a les 16:00 (des de les 15:00 a Rac1) Barça - Getafe. La Lliga, si queda alguna opció de guanyar-la passa per vèncer al conjunt madrileny.
A la mateixa hora, al Palau Blaugrana (Esport3), semifinals de la Lliga Europea d'hoquei. Al Vendrell, les birres del silling ball seran Moritz i animaran als de Guillem Cabestany que juguen contra el Porto. Posteriorment serà el Barça l'amfitrió que buscarà la final contra el Benfica. Tant de bo, el diumenge visquem una final catalana.
A les 18:30 (Teledeporte) semifinals de la Copa del Rei d'handbol, Anaitasuna de Pamplona (amfitrió) - Barça. Després de la classificació per la F4 de la Champions els de Xavi Pasqual busquen un títol que no guanyen des d'Antequera 2010. A continuació Fraikin Granollers - Osca. En busca d'una altra final catalana.
I finalment a les 22:00 Valladolid - Espanyol. Els pericos necessiten trencar una ratxa de 1 punt de 15 possibles amb victòria.
En fí, un Superdissabte d'emocions, tot esperant un Superdiumenge d'emocions, sumant-li a més, les motos a Jerez i la gran tarda Círcol en busca d'una salvació i un accés a Copa. Espectacle del bo

L'amic del matalàs

El titular de la crònica no és pas el títol de l'últim telefilm de dissabte a la tarda a Antena 3, tot i que ho podria ser.
Ahir es va confirmar un històric any pel futbol madrileny. L'Atlètic de Madrid va fer a Londres el mateix que el Madrid dimarts a Munich: un bany de futbol davant el Chelsea i es va classificar per segona vegada en la seva història per una final de la Copa d'Europa, després de la final amb desempat contra el Bayern de Munich de 1974 (4 anys després, no podia ser d'una altra manera). Any històric pel futbol madrileny, ja que el campió d'Europa és madrileny, el Reial; la Lliga anirà a Madrid ja veurem si a la Castellana o a Neptuno; i la final de la Champions, serà un històric derbi espanyol, derbi de la capital, derbi de Madrid, Euroderbi, Reial Madrid - Atlètic de Madrid.
I ara els culers som colchoneros. Perquè no hi ha més gran consol en un mal any blaugrana com veure l'etern rival perdre. I si pot ser perdre la Décima a la final de Lisboa millor. Ens és igual que qui ho ha de fer serà el mateix que ens treurà la Lliga als blaugranes. Mentre perdi el Madrid, els altres fets són danys col·laterals, inclosos que qui ha de fer la feina, ens deixés tirat a la cuneta als quarts de final.
Avui tots som el Cholo Simeone, Diego Costa, Koke (imperial ahir), David Villa i Courtois (a qui després de l'exhibició contra l'equip del qual és propietat, l'hauran de retenir molt bé perquè no marxi).
Ahir l'amic del matalàs, l'Atlètic ja ens va fer un favor al Barça i de pas al Madrid, carregant-se al Chelsea i a José Mourinho. El morbo de veure Mou contra el seu exequip seria orgàsmic. I de pas els culers ens estalviem un tràngol i una embòlia pensant a qui ens interessa que guanyi.
Ara ho tenim clar: som colchoneros. Dissabte 24 de maig cantarem com Sabina, vibrarem com Gil i si tot va bé cavalcarem com Imperioso. A l'enemic ni aigua. I si no ho podem fer nosaltres que ho faci un altre.
Felicitats al futbol madrileny. A Lisboa, Europa serà Madrid. I Barcelona colchonera. Felicidades i olé...