dilluns, 9 de setembre del 2013

Parlem de Fresno?

Ahir al matí se'm va atravessar el croisant amb el cup de cafè amb llet, en llegir la portada de La Razón que posava a tota plana "Traicionados por el COI". A les Espanyes estan que trinen amb el no de Madrid 2020. Fins i tot algú va dir que la culpa és dels catalans perquè Jacques Rogge estiueja a la Costa Brava.
Un cop més pixant fora de test. Traïció, punyalada al cor, pressions de tot arreu per tirar a terra Madrid 2020... la caverna treu bilis.
La mateixa caverna que no va dir res el 2004 a Fresno. Si Madrid 2020 va ser traïció, el que va patir la Federació Catalana de Patinatge a la ciutat californiana va ser un robatori a mà armada a l'últim minut. Ho recordeu?
El 27 de març 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma provisional com a membre independent de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), a l'assamblea celebrada a Miami. Com a conseqüència Catalunya jugava el Mundial B de Macau i el guanyava inapelablement. Més bilis de la caverna. "Com és possible?" - deien.
El 26 de novembre, la FIRS havia de complir un pur tràmit que era ratificar la decisió de Miami. Però el què va passar a Fresno va ser l'acte més surrealista que l'esport recorda.
L'Estat Espanyol va forçar a diferents delegats a canviar el vot i votar en contra de l'admissió de Catalunya (i també de Gibraltar) per allò de la por que l'1 guanyi al tot
Molts a la Catalana de Patinatge recorden com no van poder defensar els seus arguments. I també recorden noms com Sabatino Aracu, president de la Federació Italiana, passaport espanyol en mà cridant que Catalunya és Espanya. Aracu, diputat de Forza Itàlia, com a gran argument en contra de la decisió de la FIRS. Armando Quintanilla, representant de Xile va reconeixer fortes pressions des dels alts estaments del govern espanyol. A mes la votació final va estar plena d'irregularitats com quan es van saltar a la torera el vot secret per fer-ho a mà alçada.
Vist el trist espectacle i un cop consumat el robatori, el President de la FIRS, el català Isidre Oliveres de la Riba va dimitir just després del ja funest "Catalunya is not admitted".
La matinada del 26 al 27 de novembre, tot Catalunya va poder sentir en una gran transmissió de Rac1 amb Jordi Basté a Fresno, un acte deplorable, vergonyós, delictiu i antiesportiu.
Catalunya no va ser admesa a la FIRS perquè no ho va voler la política espanyola. Així de clar.
Madrid 2020 no va ser realitat perquè el COI va primar raons econòmiques i perquè la presentació de la candidatura va ser esperpèntica. Catalunya no va ser admesa per por d'alguns que es pensen que tot s'acaba amb una pilota i sense cap presentació.
De Fresno a Buenos Aires. Història d'una frustració. Quan l'esport es juga amb corbata i sota capes de bilis i merda és quan surten portades com les de La Razón, la d'ahir amb menys raó que mai. Mentre hi hagi catalans...

PostData 1: Toni Elías abandona el Mundial de Motos per passar a partir de ja al Mundial de Superbikes. El manresà, campió de 250 i 125, fart de mals resultats tira la tovallolaper tornar a gaudir de les motos

PostData 2: Exhibició de Rafa Nadal per endur-se l'Open dels EUA, el quart Grand Slam del tennis, que va desquiciar a Novak Djokovic. Segon Gran de l'any pel balear després del Roland Garros. Torna Nadal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada