dijous, 4 de febrer del 2016

Confessions d'un culer defectuós

Per més que el 7-0. Per més que l'exhibició de futbol davant d'un València inoperant. Per més piconadora. Per més que el Barça hagués tornat a fer la pressió característica quan està concentrat com ahir. Per més que els Hat Trics de Messi i els 4 de Suarez. Per més que el partit s'hagués sentenciat a la primera part amb el 3-0 i l'expulsió de Mustafi i un altre penal fallat. Per més que el partidàs coŀlectiu, des de la davantera Suarez, Messi, Neymar, passant per Busquets imperial o Iniesta. Per molt que el Barça hagi convertit el partit de tornada amb un tràmit amb excursió a València. Per més que tothom ja té el cap a la final. Per més que no només s'hagi carregat el València sinó només a Neville (i sinó poc li falta). Per més que el València sigui ara com ara un projecte de banda, desconcertant en futbol i en tot. Encara no m'explico el fitxatge de Gary Neville.
Per més que tot això, encara hi ha algun culé que pateix i que no ho veu clar. No veu clar res. Només va amb el puro a tribuna a patir. D'aquí el nom del nou llibre de Sergi Pàmies que sortirà a l'abril i que tinc moltes ganes de llegir. Mentrestant al Camp Nou, ahir, Barça 6 - València 0 en l'anada de les semifinals de Copa del Rei. Cap a la final hi falta gent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada