Ultimament parlar de Londres i Barça és parlar d'una història d'amor que es repeteix any rere any. Des que Pep Guardiola ocupa la banqueta del Camp Nou, el Barça ha visitat almenys un cop la capital britànica per enfrontar-se al Chelsea (On esva produïr el miracle Iniesta del maig de 2009), o l'Arsenal, rival aquesta nit del Barcelona als vuitens de final de la Copa d'Europa (a les 20:45 TV3 des de les 19:00 a Rac1). L'equip d'Arsene Wenger és un rival que se li dóna molt bé al Barça darrerament. De fet ambdós s'han trobat moltes vegades en aquest últims anys. Més que l'Arsenal, el rival d'avui pel Barça és l'Allsenal. Perquè en 5 anys s'enfrontaran 5 vegades. Tots aquests enfrontaments darrers han acabat amb bon gust de boca pels catalans. Des de 1999, amb Arsene Wenger a la banqueta "gunner" en què es van enfrontar per primer cop, el Barça ha aconseguit 5 victòries i 2 empats. És l'autèntica bèstia negre de l'entrenador alsacià. Clars exemples són la final de París on el Barça va aconseguir remuntar un 1-0, gràcies a l'inoblidalble gol de Belletti (només en va fer un amb la samarreta culé, però quiin gol tu) i, el més recent, el 4-0 de l'any passat al Camp Nou on Leo Messi va fer alterar la puntuació dle pòquer fent 4 gols als anglesos. Jugar amb l'Arsenal, és tornar a sentir tots els rumors possibles sobre Cesc Fàbregas, el gran capità català dels londinencs, a qui Joan Laporta va deixar marxar de la Masia, i després va voler recuperar. Quan es parla de Cesc es parla de retorn al Barça o fitxatges per Madrid, Chelsea o per reforçar la Penya l'any que ve. L'única realitat és que Cesc encara és "gunner", per molt que va intentar marxar l'any passat.
Aquesta nit, torna un clàssic modern a Europa. Arsenal-Barça, un duel que es repeteix com l'all
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada