dimecres, 6 d’abril del 2016

L'estrella estrellada

Diumenge passat. Portada de La Razon postclàssic, aquell que marcava la fi del Barça, la decadència cule, l'1-2, la rehostia amb callos: ha nacido una estrella. L'estrella era Zinedine Zidane: el Moisès que portava el madridisme a la terra promesa de l'undecima i la Lliga i a la Copa Danone, separant les aigües del mar Roig. Depressió cule.
Dimarts passat: el Barça guanya 2-1 a l'Atlètic de Madrid, condicionat per l'expulsió de Torres. A Chamartín reia tothom, esperant al Wolfsburg per fotre 5 gols mínim.
Aquesta nit. L'estrella s'estrella. Wolfsburg 2 - Madrid 0. Manolo Lama a Twitter: "El Madrid ha jugado muy mal". A la COPE, bàsicament ho dic perquè he sentit el partit allà, les castanyes a Déu nostre senyor Zidane, a l'equip i a Florentino, anaven que volaven.
Zidane defenestrat. Cagometres a 100 megatuf. Calçotets cagats i cabreig monumental.
El Madrid segurament remuntarà al Bernabeu perquè individualment és millor. Però en coŀlectiu avui és un desastre. Però només per sentir reflotar l'espiritu de Juanito fa que aquesta nit sigui per sucar pa de pagès a gogo en la salsa merengue.
Un trist Madrid surt escopetejat de Cal Wolfswagen sense defensa i sense ordre. Wolfsburg, vuitè de la Bundesliga alemanya.
No ho sé. Crec que Zidane està fent bo Benítez. El fracàs d'avui és catedralici. Tot el reforç anímic de dissabte queda reduït a cendres.
L'estrella estrellada. Wolfsburg 2 - Madrid 0 a l'anada dels quarts de final de la Copa d'Europa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada