dimecres, 3 de febrer del 2016

Judici a les sensacions

La caverna mediàtica ja té la imatge que buscaven des de ben d'hora al matí d'ahir. Neymar i el seu pare entrant als jutjats de l'Audiència Nacional testificant sobre el traspàs del nano. Avui, veiem la cua i l'anàlisi del tema als diaris. I al vespre, veurem el que el soci i culé vol de veritat. Futbol.
Passo de parlar del tema judicial. Em fa mal de cap i al matí estic més pendent de la cafetera que l'aspirina. Només faltava l'errada de la directiva blaugrana en enviar tard el recurs al TAS pel tema estelades.
Parlem de futbol. Perquè avui hi ha un Barça - València, semis de Copa del Rei anada. Neymar i companyia estan a dos passos de la final de Copa, enmig d'una voràgine de partits que no s'acabarà fins a final de temporada. Fisicament, l'equip ho està notant. Messi, com tot, és la millor mostra. Quan el Petitó no està bé, el Barça no gira rodó. Per sort, el resultadisme és un gran engany a la veritat. Guanyem i per tant, no es fa notar massa. Però es veu. Hi ha alguna cosa que grinyola. O almenys alguna cosa, que fa que el rival li hagi caçat un trumfo al Barça: la pressió. Les dificultats de l'equip últimament venen propiciades perquè hi han trobat un punt feble a la defensa blaugrana que no pot treure en condicions la pilota des del darrere.
I a davant, Messi marca, però Messi està cansat.
I així el Barça arriba a les semis de la Copa dle Rei. Afortunadament, si el Barça està malament (o de baixón) la crisi al València és èpica. Van fotre fora Nuno de Silva per redreçar el rumb del València a la Lliga i assegurar plaça de Copa d'Europa i Gary Neville està lluitant ara perquè els Che's no baixin a Tercera Regional. El descens vertiginós a la capital del Túria és monumental. Els aficionats no aguantaven a Nuno ni aguanten a Neville, genial futbolista, molt més que discutible entrenador i diplomàtic, que a cada roda de premsa, tirant d'humor britànic i de mala llet de tio que està fins els sants "eggs" de tot les converteix en un polvorí que rebenta amb critica a tot el que el critica.
A la gespa, el caos comença per descobrir qui és el capità que ha de dirigir un equip que no se sap a què juga. L'efecte il·lusió amb Neville es va acabar ràpid. Si, són a semis de la Copa del Rei, però és que el camí fins allà ha estat un llit de roses en comparació amb els cocos del Barça. La crítica a Neville no s'apaigava en derrotar a Barakaldo, Granada i Les Palmes. Només faltaria. Avui toca un coco. El gran coco dels cocos. Allà és quan un home se la juga.
Aquest València en crisi, que deixa cadàvers a la llera del Túria pot ser el bàlsam dels mals blaugranes. Al Camp Nou i amb els millors a la gespa, el Barça ho ha d'aprofitar i és un rival ideal com està per posar peu i mig a la final i de pas posar una mica de ciment als peus del tècnic Che.
Aquest Barça - València no serà com ho eren habitualment. Les ferides de guerra són evidents. Si el Barça és capaç de sobreviure a l'oxigen que li manca i supera al València per un mínim de 2-0 estic segur que serà a la final de Copa, perquè haurà donat l'estocada al València de Gary Neville. Serà un judici a les sensacions d'uns i altres. Si amb aquest València, el Barça no pot convertir en tràmit la tornada és que el físic encara passa factura al futbol. D'altra banda, si el València surt viu del Camp Nou, podrà donar aire a Neville, que ara com ara té la sensació de Maria Antonieta abans de morir: de fil de guillotina a la nou del coll. Un Barça recuperat és un chap al cap del tècnic culé que acompanyarà a Nuno a la riba de cadàvers del Túria
Avui a les 21:00, des de les 19:00 a Rac1, semifinals de Copa del Rei, Barça - València

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada