Admirat amo de la toga catòdica
Recorro via emissiva web i no Ouija, perquè això ho va fer Tomás Roncero amb Juanito un dia, ho va publicar en portada a l'As i va fallar. (no es pot competir amb el mite èquid colchonero Imperioso per molt Juanito que hi hagi)
Dos afers judicials van marcar la jornad d'ahir, fins que Sant Josep Guardiola va decidir canviar la capital de l'església Guardioliana de Munic a Manchester (En nom del pare, del fill, de l'esperit del 4, Sant Joan Cruyff amén)
Ahir s'hauria fet d'or i avui i les propers dies també. L'haurien d'haver contractat. Tornaria a la palestra popular i es podria folrar les dents d'or.
Els Cotonu al món del bàsquet i Neymar, el seu Pare, el seu pai, els seus coleguis i la mare que els va parir al Barça.
El primer cas és ben senzill. Agafi la pàgina 44 de La Vanguardia i llegeixi. Dos casos de passaports falsos de Guinea Equatorial afecten a dos exACB: Marcus Slaughter i Andy Panko. Per tal que els dos ocupin places de comunitari i deixin lliure la plantilla a un americà/extracomunitari, van fer-se passaport guineà, a saber de quina manera estranya, i se suposa que legal. La cosa, més enllà dels mètodes és que els números del passaport dels dos exjugadors de Madrid i Fuenlabrada tenen els mateixos números. Per tant un dels dos, ergo, els dos són il·legals i l'ACB els va inscriure. Per tant, Slaughter i Panko concorrien en alineació indeguda.
El frau del govern guineà, l'errada de l'ACB per inscriure'ls i la ignorància dels clubs (espero, tot i que del Madrid ja no em crec res) és garrafal i qualsevol jutge amb tres dits de front hauria de fer quelcom. El Barça de bàsquet com a part afectada es personarà en la causa com a part perjudicada en les finals de Copa i Lliga i els molts partits que han jugat i han perdut. Suposo que volen guanyar una Copa als despatxos que a pista no van guanyar. Però si cola, cola. El merder hauria d'estar assegurat i si la justícia fos justa la cosa aniria per llarg. A vere què passa.
Segon cas. Més llarg que 4 temporades de la seva sèrie junta: l'afer Neymar, el què va costar, qui ho va pagar, qui deu, que deu, a qui ho deu. Total, el merder que dura des que l'11 del Barça es va enfundar la samarreta blaugrana i des d'abans i tot. (Per cert, l'afer renovació és un altre tema que tela i que també afecta al pare de la criatura). Els protagonistes, Neymar, futbolista que pobre només marca gols, però que com a part interessada, llei a mà, no li eximeix de culpa (ja veurem quina), el pare, el senyor Neymar Sènior, O Pai du Craque, el Front d'inversió brasiler DIS que tenia o té (ja no ho sé perquè el tema és tant feixuc que m'he perdut) el 40% dels drets del jugador, el Santos l'exequip de Neymar, Sandro Rosell, que va plegar després de destapar-se tot l'afer Neymar, Josep Maria Bartomeu i la mare que els va parit tos plegats per la migranya que em donen per aquest tema.
La cosa és que tots aquests senyors estan a Madrid, arranm de la denúncia de DIS per frau en el contracte de Neymar amb el Barça per veure qui realment ha de pagar què, si s'ha pagat o no. Ahir ja van xerrar Rosell i Bartomeu, que es van estar 7 minuts davant d'un jutge de Madrid per dir el que ja havien dit als Jutjats de Barcelona. 625 KM de viatge i 7 minuts per dir el que ja s'havia dit trobo un viatge inútil per molt entrepà que et paguin per les molèsties. Avui xerra o Pai du craque i el Craque, que el xaval, que no fa pinta de tenir moltes llums, haurà de respondre ves a saber què. Tot ho porta el Pai i el tio només fa gols (de moment encara és legal això)
En fí, senyor Mason, torni d'on estigui, porti els dos casos, guanyi'ls i que torni a girar la pilota, i que Neymar torni a fotre gols, que falta li fa al Barça.
En fi, o Pai du togues televisives, amo dels judicis catòdics. Resto a la seva disposició i si no lleveme preso señorita
Firmat
Un que només entén i toca pilotes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada