Agafeu la barra de pa i comenceu a sucar a la salsa, culés. No hi ha millor alegria nostre que la desgràcia del rival. Deu ser cosa del tribunerisme històric del Camp Nou.
Ja ho sabeu segur de tot el xou a Madrid de l'alineació indeguda de Cherishev a Cadis a la Copa del Rei. Un ridícul espantós del Madrid que se suma a uns quants que ja porten aquest any (De Gea, el fax, Zidane, 0 títols). Si Kevin Roldan, contigo empezó todo.
La nit de Halloween es va tornar a reproduir un mes després, sense caretes a cara descoberta i gràcies a un oient de la COPE. Perquè abans NINGÚ se n'havia adonat perquè NINGÚ llegeix les normes de la RFEF que són públiques i que es troben a la web. Ni tant sols el Delegat del Madrid, Chendo (exdelegat espero en les properes hores) que hauria de conèixer que Cherishev arrossegava sanció de l'any passat quan jugava amb el Vila-real. Com que no ho sap, ell ni ningú, la Federació envia un fax als clubs amb la sanció que apliquen i sinó t'arriba (cosa que dubto a no sé que el fax sigui el del Madrid), fas com el delegat de l'Espanyol que envia una carta preguntant sancions.
No hi ha excusa. Errada descomunal del Madrid i ridícul dels seus dirigents, Butragueño, 1, dient que no pot haver-hi sanció perquè el Madrid i Cherishev ho desconeixia (fals) i, Benítez, 2, que no va voler dir res i va voler pagar el mal rotllo amb la premsa. I de pas es menja un altre marron amb Phoskitos gust de Chirigota del Carranza. (què bons que són els seguidors del Cadis).
En fi, que si la justícia fos justa i no poètica al Madrid demà li caurà una sanció de reglament com seria lògic i normal. Tot el que no sigui això seria una tupinada d'època. Però, què voleu que us digui. No les tinc totes. La norma és clara i està escrita en un paper. Però els papers no passen per la ràdio i els fulls de paper no són corrumpibles. El jutge que ha de dictaminar la sanció si. I rebrà pressions des de terra mar i twitter perquè apliqui la norma o perquè faci més gran la tupinada que en cap cas s'haurà de produir. "No hay dinero para Florentino" diuen. Doncs això.
Però confieu, vosaltres que teniu més desenvolupat el sentit de la confiança al prògim que jo (les circumstàncies de la meva vida em fan anar amb peus de plom perquè me l'han fotut grossa i no parlo de la banalitat de l'esport) que la justícia serà justa i el Madrid per molt que sigui l'altre gran del futbol espanyol que t'assegura visionats de TV i audiència (pasta gansa) serà sancionat com toca. Res més a em podria alegrar el Pont exceptuant que em toqui la Primitiva (allò de la desgràcia del rival per sobre l'alegria cule). No llancem campanes al vol abans d'hora i esperem fer la festa completa.
En tot cas, amb sanció (que ha de caure per justícia i pebrots) o no, ja ens hem fet un bon fart de riure amb una nova nit esperpèntica al Madrid. Si Bernabeu levantara la cabeza. Gaudiu culers que l'alegria no dura per sempre.
Ja ho sabeu segur de tot el xou a Madrid de l'alineació indeguda de Cherishev a Cadis a la Copa del Rei. Un ridícul espantós del Madrid que se suma a uns quants que ja porten aquest any (De Gea, el fax, Zidane, 0 títols). Si Kevin Roldan, contigo empezó todo.
La nit de Halloween es va tornar a reproduir un mes després, sense caretes a cara descoberta i gràcies a un oient de la COPE. Perquè abans NINGÚ se n'havia adonat perquè NINGÚ llegeix les normes de la RFEF que són públiques i que es troben a la web. Ni tant sols el Delegat del Madrid, Chendo (exdelegat espero en les properes hores) que hauria de conèixer que Cherishev arrossegava sanció de l'any passat quan jugava amb el Vila-real. Com que no ho sap, ell ni ningú, la Federació envia un fax als clubs amb la sanció que apliquen i sinó t'arriba (cosa que dubto a no sé que el fax sigui el del Madrid), fas com el delegat de l'Espanyol que envia una carta preguntant sancions.
No hi ha excusa. Errada descomunal del Madrid i ridícul dels seus dirigents, Butragueño, 1, dient que no pot haver-hi sanció perquè el Madrid i Cherishev ho desconeixia (fals) i, Benítez, 2, que no va voler dir res i va voler pagar el mal rotllo amb la premsa. I de pas es menja un altre marron amb Phoskitos gust de Chirigota del Carranza. (què bons que són els seguidors del Cadis).
En fi, que si la justícia fos justa i no poètica al Madrid demà li caurà una sanció de reglament com seria lògic i normal. Tot el que no sigui això seria una tupinada d'època. Però, què voleu que us digui. No les tinc totes. La norma és clara i està escrita en un paper. Però els papers no passen per la ràdio i els fulls de paper no són corrumpibles. El jutge que ha de dictaminar la sanció si. I rebrà pressions des de terra mar i twitter perquè apliqui la norma o perquè faci més gran la tupinada que en cap cas s'haurà de produir. "No hay dinero para Florentino" diuen. Doncs això.
Però confieu, vosaltres que teniu més desenvolupat el sentit de la confiança al prògim que jo (les circumstàncies de la meva vida em fan anar amb peus de plom perquè me l'han fotut grossa i no parlo de la banalitat de l'esport) que la justícia serà justa i el Madrid per molt que sigui l'altre gran del futbol espanyol que t'assegura visionats de TV i audiència (pasta gansa) serà sancionat com toca. Res més a em podria alegrar el Pont exceptuant que em toqui la Primitiva (allò de la desgràcia del rival per sobre l'alegria cule). No llancem campanes al vol abans d'hora i esperem fer la festa completa.
En tot cas, amb sanció (que ha de caure per justícia i pebrots) o no, ja ens hem fet un bon fart de riure amb una nova nit esperpèntica al Madrid. Si Bernabeu levantara la cabeza. Gaudiu culers que l'alegria no dura per sempre.
Permeteu-me, un epíleg final al comentari, arran d'uns insults que vaig rebre per part d'un periodista, defensant aquesta postura que us he exposat, just quan l'afer Chendo estava al seu punt àlgid i jo amb trànsit de cule i tribunero que sóc. Aquest periodista fa unes classes sobre periodisme esportiu a Badalona adreçades a periodistes i també a la gent en general que els interessa aquest món, com és el meu cas. Unes classes on es convida a periodistes i gent de l'esport a tractar temes sobre el tractament periodístic de certs temes. Jo m'hi vaig apuntar i em van donar tot tipus de facilitats perquè hi anés (coneixent que per la meva situació no podria anar-hi). Fet que agraeixo profundament i aprenc molt, tot i que certes coses no comparteixo. En el grup de whatsapp que tenim de la classe, el professor, periodista, el qual no diré el nom per respecte i apreci i perquè jo no sóc ningú em va insultar dient-me ridícul i mal periodista que desprestigio la professió davant de tota la classe.
Des que vaig obrir el bloc fa 5 anys em vaig obligar a no contestar a ningú cap de les crítiques que se'm poguessin fer als meus articles. Però avui, he de contestar i fer propòsit d'esmena als qui pensen que sóc el que no sóc, però m'agradaria ser-ho. I això va pel periodista, i el seu missatge pseudopúblic insult inclòs.
1. No sóc periodista. Em vaig quedar a les portes de cursar la carrera. A tres dècimes de l'examen de selectivitat concretament. Les circumstàncies personals d'una vida la meva complicada va fer que hagués de desistir del meu somni universitari després del primer any cursant història i esperant per enllaçar amb periodisme. La idea del bloc és per treure'm la inquietud i el mono d'opinar del què m'apassiona escrivint, cosa que també m'encanta. No vull sentar càtedra perquè no sóc ningú
2. El bloc es diu Lliure directe. En elusió a la falta del futbol i en tant que el bloc és meu sóc lliure d'escriure el que vulgui i com vulgui, directe. Amb la passió que veig i entenc l'esport, amb la ironia i la mala llet que gasto i prenent referents a escrits i comentaris dels periodistes que admiro per generar la MEVA opinió. La mateixa que pot tenir el doctor, el lampista o el cambrer. No és opinió periodística. És la meva, persona que fa el què pot per menjar calent cada dia. No sóc periodista. Per tant puc ser mal, manipulador, lleig i ridícul. Però no periodista. Expresso la meva opinió com a apassionat de l'esport.
3. Si algun periodista que llegeix o hagi llegit el bloc es pensa que ho sóc, m'afalaga i m'enrojoleix. I si algú em diu que m'hi hauria de dedicar em moro de vergonya. Reitero, no sóc ningú. Em trec el mono amb el bloc i amb el bloc va venir la web del Círcol i el blog del Bressol. Lliure i directe. No veig ni un cèntim pel que faig. I us juro que no em vindrien malament. Ho faig per pur plaer. Qui vulgui que senti càtedra amb això s'equivoca.
4. Tanco tema perquè quedi clar que no sóc periodista. Escric com penso i el que vull. Si us agrada fantàstic i gràcies eternes. Si no, teniu llibertat d'expressió per criticar com jo la tinc per expressar. Al professor, dir-li que qualsevol cosa ho fem en privat i si m'has de linxar que sigui un 1x1. No et barallis amb mi perquè guanyaràs fàcil. Som 1 contra 3000. Però abans d'acusar-me de mal periodista i de desptrestigiar el periodisme assegura't que sóc periodista. I no. NO ho sóc. Però m'agradaria ser-ho.
Des que vaig obrir el bloc fa 5 anys em vaig obligar a no contestar a ningú cap de les crítiques que se'm poguessin fer als meus articles. Però avui, he de contestar i fer propòsit d'esmena als qui pensen que sóc el que no sóc, però m'agradaria ser-ho. I això va pel periodista, i el seu missatge pseudopúblic insult inclòs.
1. No sóc periodista. Em vaig quedar a les portes de cursar la carrera. A tres dècimes de l'examen de selectivitat concretament. Les circumstàncies personals d'una vida la meva complicada va fer que hagués de desistir del meu somni universitari després del primer any cursant història i esperant per enllaçar amb periodisme. La idea del bloc és per treure'm la inquietud i el mono d'opinar del què m'apassiona escrivint, cosa que també m'encanta. No vull sentar càtedra perquè no sóc ningú
2. El bloc es diu Lliure directe. En elusió a la falta del futbol i en tant que el bloc és meu sóc lliure d'escriure el que vulgui i com vulgui, directe. Amb la passió que veig i entenc l'esport, amb la ironia i la mala llet que gasto i prenent referents a escrits i comentaris dels periodistes que admiro per generar la MEVA opinió. La mateixa que pot tenir el doctor, el lampista o el cambrer. No és opinió periodística. És la meva, persona que fa el què pot per menjar calent cada dia. No sóc periodista. Per tant puc ser mal, manipulador, lleig i ridícul. Però no periodista. Expresso la meva opinió com a apassionat de l'esport.
3. Si algun periodista que llegeix o hagi llegit el bloc es pensa que ho sóc, m'afalaga i m'enrojoleix. I si algú em diu que m'hi hauria de dedicar em moro de vergonya. Reitero, no sóc ningú. Em trec el mono amb el bloc i amb el bloc va venir la web del Círcol i el blog del Bressol. Lliure i directe. No veig ni un cèntim pel que faig. I us juro que no em vindrien malament. Ho faig per pur plaer. Qui vulgui que senti càtedra amb això s'equivoca.
4. Tanco tema perquè quedi clar que no sóc periodista. Escric com penso i el que vull. Si us agrada fantàstic i gràcies eternes. Si no, teniu llibertat d'expressió per criticar com jo la tinc per expressar. Al professor, dir-li que qualsevol cosa ho fem en privat i si m'has de linxar que sigui un 1x1. No et barallis amb mi perquè guanyaràs fàcil. Som 1 contra 3000. Però abans d'acusar-me de mal periodista i de desptrestigiar el periodisme assegura't que sóc periodista. I no. NO ho sóc. Però m'agradaria ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada