José Mourinho va complir el què va dir a la roda de premsa prèvia al derbi contra l'Atlètic de Madrid. Un cop més, Mou es va sentir el puto amo de la situació. Poc es va parlar del partit de les 22:00. El partit, realment, va començar a l'hora que va indicar el portuguès. Un cop més, Mou va creure que va guanyar de carrer. I també el derbi a la gespa. La opereta estava servida, i els Ultrasur fent de comparsa.
El problema no és l'estratègia d'evasió del partit, perquè el món parli de tot menys de la pilota. De fet, Pep Guardiola, quan li convenia, feia el mateix quan l'interessava aïllar la pressió del vestuari. És lògic i fins a cert punt normal, carregar-se a l'esquena la matèria no esportiva. El problema ve del mètode, el fons i les formes.
El cowboy solitari, cada cop amb menys suport, va convocar les masses a xiular-lo, de manera arrogant, insolent, desafiant. Vaja a l'estil Mou. Va sortir sol, i amb cara de pal va quedar quiet, interpretant el seu monòleg egòlatra.
El tir li va sortir per la culata. Volia una evident raó per justificar el seu adeu i es va trobar amb una palmària divisió d'opinions. Però, ell mai té culpa de res. Ell és l'amo del Madrid, sí, però té el galliner revoltat, i el gall Florentino vol recuperar el poder que el gallet lusità va usurpar.
Mou fa brotar la merda a nivells estratosfèrics. Torna el mal endèmic que el va fer odiar a ell i als equips que ha entrenat. Terra cremada; per on ha passat ja no creix res i genera odi a mansalva. Chelsea, Inter...
Mou ha arribat a un punt de no retorn. El mètode Mou no és efectiu a la capital blanca. Ha tibat massa la corda i l'ha acabat desintegrant. Com a Itàlia. Com a Anglaterra. Però a Madrid, com a Barcelona, per més poder que tingui, mai podrà controlar la premsa, amo i senyor, dels cors merengues. El quart poder, controlador de masses per excel.lència. Ja fa temps, que el paper diari empastifa les portades amb filtracions internes del club, dient que ja en ténen prou de Mou. Bona part de culpa, la té el periodista de El País, Diego Torres, boc espiatori de les filtracions.
El show del portuguès continua sent efectiu, a nivell de resultat, però cansa i és pesat, perquè ningú li riu les gràcies. I menys Tito Vilanova, un frontó repel.lent de collonades.
Florentino està fart i no accepta els xantatges del portuguès, perquè, res avala, ja, un suborn; els jugadors estan tips d'etiquetes i clans; i la premsa ja fa temps que el vol fora, perquè ja no ven i és previsible, a part de maleducat. El públic de Concha Espina li és indiferent l'espectacle. Veu el seu Madrid a 11 punts del Barça i veu un home fent el pallasso, intentant fer no sé què, amb un titella, Aitor Karanka, a qui li diu segon, que surt a la palestra, quan el pallasso no vol actuar. La Lliga guanyada a Guardiola, l'any passat, ja no és el preu de l'entrada, que justifica el lamentable show.
Contra l'Ajax d'Amsterdam, avui, a l'última jornada de la lligueta de la Champions, el corser solitari tornarà a sortir a l'arena del circ en un nou duel amb l'afició merengue. I ho farà, conscient del què fa, i del futur que l'espera.
Perquè passi el què passi, amb décima o sense, el cowboy solitari marxarà lluny d'aquì, al juny, fent encara més odiat el Madrid. Però amb una sensació inèdita en Jose Mourinho: la de la derrota. Mou marxarà derrotat per la premsa, ens massa poderós per encarar-t'hi a l'estil The Special One. Diego Torres 1 - Mou 0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada