Ho confesso. Sóc un romàntic. Sóc de futbol a les 17:00 de la tarda, dels Carrusel Deportivo i els 35 partits a l'hora, d'haver de dinar d'hora els diumenges per anar al Camp Nou a empassar-me el fum del puro del tribunero mentre veig un Barça 2 - Oviedo 2 de l'any 1997.
No m'agrada el futbol dispers en horaris i això que sóc fan de les maratons esportives a la ràdio del cap de setmana. No m'agrada anar al bar per veure el Barça.
Però el negoci de les teles està molt allunyat dels meus paràmetres romàntics i m'hi he acostumat.
Però no sé si m'acostumaré al què està passant o el què passarà a partir d'aquest cap de setmana amb el bàsquet i les transmissions televisives.
Ja ho sabeu que Movistar+ ha comprat la majoria dels grans esdeveniments esportius per emetre'ls en tancat. Lliga, F1, motos i ara també el bàsquet. Això significa que TV3 perd els drets d'emissió que tenia sobre la competició, gairebé des que va néixer.
A partir de dissabte s'haurà acabat el BasCAT a nivell ACB. Ja no podrem sentir en obert i en català, les transmissions a Televisió de Catalunya dels Robirosa, Solozabal, Lavagnini i companyia. És una autèntica llàstima i un retrocés històric de 30 anys en detriment primer a la qualitat de les transmissions televisives i el més important a l'idioma.
Després de 30 anys no podrem sentir el bàsquet d'elit en el nostre idioma. I no ho podrem sentir perquè els negocis no entenen de romanticisme. La pela és la pela i no entén, avui, la peculiaritat d'un territori que més enllà de l'idioma, el bàsquet és gairebé una religió com és Catalunya. No és Lituània, però gairebé. No envà Badalona és el bressol del bàsquet, tot i que lel manteniment d'algunes instaŀlacions no ho sembli (però això és un altre tema)
Però parlem de tele. Idioma a banda, les transmissions de TV3 són un molt bon exemple de producte televisiu. Sempre he pensat que al departament d'esports de TV3 tenen els millors realitzadors. I en un esport de tant dinamisme com el bàsquet és important no perdre's cap detall. I això en aquí són els millors. I no fan coses estranyes amb la càmera com posar la imatge al revés o fer moviments de càmera.
Sobre la problemàtica idiomàtica, el problema és greu. Més enllà que si t'agrada més o menys les transmissions del Robirosa. Cada cop més costa a l'espectre televisiu (i a la vida) sentir parlar en català. Les transmissions esportives donen gran rèdit a les cadenes. Poder sentir-les en català és un plus, un gran èxit. I fer-ho amb la qualitat de les imatges de la realització de TV3 és un plus. Perdre el català, en aquest cas a l'esport i al bàsquet a la tele en obert és un greuge i dels grossos. Per l'audiència i pel català que almenys aquest any i els propers el sentirem només a l'Eurolliga i a la Lliga Catalana.
És bàsquet avui, al novembre serà la F1 i veurem què passarà el 2018 amb la Lliga de Campions de futbol. No és només el fet de perdre el català com a idioma a un àmbit on hi ha molta gent que el pot aprendre i escoltar. És com escoltar-lo i en quina qualitat. Es perd mercat i es perd cultura. El català perd terreny, potser en un àmbit banal com és l'esport televisiu però que el mira molta gent i alguns ni catalanoparlants ni catalans. No és el Robirosa, com abans era el Canut, o el Rius. La persona no és important. És el fet.
I es perd, una forma de tractar el bàsquet com pocs. Quin canal et posa imatges de les categories i seleccions inferiors enmig d'un Joventut - CAI.
Doncs això, el fons i les formes
TV3 va ser clau i és clau en la consolidació i la integració del català a la societat des de la seva creació. I l'esport, que té un gran seguiment és el cavall de batalla. Avui hem perdut la pota del bàsquet. És seguir maltractant de nou l'idioma, guanyant petites batalles en camps petits. Però de mica en mica el català perd presència on pot tenir influència.
No sé quan costa els drets de la F1 o el bàsquet. I una tele pública ha d'anar en compte amb el que gasta. És el gran handicap. La pasta. La tele pública per ètica i perquè els diners no són seus no pot fer dispendis bèsties com el que es belluguen pels grans esdeveniments esportius.
Els negocis de la tele esportiva no entenen de romanticisme ni d'idioma. I això que amb el dual és fàcil ficar un àudio en català. Però em temo que no. El seu equip són els bitllets. Ja veurem a quin nivell de transmissió ho porten. Perquè el model Andrés Montes és únic i no es pot copiar. I ja veurem la realització.
En fi. Les coses són com són. Jo seguiré somiant per tornar a veure futbol a les 17 i tornar a sentir el Robi mentre se'm cremen els canelons.
Gràcies Robi i BasCat. No és un adéu segur. És fins aviat. Ens veurem a l'Eurolliga. Firmat. Un romàntic
No m'agrada el futbol dispers en horaris i això que sóc fan de les maratons esportives a la ràdio del cap de setmana. No m'agrada anar al bar per veure el Barça.
Però el negoci de les teles està molt allunyat dels meus paràmetres romàntics i m'hi he acostumat.
Però no sé si m'acostumaré al què està passant o el què passarà a partir d'aquest cap de setmana amb el bàsquet i les transmissions televisives.
Ja ho sabeu que Movistar+ ha comprat la majoria dels grans esdeveniments esportius per emetre'ls en tancat. Lliga, F1, motos i ara també el bàsquet. Això significa que TV3 perd els drets d'emissió que tenia sobre la competició, gairebé des que va néixer.
A partir de dissabte s'haurà acabat el BasCAT a nivell ACB. Ja no podrem sentir en obert i en català, les transmissions a Televisió de Catalunya dels Robirosa, Solozabal, Lavagnini i companyia. És una autèntica llàstima i un retrocés històric de 30 anys en detriment primer a la qualitat de les transmissions televisives i el més important a l'idioma.
Després de 30 anys no podrem sentir el bàsquet d'elit en el nostre idioma. I no ho podrem sentir perquè els negocis no entenen de romanticisme. La pela és la pela i no entén, avui, la peculiaritat d'un territori que més enllà de l'idioma, el bàsquet és gairebé una religió com és Catalunya. No és Lituània, però gairebé. No envà Badalona és el bressol del bàsquet, tot i que lel manteniment d'algunes instaŀlacions no ho sembli (però això és un altre tema)
Però parlem de tele. Idioma a banda, les transmissions de TV3 són un molt bon exemple de producte televisiu. Sempre he pensat que al departament d'esports de TV3 tenen els millors realitzadors. I en un esport de tant dinamisme com el bàsquet és important no perdre's cap detall. I això en aquí són els millors. I no fan coses estranyes amb la càmera com posar la imatge al revés o fer moviments de càmera.
Sobre la problemàtica idiomàtica, el problema és greu. Més enllà que si t'agrada més o menys les transmissions del Robirosa. Cada cop més costa a l'espectre televisiu (i a la vida) sentir parlar en català. Les transmissions esportives donen gran rèdit a les cadenes. Poder sentir-les en català és un plus, un gran èxit. I fer-ho amb la qualitat de les imatges de la realització de TV3 és un plus. Perdre el català, en aquest cas a l'esport i al bàsquet a la tele en obert és un greuge i dels grossos. Per l'audiència i pel català que almenys aquest any i els propers el sentirem només a l'Eurolliga i a la Lliga Catalana.
És bàsquet avui, al novembre serà la F1 i veurem què passarà el 2018 amb la Lliga de Campions de futbol. No és només el fet de perdre el català com a idioma a un àmbit on hi ha molta gent que el pot aprendre i escoltar. És com escoltar-lo i en quina qualitat. Es perd mercat i es perd cultura. El català perd terreny, potser en un àmbit banal com és l'esport televisiu però que el mira molta gent i alguns ni catalanoparlants ni catalans. No és el Robirosa, com abans era el Canut, o el Rius. La persona no és important. És el fet.
I es perd, una forma de tractar el bàsquet com pocs. Quin canal et posa imatges de les categories i seleccions inferiors enmig d'un Joventut - CAI.
Doncs això, el fons i les formes
TV3 va ser clau i és clau en la consolidació i la integració del català a la societat des de la seva creació. I l'esport, que té un gran seguiment és el cavall de batalla. Avui hem perdut la pota del bàsquet. És seguir maltractant de nou l'idioma, guanyant petites batalles en camps petits. Però de mica en mica el català perd presència on pot tenir influència.
No sé quan costa els drets de la F1 o el bàsquet. I una tele pública ha d'anar en compte amb el que gasta. És el gran handicap. La pasta. La tele pública per ètica i perquè els diners no són seus no pot fer dispendis bèsties com el que es belluguen pels grans esdeveniments esportius.
Els negocis de la tele esportiva no entenen de romanticisme ni d'idioma. I això que amb el dual és fàcil ficar un àudio en català. Però em temo que no. El seu equip són els bitllets. Ja veurem a quin nivell de transmissió ho porten. Perquè el model Andrés Montes és únic i no es pot copiar. I ja veurem la realització.
En fi. Les coses són com són. Jo seguiré somiant per tornar a veure futbol a les 17 i tornar a sentir el Robi mentre se'm cremen els canelons.
Gràcies Robi i BasCat. No és un adéu segur. És fins aviat. Ens veurem a l'Eurolliga. Firmat. Un romàntic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada