dimarts, 12 de maig del 2015

A 570 KM de l'orelluda

Agafant l'autopista A-9, trigaríem més de 5 hores en arribar al nostre destí. 570 km separen l'Allianz Arena de Munich de l'Estadi Olímpic de Berlín. 570 km separen les semis de la Lliga de Campions a la gran final de la Copa d'Europa. De Munich a Berlín, ens separa l'estat de Baviera, Nüremberg i el 3-0 del Camp Nou. I ens separa també un Bayern de Munich ferit de mort, però no mort.
El Barça va superar amb nota l'examen Pep Guardiola, amb el retorn del fill pròdig a l'Estadi, la no-salutació de l'aficionat blaugrana (no passa res, estava molt concentrat en el seu Barça) i l'exhibició de l'equip.
El camí de Berlín pel Barça és un camí planer ara. No té grans pujades i sembla una línia recta marcada en estrelles de la Champions que marca el què pot ser la mare de tots els partits. Un Barça-Madrid a la seu dle taló d'acer i del Mur de Berlín. El què pot ser la rehòstia amb patinet i el què per molts narradors pot ser el clímax de la seva carrera. Després d'això ja no es pot narrar res més (i més si es guanya).
Però abans d'encara els 570 km ala capital alemanya s'ha de superar l'examen Munich (avui a les 20:45 des d eles 19:00 a Rac1). Porto i Shacktar ja han patit a l'Allianz, golejades increïbles del Bayern, que si es produïssin eliminarien el Barça.
Que si, que ho tenim molt bé, que ni el Porto ni el Shacktar és el Barça. I que el Bayern, evidentment, ja no està tant fort, és vulnerable i ferit de mort. I nosaltres tenim a Messi. Però, compte. Veig molta eufòria i tothom ja es veu al 6 de juny quan encara no ha acabat el 12 de maig.
Són 90 minuts d'esforç, els últims. S'ha d'aguantar l'infern de l'Allianz Arena, que no dubteu, serà similar al del Fritz Walter Stadion de Kaiserslautern als vuitens de final de la Copa d'Europa del 1992 i que gairebé costa l'eliminació del Barça de Cruyff d'aquella Copa d'Europa que va guanyar Ronald Koeman a Wembley, el 20 de maig.
Què voleu que us digui. No em fotria gens de gràcia, al minut 85 d'avui pensar en qui pot ser el Bakero del 2015 que ens porti a la finald e Berlín. Com més temps estiguem aguantant la porteria a zero o com a molt amb 1-0 millor.
Avui, la derensa del Barça ha d'estar colossal, com va estar a l'anada, o més amb les escomeses d'un Bayern que anirà a morir a la porteria de Ter Stegen. Amb un gran Rakitic i Alves. I si no és molt demanar, marcar ja seria creu i ratlla i obrir les portes del cel de berlín.
El Bayern de Pep Guardiola vendrà molt cara la seva pell i la seva eliminació de l'orelluda. Els alemanys,a priori,  no jugaran la seva final a Alemanya, però voldran posar les coses difícils al Barça i esperar un miracle que seria alucinant.
90 minuts per començar ara si el Camí de Berlín en direcció nord i amb 570 km per endavant. Això si, els fem un cop acabat el partit. No sigui que en comptes d'anar a l'Olimpiastadion anem a l'aeroport de Munich, tornant a Barcelona, amb cara de seguidor emprenyat d'Atenes 94 després del 4-0 del Milan.
A 570 km de l'orelluda, després del xiulet final

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada