La vida sense Messi

La vida sense Messi és espessa, és patiment, és no enllaçar quatre passades seguides, són nervis, és empanada general, és gol del Bayer. És Papadopoulos, és Ter Stegen retratat de nou. Són presses per remuntar. És una davantera desesperada. És mala sort. És un mig del camp nefast (Mathieu un, Busquets l'altre)
És una tifa de vaca amb greus problemes de gastroenteritis i descomposició grossa com un piano trepitjada.
És actitud per voler remuntar però ni hi ha ordre ni sentit. És ensurt de Chicharito Hernandez. És la lesió d'Iniesta, una més al sarró blaugrana (El collons de bíceps femoral torna a la vida blaugrana).  Anem a una per partit. Preocupant. És desesperança del soci...
És el gol de Sergi Roberto que fa el gol de la seva vida. Gol d'or salvador. I és Suarez que a la jugada següent mata el partit amb el 2-1. Premi a la insistència. El Bayer mor. Psicològicament l'han matat.
En definitiva la vida sense Messi és victòria 2-1 amb el Bayer Leverkusen i liderat.
Espero que això només sigui ahir perquè la vida sense Messi amb aquest patiment no pot ser bo per la salut. I això que vam guanyar.

En vista al Clàssic

La lesió de Leo Messi que el deixarà fora de joc fins a finals de novembre fa que el soci tingui el Dodotis tacat permanentment. Però la vida continua i fins d'aquí dos mesos el Barça haurà de sobreviure sense la gran estrella, el mite.
I avui arriba el primer partit post lesió de Messi. Barça - Bayer Leverkusen segona jornada de Champions. Amb Messi i al Camp Nou el Barça seria ultrafavorit. Però sense Messi les opcions alemanyes s'incrementen. Coses de no tenir amb tu el millor del món. Neymar i Suarez són i seran els futurs pals de paller que sostindran el joc i el futur blaugrana. Iniesta ha de ser l'Iniesta de sempre i fer la màgia de Messi per connectar amb la davantera i minimitzar al màxim l'absència de Messi.
Ter Stegen té una altra oportunitat per redimir-se i fer callar les injustes castanyes que rep pels gols que encaixa. No està fi Ter Stegen cert, però la majoria de gols encaixats són errors greus De La defensa o golassos amb forta ferum de xamba. Ter Stegen ha trepitjat merda i només un recital li eixugarà les bótes definitivament.
I davant el Leverkusen de Bellarabi o el seu fitxatge mediàtic Javier Chicharito Hernandez, els dos homes amb més renom i para de comptar.
Però alerta. Sense Messi el Barça no és el mateix però en principi és favorit. Ho veurem a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1.
I ho veurem en cada partit fins el dia del Clàssic del 21 de novembre quan tornarà el renascut Sant Cristo Gros Messi ja recuperat. La vista del soci apunta al Clàssic però avui toca Champions i el Bayer

Les pilotes del 27-S

La del futbol, la de la Lliga, la de la victòria del Barça amb el Les Palmes, la clara derrota de l'Espanyol al camp del Deportivo i el sorprenent empat del Madrid amb el Màlaga al Bernabeu. L'empat al derbi gironí de Segona a Llagostera i del Nàstic a Valladolid.
La imatge de la jornada i una de les de l'any la vam veure al Camp Nou amb un Messi tirat a terra queixant-se del dolor per culpa d'una topada amb el jugador de la UD Les Palmes Bigas. Conseqüència, trencament del lligament colateral del genoll esquerre i dos mesos de baixa
La de bàsquet que obria la temporada al bàsquet català amb la Lliga Catalana que es va disputar a Granollers i va guanyar el Barça reeditant la final de l'any passat amb l'Andorra. Al Brasil, el Madrid va guanyar la Copa Intercontinental en superar a doble partit al Bauru brasiler
La d'handbol, que va veure guanyar el Barça amb el Kristiansad suec en la segona jornada de Champions al Palau.
La de futbol sala i la victòria del Barça al camp del Catgas Energia Santa Coloma al derbi català de la jornada de Lliga
La pilota mullada del waterpolo que va coronar al Barceloneta com a campió de la Supercopa espanyola, que obria la temporada, després de superar el Mediterrani.
Pilotes i rodes aquest 27-S. Les del ciclisme que ha viscut aquest cap de setmana el Mundial de ciclisme en ruta a Richmond als EUA. A la prova reina, la ruta masculina de seleccions, triomf de l'eslovac Peter Sagan escapant-se de l'esprint.
Les rodes de F1 al Japó que han vist una nova prova del Mundial i la victòria de Lewis Hamilton per davant de Nico Rosberg. El títol per l'anglès és gairebé a tocar.
I les rodes del Mundial de motos amb el GP d'Aragó i les victòries del portuguès Miguel Oliveira a Moto3, de Tito Rabat a Moto 2 i de Jorge Lorenzo a MotoGP.
Això és el què ha passat a l'esport mentre que Catalunya entrava a una nova dimensió

La merda de Ter Stegen

Carta oberta a Marc-Andre Ter Stegen

Desafortunat teutó

Sóc una merda i m'acabes de trepitjar i a diferència del teatre que li passi a un porter de futbol no ha de ser bo.
No cal que t'enumeri els gols que has encaixat i dels quals molts no són culpa teva.
D'acord que a la Supercopa la cagada va ser descomunal. Però que Florenzi el jugador de la Roma fes el què va fer era tant improbable com que Sergio Ramos arribi a tenir el coeficient intelectual de Belen Esteban.
I molt menys no esperaves que, el dia del Celta, la teva defensa fes més aigües que el Titànic.
Però, nano, em sap greu però m'has trepitjat, has trepitjat merda i t'has enllardat a nivells superlatius.
T'has menjat un carro de gols en menys d'un mes. Gairebé de 4 en 4
Fa 4 mesos eres, per als barcelonistes i per a molts, el millor porter del món, artífex de la Champions de Berlín. Ara estàs qüestionadíssím, et diuen que ets massa jove per aguantar la pressió al Camp Nou. Si ja sé que és absurd perquè sent abans 4 mesos més jove vas guanyar la Copa d'Europa i la del Rei solet i la Lliga formant part d'un Barça extraordinari.
Fins i tot algú descerebrat i mala persona t'han comparat amb el malaurat Robert Enke, que es va suïcidar per depressió, fet que no té res a veure amb el futbol però per fer el broc gros tot s'hi val. Lamentable.
Has trepitjat merda i al context de Can Barça no és la millor idea. Segueixes sent bo, però fins que no tinguis un altre gran partit extraordinari com el de les semis de Champions de l'any passat amb el Bayern no recuperaràs la confiança que has perdut i t'eixugaràs de la merda que et cobreix i rodeja. Fàcil dir-ho. Complicat fer-ho. Però s'ha de fer

Ànims Ter Stegen i sort

Firmat

La merda de la muntanya que no fa pudor encara que la remenis amb un bastó

El desastre de Balaidos

Una empanada descomunal a la primera part. Dos gols encaixats. Nolito golejant i demanant a crits tornar al Camp Nou. Ter Stegen tornant a encaixar gols que poca o nula culpa té però que surt a la foto. La confiança de l'alemany per terra. La defensa fotent aigua per tot arreu perdent boles deixant que els gallecs contraataquessin i gol. A la segona, millora d'actitud però no hi ha sort de cara a gol. La defensa igual de lamentable. 3-0. Futbol impecable del Celta. Gol de Neymar per si algú tenia esperances. 3-1. Gol del Celta. 4-1. Desastre blaugrana.
Al final a Balaidos Celta 4 - Barça 1.  Un desastre absolut

La Masia de Vigo

El Barça viatja a Vigo per defensar el liderat. El titular és tant sorprenent com cert. El Celta de Vigo ha arrencat magníficament la temporada i és segon de la taula classificatòria de la Lliga. Amb 10 punts és la revelació de la Lliga. Al contrari que el Sevilla que és cuer de la Lliga.
Visitar el Celta de Vigo és visitar en part, la Masia del Barça. Molts dels joves que es van formar al Barça i no van arribar al primer equip han trobat al Celta un equip ideal per explotar el seu bon futbol que per x raons no va ser suficient per consolidar-se al Camp Nou. Al Celta hi juguen Carles Planas, Andreu Fontàs i Sergi Gómez, tres perles del planter que van triomfar al B i que van haver de marxar a Vigo per triomfar.
El Celta pot ser la plataforma de llançament al retorn a Can Barça com va ser el cas de Rafinha.
I el Celta pot ser el pas previ a dirigir el millor equip del món, com va fer Luis Enrique.
Avui el Barça visita Balaidos on el seu equip juga un futbol molt atractiu. L'equip de Berizzo no és fàcil de vèncer. Últimament el Barça no ha tingut bones experiències amb el Celta. Caldrà anar amb compte. Sobretot Ter Stegen que li cal un altre gran partit per recuperar la confiança perduda amb els dos golassos que va encaixar amb l'Athletic de Bilbao a la Supercopa espanyola i amb la Roma a la Champions.
Avui a les 20:00, des de les 19:00 a Rac1, La Masia de Vigo contra la casa mare. Celta-Barcelona

Gasolmania

L'Eurobàsquet ha coronat a la selecció espanyola com la millor del continent europeu, després que els Gasol i companyia (brutal actuació a les semis amb França amb els ja cèlebres 40 punts i 52 de valoració) superés a Lituània clarament a l'estadi Paul Mauroy de Lille. Gasol MVP merescut de la competició. La setmana que ve, Lliga Catalana a Granollers, el tret de sortida a la temporada dels equips catalans ACB.
Més enllà del bàsquet, que en una d'aquestes poques ocasions on supera mediàticament el futbol, la Lliga dels Messi, Cristiano i companyia ens deixa la victòria del Barça amb el Llevant, del Madrid, raquítica 1-0, amb el Granada i de l'Espanyol a Sant Sebastià gairebé sobre la botzina, 2-3, al camp de la Reial Societat. Tot això en la jornada prèvia a la jornada intersetmanal del pròxim dimarts/dimecres.
A Segona, victòria del Girona a Oviedo, derrota del Llagostera amb el Tenerife a Palamós i victòria del Nàstic de Tarragona a casa amb el Mallorca
Ha tornat la Champions handbol amb un exigent compromís pel vigent campió, el Barça cau a la pista del Rhein Neckar Lowen alemany
En la nit de Singapur, la F1 ha fet parada pel seu GP nocturn. Triomf sorprenent del Ferrari de Sebastian  Vettel en un cap de setmana nefast pels Mercedes que han tingut molts problemes
A Anglaterra, ha començat el mundial de Rugbi
S'ha celebrat a les muntanyes de Bagà, la Ultrapirineus, l'antiga Cavalls del Vent, una de les proves mítiques del calendari de l'ultratrail i les curses de muntanya. I ho feia amb victòria aclaparadora de Kilian Jornet, que tornava dos anys després a córrer aquesta cursa,
A la Copa Davis de tennis, a l'eliminatòria de permanència al grup 1 de la zona Europa/Àfrica, la segona divisió, triomf de l'Espanya de Rafael Nadal que tornava a una eliminatòria de Copa Davis dos anys després, que superà Dinamarca a domicili
Molt d'esport al cap de setmana amb Pau Gasol sobresurtin, com si ja no fos prou alt

T'ho has perdut Movistar+

Carta oberta al senyor Movistar+

Senyor o qui sigui

Per x raons que no comprenc, si tens el 80% del paquet d'abonats de TV de pagament, no has comprat la Champions, quan tens tots els grans esdeveniments esportius. Això significa que has emprenyat a molta gent, que has obert un màster en programació televisiva a les millors universitats i que el catedràtic Jaume Mullor, ja és més que doctor ha de rebre ja el Nobel de física i de paciència per haver explicat com es podria veure el Roma - Barça. Aquestes són les conseqüències per no haver comprat la Champions i que ahir la ràdio tornés a ser el mitjà per seguir el partit. El transistor que mai falla i és gratis. Un dels grans invents de la història, lligat sempre al futbol.
Així doncs, Movistar+ i abonats varis/massius no vau veure en directe el partit 100 de Messi a la Copa d'Europa. Un molt bon partit del Barça amb un Messi molt actiu que va avisar uns quants cops. Però no va ser Leo qui va obrir la llauna a l'Olímpic de Roma. Va ser Luis Suarez que va aprofitar un refús favorable de la defensa italiana a xut de Rakitic per marcar.
No vau veure com el Barça s'exhibia i no parava d'atacar davant d'una Roma valerosa però que es va anar desinflant a mesura que passaven els minuts. Fins que Florenzi va fer el gol de la seva vida: una gardela des del mig del camp, escurat a la banda que va sorprendre a tot Déu i a Ter Stegen que com a Bilbao li van tornar a colar. Aquest cop no se li pot imputar res. Golàs i a aplaudir.
No vau veure la bona reacció del Barça a qui el gol de l'empat no va afectar gens ni mica i va seguir buscant l'empat. Però la Roma es va envalentir i amb Salah i el propi Florenzi van donar cert perill al partit.
I no vau veure la bona arrencada blaugrana de la segona part que va ser tallada per les lesions de Schezni, el porter de la Roma, i del Rafinha que el van lesionar als 2 minuts d'entrar al camp i va tornar al vestidor amb llitera.
Ni els minuts finals d'infart d'un Barça abocat al gol i una Roma tancada made in Italia com de costum.
Al final 1-1 I laments perquè podria haver estat una victòria
I no vau veure, per cert, la preciosa imatge de la tercera samarreta, color blau elèctric, que va estrenar en aquest estadi mític ja pel barcelonisme on el Barça va alçar la tercera Copa d'Europa el 2009.
Això és el que no van veure els emprenyats abonats de Movistar+, els amos de molts bars i els que com servidor no tenim ni TV de pagament ni satèŀlit ni punyetes i que ens llancem sobre el transitor per veure el Barça.
Faria bé, senyor Movistar+, per la gent normal i emprenyada, no per mi que sóc més raro que Sergio Ramos a una convenció de superdotats d'arribar a un acord amb BeinSports, l'empresa, contractada per Mediapro perquè gestioni la Champions i el futbol, per tal que emetin el Sant Cristo Gros dels esdeveniments esportius a Europa i al món. Perquè poden passa tot el què ha passat.

Tu mateix noi

Firmat

Un malalt de ràdio

El camí que comença a Roma

Tots els camis porten a Roma, diuen. Pel Barça, el camí a revalidar el tron de la Copa d'Europa comença a Roma. A la imperial Roma, a la ciutat eterna, una ciutat lligada per sempre a la història del barcelonisme, des de maig de 2009, el dia que Carles Puyol va aar la tercera Champions de la història.
Lluny queda el mal record del 2002 i el partit de la fase de grups de la Champions contra la Roma on Vincenzo Montella va fer un estrip al pitjor Barça del gaspartisme.
Ara roma, és un dolç record: el del gol de Messi, alçant-se diví per sobre la defensa del Manchester i rematant de cap el segon gol de la final. És Eto'o anotant el primer gol. És l'iniesta lesionat, imperial i dissimulant portant com els àngels l'equip. I és Xavi, mestratge de batuta en mà.
Avui, el Barça torna a Roma, on va acabar la 2008/2009 per iniciar amb la Roma la 15/16, el camí cap a Milà i assolir el repte d'aixecar la segona Copa d'Europa consecutiva, fet que no passa de sde la temporada 89-90, en aquell MIlan de Sacchi.
Avui, el Barça va a Roma, com a megafavorit del grup E a passar ronda i amb més que possibilitats de ser invicte.
Alerta, però, que agafar, la Roma del darrer Gamper com a referència no serveix. El retorn de Gervinho, absent a l'agost al Camp Nou, és un plus més al conjunt romà, que se suma, a la llegenda Francesco Totti, Seydou Keita, al porter Morgan De Sanctis o Miralem Pjanic.
El Barça és claríssim favorit i després de sortir vius del Calderón, dissabte passat i de quina manera. Vermaelen és baixa, des de dissabte, però torna Piqué. Sergi Roberto fa pinta que per fí ha trobat la clau i la confiança per desllorigar el seu joc.
Luís Enrique torna a l'Olímpic de Roma, el camp i l'equip on es va fer gran, malgrat potser el seu pas no va ser el millor, on va ser durament criticat per gosar seure a la banqueta a Totti. La Roma de Bojan, també, per cert.
El Barça arrenca avui el camí a la Champions que va arrencar ahir amb la victòria del Madrid al Shacktar Donetz o el caviar de la jornada, la derrota del Manchester City amb la Juventus. I ho fa a Roma: la Roma dels romans, la de la lloba alletant dos nens anomenats Ròmul i Rem la de l'Anita Eckbert banyant-se sensualment a la Fontana de Trevi i la del majestuós Estadi Olímpic. Perquè si, Saperas, Roma, continua sent Roma, i tots els camins porten allà. Fins i tot, el camí que comença a Roma, amb destí final, Milà, a l'orelluda que el campió d'Europa alçarà a finals de maig

A fer de Milan a Milà

Fa 26 anys que no passa. L'últim cop que ho va fer va ser el Milan, el gran Milan d'Arrigo Sachi al Prater de Viena
Des de la temporada 1989-90 que cap equip guanya consecutivament dues Copes d'Europa.
Des que els Rijkaard, Gullit i Van Basten van guanyar la Copa d'Europa primer al Camp Nou el 1988 davant l'Steaua de Bucarest i després a Àustria el 1989 davant el Benfica que cap equip repeteix Copa d'Europa.
És l'ocasió del Barça aquesta temporada 2015/2016. El campió actual a Berlín iniciarà el camí de la revàlida demà a Roma. Però la Champions arrenca avui amb 31 equips intentant desbancar el gran campió.
El 28 de maig de 2016 veurem si el Barça podrà fer de Milan a casa del Milan o l'estadística serà impecable de nou

Via lliure a tot

En el llarg cap de setmana de la macromanifestació de la Via Lliure de l'11 de setembre a la Meridiana al món de l'esport hem vist un autèntic festival.
Ha tornat la Lliga amb un doble enfrontament catalano-madrileny. El Madrid es va exhibir a Cornellà, on Cristiano li va fer un Hat Trick en 20 minuts (rematat amb un repòquer de 5 gols al final) a un inoperant Espanyol. Un nefast dia per homenatjar al retirat mite perico Raul Tamudo. 0-6
Al Vicente Calderón, el Barça va guanyar a l'Atlètic de Madrid remuntant ràpidament el gol de Torres amb un golàs de Neymar de falta i posteriorment amb un altre de Papa Leo Messi que surtin des de la banqueta va revolucionar el partit va fer l'1-2 i va dedicar el gol de la victòria a Mates, el segon fill de Leo nascut el dia de la Diada.
A segona, empat del Girona amb l'Osca, derrota del Nàstic a Elx i derrota del Llagostera a Albacete.
En bàsquet, arribem a la segona setmana de l'Eurobàsquet amb els creuaments ja a Lille. Espanya que es va carregar a la fase de grups de Berlín a l'amfitriona Alemanya, va derrotar a Polònia als vuitens.
S'ha acabat la Vuelta a Espanya amb triomf final de l'italià Fabio Aru amb el català Purito Rodríguez segon i el polonès Rafal Majka tercer. El fins dissabte líder, l'holandès Tom Dumoulin es va enfonsar en la gran etapa de dissabte, prèvia del passeig final a la Castellana.
S'ha acabat l'Open USA de tennis amb triomf de Novak Djokovic davant Roger Federer en homes i de Flavia Penneta davant la seva compatriota Roberta Vinci, en la final femenina íntegrament italiana.
I el Mundial de motos ha arribat a San Marino. Victòries de l'italià Enea Bastianini a Moto3, del francès Johan Zarco a Moto 2 i de Marc Marquez a MotoGP.
En rallies, el francès Sebastian Ogier ha guanyat el seu tercer Mundial consecutiu després d'imposar-se a Austràlia.
En el cap de setmana que ha començat la Lliga de futbol Sala amb victòries del Catgas Energia Santa Coloma a casa amb el Llevant i el Barça a Saragossa. I continua l'ASOBAL d'handbol etc...
En hoquei patins, El Vendrell va derrotar al Barça a la tanda de faltes directes a la final de la renescuda Lliga Catalana jugada a l'Ateneu de Sant Sadurní d'Anoia.
Punters amunt i via lliure al festival esportiu del cap de setmana.

Guanyarem

Així de rotunda i contundent és la campanya que ha engegat la UFEC i la Plataforma Proseleccions catalanes per aquest 11 de setembre.
Enmig de les xiulades i el merder Piqué xiulades, el pique amb Ramos, ha sorgit la iniciativa de les organitzacions esportives en suport a l'esport català.
Una iniciativa que acaba avui, per no coincidir amb la campanya electoral, i que és la prèvia esportiva a la Via Catalana de la Meridiana.
Un manifest de 12 punts que es resumeix en donar més repercussió a les institucions esportives del país, dotant-les de més recursos i presència internacional, reclamar l'oficialitat de les seleccions catalanes, l'impuls d'un nou Comitè Olímpic Català, suport a l'esport femení, impulsar l'esport com a sinònim de salut i més presència de l'esport a les aules.
Cada dia, des que es va iniciar la campanya, tot just fa 4 dies centenars d'esportistes, començant per Pep Guardiola (que va obrir foc amb una entrevista que va incendiar Madrid dient que si hagués pogut hauria anat amb la catalana i no la Roja, fet que li va comportar que des de la caverna se'l titllés com a poc de mercenari o Judas) Josep Maria Bartomeu o Joan Collet (Presidents de Barcelona i Espanyol) es van adherir a la campanya del polze amunt per l'esport català.
Una campanya que acaba avui i que va començar dilluns. 5 dies on se n'ha parlat molt de Guanyarem. La campanya electoral fa passar el relleu al poble, que es manifestarà avui a la Meridiana dient que Guanyarem per la República catalana punter en mà, previ al 27-S i el dia de les eleccions, un altre gran dia per dir que Guanyarem o que ja hem guanyat (depèn del grau d'optimisme).
L'esport, en aquest cas català, ha fet la funció que des que es va popularitzar a inicis del segle XX: mobilitzar masses per un objectiu. Ha fet el kick off del partit per la independència de Catalunya. Ha passat el relleu al poble que punter en mà correrà els 100 m llisos avui brandant l'anhel d'un país. Durant 15 dies correrà amb els seus representants polítics que hauran de complir els desitjos del poble. El 27-S el poble deixarà el testimoni a l'urna, la meta del poble esperant que els Romeva i companyia rematin a gol la centrada de la gent que els haurà votat.
Guanyarem tots. Avui a la Meridiana i en el futur si el poble ho vol.
Per a tots els que aspirem un futur millor per a Catalunya, lluny dels dits a l'ull de les Espanyes Mourinhes. Pels que busquem feina. Pels que busquem un futur millor a deixar com a herència als fills. I pels que no hi són... Ara és l'hora de ficar el gol a la porta de l'urna, esmaixar-la a l'urna, fer un ace a la creueta de l'urna, fer els 100 metres cap a l'urna i rematar els 300 revolts d'aquest haurse category que ens atenalla, buscant la pancarta de l'urna per fer el descens del port de muntanya espanyol cap a un nou país.
Guanyarem i serem imparables. Llevant-nos ben d'hora ben d'hora o llevant-nos a l'hora d'anar a dormir. L'esport ha obert el camí. Pilota nostra. Ataquem fins a la bandera de quadres. GUANYAREM
A tots vosaltres, que tingueu una Diada. Visca Catalunya

L'esport més solidari

Aquest cap de setmana i els dies previs el món de l'esport ens ha deixat una imatge preciosa.
Habituats, més aviat, a deixar l'esport com allò que s'aïlla del què passa al món, aquests dies ens hem de treure el barret per veure la part solidària que té l'esport d'elit, que para i mou el món a quan li convé (cal que us digui què passa a un Barça - Madrid).
Suposo que ja ho sabeu si no sou marcians o si viviu en un búnquer. Si és així heu de saber que... Arran del conflicte sirià, molta gent ha fugit del seu país cap a Europa en busca d'un futur millor. Hi ha imatges dantesques de gent a l'estació de trens i d'autobusos de Budapest buscant un vehicle per arribar a Àustria i demanar permisos, visats o un si us plau vull quedar-me. No cal remetre'us a imatges de morts com la del nen a Turquia.
En fi, vista la crisi dels refugiats sirians a Europa, molts clubs de futbol es solidaritzen i equips com el Bayern o el R. Madrid, pioners de la iniciativa, donaran diners a la causa per ajudar als refugiats sirians.
La iniciativa és preciosa i d'aplaudir. Ves a saber si servirà de molt, però almenys no els hi podrà retreure d'haver-ho intentat.
En aquest aspecte és quan l'esport que mou el món es torna útil i necessari.
Una altra iniciativa solidària, la trobem a Badalona. La Penya ha començat una campanya de crownfounding per tal de salvar el planter verdinegre. Ja fa temps que Jordi Villacampa, el president del club més emblemàtic del bàsquet català ja fa temps, i no és l'únic, que diu que l'ACB és deficitària i  té molts problemes. De ben segur, que per mantenir la Penya a l'elit i mantenir l'ACB s'ha de fer durs esforços i retallar d'on es pugui. És per això que la Penya demana al món 125.000 € per salvar el pal i paller del Joventut que és el planter. La campanya és genial i ha coŀlaborat famosos de tots els àmbits.
I és que quan l'esport d'elit es fot la vena solidària és meravellós i imparable.

Multiseu

És el concepte que ens ve el cap indirectament quan parlem de l'Eurobàsquet 2015. Montpeller, Berlín, Zagreb i Tallin (Estònia) són les quatre seus del primer campionat de bàsquet amb múltiple seu, a la primera fase. Recordem que la segona es disputarà a l'estadi de futbol del Lille francès que s'ha habilitat per l'ocasió. A Alemanya, la seu de la selecció espanyola els de Sergio Scariolo van debutar amb derrota davant Sèrbia dissabte i victòria amb Turquia diumenge.
Sense el futbol a Primera per les seleccions, el bàsquet pren protagonisme. Tot i això l'esport rei no ens deixa orfes. Sense anar més lluny, el futbol a Segona A no s'atura i dissabte el Nàstic va guanyar al Girona al derbi català jugat a Tarragona. L'endemà a Palamós, el Llagostera va derrotar a l'Alabès i suma els primers punts de la temporada. L'actualitat esportiva ens deixa l'anunci de la retirada d'una llegenda de l'Espanyol: Raul Tamudo. Joan Collet, president perico ha demanat la Creu de Sant Jordi pel màxim golejador català de la Lliga. I una iniciativa preciosa. Arran de la crisi a Europa dels refugiats sirians que ens deixa imatges desoladores tant a Hongria com Àustria o Turquia, diversos clubs europeus com el Bayern de Munic o el Madrid (esperem que el Barça també) han emprès accions solidàries en benefici dels afectats
Més seus esportives de la jornada: el circuit de Monza a Itàlia, escenari del GP de F1. Triomf pel de sempre: Lewis Hamilton. Més motor per explicar-vos una de freda i una de calenta. La freda, luctuosa. Al Rally de la Corunya, puntuable pel Campionat gallec, 7 persones, entre elles una dona embarassada i una nena van morir en un accident en una topada d'un dels participants. La notícia calenta, exceŀlent és el novè títol Mundial de Trial Outdoor pel pilot de Piera Toni Bou. Tot això el cap de setmana de les 24 hores automobilístiques al Circuit de Catalunya
A Astúries, la Vuelta a Espanya tanca setmana amb l'italià Fabio Aru com a líder només 1 segon per davant del Purito Rodríguez.
A Santa Coloma de Gramenet, el Barça Lassa guanya al conjunt colomenc la final de la Copa Catalunya de Futbol Sala, el cap de setmana que comença la Lliga ASOBAL d'handbol amb triomf de Barça i Granollers. Un Barça que ja és a Qatar per disputar la SuperGlobe, el mundialet de Clubs d'aquest esport.
I a Nova York hem completat la primera setmana a l'Open USA de tennis amb Rafel Nadal eliminat. Però això ja no és notícia.
Berlín, Montpeller, Zagreb, Tallin, Tarragona, Palamós, Granollers, Monza, Astúries, USA... L'esport multiseu no s'atura malgrat no haver-hi lliga de Primera

Dissabte a les 16:00...

No teniu mai la sensació o voler tenir el do de la bilocació: estar en dos llocs al mateix temps?
Doncs aquesta sensació és la que tindrem els aficionats del bàsquet de Can Cartrons demà. No per l'inici de l'Eurobàsquet 2015. Perquè això passés caldria saber a quin lloc veure'l, cosa que ni se sap ni Mediaset que té els drets explica'explica (pinta que ho faran en la semiclandestinitat d'alguns d'aquests canals estranys de la TDT).
Si l'aficionat del Círcol desitja tenir el do de la bilocació és pel què passarà demà dissabte a les 16, a La Plana i a Ausiàs March. En el dia D, hora H, Llocs P i A, arrenca oficialment la temporada 2015/16 a Can Cartrons amb la disputa de la Copa Badalona, que tant el Sènior masculí com el femení obriran foc.
És una temporada renovada, amb moltes novetats i cares noves. Visualment, fins i tot, trobareu un canvi cromàtic important en la roba. Aquest any canviem de proveïdor d'equipatge i, com a tal trobareu canvis en el disseny de la samarreta on el blau serà el color principal de la nova elàstica del Círcol.
Més enllà de la novetat a l'apartat moda, en l'esportiva, hi ha un fotimer.
Als dos equips Sèniors tenim novetats al parquet i a la banqueta. El segon any consecutiu a Copa Catalunya, després del darrer ascens el 2013, estarà encapçalat pel Víctor Carrasco a la banqueta de La Plana. L'extècnic del Sant Andreu de Natzaret afronta amb iŀlusió el nou projecte amb moltes cares noves. La plantilla és nova d'un 50%. Moltes cares noves i amb els clàssics de la casa, sorgits des de la base del planter. Tòpic a banda, no és menys cert que el dia a dia i jornada a jornada, en un a priori grup més complicat dels dos a Copa Catalunya, marcarà la pauta.
En l'apartat femení, el Sènior femení, després de consolidar-se l'any passat, aquest any es reforça des de la base del planter. Les exjunior reforcen un equip jove i dirigit pel Lluís Alarcón. Jove i descarat i amb tota la iŀlusió del món per fer el millor paper possible a Tercera.
Igual de jove, descarat i ilusionant és el nou projecte del Sènior B comandat per Ricard Santiago. Un potent equip que aspira a tot, empès per la força i l'empenta d'un tècnic a que li apassiona posar-se reptes. Tot és possible. Prometen espectacle del bo a La Plana per tancar el cap de setmana.
Moltes cares noves, també als equips de base, sobretot en quant a nous entrenadors. Però el que no canvia és la filosofia del club de formar persones a través de l'esport independentment dels resultats. No som originals, segur, però no es pot dir que en això ho fem malament. La iŀlusió dels més petits, la gana dels més grans per seguir pujant i l'empenta de l'aficionat cada cap de setmana animant, no canviarà, o no hauria de canviar.
De nou, dos equips d'Escola de bàsquet, i 18 de federats completen el temple esportiu dels caps de setmana als parquets que girarà durant 9 mesos a partir de demà.
La festa comença a La Plana amb el primer pas del Sènior masculí en la seva defensa del títol de campió de la Copa Badalona als quarts de final davant la Cultural, demà a les 16:00
La festa comença a Països Catalans amb el primer partit oficial de les Sènior davant el Joventut de Badalona, demà a les 16:00
I mentre esperem que el Sebastià d'Arbó resolgui el misteri de la bilocació i podem estar en dos llocs al mateix temps, seguirem escoltant el "Tantes coses a fer" dels Pets abans de cada cap de setmana de partits del Círcol, veient partits a dojo i pensant en els molts que voldries ser al mateix temps i pensant que si "tens tantes coses a fer i et queda tant poc". I ho fas amb la mateixa iŀlusió o més que fa 10 anys, quan vas començar la bogeria a aquesta santa casa del Círcol.
Demà comencem a girar per aquests parquets de Déu amb vestit nou i l'escut d'un bàsquet Círcol que fa 75 anys. Felicitats
Demà comença tot. Tot esperant la bilocació. Dissabte a les 16:00

L'hora del ridícul blanc

L'hora que la princesa es va tornar Ventafocs, el R. Madrid va fer un dels ridículs més estrepitosos que es recorden a Chamartín.
Si amb el 5-0 al Betis i el fitxatge de David De Gea,  els 15 dies de descans sense Lliga havien de ser plàcids, ahir a mitjanit, l'illa de la calma blanca va esdevenir un infern en forma de vergonya que no hi haurà futbol que ho arregli.
Tot semblava fet, i David De Gea, el porter del Manchester United, condemnat per Van Gaal a estar a la llotja de tribuna d'Old Trafford a menjar pipes al costat de Víctor Valdès, havia de marxar a Chamartín.
Però el fitxatge no s'acabava de concretar. I van sonar les campanes de la fi del mercatto. I David De Gea continua sent jugador del United? No. Més esperpèntic encara. El fitxatge està fet i amb els papers enviats a la Lliga. Però fora de temps. Concretament, la Lliga rep els papers 28 minuts més tard que es tanqués el mercat.
Per tant, si De Gea és blanc, però no pot jugar perquè la Lliga no l'ha pogut inscriure. Ergo, Keylor Navas, que es moria de ganes de marxar al United i fotre botifarra al Madrid, es queda al Bernabeu.
Ergo, per molt que el Madrid l'hagués fitxat amb papers en mà enviats pel United, el fet que no s'hagi pogut inscriure, tot queda com abans.
De Gea al United menjant pipes al costat de Valdès, molt emprenyat, per més indemnització en forma de perdó que li pagui el Madrid. Navas al Madrid emprenyat com un mico perquè es queda malgrat no ho vulgui.
Per 28 minuts o dos com diuen al Madrid tot queda igual. O no. Al gener es tornarà a obrir el mercat i ara si que De Gea serà blanc (si no la torna a cagar). Però el ridícul del Madrid, la vergonya del porter i el comprensible cabreig de De Gea ja no li treu ningú. Ni una cançó de la seva nòvia Edurne

La bogeria del mercatto

El no-fitxatge de De Gea al Madrid per Keylor Navas. (la novia Edurne, una que es fa dir cantant i que es va fer famosa via TV, no estarà contenta) perquè els papers no han arribat a temps. Pape Diop a l'Espanyol, Alex Song al West Ham, Chicharito Hernandez del United al Bayer Leverkusen, Javi Guerra i Pablo Hernandez al Rayo Vallecano, Raul Garcia, de l'Atlètic al Athletic,...
I abans Casillas al Porto I Víctor Valdés que havia d'anar a Turquia, es queda al Manchester... a escalfar el seient de tribuna d'Old Trafford. Kevin De Bruyn al Manchester City per 80 kilos
La bogeria del mercatto i tots aquells que fan els deures al final de l'estiu. Un clàssic incorregible.
Aquest problema no el té el Barça via, obra i gràcia de la sanció de la FIFA.
El mercatto de Calaf europeueha fet aquestes 24 hores una embranzida final, clàssica, però no per això alucinant.
La bogeria del mercatto europeu , un cop més un any més en plena efervescència al dia d'ahir, l'últim dia. Moltes presses i els fax (si encara existeixen) traient fum. No n'aprenem. I a Can Barça esperant al gener per entrar al mercat. La FIFA li ha vetat l'entrada