dijous, 17 de febrer del 2011

El Perdonavides

No és el títol d'un western, ni l'última peli dels germans Cohen. És la sensació que ens va deixar ahir el Barça al camp de l'Arsenal a l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El Barça va perdonar la vida a un Arsenal que en molts moments del partit va ballar com una baldufa al ritme dels Xavi, Iniesta i sobretot d'un sublim Sergio Busquets. La derrota del Barça ahir s'explica en molta part perquè la davantera culé amb Messi, el millor jugador del món, al capdavant no va estar gens fí de cara a porta. Si hagués estat nomes la meitat d'encertat com normalment ho és el Barça hauria endosat un carro als "gunners".
A part l'Arsenal va saber enfrontar el parell de llacunes que va tenir la defensa blaugrana. Van Persie va empatar al matx gràcies a una cantada de Valdés, totalment perdonable vista les que va salvar ahir i les que ha salvat durant la temporada. El segon gol va ser fruït d'una assistència a l'espai capa  Arshavin que va afusellar la porteria culé.
Un altre factor que explica la derrota culé, es diu NIcola Rizzoli, l'àrbitre d'ahir. El senyor Rizzoli, hereu del repudiat Olegario Benquerença, l'àrbitre de l'infaust Inte Barça de l'any passat, es va menjar un gol legal de Messi i un penal com una catedral sobre Pedro. Curiositat Rizzoli i Mourinho són amics. Casualitat?
Al final 2-1, a priori un mal resultat, però que és el millor dels pitjors resultats. Amb un 1-0 al Camp Nou, el Barça passarà a quarts. A més el joc del Barça mai va deixar de ser el que és sempre: anar a pressionar i buscar pilotes impossibles. L'emprenyada al final del partit dels culers és comprensible: fa temps que no coneixem la sensació de derrota. Mirant-t'ho fredament després de la nit, hem de ser optimistes i pensar que la derrota fins i tot pot ser positiva, ja que posarà al Barça al nivell dels mortals, veurà en què falla i n'estic segur que tornaran a guanyar i meravellar com sempre.
Ara si que estic totalment segur que aquest any la farem grossa. Culers reserveu-vos el 28 de maig. Dissabte. Londres, Wembley ens espera per aixecar la quarta Copa d'Europa. Optimisme no realisme

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada