40 anys de mestratge

Dimarts un mestre de mestres va encetar la temporada 40 explicant què li passa al Barça. Permeteu-em doncs abandonar l'estricte actualitat esportiva per homenatjar a un perosnatge clau a la història dle periodisme català. 

Abans d'ahir l'Antoni Bassas, un dels seus alumnes li va fer una esplèndida editorial al diari ARA. Joaquim Maria Puyal encetava la temporada número 40 al capdavant de les transmissions de futbol en català, primer a Ràdio Barcelona i després a Catalunya Ràdio. 

Puyal va ser l'iniciador, l'innovador en una època convulsa. Setembre de 1976. No fa ni un any de la mort del General Franco. Després de retransmetre més de 500 partits en castellà per la Cadena SER, Manuel Tarín, el director de Ràdio Barcelona li proposa fer les transmissions en català. El debut va ser el 5 de setembre de 1976 al Camp Nou, en un partit amb la UD Las Palmas. I amb el "Futbol en Català" va néixer un trinomi indissoluble en aquests 40 anys de transmissió: futbol en català - ràdio - La Caixa, el patrocinador que mai ha fallat en aquests 40 anys.

Ouyal va ser l'iniciador de les transmissions en català i creador d'expressions que formen part del vocabulari no tant sols de la narració esportiva sinó també d'un vocabulari col·lectiu: Des del "Xarli Xarli" a Basilea, a l'Urruti t'estimo, que dóna la Lliga de Venables al més recent "Don Andrés" a Stamford Bridge. I els Hens, els Orsai o els flicks,o el famós "escapolir-se de l'escomesa" les expressions catalanitzades del vocabulari anglès del futbol. 

40 anys de futbol en català, primer, de futbol a Catalunya Ràdio, després i ara la TDP, dónen per hores i hores de batalletes de tots els que en un moment o altres han compartit micro amb el mestre.

Com tots o la majoria de catalans que ens estimem la ràdio esportiva i somiem en algun dia transmetre partits del què sigui in situ, en Puyal és un referent per a tots. Recordo les primeres transmissions que vaig esocltar del Puyal al Futbol a Catalunya Ràdio, aquella sintonia mítica que em feia parar tot el que fes (amb 6 anys poc més que jugar i clapar) per encastar la cara al transistor i imaginar la jugada gràcies a la veu del Puyal. I, jo, somiant en algun dia fer com el Puyal, o ser l'Antoni Bassas amb el President Nuñez al costat i que el Puyal em donés pas per entrevistar-lo a la mitja part. I somiant ser com la Pilar Calvo a peu de gespa i esperar les instruccions del Puyal .

Amb els anys, ja ho sabeu, l'oferta de futbol en català i de futbol a la ràdio s'ha diversificat igual que l'audiència. Jo com molts altres vaig canviar el Puyal per el Joan Maria Pou i les transmissions del Barça juga a Rac1. Avui el somni està més proper al Pou i a Rac1 que al Puyal. Però és igual sigui on sigui, el somni de poder explicar què li passa al Barça a tot arreu segueix. I es va iniciar amb el Puyal

Però sigui a Rac1, a la SER o a qualsevol emissora, el Puyal és un referent per a molts. No és d'estranyar que abans de començar la transmissió del Barça-Sevilla de Supercopa d'Europa, el Pou es recordés des de Rac1 del Puyal, de l'efemèride dels 40 anys de futbol en català i dels més de 2000 partits narrats.

Puyal és un mestre de mestres com Bassas, Jordi Basté o Mònica Terribas. Indiscutible. Parlar de Puyal és parlar de periodisme en majúscules, d'un home que va fer molt per la normalització lingüística del país, un referent periodístci, un innovador del llenguatge, un currant insaciable i un boig de la ràdio. Un apassioant.

Així doncs, encara que ja fa nays, avui i per molts anys jo segueixi el Pou narrant els gols del Barça i no el Puyal, avui l'homentage en forma d'artícle, va per ell. Pel Joaquim Maria Puyal, el Puyal, el mestre de mestres. L'orígen, la referència.

Gràcies Puyal per 40 anys de mestratge i per molts anys

PostData 1: La rajada de Pedro a Robert Fernàndez o com diria el canari Róbert és cóm si la Heidi enviés a parir a son avi. Ell que mai parla més alt del normal es va quedar a gust. 3 reflexions al cas.

1. S'entén l'emprenyada en tant que no juga
2. No s'entén la rajada si la raó és només les paraules de Robert a TV3 dient que Pedro li va dir que volia marxar. Cosa que el propi Pedro ja ho va dir en alguna ocasió aquesta pretemporada. Hi ha alguna cosa més. Que s'aclari. Vol o no vol marxar?
3. Robert ha comès un error de primer de Secretari Tècnic, com desvetllar així una conversa privada que, per la rajada de Pedro, potser no hauria d'haver sortit a la llum, cosa que confirma que Pedro vol marxar. Ara prefereixo més un tio així que un Zubizarreta que no deia res o desmentia comunicats oficials del club

PostData 2: Ha mort Marceŀlí Maneja, el primer gran mite de la història del Joventut de Badalona que va liderar a la Penya en els seus primers títols a meitats dels 40. Tenia 94 anys. DEP